Últimes notícies del CIS

L'estudi 3468 'Barómetro de julio 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

L'estudi 3434 'Estudio internacional sobre comportamiento electoral (CSES-6)' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

Després d'estudiar Dret i Ciències Polítiques a Espanya, es va formar com a sociòleg a la Universitat de Chicago, on va ser professor assistent. De tornada a Espanya va presentar la seva tesi doctoral sobre La família espanyola en transició, que va obtenir premi extraordinari. El 1962 va guanyar la Càtedra de Sociologia a la Universitat de Barcelona, guanyant també el 1967 la Càtedra que havia ocupat abans Enrique Gómez Arboleya a la Facultat de Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials de Madrid, on va dirigir des de 1971 el Departament de Sociologia, des del qual va impulsar la creació de la primera 1977 a 1980. Va ser un dels promotors fundadors de l'Institut de l'Opinió Pública (antecedent del CIS), del qual va ser conseller delegat del Consell Rector (des del 1963) i Director des del 1967 al 1971. El 1979 va ser elegit Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, i des del 2003 al 2010 va ser president de l'Institut d'Espanya. Va dirigir el Diccionari de Ciències Socials de la UNESCO, institució en què va presidir la Comissió Espanyola de Cooperació, havent estat també representant espanyol de la Comissió de Població de Nacions Unides. Autor de mig centenar de llibres, manuals i informes de Sociologia, va dirigir durant els darrers anys del franquisme i els inicis de la Transició Democràtica el setmanari polític aperturista L'Europeu, animant i dirigint també diverses revistes acadèmiques de Sociologia (la Revista d'Estudis Socials, la Revista Internacional de Sociologia, la Revista Espanyola de la El Departament de Sociologia que va dirigir durant tres dècades- va ser un exemple paradigmàtic d'institució planter, de la qual va sorgir no només l'impuls principal per a la creació de la primera Facultat de Sociologia espanyola, sinó més de vint catedràtics/ques de Sociologia, quatre ministres/es en diferents etapes de la vida política espanyola i un bon nombre d'alts càrrecs i responsables de diversos partits. Les llavors que va plantar continuaran vives. Descanseu en pau.

El CIS ha realitzat una enquesta sobre opinió pública i política fiscal en què s'ha preguntat als enquestats per assumptes com la valoració sobre el funcionament dels serveis públics, els impostos o el frau fiscal, entre altres temes. Impostos i frau fiscal El 88,9% dels espanyols creu que al nostre país hi ha “molt o força” frau fiscal, i el 81,7% considera que enganyar Hisenda a la declaració d'impostos “és enganyar la resta dels ciutadans”. Pel que fa a la pressió fiscal, el 36,7% opina que es paguen a Espanya més impostos que a Europa, mentre que el 31,2% estima el contrari, que és a Europa on es paguen més impostos que al nostre país. El 78,2% no creuen que paguin més impostos els qui més en tenen, mentre que d'altra banda el 62,5% estima que els espanyols són poc o gens conscients i responsables a l'hora de pagar impostos. Pel que fa a la lluita contra el frau fiscal, el 40,1% entén que l'Administració fa “molts o força” esforços contra el frau fiscal, percentatge que coincideix amb els que creuen que l'Administració fa pocs esforços en aquest camp. Valoració serveis públics L'estudi també demana als enquestats que valorin el funcionament dels serveis públics i el 60% qualifica com a “molt o força” satisfactori el funcionament del transport públic; per a un 52,2% la seguretat ciutadana; per al 49,1% lensenyament i per al 45,9% lassistència sanitària. L'Administració de Justícia és “molt o força” satisfactòria per al 19,2% dels enquestats. Gairebé el 60% dels espanyols entenen que “els impostos són necessaris perquè l'Estat pugui prestar serveis públics” i el 14,3% que “els impostos són un mitjà per redistribuir millor la riquesa a la societat”. Les diferents administracions públiques destinen els diners que a Espanya paguem en impostos per finançar els serveis públics i prestacions i els enquestats entenen que es dediquen “molt pocs” recursos a vivenda (80,1%); a investigació en ciència i tecnologia (79,9%) i al medi rural (73,7%). L'Estat i l'economia El 48,3% dels espanyols és partidari que “l'Estat ha d'intervenir a la vida econòmica, però respectant la iniciativa privada”, el 22,8% que “l'Estat no ha d'intervenir a la vida econòmica, excepte per corregir possibles desajustos”, mentre que el 18,2% creu que “l'Estat ha d'intervenir en tota la vida econòmica”. Situació econòmica Després de ser preguntats per la seva situació econòmica personal, el 70,7% dels espanyols diu que és “bona o molt bona”; la de la comunitat autònoma on resideix és bona o molt bona per al 53,3%, mentre que, si es pregunta per la situació d'Espanya, és bona o molt bona per al 38,5%. Aspectes de la vida A l'estudi també es pregunta per diversos aspectes de la vida dels espanyols i el seu grau de satisfacció. En una escala de 0 a 10, on zero és estar “completament insatisfet” i deu “completament satisfet”, la “vida familiar” és qualificada amb 8,57, la salut amb un 7,67, la vida social amb un 7,81 i el nivell de vida amb un 7,24. Aquestes i altres dades es troben recollides a l'enquesta realitzada del 5 a l'11 de juliol amb 4.005 entrevistes.

El CIS ha realitzat la primera enquesta sobre felicitat i valors socials en què el 80,4% dels espanyols han assegurat ser persones felices, davant d'un 11,4% que afirma que no ho són. A més, hi ha un 7,7% que diu que “depèn o en part” del moment. De les persones que no es consideren felices o que han assegurat que “depèn o en part” -un 19,1% en total-, un 21,8% diu que “millorar l'estat de salut propi o de l'entorn” ajudaria a ser més feliç, un 21,4% assegura que l'ajudaria “millorar la situació econòmica pròpia o de l'entorn” i un 16,6 afectives”. Sobre les persones que asseguren ser felices, el 25,2% afirma que “millorar la situació econòmica, pròpia o de l'entorn” els ajudaria a ser encara més feliços, un 19,5% diu que ho faria “millorar la situació laboral”. El 83% està d'acord que “només es pot ser feliç si també ho són les persones que t'envolten”, davant d'un 12,8% que està “molt o força en desacord” amb aquesta afirmació”. Un 89,6% dels espanyols afirma que “el més important a la vida és ser feliç”, davant d'un 8,4% que creu que no, a més, un 92,1% coincideix que “sempre cal respectar les opinions dels altres, encara que siguin diferents de les pròpies”, i un 95,9% coincideix que “totes les persones tenen dret a triar”. En una escala de l'1 al 10, els espanyols treuen notable (7,18) de portar la millor vida possible. A més, un 52,3% assegura que li resulta “molt fàcil o fàcil” enfrontar-se als problemes importants que li sorgeixen a la vida quotidiana, mentre que un 41,3% assegura que li resulta “molt difícil o difícil”. Valors socials El 87,6% dels enquestats entén que “a més del matrimoni hi ha moltes altres formes acceptables de relacionar-se en parella”, el 54,9% creu que les escoles i els instituts cada vegada tenen menys pes en la formació dels nens i joves” davant d'un 39,6% que no ho veu així. El 83,9% està “molt o força d'acord” que la crisi climàtica és una amenaça real per al benestar humà i la salut del planeta”, mentre que un 14,2% creu que no. El 91,4% està a favor d'aconseguir la plena igualtat entre homes i dones en tots els àmbits de la vida, davant d'un 7,5% que està en contra d'aquesta afirmació. I el 81,2% assegura “que la democràcia és preferible a qualsevol altra forma de govern, sempre i en qualsevol circumstància”, davant d'un 15,2% que assegura que està “molt o força en desacord” amb aquesta afirmació. Aquestes i altres dades es troben recollides a l'estudi 'Felicitat i valors socials' realitzat del 26 al 28 de juliol amb 2.843 entrevistes.

El 26 de juliol, a les 13,00 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Opinión pública y política fiscal (XLI)' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

L'estudi 3461 'Índice de Confianza del Consumidor (ICC). Mayo 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

El 24 de juliol, a les 13,00 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Felicidad y valores sociales' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El 23 de juliol, a les 13,00 h, l'avanç de resultats de l'ICC (Índice de Confianza del Consumidor) estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). L'ICC recull mensualment la valoració de l'evolució recent i les expectatives dels consumidors espanyols relacionades amb la seva economia familiar, l'ocupació i les possibilitats d'estalvi i consum. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El seminari 'Estructura i canvis socials a l'Espanya actual' que organitza el CIS amb la UIMP ha arribat al final després d'una setmana de ponències de diversos especialistes i acadèmics. El curs ha finalitzat amb les ponències de la professora de Sociologia, Verónica Díaz, que ha parlat sobre els joves espanyols i el seu futur, i el professor Óscar Iglesias que ha parlat sobre les velles i noves cultures a la societat espanyola. Durant aquest dijous, el seminari va estar centrat a l'Economia. El Catedràtic d´Història Econòmica, Carles Manera, ha parlat sobre l´evolució recent de l´economia espanyola a partir del COVID-19. També ens ha acompanyat el professor titular d'Economia, Pedro Casares, que ha tractat l'evolució i les perspectives de l'economia espanyola en el marc europeu. La dona també ha tingut un espai aquest seminari, la directora de Recerca del CIS, Silvia García Ramos, ha centrat la seva ponència en els estereotips de gènere a la societat espanyola. I la Catedràtica de Sociologia, Carlota Solé, ha parlat sobre la dona immigrant.

El president del CIS, José Félix Tezanos, ha inaugurat el seminari 'Estructura i canvis socials a l'Espanya actual' amb la seva ponència sobre les tendències de canvi i desigualtats socials a la societat espanyola. La directora de Publicacions i Foment a la investigació del CIS, Rorsario H. Sánchez Morales, ha tractat la pobresa i exclusió social durant el primer dia de curs. I, finalment, la Catedràtica emèrita i Premi Nacional de Sociologia, Inés Alberdi, ha parlat sobre les noves formes i maneres de relacions interpersonals al nostre país.

Dilluns que ve comença el curs d'estiu 'Estructura i canvis socials a l'Espanya actual' que té com a objectiu realitzar una anàlisi de les principals dimensions que conformen l'estructura social d'Espanya, la seva evolució i des de la perspectiva comparada internacional. Per això, durant el curs s'analitzaran: les tendències estructurals i de canvis a la societat espanyol, des de la pobresa i l'exclusió social, fins al paper dels partits polítics i els canvis que s'estan produint en els comportaments electorals. També s'abordarà la situació de les dones i el feminisme com a motor de canvi; els valors, ideologies i creences existents a la societat espanyola; la cultura científica a Espanya; els processos migratoris; la situació dels joves i el seu futur; i les velles i noves cultures i mentalitats a la societat espanyola. A les conferències s'intentaran unir la pluralitat i la diversitat d'enfocaments teòrics i metodològics per abordar l'evolució de la societat espanyola. El president el CIS, Jose Félix Tezanos, obrirà el curs en què també participaran, entre d'altres, experts com Inés Alberdi, Catedràtica Emèrita de Sociologia de la Universitat Carlos III; Constanza Tobío Catedràtica de Sociologia de la Universitat Carlos III de Madrid; Rafael Pardo, Director de la Fundació BBVA i Catedràtic de Sociologia; Carles Manera, Catedràtic d'Història Econòmica de la Universitat de les Illes Balears i Conseller del Banc d'Espanya o Antón Losada, periodista i professor de Ciència Política de la Universitat de Santiago de Compostela. Cada estiu, la UIMP programa i desenvolupa al Palau de la Magdalena i al Campus de les Flames de la ciutat de Santander cursos d'alt perfil acadèmic en diverses disciplines i àrees del coneixement. A més del seu caràcter formatiu, la seva finalitat és promoure la trobada, la reflexió i el debat de temes a la frontera del coneixement, així com l'anàlisi interdisciplinària de les qüestions que concerneixen el futur de les nostres societats. Consulta el programa complet del curs a la nostra web www.cis.es.

El CIS ha fet el baròmetre del juliol amb les qüestions habituals com ara l'estimació de vot o la valoració de ministres. El PSOE seria primera força amb el 32,9% dels vots, el PP se situaria al 30,2%, VOX al 12,2%, SUMAR al 6,6% i Podem al 4%. El 69,9% de les persones que van votar a les eleccions generals del passat 23 de juliol de 2023 votaria el mateix partit o coalició que va votar en unes properes eleccions. Un 15,7% afirma que votaria un altre partit o coalició diferent. Preferències sobre els líders Sobre la preferència a president del Govern, Pedro Sánchez és el favorit per al 26,5%, el 13,5% prefereix Alberto Núñez Feijóo, el 6,8% a Santiago Abascal i el 4,7% a Yolanda Díaz. Sobre els enquestats definits les distàncies augmenten: Un 42,6% dels enquestats que donen la seva opinió prefereixen Pedro Sánchez com a president del Govern, traient 20,9 punts d'avantatge Feijóo, que prefereixen el 21,7%. En tercer lloc, se situa Santiago Abascal, per al 10,9%, seguit de Yolanda per al 7,5%, i Isabel Díaz Ayuso per al 5,9%. Pel que fa a la valoració dels líders, Pedro Sánchez aconsegueix un 4,32, Núñez Feijóo un 4,04, Yolanda Díaz un 4,09 i Abascal un 2,88. Sobre la valoració de ministres, el titular d'Economia, Carlos Cuerpo, és el més ben valorat amb un 5,22 i la ministra de Defensa, Margarita Robles, amb un 5,13 és la segona més ben valorada. Problemes mundials El 64,1% dels enquestats assegura que presta “molta o força” atenció a les informacions que sorgeixen en altres països, mentre que el 33,3% indica que “poca o cap”. Un 36,7% de la població creu que “les guerres i els conflictes bèl·lics” són el principal problema actualment, “la pobresa i la desigualtat entre països pobres i rics” seria el segon problema per al 34% i la crisi climàtica per a l'11,2%. El 64,8% afirma estar “molt o força preocupat” per la invasió de Rússia a Ucraïna. Un 18,1% afirma estar “una cosa preocupada” i un 16% “poc o gens preocupat”. Un 65,5% assegura estar “molt o força preocupat” per la guerra al Pròxim Orient, un 18,6% “una cosa preocupada” i un 14,4% “poc o gens preocupat”. A més, el 76,8% creu que Espanya ha de cooperar internacionalment per ajudar els països menys desenvolupats, davant d'un 18,9% que creu que no. En incidir en aquest tema, un 66,2% creuen que l'Estat ha de garantir primer “el benestar dels espanyols i després el d'altres països”. En canvi, un 31% creu que si ha d'ajudar aquests països per mitjà de projectes. A un 70,9% dels espanyols els preocupa “molt o força” la crisi climàtica. I a un 27,5% els preocupa “poc o res”. Situació econòmica El 65,4% dels espanyols considera que la seva situació econòmica personal actualment és molt bona o bona davant del 22,8% que afirma que és dolenta o molt dolenta. En preguntar per la situació econòmica general d'Espanya, el 35,9% la considera “molt bona o bona” i un 55,1% “molt dolenta o dolenta”. Pel que fa als tres principals problemes que afecten els espanyols, el 27,7% assegura que és “la crisi econòmica, els problemes de caire econòmic” el primer, el 16,6% “la sanitat” i el 15,8% els problemes relacionats amb la qualitat de l'ocupació. Aquestes i altres dades es troben recollides al baròmetre de juliol realitzat de l'1 al 4 de juliol amb 4.007 entrevistes. Podeu consultar les dades al complet a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es).

El 12 de juliol, a les 13,00 h, l'avanç de resultats del 'Barómetro de julio 2024' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

L'estudi 3465 'Postelectoral elecciones al Parlamento Europeo 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

L'estudi 3466 'Desigualdades y tendencias sociales' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

El 9 de juliol, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Postelectoral elecciones al Parlamento Europeo 2024' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El 5 de juliol, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'ICC (Índice de Confianza del Consumidor) estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). L'ICC recull mensualment la valoració de l'evolució recent i les expectatives dels consumidors espanyols relacionades amb la seva economia familiar, l'ocupació i les possibilitats d'estalvi i consum. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

L'estudi 3455 'Barómetro sanitario 2024 (primera oleada)' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

La primera onada del Baròmetre Sanitari del 2024 revela un lleuger augment en la satisfacció de la població amb el sistema sanitari públic, que va assolir 6,26 punts sobre 10, a l'abril, i va superar lleument la puntuació de 6,14 registrada en el mateix període del 2023. La satisfacció amb l'Atenció Primària va experimentar un lleu augment i va arribar a 6,29 punts en comparació dels 6,19 de l'any anterior. Tot i que l'atenció especialitzada manté una valoració positiva, la seva puntuació va disminuir de 5,95 a 5,86 punts. D'altra banda, els serveis d'urgències (7,51 punts) i l'assistència hospitalària (7,14 punts) continuen sent els aspectes més ben valorats del sistema sanitari. Pel que fa a les llistes d'espera, es redueix a més de quatre punts, del 39,2% al 34,6% el percentatge de ciutadans que consideren que han empitjorat. El 50,1% de la població pensa encara que la sanitat pública es finança totalment o parcialment amb les cotitzacions de les persones que treballen i únicament un 45,6% sap que es finança amb els impostos de tots els ciutadans. Atenció Primària El 83,6% de les persones usuàries dels serveis dAtenció Primària valora positivament latenció rebuda. Aquest percentatge ha augmentat lleugerament respecte al 80,4% del 2023. Els aspectes més ben valorats són la confiança i la seguretat que transmet tant el personal d'infermeria com el personal mèdic (8,08 i 7,87 sobre 10, respectivament). Respecte a l'espera, el 25,1% dels que van demanar cita van ser atesos pel seu metge/essa d'atenció primària el mateix dia o l'endemà, cinc punts més que l'enquesta de l'any passat, la resta va tenir una espera mitjana de 8,3 dies, davant els 9,12 del 2023. A més, gairebé el 80% de la ciutadania presencial. Especialitats El 42,3% ha consultat un especialista de la sanitat pública en els darrers dotze mesos, bé per derivació del metge/essa d'Atenció Primària (37,2%), bé per citació del mateix metge/essa especialista en una consulta anterior (57,9%). El 81,5% de les persones usuàries valoren positivament latenció rebuda, sense canvis significatius respecte al 2023 (82,8%). Els aspectes més ben valorats pels seus usuaris són la informació rebuda sobre el seu problema de salut i la confiança i seguretat que transmet el personal mèdic (7,74 i 7,73, respectivament). Ingrés hospitalari El 10,1% refereix haver estat ingressat en un hospital públic en els dotze últims mesos. El 40,3% ho va fer de manera programada per a cirurgia o prova diagnòstica; el 56,9% per una malaltia o problema de salut urgent; i el 2,8% per part. El 87,6% de les persones usuàries dels hospitals públics valoren positivament l'atenció rebuda durant el seu ingrés. Els aspectes més ben valorats són les cures dels diferents professionals (infermeria 8,46 punts i medicina 8,39 punts). Urgències El 44,6% dels ciutadans reconeixen haver acudit a un servei d'urgències de la sanitat pública en els dotze últims mesos. Els dispositius d'Atenció Primària han absorbit el 40,5% de la demanda en aquest període, els serveis d'urgència hospitalaris el 52,7% i el 6,5% ha utilitzat un servei d'urgències tipus 061/112. El conjunt de serveis d'urgències del Sistema Nacional de Salut el valoren positivament el 76,5% de les persones que els van utilitzar. Igualtat Aquest any 2024 el Baròmetre Sanitari ha inclòs una pregunta sobre la percepció que té la població respecte a la igualtat en el tracte a la sanitat pública en funció de diferents aspectes. Gairebé un 40% de la població general percep que no es reben els mateixos serveis segons la comunitat autònoma de residència, i un 36% consideren que també és desigual el tracte segons el maneig de les noves tecnologies que tinguis les persones ateses. El nivell socioeconòmic, o l'edat de les persones ateses, són els aspectes en què es percep més igualtat en el tracte. Salut mental En aquesta edició també s'exploren, per primera vegada, alguns aspectes relacionats amb l'atenció als problemes de salut mental. L'abril del 2024, un 17,8% dels entrevistats diuen haver tingut necessitat de consultar un professional sanitari per un problema de salut mental o per un malestar psicològic o emocional. El 46,3% van ser atesos a la sanitat pública, un 44,7% a la sanitat privada i un 2,6% a totes dues. En el cas de les persones ateses a la sanitat pública, el 40,1% refereix que va ser atès principalment per un especialista en psiquiatria, un 33,1% pel seu metge de família i un 20,8% per un psicòleg. El 26% dels que van consultar un professional per problemes de salut mental van aconseguir la cita en menys de 30 dies; el 40% va aconseguir ser vist en un termini entre 1 i 3 mesos; i un altre 26% va trigar més de 3 mesos per ser atès a consulta. El 78,9% de les persones ateses a la sanitat pública declaren estar satisfetes amb l'atenció rebuda a la consulta i un 49,0% assenyalen haver rebut una atenció millor de la que esperaven. Acceptació de les vacunes El Baròmetre Sanitari ha inclòs, també per primera vegada, una sèrie de preguntes per valorar el grau d'acceptació que té l'ús de les vacunes a la població general. L'acceptació de la vacunació al nostre país és alta, tot i que un 36,7% considera que provoquen efectes adversos a la salut. El grau d'acord amb els aspectes protectors de les vacunes supera el 90% i un 89,9% manifesta seguir les recomanacions dels i les professionals sanitaris respecte a la vacunació. Coneixement i ús de tecnologies El Baròmetre Sanitari també pregunta en aquesta onada sobre l'ús de les tecnologies digitals per part dels ciutadans per relacionar-se amb el sistema sanitari. El 55,9% de les persones entrevistades refereix tenir algun certificat electrònic per a la realització de tràmits amb l'Administració i només el 0,9% no sap què és. Aquest indicador és rellevant ja que l'accés a la història clínica interoperable de l'SNS i, en la majoria dels casos, a la història clínica autonòmica, necessiten certificat personal electrònic El 38,5% ha accedit a la seva història clínica electrònica, davant del 61,5% de les persones entrevistades que encara no hi ha accedit mai: un 32,2% no sabia que existia aquesta possibilitat i un 19,3% no sap o no pot utilitzar Internet. El 60,4% sap que pot retirar els medicaments receptats per la sanitat pública fora de la seva comunitat autònoma gràcies al sistema de recepta electrònica interoperable, i el 44,3% ha utilitzat aquest servei. El Baròmetre Sanitari és una enquesta d'opinió de periodicitat anual, que des del 1993 realitza el Ministeri de Sanitat, en col·laboració amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). L'enquesta anual, base de l'estudi, la componen unes 7.800 entrevistes domiciliàries a persones de 18 anys i més, a totes les províncies espanyoles. La primera onada s'ha fet el mes d'abril del 2024 amb 2.576 entrevistes.