Últimes notícies del CIS

L'estudi 3463 'Barómetro de junio 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

El 4 de juliol, a partir de les 11.30 h, l'estudi 'Barómetro sanitario 2024 (primera oleada)' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Podran accedir a aquest estudi, des de la web del CIS pel "Catàleg d'estudis". Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Continua el curs d'estiu 'L'estudi de l'Opinió Pública a les societats democràtiques' a l'Escorial. Aquesta segona jornada s'ha centrat en la comunicació i l'opinió pública a les democràcies modernes. El president d'EFE, Miguel Ángel Oliver, ha ressaltat la importància de verificar la informació i contrastar-la, a més, ha assegurat que la mateixa agència EFE és “una eina de verificació”. "El periodisme actual viu un clima més complex que fa uns anys per la fragmentació de la societat i per la gran quantitat de mitjans", ha explicat Oliver. El que va ser director general de RTVE, José María Calviño ha assegurat que abans era més senzill que ara informar als mitjans. "Als anys 80 a TVE es pretenia acostar els elements informatius al públic, no tenir la veritat absoluta", ha explicat Calviño. També s´ha parlat sobre l´estudi científic de l´Opinió Pública de la mà del Catedràtic i consell científic del CIS, Antonio Alaminos. Alaminos ha explicat que "els models predictius a Espanya efectuen ajustaments operatius que són productes de la intuïció", referint-se a enquestadores privades. A la jornada d'avui també hi ha intervingut el professor titular de Sociologia, Gaspar Brändle, per parlar sobre l'Opinió Pública a Espanya i la seva evolució.

El 2 de juliol, a les 12,00 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Postelectoral de Cataluña. Elecciones autonómicas 2024' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El curs d'estiu que organitza el CIS 'L'estudi de l'Opinió Pública a les societats democràtiques' ha estat inaugurat avui pel president de la Institució, José Félix Tezanos. Tezanos ha centrat la ponència en els estudis d'opinió pública i investigacions sociològiques. El Catedràtic i president del CIS ha posat el focus entre la diferència que hi ha entre un pronòstic i una estimació: “l'estimació es basa en indicadors estadístics”. A més, ha explicat que en processos o contextos senzills és “més fàcil fer una estimació, tot i que avui dia els electorats estan en descomposició, la gent que vota un mateix partit s'ha anat reduint al 20%”. Durant el matí també hi ha intervingut l'expresident del CIS i Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, Juan Díez Nicolás. Díez ha assegurat que "les enquestes d'opinió estan dins de la investigació sociològica, però només són una part de la realitat social" i ha afegit que "aquesta realitat no està ordenada, sinó que l'ordenem nosaltres amb els sistemes de classificació". Uns sistemes que són “totalment subjectius”. Durant la sessió de la tarda s'ha celebrat la taula 'La informació i l'estudi de l'opinió pública com a servei públic', la presidenta de RTVE, Concepción Cascajosa, ha explicat que l'ens públic té posat el focus aquests darrers anys a “oferir informació veraç i crear eines que permetin verificar informació”.

Amb el lema #SociologiaParaLaSocietatDigital , més de 1.500 sociòlegs i sociòlogues s'han donat cita a la Universitat Pablo de Olavide amb motiu del XV Congrés Espanyol de Sociologia, que s'ha celebrat a Sevilla del 26 al 29 de juny. El president del CIS, José Félix Tezanos, ha presidit el simposi de cloenda del Congrés que aquest any versa sobre els efectes de la digitalització. Amb el títol 'La societat digital: alguns interrogants actuals', Tezanos ha moderat la taula en què ha estat la Premi Nacional de Sociologia, Constanza Tobío. Tot seguit s'ha celebrat l'acte de cloenda en què han estat el president del CIS, la presidenta del Comitè Organitzador, Mercedes Camarero, i el president de la Federació Espanyola de Sociologia, Màrius Domínguez. Durant el tancament, Tezanos ha assegurat que “la Sociologia es dedica a analitzar, entendre i estudiar les tendències socials. Aquest és el seu paper fonamental”. I ha afegit que “és una ciència que ha estat qualificada com la ciència dels moments apassionants i en aquests moments, la societat està vivint un altre moment apassionant”. Consulta aquí més informació sobre el Congrés.  

L'estudi 3459 'Postelectoral País Vasco . Elecciones autonómicas 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

Alain Touraine és un dels grans autors clàssics de la Sociologia actual, l'obra del qual va girar al voltant de l'anàlisi de les societats que ell qualificava com a postindustrials. Societats en què els moviments socials han estat «el motor dels canvis» esdevinguts en aquest període històric. Aquesta obra és el resultat de les valoracions d'alguns dels seus deixebles i col·laboradors al llarg del temps, el propòsit del qual ha estat fer un esbós històric sobre el treball intel·lectual d'aquest eminent sociòleg, centrant-se en la influència que ha tingut la seva obra a la Sociologia. En aquesta obra breu s'inclouen les anàlisis de sociòlegs com Manuel Castells, José Félix Tezanos, Marina Subirats, Michel Wieviorka i Verónica Díaz. Compra'l a la nostra Llibreria .

El CIS ha realitzat una enquesta sobre desigualtats i tendències socials durant el mes de juny en què es pregunten per situacions que generen desigualtat, nivell de vida i classes socials, entre d'altres qüestions. Un 86,4% assegura que el preocupa “molt o força” que hi hagi desigualtats socials mentre que un 13,1% afirma que el preocupa “poc o res”. A més, el 47,9% diu que ara hi ha més desigualtats que fa deu anys, un 35,8% que n'hi ha menys i un 11,7%. En preguntar per d'aquí a 10 anys, un 50,6% assegura que n'hi haurà més, un 31,6% que n'hi haurà menys i 6% que les mateixes que ara. El 58% dels enquestats creuen que els joves viuran pitjor al llarg de les seves vides que els seus pares, un 19,7% opina que viuran millor i un 18,6% que ho faran igual. Un 51,2% assegura que a Espanya hi ha grans desigualtats “en alguns aspectes, però en altres no”, un 35,4% afirma que hi ha grans desigualtats socials i un 8,7% diu que n'hi ha poques. Nivell de vida Un 64,5% dels enquestats afirma sentir-se “molt o força satisfet” amb el seu nivell de vida, davant d'un 30,6% que assegura sentir-se “poc o gens satisfet” i 3,3% pensa que la seva situació personal és “ regular”. Pel que fa a les expectatives de futur, el 47,2% creu que la seva vida millorarà durant els propers 5 anys, un 33,6% opina que la seva vida empitjorarà i un 14,5% que la seva vida continuarà igual. Sobre la identificació de classe, el 62,4% afirma que la classe social ha canviat respecte a la dels seus pares. D'aquests, 62,3% opinen que ha canviat a “molt millor o millor”. A més, el 51,9% assegura que ara tenen “moltes més o més” oportunitats econòmiques que les que van tenir els seus pares, davant del 37,3% que afirma que ara n'hi ha “menys o moltes menys”. Mobilitat social Un 55,7% afirma que ha experimentat una mobilitat social ascendent al llarg de la seva vida, un 26,5% creu que ha estat descendent i un 15,3% que no ha tingut mobilitat de cap mena. Un 56,9% creu que l'educació és el principal element que afecta la mobilitat social, un 45,5% assegura que és l'esforç personal i el treball dur i un 31,9% opina que el factor principal és la família . Desigualtats entre comunitats autònomes Segons el 41% dels enquestats, les diferències entre comunitats han augmentat, el 29,8% creu que han estat “més o menys iguals” i un 20,6% han tendit a disminuir. Pel que fa als propers anys, 38,8% creu que tendiran a augmentar, el 40,2% que estaran més o menys iguals i un 15,3% que tendiran a disminuir. Situacions que generen desigualtat El 85,2% creu que a Espanya l'atur continuarà sent un problema important, hi ha consens també sobre l'afirmació “a Espanya hi haurà més pobres que rics” ja que el recolza el 76,2% dels enquestats i un 62,1% apunta que “a Espanya les dones tindran la mateixa presència que els homes a tots els àmbits de la societat”. En aquesta enquesta s'ha preguntat per algunes frases que reflecteixen opinions que la gent sol tenir, el 83,3% està en desacord amb la idea que “les persones pobres no saben gestionar bé la seva economia”, al contrari, el 88, 8% creu que “la pobresa infantil necessita una acció urgent i decidida del Govern”. I el 74,5% està a favor que “el Govern ha de garantir que la riquesa es distribueixi de manera justa entre tots els espanyols”. Altres dades que aporta l'enquesta són que el 70,7% opinen que els més rics haurien de pagar més impostos perquè el govern disposi de més mitjans per lluitar contra la pobresa i el 85,5% assegura que la millor política social és la feina . Aquestes i altres dades es troben a l'estudi 'Desigualtat i tendències socials' que s'ha realitzat del 6 a l'11 de juny i compta amb una mostra de 4.006 entrevistes.

El 25 de juny, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Desigualdades y tendencias sociales' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El Centre d'Investigacions Sociològiques lamenta que de forma reiterada es formulin per part de determinats analistes crítiques davant de suposats errors en les seves enquestes; cosa que els porta a realitzar judicis de valor molt crítics sobre les metodologies utilitzades pel CIS. Això és fals perquè el CIS fa mesuraments i no prediccions. Les prediccions s'avaluen segons els resultats electorals, mentre que els mesuraments analitzen què és el que pot portar o ha portat uns resultats o uns altres. Això constitueix una diferència important. Amb aquest procedir cau en un error, que quan és intencionat constitueix un bitllet, per part d'aquells que afirmen que són prediccions el que en realitat són mesuraments. L'aclariment entre tots dos conceptes està recollit a totes les fitxes tècniques de tots els estudis que elabora i publica el CIS, així com a diverses publicacions científiques. Assegurar que el CIS “no encerta” a les seves prediccions electorals és tan cert o tan fals com dir exactament el contrari, perquè el CIS no fa prediccions sinó mesuraments i estimacions de tendències amb els marges teòrics d'error corresponents; estimacions, per descomptat, que només són vàlides per als dies en què es fan les enquestes del CIS, dates que sempre són força anteriors (generalment deu dies) al moment de la votació. Emplaçar el CIS davant de crítiques sistèmiques, bulls i acusacions de diferent tipus més aviat sembla una manera d'eludir debats autènticament científics i rigorosos sobre aquestes qüestions, intentant emmascarar al mateix temps que en determinats processos electorals alguns partits no han aconseguit els objectius que s'havien fixat prèviament. Qüestió en què ni el CIS, ni les seves enquestes, poden ni han d'entrar, en la mesura que constitueixen assumptes polítics que al CIS no concerneixen. D'altra banda, davant l'anunci de la Sra. Gamarra d'activar la Comissió d'Investigació sobre el CIS que van anunciar al seu dia al Senat, aquest organisme autònom manifesta la seva disposició a col·laborar en aquesta convocatòria, i així poder aprofitar aquesta circumstància per informar públicament i transparent sobre la gestió del CIS i els procediments seguits en la seva tasca investigadora i en la seva gestió pública. darrers comptes no han estat objecte de cap objecció.

La Revista Espanyola d'Investigacions Sociològiques renova un any més el segell de qualitat que atorga la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). L'indicador examinat per renovar el Segell de Qualitat ha estat el de nivell de repercussió, impacte i visibilitat, compost de les variables següents per al marc temporal dels darrers 5 anys: Cites obtingudes: total de cites obtingudes a les bases de dades SCIE, SSCI, A&HCI, ESCI, SCOPUS i SciELO. Ponderació: 60% de la puntuació total. H-Index:h-Index WoS, h-Index SJR, h5-Index Google Scholar Metrics. Ponderació: 10% de la puntuació total. Quartil JCI i SJR: puntuació segons el quartil en què se situï la revista per a cadascuna de les bases de dades (vegeu la guia d'avaluació). Ponderació: 10% de la puntuació total. Índex Compost de Difusió Secundària de MIAR (ICDS) el 2023. Ponderació: 20% de la puntuació total. La Revista Espanyola d'Investigacions Sociològiques (REIS) és una publicació trimestral del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que és part fonamental de la seva activitat editorial. Es va començar a editar el 1978, i el seu objecte és procurar la difusió d'estudis de naturalesa acadèmica que contribueixin al millor coneixement de la societat espanyola. Per la seva trajectòria històrica i l'alt nivell de qualitat exigit a les contribucions, ha esdevingut una revista de referència per a qualsevol estudiós o investigador de les Ciències Socials.

El CIS ha realitzat el baròmetre mensual amb les qüestions habituals com ara l'estimació de vot, els problemes que afecten els espanyols, les desigualtats socials i altres qüestions. El PSOE és la primera força en estimació de vot amb el 31,7% dels vots, el PP aconseguiria el 30,7%, VOX seria tercera força amb el 12,1%, SUMAR quedaria amb el 8,8% i Podem obtindria un 3,6%. Preferències sobre els líders Pedro Sánchez és el preferit com a president del Govern per al 27,4% dels espanyols, a 13,8 punts d'Alberto Núñez Feijóo, que ho és per al 13,6%. Santiago Abascal és el favorit per al 6,5%, Yolanda Díaz per al 5,8% i Isabel Díaz Ayuso -que baixa dos punts- per al 3,2%. Sobre els enquestats definits les distàncies augmenten: Un 43,5% dels enquestats que donen la seva opinió prefereixen Pedro Sánchez com a president del Govern, traient 22 punts d'avantatge Feijóo, que prefereixen el 21,5%. En tercer lloc, se situa Santiago Abascal, per al 10,3%, seguit de Yolanda per al 9,2%, i Isabel Díaz Ayuso per al 5%. Respecte a la confiança que generen els principals líders, Pedro Sánchez inspira “molta o força” confiança al 30,3% dels espanyols, davant del líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo que inspira “molta o força” al 21,9%. Pel que fa a la valoració de líders, el president del govern Pedro Sánchez és el més ben valorat amb un 4,30, seguit de Yolanda Díaz amb un 4,11, Alberto Núñez Feijóo amb un 3,87, i Santiago Abascal amb un 2,81. Desigualtats socials El 49% dels enquestats assegura que a Espanya hi ha desigualtats en alguns aspectes i en altres no. El 39,4% afirma que hi ha grans desigualtats socials i un 8,7% diu que hi ha poques desigualtats socials al nostre país. Els espanyols pensen que d'aquí 10 anys s'agreujaran aquestes desigualtats, ja que puja fins a 48,6% els que pensen que hi haurà grans desigualtats socials i un 9,9% que hi haurà poques desigualtats. Un 32,7% opinen que existiran en uns aspectes, però no en d'altres. Un 58% creu que d'aquí a deu anys a Espanya les desigualtats interpersonals de renda i ingressos seran més grans. Un 52,4% que les desigualtats interpersonals en el nivell de consum de béns i serveis serà més gran, igual que les desigualtats interregionals (48,5%) i entre persones de diferents edats (37,3%). Igualtat d'oportunitats i identitats Un 83,6% dels enquestats creuen que els espanyols no tenen les mateixes oportunitats per accedir a un habitatge, un 78% assegura que a Espanya no hi ha igualtat d'oportunitats per poder augmentar els ingressos, i un 74,5% creu que no hi ha igualtat d'oportunitats per aconseguir feina. El 25,1% assegura que d'aquí 10 anys les persones s'identificaran amb les mateixes persones de la classe social, un 18% ho faran amb persones de la seva mateixa edat i un 17,7% amb persones amb les mateixes idees polítiques. L'habitatge com a problema Els problemes que més diuen els espanyols que els afecten personalment són en primer lloc, la crisi econòmica i els problemes d'índole econòmica (26%), en segon lloc, la sanitat per al 23,1% i -com a novetat- l'habitatge en tercer lloc per al 17,1%. Pel que fa als principals problemes que hi ha a Espanya, assenyalen en primer lloc els problemes polítics en general un 23%, en segon lloc l'habitatge per al 21,2% i en tercer lloc l'atur (19,6%). Situació econòmica Les persones que asseguren que la seva situació econòmica personal és “molt bona o bona” arriben al 65,8%, davant del 22,6% que diu que és “dolenta o molt dolenta” i un 10,6% que afirma que és regular. Per contra, quan es pregunta per la situació econòmica d'Espanya, només un 32,8% afirma que és “molt bona o bona” i un 58,8% que és “dolenta o molt dolenta”. Un 6,5% diu que és regular. Aquestes i altres dades es troben recollides al baròmetre mensual realitzat del 31 de maig al 6 de juny amb 4.011 entrevistes.

El 20 de juny, a les 12,00 h, l'avanç de resultats del 'Barómetro de junio 2024' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Resolució de la Presidència del Centre d'Investigacions Sociològiques per la qual es fa pública l'adjudicació de subvencions per a formació i investigació en matèries d'interès per a l'organisme per a l'any 2024

L'estudi 3460 'Campaña de las elecciones al Parlamento Europeo 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

El CIS presenta el llibre 'L'origen de la distinció de rangs' del filòsof escocès John Millar, traduït per primer cop al castellà. La presentació va anar a càrrec del president del CIS, José Félix Tezanos, que va estar acompanyat de la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, el Catedràtic emèrit d'Economia de la Universitat d'Oxford, Valpy Fitgerald i la directora de Publicacions del CIS, Rosario H. Sánchez.  

El 11 de juny, a les 12,00 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Postelectoral del País Vasco. Elecciones autonómicas 2024' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El CIS ha traduït per primera vegada al castellà l'obra més reconeguda de John Millar 'L'origen de la distinció de rangs', que ha estat traduïda pel Catedràtic de Sociologia de la UNED, Ramon Cotarelo. Aquest llibre ha de ser considerat un dels primers textos d'estratificació social de la història, que s'ha d'incloure a la bibliografia de la sociologia. 'L'origen de la distinció de rangs' no és un estudi només sobre classes socials, sinó sobre jerarquies, sobre les posicions d'autoritat i obediència a les societats, un concepte més ampli que comprèn també les relacions de poder dels homes sobre les dones , dels pares sobre els fills, dels caps sobre les tribus, dels senyors sobre els serfs, dels sobirans sobre els vassalls. John Millar va ser també pioner en l'aplicació d'una visió economicista a l'evolució de les institucions, escrivint un llibre clàssic del que Werner Sombart deia que és una de les millors i més completes obres de Sociologia. Aquesta obra de John Millar data de l'any 1779, tres anys després de l'aparició de 'La riquesa de les nacions' del seu mestre Adam Smith.

El CIS ha realitzat l'enquesta sobre la campanya de les eleccions al Parlament Europeu que se celebraran el proper 9 de juny. Segons aquest estudi, el PSOE seria primera força i aconseguiria entre el 31,6% i el 33,2% dels vots. El PP obtindria entre el 28,3% i el 30,5%, VOX, en tercera posició aconseguiria entre el 9,9% i l'11%, SUMAR entre el 5,4% i el 7,1%, 'S'ha acabat la festa' entre el 4,9% i el 5,7%, 'Ara Repúbliques' entre l' 3,6% i 3,9%. El 71,1% dels enquestats assegura que votarà el proper 9 de juny amb tota seguretat. A l'hora de votar… Un 38,2% dels espanyols afirma que “a les eleccions europees pot ser convenient votar per un partit diferent del que es vota a les eleccions generals”, un 32,3% assegura que “voten sempre pel mateix partit a les eleccions europees ia les generals” i un 23% que “sol” votar sempre pel mateix partit en les dues eleccions. El 48,6% decideix el seu vot “molt abans de l'inici de la campanya electoral”, un 14,1% ho decideix “al començament de la campanya electoral”, un 20,8% ho decideix “durant la darrera setmana de campanya”, un 6,8% durant la jornada de reflexió, i un 7,2% el mateix dia de les eleccions. A més, el 66,7% assegura que ja ha decidit el seu vot per al proper 9 de juny, un 31% “encara dubte” i el 2% afirma que no votarà. Un 65,9% diu que allò que més importància dóna a l'hora de votar és el partit polític, un 22,3% assegura que al candidat, un 6% indica que a totes dues coses i només un 2% que al programa electoral. Un 31,9% afirma que li agradaria que el PSOE guanyés aquestes eleccions europees, a un 24,7% que ho fes el PP, el 8,6% dels electors volen que sigui VOX i un 4,1% SUMAR. Un 57% dóna més importància als temes relacionats amb la situació política actual d'Espanya, davant d'un 29,3% que afirma que els temes relacionats amb la Unió Europea i el Parlament Europeu serà el més important quan votarà. A més, el 25,5% dels electors afirma que el PSOE és el partit que està plantejant millor en aquesta campanya propostes de més interès per a Espanya. Per davant del PP, que és el partit que més propostes interessants proposa pel 18,9%. En preguntar a l'enquestat pel seu interès personal, també el PSOE és el partit més recolzat quant a propostes, segons el 23%, segueix el PP amb el 18,3% i VOX amb el 9,4%. Candidates La candidata del PSOE, Teresa Ribera, és l'única que aprova amb un 5,2, segueix la del PP, Dolors Montserrat, amb un 4,47 i, en tercer lloc, hi ha la candidata de SUMAR, Estrella Galán, amb un 3,90. La candidata de Podem, Irene Montero, es queda en quarta posició amb un 3,55. Sobre qui és el candidat més preparat per plantejar qüestions rellevants d'Espanya a la UE, el 28,5% ha assegurat que Teresa Ribera, el 18,6% que Dolors Montserrat, el 7,7% Jorge Buxadé (VOX) i el 6,5% afirma que Irene Montero. Pel que fa a la confiança que generen, Teresa Ribera és la que més amb un 28,2%, a 8,5 punts de distància hi ha Dolors Montserrat amb un 19,7%, Jorge Buxadé en tercer lloc (8,4%) i Irene Montero aconsegueix un 6,3%. Mitjans de comunicació Un 44,5% assegura que està seguint amb “molt o força interès” les notícies i temes relacionats amb les eleccions, davant d'un 51,4% que afirma que “amb poc o cap interès”. I un 3,3% diu que li és igual. Un 41,4% assegura que el que veu i sent als mitjans l'ha ajudat a “veure les diferències que hi ha entre uns i altres partits, d'altra banda, el 30,2% dels enquestats diu que els mitjans serveixen per “conèixer millor els candidats”. En canvi, sobre la decisió de vot, un 84,6% diu que el que veu i sent decidit. La premsa, tant en format imprès com digital, és el mitjà que més fan servir els espanyols per informar-se sobre les eleccions europees segons el 64,9% dels enquestats. En segon lloc, hi ha la televisió -64,6%- i les xarxes socials estarien en tercer lloc amb el 48,8% i per davant de la ràdio, que és el mitjà pel qual s'informa el 46,7%. Aquestes i altres dades es troben recollides a l'enquesta de la campanya de les eleccions europees realitzada del 23 al 30 de maig amb 7.491 entrevistes.