Últimes notícies del CIS

Los resultados del Barómetro Sanitario 2025, elaborado por el Ministerio de Sanidad y el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), confirman que la opinión de la ciudadanía sobre el sistema sanitario está profundamente ligada al desempeño de cada Comunidad Autónoma (CCAA). En un sistema donde las competencias están transferidas, el informe evidencia diferencias territoriales en la percepción del funcionamiento del sistema sanitario. A nivel nacional, el 51,6% de la población mantiene una valoración positiva del funcionamiento del sistema sanitario público. No obstante, este promedio esconde una marcada desigualdad territorial: Cantabria lidera la valoración con un 66,4% de opiniones favorables, situándose 14,8 puntos por encima de la media. En el extremo opuesto, Andalucía registra el índice más bajo con un 38,8%, lo que supone una brecha de 27,6 puntos porcentuales entre ambas comunidades. Respecto a la Atención Primaria, el servicio más utilizado por la población (80,8%), el 80,4% de los usuarios califica la atención recibida como buena o muy buena. Sin embargo, el análisis por comunidades revela una distribución muy heterogénea. En el extremo superior, destacan Cantabria y el País Vasco, donde los niveles de satisfacción positiva alcanzan el 90%, mientras que en los niveles más críticos, se sitúan Andalucía, Valencia y, especialmente, Galicia, que registra el porcentaje más bajo de satisfacción de todo el territorio, situándose por debajo del 73%. Esta disparidad también se refleja en los tiempos de espera para acceder al médico de familia. Frente a una demora media nacional de 9,15 días para quienes no obtienen cita el mismo día o al siguiente, el País Vasco se sitúa como la comunidad con menos demora, con solo 4,91 días. En el lado opuesto, los residentes en Andalucía sufren la espera más prolongada del país, alcanzando una media de 11,16 días, seguida de cerca por Cataluña con 10,59 días. En el ámbito del ingreso hospitalario, la sanidad pública registra una valoración del 81,4% de los pacientes, con una nota media de 7,02 puntos sobre 10, consolidándose como uno de los servicios mejor valorados del sistema. En este servicio, Cantabria encabeza los niveles de excelencia con una nota de 7,64 puntos, seguida de Asturias (7,55) y el País Vasco (7,53). Por su parte, la valoración desciende hasta los 6,62 puntos en Canarias y las ciudades autónomas. Por otro lado, la coordinación entre los servicios de Atención Primaria y el ámbito hospitalario cuenta con una valoración del 49,4% de la población a nivel nacional. Por comunidades, el País Vasco registra la mayor valoración, con un 65,8% de ciudadanos que aprueban la comunicación entre niveles asistenciales. En contraste, Canarias registra el punto más bajo del país con un 39,6% de opiniones favorables. Respecto a los servicios de urgencias, el 48,7% de la población española ha recurrido a la red pública en el último año. Aunque la atención es valorada positivamente por el 72,4% de los usuarios a nivel nacional, la forma en que se accede a este servicio depende estrechamente de la organización en cada comunidad autónoma. Mientras que la Comunidad de Madrid registra el mayor uso de urgencias hospitalarias de España (68,6%), en regiones como Canarias o Extremadura es la Atención Primaria la que absorbe la mayoría de los casos (más del 55%), aliviando la presión sobre los hospitales. En cuanto a la calidad percibida, los servicios de emergencias 061 y 112 se consolidan como los mejor valorados del sistema con una nota media nacional de 7,26 puntos, destacando especialmente el liderazgo de Castilla-La Mancha con una puntuación de 7,90. Por su parte, las urgencias hospitalarias obtienen sus valoraciones más altas en Cantabria y el País Vasco (6,71), frente a la percepción más crítica de Ceuta (5,05). En relación con la salud mental, el informe revela que el 19,9% de la población (prácticamente una de cada cinco personas) ha necesitado consultar a un profesional por un problema de salud o malestar emocional en el último año. De este grupo, el 51,1% fue atendido principalmente en el sistema público, donde el servicio recibe una valoración positiva del 56% por parte de sus usuarios. Por otro lado, y a pesar de la variabilidad territorial detectada en otros indicadores, se mantiene una sólida y mayoritaria preferencia por la hospitalización pública, que elegiría el 73,9% de los ciudadanos frente al 23,9% que optaría por la sanidad privada. Esta confianza en el sistema público para los casos de mayor complejidad ha experimentado un crecimiento sólido de 11 puntos desde el año 2015, reafirmando que la seguridad y los medios de los hospitales públicos siguen siendo el eje vertebrador y la opción de referencia para la población española.

El 20 de març, a partir de les 11.00 h, l'estudi 'Barómetro Sanitario 2025 (Total oleadas)' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Podran accedir a aquest estudi, des de la web del CIS pel "Catàleg d'estudis". Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El CIS presenta España 2025. Estructura y cambio social en el Ateneo de Madrid. El presidente del CIS y coeditor de la obra, José Félix Tezanos, moderará el evento, en el que intervendrá la catedrática de Sociología y coeditora Constanza Tobío, y uno de los autores, el catedrático de Historia Económica Carles Manera. Durante el acto, los participantes abordarán los distintos volúmenes y materias de esta obra, en la que se analiza la estructura y la evolución de la sociedad española durante el primer cuarto del siglo XXI.  El evento también contará con la presencia del ministro de Presidencia, Félix Bolaños, que será el encargado de clausurar el acto.   La obra se trata de un trabajo que está basado en una amplia información empírica y que ha sido fruto de la labor de 143 Catedráticos/as y Profesores/as de Sociología, Ciencia Política y Economía. En ella se aportan análisis y datos sobre diversas tendencias sociales en distintos ámbitos de la sociedad española. Los cinco volúmenes dan continuidad a la labor de investigación y análisis que el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) viene desarrollando de forma ininterrumpida en los últimos años. Para asistir al acto puedes inscribirte aquí: http://t.ly/gc6Kr

En el barómetro mensual de este mes en el que se pregunta por las cuestiones habituales como la estimación de voto o la valoración de líderes, también se pregunta a los encuestados por la situación en Oriente Próximo, la actuación de Estados Unidos o la legislación sobre los coches de combustión y su uso en la Unión Europea.  Estimación de voto y valoración de líderes Según el barómetro de marzo, el PSOE lograría ahora el 31,8% de votos, el PP se quedaría en el 23,2%, VOX en el 16,6%, SUMAR en el 7,1% y Podemos en el 2,9%.  Pedro Sánchez es el líder político mejor valorado con una puntuación media de 4,43; seguido de Yolanda Díaz que logra un 4,23; Alberto Núñez Feijóo obtiene un 3,60; y Santiago Abascal un 2,99. Pedro Sánchez es el favorito como presidente del Gobierno para el 40,3% de los encuestados que dan su opinión, sacando 24,9 puntos de ventaja a Alberto Núñes Feijóo que lo es para el 15,4% y vuelve a segunda posición por delante de Santiago Abascal, que es el preferido para el 14,8%, Gabriel Rufián escala posiciones y ya lo es para el 9,1%. EE.UU. e Israel  Ante los recientes bombardeos de Israel y Estados Unidos en Irán y la respuesta de éste último, el 64,3% de los españoles dice estar “muy o bastante preocupado”, un 17,1% “algo preocupado”, un 15,4% “poco o nada preocupado”.  Además, el 69,2% asegura que las actuaciones de Estados Unidos e Israel le provocan “mucho o bastante rechazo”, mientras que el 24,5% dice que “poco o ningún rechazo”. Por otro lado, una amplia mayoría —el 85,4%— cree que esta situación pone en riesgo la paz internacional. Políticas europeas para el automóvil  El 46,8% de los encuestados manifiesta estar “muy o bastante de acuerdo” con la decisión de la Comisión Europea de permitir la venta de coches de combustión después de 2035, frente a un 38,3% que está “poco o nada de acuerdo”.  Entre los españoles que tienen coche, un 40,9% tiene diésel, un 30,3% gasolina, un 9,9% dice que tiene un híbrido y solo un 2% posee un coche eléctrico. El 85% de las personas que tienen un coche de diésel o gasolina aseguran que no piensan cambiar su automóvil por un eléctrico en los próximos 5 años. Solo un 12,2% tiene previsto hacerlo.  Entre el pequeño porcentaje que piensa cambiar de coche, un 51% dice que lo hará por “razones medioambientales”, un 21,8% por “ahorro de combustible y energía”, y un 8,5% por “beneficios de movilidad: acceso a zonas de bajas emisiones o aparcamiento gratuito”. Además, es destacable que el 92,7% de los usuarios que tienen diésel o gasolina dicen estar “muy o bastante satisfechos” con su coche. También hay una gran satisfacción entre los que tienen un coche híbrido o eléctrico, un 92,1% dice estar “muy o bastante satisfecho”. Problemas en España El principal problema de España, según los encuestados, es la vivienda (43,5%) medio punto más que el mes pasado, seguido de la crisis económica y los problemas de índole económico (22,5%), y los problemas relacionados con la calidad del empleo (18,3%).  Los problemas que los españoles consideran que más les afectan de manera personal son la crisis económica y los problemas de índole económico (29,9%), la vivienda (27,8%), y la sanidad (19,6%). Situación económica personal y general El 65,8% de los españoles considera que su situación económica personal es en la actualidad “muy buena o buena” frente al 24,9% que afirma que esta es “mala o muy mala”. En cuanto a la situación económica general de España, el 38,4% la considera “buena o muy buena” frente a un 54% que la considera “mala o muy mala”.  Quienes se consideran “muy o bastantes optimistas” son el 56,5%, frente a un 8,4% que se muestra como una persona “bastante o muy pesimista”. Respecto al conjunto de la sociedad, el 27,2% considera que la sociedad es “bastante o muy optimista”, frente al 31,2% que considera que la sociedad española es “bastante o muy pesimista”. Estos y otros datos se encuentran recogidos en el barómetro realizado del 2 al 6 de marzo con 4.016 entrevistas. 

El 18 de març, a les 12,30 h, l'avanç de resultats del 'Barómetro de marzo 2026' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El CIS ha realitzat una enquesta sobre temors a la societat actual en què es pregunta als espanyols per les seves pors, cosa que els preocupa en el seu dia a dia, i pels conflictes socials i polítics, entre altres qüestions. El 12,3% de les persones té “moltes o força pors o temors”; el 32,5% “alguns”; i el 54,8% té “poca o cap por o temor”. Entre les persones que solen tenir algun tipus de recel, el 31,4% assegura que tenen a veure principalment amb “qüestions personals”, un altre 31,4% amb assumptes que “concerneixen la societat espanyola actual”; i un 16,2% amb “qüestions internacionals i el món dels nostres dies”. Pors El que més por suscita els espanyols és “perdre un familiar proper” amb un 8,18 de mitjana, seguit de “perdre la salut” amb un 7,85. Perdre la vista també preocupa molt (7,52) i en quart lloc hi ha “contreure un càncer” amb un 7,39 sobre 10. Els més joves i els més grans de 75 anys són els grups d'edat que més expressen el temor de perdre un familiar. La mitjana dels joves de 18 a 25 anys és de 8,38 i 8,56 entre els qui tenen més de 75 anys. El temor a una guerra mundial també preocupa els enquestats i se situa en 8,01, seguit de la por de “ser jutjat o perseguit per un delicte que no ha comès” amb un 7,33 i molt a prop la por a “una crisi econòmica” amb el 7,30. Possibles guerres Quan es pregunta per la possibilitat que hi hagi una guerra en què s'utilitzin armes nuclears, el 78,9% dels espanyols afirma que sí que podria passar i el 19,4% creu que no. El 41,7% assegura que l?ús d?armes nuclears suposaria la fi de la humanitat, mentre que el 54,1% indica que no ho seria. D'altra banda, el 67,7% dels enquestats opina que tenir unes Forces Armades ben dotades i entrenades és una garantia necessària per evitar ser objecte d'una agressió o abús per part d'un altre país, mentre que el 29,6% no s'ho creu. Pel que fa als conflictes socials, un 89,9% pensa que van en augment temes com la violència, la polarització o els enfrontaments, davant d'un 9% que pensen que no. Democràcia i mitjans de comunicació El 76,6% dels espanyols creu que la democràcia a Espanya ha patit “molt o força deteriorament”, mentre que un 20,2% assegura que no ho ha patit. Entre els que opinen que hi ha aquest deteriorament, un 82,4% diu que se sent molt preocupat per aquesta qüestió, davant del 16,3% que afirma que no els preocupa el deteriorament de la democràcia. A més, un 77,1% indica que els mitjans de comunicació estan contribuint a augmentar la sensació de por i temor a la societat, davant d'un 20,1% que pensa que no. Un 13,8% dels espanyols diu que, les dues últimes setmanes, la por o les preocupacions li han tret la son, davant d'un 62,3% que diu que “poques vegades o mai”. I un 23% reconeix que “de vegades” sí que li han tret el son. Comparat amb fa un any, un 48,9% afirma que les seves pors i preocupacions són “molt més grans o una mica més grans”; un 41% indica que igual i només un 9,7% assegura que “una mica menors o molt menors”. Pel que fa a la freqüència amb què els ciutadans experimenten últimament sentiments de por o angoixa sense cap causa concreta i identificada, el 80,4% assegura que amb “poca o cap” i només el 18,5% amb “molta o força”. Seguretat ciutadana El 67,6% reconeix que se sent “molt o força segur” caminant només per determinades zones del lloc on viu després de fosquejar, mentre que un 29,8% afirma sentir-se “poc o gens segur”. Pel que fa a les dades per sexe, el 40,2% dels homes manifesta sentir-se “molt segur”, davant del 20,3% de les dones. En el mateix sentit, el 39,6% de les dones expressen que se senten “poc o res” segures respecte al 29,8% dels homes. Si atenem els trams d'edat, són els més joves els que manifesten més inseguretat, el 39,2% dels joves entre 18 i 24 anys se senten “poc o gens segurs”. Noves tecnologies Un 33,1% sent “molt o força” por que la seva vida es vegi sotmesa a control per les noves tecnologies; un 38,7% afirma que sent “poca o cap por”; i un 27,5% pateix “una mica de por”. Malestar emocional El 14,9% dels espanyols reconeixen que prenen algun tipus de medicació —antidepressius o ansiolítics— per manejar el malestar emocional davant d'un 84,4% que assegura que no. A més, un 65,8% pensa que el malestar emocional a la societat espanyola no està prou atès en aquests moments; un 27,2% opina que sí que ho està. Sobre el temor a quedar-se sense suport emocional en moments difícils, el 32% dels enquestats té “molt o força temor”, davant d'un 67,4% que en té “poc o cap”. De fet, el 90,1% afirma que té persones amb qui pot parlar obertament de les seves pors i temors, i només un 9,2% diu que no en té. Un 86,8% afirma que té la sensació que, faci el que faci a la seva vida, hi ha factors externs que escapen al seu control, davant d'un 11,2% que no ho veu així. Tot i això, el 79,4% es considera “més aviat optimista” en línies generals, un 15,5% “més aviat pessimista” i un 3,5% diu que “equilibrada, ni optimista ni pessimista”. Dins de 10 anys… El 37,2% opina que les seves condicions de vida seran pitjors d'aquí a 10 anys, un 29,7% diuen que seran millors que ara i un 37,2% que seran iguals. Aquestes i altres dades es troben a l'estudi sobre Temores a la societat actual, que s'ha realitzat del 20 al 27 de febrer i compta amb una mostra de 5.015 entrevistes.

El 16 de març, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Estudio sobre temores en la sociedad actual' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

CAPITOLINA DÍAZ MARTÍNEZ A la tercera i última sessió de les V Jornades de Sociologia del Gènere del CIS, Capitolina Díaz Martínez, actual Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2025, ha protagonitzat una ponència titulada Sociologia sense sociòlogues. Anatomia d'una expulsió disciplinar . "L'absència històrica de les sociòlogues és el resultat d'un procés epistemològic i institucional que ha definit qui pot produir coneixement legítim. No és una carència empírica. No és per oblit ni per manca de qualitat o producció. És un efecte estructural, no una negligència acadèmica". En una exposició epistemològica i detallada, ha anat desgranant com el cànon sociològic s'ha constituït a partir d'una sèrie de mecanismes que han deixat fora les dones i han elaborat un llistat d'aquestes pràctiques d'exclusió. I ho ha exemplificat en el cas de quatre pioneres de la sociologia: Harriet Martineau, Jane Addams, Marianne Weber i Charlotte Perkins Gilman. La llista de mecanismes d'exclusió -o d'esborrat- inclou, segons la seva investigació: l'excés, l'absorció, la particularització, el silenciament i el desplaçament. Les conclusions a què arriba Capitolina Díaz són que aquestes pioneres van ser rebutjades perquè eren “massa”: massa empíriques, massa compromeses, massa situades. "El que no se cita, allò que no es transmet, allò que no s'ensenya, deixa d'existir" Quan una sociòloga descobria una teoria i se'l reconeixia, es diluïa la seva identitat, encara que el seu descobriment s'integrés al cànon, però sense nom. Els temes del seu estudi eren considerats menors per quotidians o naturals; es deixaven fora d'anàlisi qüestions com la reproducció o les cures i, en comptes de considerar-les científiques i teòriques, se les categoritzava en activitats etiquetades com de nivell acadèmic menor: la filantropia, el periodisme de viatges o l'activisme. Per a Capitolina Díaz, aquests mecanismes d'exclusió, de manera invisible, continuen operant avui de manera similar a com ho van fer a l'esborrat de les pioneres.   CARLOTA SOLÉ I PUIG Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2023, Carlota Solé ha centrat la seva intervenció a descriure la situació de la dona immigrant empresària. "La dona immigrant s'interessa i es compromet amb l'emprenedoria malgrat les diferents formes d'opressió i les seves condicions adverses. Destaquen per la seva resiliència i actitud resolta davant el risc". Solé i Puig va detallar els reptes de la dona migrant que es dedica a l'emprenedoria a través d'exemples de diferents nacionalitats i ètnies: el menor coneixement de la llengua, xarxes socials limitades a la llar oa uns quants amics, barreres idiomàtiques o culturals, manca de comprensió de la legislació o dificultats de finançament. "Els mitjans digitals representen una alternativa d'apoderament per a la dona empresària migrant" "La família té un rol molt important en el procés de creació i manteniment d'un negoci. Els influeixen l'ambient sociocultural, la dinàmica familiar, l'autopercepció i la interacció entre l'estatus i les expectatives". La catedràtica va explicar com se centra la clau de l'èxit i del progrés en les noves tecnologies: el telèfon mòbil connectat pot impulsar, fins i tot en contextos hostils com el de les refugiades, l'accés a l'emprenedoria de la dona immigrant. "La utilització d'eines digitals facilita la seva comunicació, discussió i presa de decisions, l'accés a cursos o al màrqueting en línia, però també suposa una bretxa digital que les pot separar".   També va subratllar algunes característiques de la seva manera d'emprendre: la conciliació familiar és pràcticament inexistent, utilitzen altres dones coètniques, tendeixen a diversificar la clientela i creen petites empreses de baix requeriment tecnològic que solen establir-se en el context de la llar. Emprendre un negoci per a aquestes dones és un mecanisme de mobilitat ascendent. Les seves motivacions se centren en la necessitat de fugir d‟un mercat discriminatori i en l‟autoafirmació. "Aquest treball val la pena ser recolzat, valorat i reforçat amb programes de capacitació i mentoria, accés a microcrèdits i fons específics, xarxes de suport i associacions o serveis d'assessorament legal i administratiu".   ACTE INSTITUCIONAL DE CLOENDA A la clausura institucional hi ha intervingut la secretària d'Estat de Migracions, Pilar Cancela Rodríguez, que ha agraït l'organització de les jornades per “poder escoltar qui sap, qui coneix”. I ha assegurat: "Parlar de migracions avui és ser revolucionari. Cal construir un relat que ens permeti reivindicar qüestions essencials com els drets humans. Hi ha 58 crisis oblidades". La directora general del CIS, Silvia García Ramos, va concloure l'acte expressant que “gràcies a les investigacions de les sociòlogues avui sabem més sobre com es construeixen les desigualtats i, sobretot, com se superen”. El president del CIS, José Félix Tezanos, va reiterar que les cinc dones premiades són un tresor de coneixement i capacitat d'exposició i va avançar que la intenció del Centre d'Investigacions Sociològiques és publicar un llibre que reculli les ponències d'aquestes jornades.

INÉS ALBERDI “El feminisme ens va ensenyar que allò personal és polític” A la segona Jornada de Sociologia del Gènere al Centre d'Investigacions Sociològiques, Inés Alberdi va centrar la seva intervenció en el paper de la dona a la Transició espanyola i en el feminisme com a motor d'aquest canvi social. “Vam aprendre que el que és personal és polític i la Transició espanyola va ser una profunda transformació sociològica”. Alberdi va fer un relat dels canvis més rellevants que van afectar l'estatus social i polític de les dones i el canvi de mentalitat. Als anys 60 hi va haver dues claus que ho van canviar tot: l' emigració a Europa i l' auge del turisme . "Va tenir un impacte d'emulació", analitza Alberdi. "Els espanyols que emigraven solien venir a l'estiu al seu poble a estiuejar, perquè a Europa sí que existien les vacances pagades. I explicaven el que vivien diàriament". Alberdi va explicar com el fenomen del turisme va actuar com a motor de canvi social. El comportament va funcionar com a exemple de comparació i els espanyols podien veure les diferències entre les dues vides. Es van assabentar del que estava passant fora: llibertat política, premsa lliure, organització democràtica, sindicats o relacions amoroses més lliures. "Tot el que estava prohibit a Espanya es considerava un dret més enllà de les fronteres: van aparèixer els desitjos de democràcia, d'autonomia personal i de mobilitat geogràfica. Vam començar a mirar Europa amb admiració i enveja. La moda, els biquinis o la música van ser els aspectes visibles" . Però si hi va haver un col·lectiu que realment va viure aquesta diferència va ser el de les dones. "Vam arribar a l'aspecte més important de la influència que el turisme va tenir en comportaments i aspiracions de les dones. Va aparèixer un desig de modernització: les dones envejaven la llibertat sexual, el control de la natalitat i van començar a preguntar-se com es podia estar amb un marit sense quedar-se embarassada". A la primavera de 1975 arriba una reforma fonamental: la llei de 2 de maig que restaura la capacitat jurídica de la dona . "Per primera vegada a la història d'Espanya les dones van assolir la igualtat que arriba amb la Constitució del 78, que estableix la igualtat en qüestions civils i penals i dins del matrimoni. El model de família canvia i s'eleva enormement l'estatus de les dones a la societat". Alberdi va subratllar que, encara que vivim en una societat més pròspera, encara queden reptes en qüestions com ara les oportunitats d'ocupació, la desaparició de la violència o la bretxa salarial. "Hi ha una paradoxa: el feminisme sovint té mala premsa i s'assimila amb el conflicte. Hi ha una idea equivocada que va en contra dels homes, quan en realitat és una filosofia de defensa de la igualtat que ha comptat amb el suport de moltíssims homes al llarg de la història. De vegades és difícil anomenar-se feminista, és sorprenent. CONSTANÇA TOBÍO “El feminisme és perseverança” La ponència de Constanza Tobío, Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2021, va començar amb un agraïment al CIS: “El feminisme és perseverança i dóna molta alegria constatar que aquestes cinc premiades ja suposen un canvi social”. "Vaig descobrir la sociologia aviat, als 16 anys, quan va caure a les mans un exemplar del FOESSA. No havia vist mai un llibre així. Em van meravellar els quadres, les taules, la quantitat d'informació i l'estructura lògica interna. Quan vaig saber el que era una enquesta la meva meravella va ser en augment, així que vaig decidir que allò. Un cop acabada la carrera va començar a interessar-se per les desigualtats i per la incorporació de la dona al mercat de treball. "La investigació s'assembla molt a una novel·la policíaca: hi ha un enigma, hi ha pistes i proves que han de ser acuradament analitzades. El misteri amb què em vaig trobar va ser com en dues dècades es va transformar el model familiar de divisió de rols de gènere en un model de doble ocupació laboral". Va ser un canvi social profund protagonitzat per les dones de manera silenciosa.   Aleshores va decidir centrar-se en una pregunta concreta: com fan les mares que treballen a temps complet? Li va interessar primer el discurs: quines eren les raons per les quals decidien treballar. La meitat parlava de necessitat econòmica familiar, però l'altra meitat parlava de desig d'independència econòmica, de realització personal, de posar en pràctica els seus estudis o sortir de la tancada domèstica. Hi havia una forta orientació a l'ocupació que anava més enllà del caràcter instrumental. La feina obria les portes a una nova identitat. Després va analitzar com s'organitzaven les cures: un procés de substitució per altres dones que tenen cura dels seus fills, com a cuidadores remunerades o àvies. "El món de la cura és un univers, una part importantíssima de la realitat social que encara estem cartografiant. És un sistema on intervenen l'Estat, la família, el mercat i el tercer sector".

La visió de les cinc sociòlogues guardonades amb el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política és el fil conductor que aquest any inspira les V Jornades sobre Sociologia del Gènere que organitza el Centre de Recerques Sociològiques amb motiu del Dia de la Dona. La directora general de Coordinació i Investigació del CIS, Silvia García Ramos, va definir la cita com un espai institucional ja consolidat de debat i producció de coneixement al voltant de la Sociologia del Gènere que es posa a disposició de totes les sociòlogues i investigadores: “una mostra més del compromís del CIS per donar l'espai que mereixen les acadèmiques, les visites representació equilibrada al debat públic”. García Ramos va matisar que la igualtat de gènere "no és una qüestió sectorial ni un assumpte accessori. És una dimensió estructural que travessa tots els àmbits de la vida social: l'ocupació, les cures, l'educació, la participació política, la ciència i la cultura. Analitzar la desigualtat de gènere suposa investigar com es distribueixen el poder, els recursos, el temps i les oportunitats a la nostra societat". "La igualtat és una manera d'enriquir la vida", va declarar José Félix Tezanos, que va voler transmetre també les seves impressions personals després d'arribar a la institució i comprovar que no hi havia sociòlogues guardonades amb el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política. "Ho vaig viure com una patologia social. Crec que la discriminació i subjugació històrica de la dona, a partir de les darreres etapes del neolític, s'ha d'entendre com una patologia social greu, un error en la conformació de la societat. Una patologia que deforma la nostra civilització, la nostra forma d'entendre la convivència i que deforma també els comportaments polítics". I va recordar la seva experiència com a nen “nascut l'any de la fam, el 1946” i els episodis de menyspreu cap a la dona que ja va viure des de la ingenuïtat de la infància, per després continuar comprovant la pràctica inexistència de dones docents a les facultats de Dret, Sociologia o Ciències Polítiques en què es va formar. “Cal fugir de les patologies socials”, va continuar Tezanos. "I davant d'elles, la normalitat social, l'equilibri, i això es reflecteix en la igualtat. En aquest moment tenim un tresor al CIS, que són les cinc premiades, i la seva aportació és singular i un exemple per a la societat".   La delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé García, va centrar la seva intervenció en com s'ha avançat molt en igualtat de gènere en l'última dècada. I es va dirigir a les cinc premiades en assegurar que “les lleis serveixen per fixar tot el que vosaltres investigau a la societat”. "Al llarg del segle XX el feminisme ha tingut tres pilars fonamentals: activisme, acadèmia/recerca i legislació. Legislar, executar polítiques públiques i reivindicar l'ocupació de l'espai públic". I va assenyalar que, en l'àmbit laboral, és on més s'ha avançat, amb la bretxa salarial més baixa de la sèrie històrica (el 15%), i va fer un repàs de les iniciatives legislatives que han fet avançar les dones a la feina ia les cures. La Llei de Dependència i la Llei Integral contra la Violència de Gènere, “treient a l'esfera pública el que estava a l'esfera privada, on el món callava i avui ia cadascun de nosaltres i nosaltres es converteix en un 'punt violeta' per poder denunciar, i així i tot no aconseguim doblegar aquest revolt terrible”. Però també la Reforma Laboral, la pujada del Salari Mínim Interprofessional o la pujada de les pensions; la Llei de paritat, la futura llei dels usos del temps, l'equiparació dels permisos de maternitat i paternitat i la Llei d'igualtat retributiva. "Els governs responsables i feministes saben que la igualtat també es juga a final de mes". Tot i aquests avenços, Bernabé va assenyalar que hi ha camps en què queda molt per batallar. I va llançar una pregunta: "Estem les dones en aquest país preparades per afrontar una crisi, del tipus que sigui, en les mateixes condicions que els homes? Jo us dic que, a la meva comunitat, la DANA va afectar molt més a les dones que als homes. Qui creieu que es quedava el cotxe? Qui s'acollia als ERTE? Qui es quedava amb els nens fins que pogués? tornem a tenir-ho més complicat”. I va concloure amb el que per a ella és el “repte de tots els reptes”. Assenyalant el mòbil, va assegurar que les xarxes són el nou espai on les dones estan en total desigualtat. Que s'ha fet campanya fins i tot contra la paraula feminisme. "Els algorismes del salvatge oest digital i els seus amos sí que tenen ideologia. I no és nova, és la més antiga del món, la que ens vol portar una altra vegada a l'espai privat, a la invisibilitat, al silenci". La intervenció de María Ángeles Durán, Premi Nacional de Sociologia 2018, va ser una lliçó d¿humanitat, passió, lucidesa i sentit comú. El seu relat és el d'una “sociòloga total”. La catedràtica va fer un repàs de la seva trajectòria, des de les primeres decisions familiars i personals sobre el que havia d'estudiar o no, les renúncies i els avatars de la vida que van anar conformant el seu destí. "Vaig tenir consciència de classe de seguida, perquè la vaig perdre quan va morir el meu pare. I això em va fer sociòloga perquè vaig estar veient la societat espanyola simultàniament des de molts punts de vista alhora". “Jo sóc llicenciada gràcies a dues dones: una que va assumir deutes, una altra que es va desclassar perquè jo pogués estudiar sense les càrregues familiars”. I va anar embastant anècdotes amb professors i referents, els seus primers treballs, la riquesa dels matisos en les primeres tasques com a enquestadora i codificadora. Va aprendre a treballar amb enquestats hostils, a ser conscient de la seva pròpia imatge, va aprendre a dubtar de les seves pròpies dades, a interpretar el llenguatge no verbal, els codis sobreentesos en què l'important era el gest i la tonalitat; va aprendre a gestionar la frustració de la reducció de les respostes a un sí o un no, a ser conscient que, de vegades, és impossible transcriure un missatge. La pluralitat de camps en què ha treballat María Ángeles li fa tenir una visió polièdrica de la societat espanyola: "L'economia és una ficció. És el cim de l'iceberg: confonem ocupació amb feina. Cada hora de treball remunerat es recolza en dues hores de feina no remunerada. I la immensa majoria de les hores de treball sense remunerar. caríssim. Se'ns vénen les càrregues a sobre. Per què no tenim fills? I ara, a més, tenim el pes de la gent gran…”. "Estem en una contradicció molt profunda. I mentre tinguem aquesta confusió interna de valors, el feminisme està en risc de retrocedir. Jo segueixo dient: a això! Però el feminisme està dividit i tenim el vent en contra".    

Amb motiu de la celebració del Dia de la Dona el 8 de març, les cinc dones guardonades amb el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política que atorga el CIS, han volgut definir les claus que fan diferent la tasca investigadora de les pensadores socials, la manera d'acostar-se a temes, problemes, preguntes i tendències. Cinc sociòlogues, cinc catedràtiques, cinc trajectòries, cinc visions, un mateix fil conductor: analitzar i celebrar, des del Centre d'Investigacions Sociològiques, el paper de la dona a la societat.   Capitolina Díaz Martínez , Premi Nacional de Sociologia 2025, "Les sociòlogues van tornar a la Sociologia el que el cànon havia deixat fora: el cos, la vida quotidiana i la desigualtat real . La Sociologia clàssica va entendre la societat i les sociòlogues van explicar com es viu. Sense les pensadores socials, la sociologia ha estat més abstracta que veritable."   Inés Alberdi Alonso , Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2019, "A més dels temes habituals de la Sociologia, les dones sociòlogues han estudiat algunes qüestions oblidades per la Sociologia Clàssica. Les sociòlogues han posat de manifest la importància de la vida quotidiana i s'han dedicat a estudiar-la. Dins d'ella han assenyalat la importància de les cures que són la base de la vida humana ".   Carlota Solé i Puig , premi Nacional de Sociologia 2023, "Les pensadores socials aporten temes a la investigació que connecten amb les preocupacions, els sentiments i les necessitats del seu gènere, a més de qüestions rellevants en debats generals de la Sociologia Contemporània, a través del mètode científic propi d'una ciència empírica".   Constanza Tobío Soler Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2021, "La pròpia atreviment de les científiques com a dones aporta una mirada que permet fer preguntes diferents i pensar maneres diferents de buscar respostes . Així va passar fa gairebé dos segles, quan Harriet Martineau va decidir estudiar empíricament la societat, incloent aquelles institucions o grups socials llavors considerats d'escàs interès com les dones o els negres. Des de fa unes poques dècades les efectives , treballen a sociòlogues, treballen amb la reciprocitat imprescindible per a la supervivència humana. La presència creixent i cada cop més reconeguda de les dones enriqueix la sociologia i l'orienta cap a nous àmbits de coneixement de la realitat social ”.   I María Ángeles Durán Heras , Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2018 conclou: "La major aportació de les dones pensadores socials és la de trobar les llacunes científiques que no han estat explorades. L'empremta de milers d'anys en què la dona va estar fora dels centres de producció de pensament ha llastat tots els camps científics ".  

La confiança del consumidor se situa en 83,9 punts, cosa que representa 2,5 punts més que la dada del mes de febrer de l'any passat. Aquest augment de l'índex es deu a l'evolució dels dos components: d'una banda, la valoració de la situació actual puja 3 punts en relació amb el gener i, de l'altra, la valoració de les expectatives és 3,7 punts més gran que el mes anterior. Aquesta pujada es produeix per l'augment de 0,4 punts en la valoració de la situació actual l'últim any i, principalment, a l'increment de 4,5 punts en les expectatives de futur respecte al febrer del 2025. En termes percentuals, el creixement interanual de l'ICC és del 3% des del mes de febrer de l'any passat, com a resultat de l'ascens del 5,2% en la valoració de les expectatives de futur, en els dotze últims mesos. Pel que fa a l' Índex de Valoració de la Situació Actual arriba aquest mes a 77,5 punts, amb un augment de 3 punts en relació amb l'obtingut el mes de gener passat. Aquest resultat es deu a l'evolució interanual positiva dels tres components: la valoració de la situació econòmica pateix un lleu augment de 0,2 punts, la valoració de la situació de les llars té increment de 0,6 punts i les opcions que ofereix el mercat de treball es valoren 0,5 punts més que el febrer de l'any passat. L' Índex d'Expectatives arriba aquest mes de febrer a 90,2 punts, amb un augment de 3,7 punts respecte a la dada registrada al mes de gener i representa un 4,3% de variació en termes relatius. Aquest resultat es deu a l'evolució positiva del conjunt dels seus components: la valoració de l'evolució de l'economia en el futur arriba a 78,7 punts, cosa que representa un augment de 5 punts, mentre que amb 106,6 punts la valoració de la futura situació de les llars té un increment d'1,3 punts i les expectatives sobre el futur del mercat de treball creixen 4,8 punts. Les dades de l'ICC del CIS es basen en una mostra representativa de la població espanyola de 3004 entrevistes realitzades entre el 13 i el 18 de febrer del 2026.

El CIS ha realitzat una enquesta sobre la percepció social de l'amor en què es pregunta als espanyols per qüestions relacionades amb el tema, la influència de la religió a l'amor o per les aplicacions de cites per lligar, entre altres assumptes. Entre les qüestions relacionades amb la vida personal, la salut és la més important per als espanyols (99,1%), seguida de la família (97,8%), l'amistat (94,0%) i, en quart lloc, l'amor (91,5%). Quan es parla de l'amor en general, el 59% pensa en l'amor “de parella o conjugal”, un 58,3% fa referència a amor “familiar, als néts, nétes, entre germans i germanes, fraternal, de mare…” i un 24,2% a “l'amor filial, és a dir, a fills i filles”. En preguntar per les paraules que més relacionen amb l'amor, com a sentiment en les relacions amoroses o de parella, el 95% pensa “molt/bastant” en “la felicitat”, seguit del “compromís” (94,7%), i la “igualtat” (93,6%). El 76,4% pensa que "les presses de la vida actual són una cosa negativa per a l'amor", davant d'un 22,2% que està poc o gens d'acord amb aquesta idea. Sobre l'afirmació “l'amor veritable ho pot tot”, un 64% assenyala estar “molt/força d'acord”, davant d'un 35,1% que aquesta “poc/res d'acord”. Pel que fa a l'afirmació "l'amor funciona com el mercat, amb la llei de l'oferta i la demanda", un 80,6% assegura que no hi està d'acord, mentre que un 17% està "molt o força d'acord". Un 71,2% d'espanyols creu que per tenir una vida satisfactòria és “molt o força important “tenir una relació amorosa o sentimental”, mentre que el 27,7% no ho creu necessari. Les relacions amoroses… El més positiu de tenir una relació amorosa o sentimental per als enquestats és compartir la vida amb algú (38,2%), seguit de poder formar una família (17,5%) i, en tercer lloc, “gaudir del dia a dia” (13,9%). Un 72,5% creu que és important compartir sopars i dinars romàntics de manera habitual en les relacions amoroses, un 92% assegura que és important viatjar en parella de tant en tant i un 56,6% creu que fer-se regals és essencial. L'amor a la societat actual El 92,7% coincideix que no tothom entén el mateix per amor avui dia, davant d'un 5,6% que creu que sí. Un 80,1% pensa que hi pot haver amor entre dues persones sense relacions sexuals, mentre que un 18,3% assegura que no. Un 64,3% d'enquestats no creuen que la manera d'entendre l'amor “depengui de la ideologia de les persones”, tot i que un 33,6% afirma que sí. Però quan se'ls pregunta si a cada època històrica hi ha una manera diferent d'entendre l'amor i les relacions sexuals el 84,8% assegura que sí, davant d'un 13,8% que diu que no. El 52,2% creu que la religió té poca influència en la manera d'entendre l'amor i les relacions sexuals a la nostra societat, mentre un 44,2% indica que influeix “molt o força”. Apps per lligar El 86,3% dels espanyols reconeixen que han sentit a parlar d'aplicacions de cites per lligar i un 25,2% assegura que s'ha creat un perfil en alguna. Entre els que indiquen que s'han creat un perfil, un 71,7% afirma que “alguna vegada ha tingut una cita amb algú” que ha conegut en una d'aquelles apps. Un 67% creu que és fals que sigui més fàcil trobar l'amor en aquestes aplicacions que de manera tradicional, però un 65,1% reconeix que és més fàcil trobar sexe que de manera tradicional i un 73,1% assegura que “la gent menteix més en aquestes apps que de manera tradicional”. El 70,7% afirma mantenir actualment una relació amorosa o sentimental. A més, les relacions amb una durada d'entre 11 i 20 anys concentren el percentatge més alt de persones enquestades (18,3%). El 96,9% dels espanyols en parella declara mantenir una relació monògama (“de parella amb una sola persona”), mentre que l'1,8% afirma que està en una relació oberta i el 0,6% assenyala practicar el poliamor. Tipus de relació Entre les persones que tenen relacions amoroses o sentimentals, el 38,5% conviu en un matrimoni religiós, un 34,6% en una parella de nuvis, un 21,7% en matrimoni civil i un 4,5% assegura que té una parella de fet. Entre els que no tenen parella, un 41,1% afirma que els agradaria “molt o força” tenir una relació sentimental, mentre que un 57,2% diu que no li agradaria tenir-ne. Aquestes i altres dades són a l'estudi 'Percepció social de l'amor' que s'ha realitzat del 22 al 30 de gener i compta amb una mostra de 5.007 entrevistes. Podeu consultar les dades al complet a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25.

El 5 de març, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'ICC (Índice de Confianza del Consumidor) estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). L'ICC recull mensualment la valoració de l'evolució recent i les expectatives dels consumidors espanyols relacionades amb la seva economia familiar, l'ocupació i les possibilitats d'estalvi i consum. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Resolució de 2 de març de 2026, del Centre d'Investigacions Sociològiques per la qual es convoquen deu beques de formació per a postgraduats en matèries d'interès per a l'organisme per a l'any 2026

El 4 de març, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Percepción social del amor' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El 3 de març, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Postelectoral elecciones autonómicas 2026. Comunidad autónoma de Aragón' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El Ministeri d'Igualtat , a través de la Delegació de Govern contra la Violència de Gèner (DGVG) i el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) han presentat aquest matí l'estudi Percepció de la Prostitució. La directora general de Coordinació i Investigació del CIS, Silvia García Ramos ha agraït al Ministeri la iniciativa i la confiança dipositada al Centre d'Investigacions Sociològiques, destacant que “al cap ia la fi la raó i objectiu fundacional del CIS, sempre ha estat col·laborar amb la resta de les administracions per poder estudiar l'opinió pública de la societat pública i aportar dades de qualitat que millorin en la una bona informació es poden prendre bones decisions”. García Ramos ha destacat que l'enquesta suposa un esforç pioner i una fita fonamental ja que és la primera vegada que CIS realitza un monogràfic, dedicant tot un qüestionari a preguntar per la percepció social que la ciutadania espanyola té sobre la prostitució i la pornografia , cosa que ha permès aprofundir en el tema i posar-lo a analitzar des de múltiples arestes. Si bé no és la primera vegada que el CIS pregunta sobre aquest tema, tal com ha desvetllat: “ Va ser fa 40 anys , el 1986, en un estudi sobre la imatge del servei militar, en què es preguntava a homes joves d'entre 16 i 24 anys sobre la justificació o no de la prostitució , entre molts altres temes com el consum de drogues, el seu. legitimitat d'aquesta pràctica en altres estudis com ara el de salut sexual del 2008”. La directora general de Coordinació i Investigació ha descrit l'envergadura metodològica emprada, basada en el sistema CATI, amb entrevistes telefòniques i números de telèfon elegits completament a l'atzar, tal com es fa a tots els estudis del CIS. S'ha dissenyat amb una mida de mostra de 10.019 entrevistes , dirigides a població resident a Espanya de 16 anys o més, amb quotes de sexe, edat, mida de municipi i comunitat o ciutats autònoma de residència. “No hem deixat de banda els joves”, va afegir. "No volíem oblidar-los perquè la seva opinió també és transcendental en un tema com aquest, però també comptar amb una mostra suficient que permeti que els resultats reflecteixin la situació del país en el moment en què es duu a terme, i tingui representació nacional, per comunitat i ciutat autònoma" Precisament l'amplitud de la mostra ha permès "generar dues submostres, una d'homes i una altra de dones amb les corresponents ponderacions. Això ens permet anar molt més enllà del simple encreuament per sexe en les preguntes, per conèixer de manera diferenciada les opinions d'homes i dones segons les seves diferents condicions sociodemogràfiques, és a dir, podrem saber, per exemple, què pensen els seus municipis; dones segons la classe social, el record de vot, etc. Això és una clau essencial de l'estudi, perquè introdueix una important perspectiva de gènere en un tema com la percepció de la prostitució, ampliant considerablement el coneixement sobre aquesta matèria”. I finalment, ha volgut recordar el paper fonamental de la ciutadania que accedeix a contestar les enquestes del CIS “ agraïm als ciutadans que han dedicat una estoneta del seu temps a contestar aquesta enquesta , i que contesten totes les enquestes que realitza el CIS cada dia. contribueixen que els poders públics puguin tenir informació per generar polítiques, que la comunitat científica continuï investigant, i que la societat i els mitjans de comunicació puguin conèixer quines són les grans tendències socials del nostre temps”. El reconeixement es va fer extensiu a l'equip d'enquestadors "per la seva tasca diària i també el de totes les tècniques que han treballat mà a mà amb nosaltres perquè aquesta enquesta hagi estat possible i per descomptat al personal del CIS, en concret a la tècnica encarregada d'estudi. És gràcies a la seva feina i professionalitat i podem seguir comptant amb un dels millors instituts d'opinió publica que existeixen actualment". La ministra d'Igualtat, Ana Redondo, ha començat la seva intervenció assegurant que la prostitució "no és una feina ni una activitat econòmica més, ja que està travessada per la pobresa, la coerció i la vulnerabilitat" I que gràcies a aquest estudi del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) se sent el missatge ciutadà: “ Es tracta de ciència, sociologia i demoscòpia, i suposa un aval per a tota aquesta estructura legislativa i administrativa que estem impulsant ”.

El Ministeri d'Igualtat, mitjançant la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere (DGVG) i en col·laboració amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), ha impulsat la realització d'una enquesta adreçada a la població resident a Espanya de 16 o més anys. El seu objectiu ha estat analitzar les percepcions socials sobre la pornografia i la prostitució, així com comprendre com la ciutadania valora els seus riscos, impactes i conseqüències en termes digualtat, seguretat i drets humans. La seva finalitat última és generar una evidència empírica sòlida, que permeti orientar polítiques públiques basades en dades, amb una atenció especial a la prevenció de la violència contra les dones. L'estudi, realitzat a partir de 10.019 entrevistes , analitza actituds, creences i valoracions de la ciutadania al voltant de la pornografia, l'exposició digital a continguts sexuals, la victimització per difusió o ús no consentit d'imatges sexuals -incloses les generades amb intel·ligència artificial (IA)-, la percepció de la prostitució i les mesures. A la llum dels resultats de l'enquesta, gairebé el 69% de les persones enquestades es mostren força o molt d'acord que la prostitució és una forma de violència contra les dones , percentatge que s'eleva fins al 75,1% entre la població femenina . A això se suma que el 79,1% es mostra força o molt d'acord amb l'afirmació que la prostitució posa en risc la dignitat de les persones que es prostitueixen i supera el 75% l'opinió dels que asseveren que la majoria de dones prostituïdes són víctimes d'explotació sexual. D'altra banda, més de tres quartes parts de la població considera que la prostitució no és un treball “com qualsevol altre” i el 79,8% rebutja la idea que és “una manera d'exercir la llibertat sexual”. El 82% de la població creu que pagar per mantenir relacions sexuals és un comportament més propi dels homes , igual que el visionat de la pornografia. Mentre que l' exercici de la prostitució és concebut com un comportament més propi de les dones. Al 63% de la població li semblaria malament que un home de la seva família pagués per mantenir relacions sexuals . Un rebuig que és més marcat entre les dones, situant-se en el 71,1% si escau. I de l'anàlisi de la DGVG i el CIS es desprèn que hi ha un clar rebuig de les dones a mantenir una relació de parella amb una persona que pagui per mantenir relacions sexuals , amb un 91,2% que afirmen no tenir cap disposició. La ciutadania percep la prostitució com un fenomen estretament vinculat a la vulnerabilitat socioeconòmica ia la violència. Set de cada deu persones enquestades pensen que les dones que estan en situació de prostitució ho estan per necessitat econòmica, mentre que un 41,5 % considera que hi són forçades. En relació amb la pornografia , el 71,6% assegura que fomenta la violència contra les dones i un 93,3% dels participants al sondeig assenyala la necessitat de limitar l'accés de les persones menors a aquest contingut. La responsabilitat d'establir aquestes limitacions creu que haurien de residir principalment a la família, els pares i les mares, però també al Govern. A més, pagar per visualitzar actes sexuals en plataformes en línia és considerat una forma de prostitució per set de cada deu persones enquestades. Plataformes digitals Sis de cada deu persones afirmen saber de l'existència de plataformes digitals com Onlyfans o JustForFans , sent més gran el coneixement entre homes i entre els 16 i els 34 anys. La necessitat econòmica seria, segons les persones entrevistades, el motiu principal que portaria algunes persones a crear contingut íntim en aquestes plataformes. Davant la pregunta sobre els riscos que poden córrer les dones que ofereixen continguts íntims o sexuals en plataformes digitals, s'apunta el xantatge o l'extorsió, la difusió no autoritzada o l'assetjament. El gruix de la població, un 95%, opina que les plataformes digitals haurien de tenir l'obligació d'eliminar el contingut sexual no consentit que s'hi publiqui. Erradicació de la prostitució Sobre les mesures per eradicar la prostitució, gairebé la meitat de la població estima que la més necessària és reforçar l'educació en igualtat, la sexualitat i els drets humans des de la infància. Igualment, es veu necessari oferir programes socials i econòmics perquè les dones puguin deixar la prostitució. Tres de cada deu enquestats creuen que castigar els que paguen per la prostitució i els que es lucren per la prostitució aliena, però no les dones prostituïdes, podria ser una altra mesura eficaç. Pel que fa als qui paguen per prostitució, gairebé la meitat dels qui consideren que cal imposar càstigs als qui paguen o es lucren amb la prostitució entén que aquesta conducta hauria de comportar sancions educatives i econòmiques. Pel que fa a aquells que es lucren amb l'activitat sexual aliena, la pena de presó és la mesura més esmentada, amb un 82,4%. El gruix de la població, un 85,6%, estima que castigar els que es lucren amb la prostitució aliena contribuiria a reduir el tràfic de dones i nenes amb finalitat d'explotació sexual. En definitiva, les percepcions sobre la pornografia són majoritàriament crítiques, vinculant-la a la violència, la distorsió de la sexualitat i la desigualtat . Els resultats del treball demoscòpic reflecteixen un rebuig generalitzat de les posicions normalitzadores de la prostitució, cosa que indica una orientació social afí als plantejaments abolicionistes.  

El 27 de febrer, a partir de les 14.00 h, l'estudi 'Percepción de la prostitución' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Podran accedir a aquest estudi des de la web del CIS pel "Catàleg d'estudis". Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.