Mostrant 220 de 1854 elements
El 80,4% de los españoles se consideran personas felices
El 80,4% de los españoles se consideran personas felices
  • 24 DE JUL. 2024

El CIS ha realizado la primera encuesta sobre felicidad y valores sociales en la que el 80,4% de los españoles han asegurado ser personas felices, frente a un 11,4% que afirma que no lo son. Además, hay un 7,7% que dice que “depende o en parte” del momento.  De las personas que no se consideran felices o que han asegurado que “depende o en parte” -un 19,1% en total-, un 21,8% dice que “mejorar el estado de salud propio o del entorno” ayudaría a ser más feliz, un 21,4% asegura que le ayudaría “mejorar la situación económica propia o del entorno” y un 16,6% afirma que le haría feliz “mejorar las relaciones sociales, familiares y afectivas”. Sobre las personas que aseguran ser felices, el 25,2% afirma que “mejorar la situación económica, propia o del entorno” les ayudaría a ser aún más felices, un 19,5% dice que lo haría “mejorar su situación laboral”. El 83% está de acuerdo con que “solo se puede ser feliz si también lo son las personas que te rodean”, frente a un 12,8% que está “muy o bastante en desacuerdo” con esta afirmación”. Un 89,6% de los españoles afirma que “lo más importante en la vida es ser feliz”, frente a un 8,4% que cree que no, además, un 92,1% coincide en que “siempre hay que respetar las opiniones de los demás, aunque sean diferentes a las propias”, y un 95,9% coincide en que “todas las personas tienen derecho a elegir libremente qué quieren ser y cómo quieren vivir”. En una escala del 1 al 10, los españoles sacan notable (7,18) sobre llevar la mejor vida posible. Además, un 52,3% asegura que le resulta “muy fácil o fácil” enfrentarse a los problemas importantes que le surgen en la vida cotidiana, mientras que un 41,3% asegura que le resulta “muy difícil o difícil”.  Valores sociales El 87,6% de los encuestados entiende que “además del matrimonio existen muchas otras formas aceptables de relacionarse en pareja”, el 54,9% cree que los colegios y los institutos cada vez tienen menor peso en la formación de los niños y jóvenes” frente a un 39,6% que no lo ve así. El 83,9% está “muy o bastante de acuerdo” con que la crisis climática es una amenaza real para el bienestar humano y la salud del planeta”, mientras que un 14,2% cree que no. El 91,4% está a favor de “lograr la plena igualdad entre hombres y mujeres en todos los ámbitos de la vida”, frente a un 7,5% que está en contra de esta afirmación. Y el 81,2% asegura “que la democracia es preferible a cualquier otra forma de gobierno, siempre y en cualquier circunstancia”, frente a un 15,2% que asegura que está “muy o bastante en desacuerdo” con esta afirmación. Estos y otros datos se encuentran recogidos en el estudio ‘Felicidad y valores sociales’ realizado del 26 al 28 de julio con 2.843 entrevistas.

Nota Informativa
Disponible l'estudi 3461 'Índice de Confianza del Consumidor (ICC). Mayo 2024'
Disponible l'estudi 3461 'Índice de Confianza del Consumidor (ICC). Mayo 2024'
  • 24 DE JUL. 2024

L'estudi 3461 'Índice de Confianza del Consumidor (ICC). Mayo 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

Estudio
Pròxim lliurament de l'avanç de resultats de l'estudi 3467 'Índice de Confianza del Consumidor (ICC) de junio 2024'
Pròxim lliurament de l'avanç de resultats de l'estudi 3467 'Índice de Confianza del Consumidor (ICC) de junio 2024'
  • 22 DE JUL. 2024

El 23 de juliol, a les 13,00 h, l'avanç de resultats de l'ICC (Índice de Confianza del Consumidor) estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). L'ICC recull mensualment la valoració de l'evolució recent i les expectatives dels consumidors espanyols relacionades amb la seva economia familiar, l'ocupació i les possibilitats d'estalvi i consum. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Notas de Prensa Avance ICC
Finalitza el curs d'estiu del CIS a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander
Finalitza el curs d'estiu del CIS a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander
  • 19 DE JUL. 2024

El seminari 'Estructura i canvis socials a l'Espanya actual' que organitza el CIS amb la UIMP ha arribat al final després d'una setmana de ponències de diversos especialistes i acadèmics. El curs ha finalitzat amb les ponències de la professora de Sociologia, Verónica Díaz, que ha parlat sobre els joves espanyols i el seu futur, i el professor Óscar Iglesias que ha parlat sobre les velles i noves cultures a la societat espanyola. Durant aquest dijous, el seminari va estar centrat a l'Economia. El Catedràtic d´Història Econòmica, Carles Manera, ha parlat sobre l´evolució recent de l´economia espanyola a partir del COVID-19. També ens ha acompanyat el professor titular d'Economia, Pedro Casares, que ha tractat l'evolució i les perspectives de l'economia espanyola en el marc europeu. La dona també ha tingut un espai aquest seminari, la directora de Recerca del CIS, Silvia García Ramos, ha centrat la seva ponència en els estereotips de gènere a la societat espanyola. I la Catedràtica de Sociologia, Carlota Solé, ha parlat sobre la dona immigrant.

Noticia
Les desigualtats socials centren el debat al començament del seminari 'Estructura i canvis socials a l'Espanya actual'
Les desigualtats socials centren el debat al començament del seminari 'Estructura i canvis socials a l'Espanya actual'
  • 16 DE JUL. 2024

El president del CIS, José Félix Tezanos, ha inaugurat el seminari 'Estructura i canvis socials a l'Espanya actual' amb la seva ponència sobre les tendències de canvi i desigualtats socials a la societat espanyola. La directora de Publicacions i Foment a la investigació del CIS, Rorsario H. Sánchez Morales, ha tractat la pobresa i exclusió social durant el primer dia de curs. I, finalment, la Catedràtica emèrita i Premi Nacional de Sociologia, Inés Alberdi, ha parlat sobre les noves formes i maneres de relacions interpersonals al nostre país.

Noticia
Comença el curs d'estiu que organitza el CIS i la Universitat Menéndez Pelayo a Santander
Comença el curs d'estiu que organitza el CIS i la Universitat Menéndez Pelayo a Santander
  • 13 DE JUL. 2024

Dilluns que ve comença el curs d'estiu 'Estructura i canvis socials a l'Espanya actual' que té com a objectiu realitzar una anàlisi de les principals dimensions que conformen l'estructura social d'Espanya, la seva evolució i des de la perspectiva comparada internacional. Per això, durant el curs s'analitzaran: les tendències estructurals i de canvis a la societat espanyol, des de la pobresa i l'exclusió social, fins al paper dels partits polítics i els canvis que s'estan produint en els comportaments electorals. També s'abordarà la situació de les dones i el feminisme com a motor de canvi; els valors, ideologies i creences existents a la societat espanyola; la cultura científica a Espanya; els processos migratoris; la situació dels joves i el seu futur; i les velles i noves cultures i mentalitats a la societat espanyola. A les conferències s'intentaran unir la pluralitat i la diversitat d'enfocaments teòrics i metodològics per abordar l'evolució de la societat espanyola. El president el CIS, Jose Félix Tezanos, obrirà el curs en què també participaran, entre d'altres, experts com Inés Alberdi, Catedràtica Emèrita de Sociologia de la Universitat Carlos III; Constanza Tobío Catedràtica de Sociologia de la Universitat Carlos III de Madrid; Rafael Pardo, Director de la Fundació BBVA i Catedràtic de Sociologia; Carles Manera, Catedràtic d'Història Econòmica de la Universitat de les Illes Balears i Conseller del Banc d'Espanya o Antón Losada, periodista i professor de Ciència Política de la Universitat de Santiago de Compostela. Cada estiu, la UIMP programa i desenvolupa al Palau de la Magdalena i al Campus de les Flames de la ciutat de Santander cursos d'alt perfil acadèmic en diverses disciplines i àrees del coneixement. A més del seu caràcter formatiu, la seva finalitat és promoure la trobada, la reflexió i el debat de temes a la frontera del coneixement, així com l'anàlisi interdisciplinària de les qüestions que concerneixen el futur de les nostres societats. Consulta el programa complet del curs a la nostra web www.cis.es.

Noticia
El PSOE seria la força més votada a més de dos punts del Partit Popular
El PSOE seria la força més votada a més de dos punts del Partit Popular
  • 12 DE JUL. 2024

El CIS ha fet el baròmetre del juliol amb les qüestions habituals com ara l'estimació de vot o la valoració de ministres. El PSOE seria primera força amb el 32,9% dels vots, el PP se situaria al 30,2%, VOX al 12,2%, SUMAR al 6,6% i Podem al 4%. El 69,9% de les persones que van votar a les eleccions generals del passat 23 de juliol de 2023 votaria el mateix partit o coalició que va votar en unes properes eleccions. Un 15,7% afirma que votaria un altre partit o coalició diferent. Preferències sobre els líders Sobre la preferència a president del Govern, Pedro Sánchez és el favorit per al 26,5%, el 13,5% prefereix Alberto Núñez Feijóo, el 6,8% a Santiago Abascal i el 4,7% a Yolanda Díaz. Sobre els enquestats definits les distàncies augmenten: Un 42,6% dels enquestats que donen la seva opinió prefereixen Pedro Sánchez com a president del Govern, traient 20,9 punts d'avantatge Feijóo, que prefereixen el 21,7%. En tercer lloc, se situa Santiago Abascal, per al 10,9%, seguit de Yolanda per al 7,5%, i Isabel Díaz Ayuso per al 5,9%. Pel que fa a la valoració dels líders, Pedro Sánchez aconsegueix un 4,32, Núñez Feijóo un 4,04, Yolanda Díaz un 4,09 i Abascal un 2,88. Sobre la valoració de ministres, el titular d'Economia, Carlos Cuerpo, és el més ben valorat amb un 5,22 i la ministra de Defensa, Margarita Robles, amb un 5,13 és la segona més ben valorada. Problemes mundials El 64,1% dels enquestats assegura que presta “molta o força” atenció a les informacions que sorgeixen en altres països, mentre que el 33,3% indica que “poca o cap”. Un 36,7% de la població creu que “les guerres i els conflictes bèl·lics” són el principal problema actualment, “la pobresa i la desigualtat entre països pobres i rics” seria el segon problema per al 34% i la crisi climàtica per a l'11,2%. El 64,8% afirma estar “molt o força preocupat” per la invasió de Rússia a Ucraïna. Un 18,1% afirma estar “una cosa preocupada” i un 16% “poc o gens preocupat”. Un 65,5% assegura estar “molt o força preocupat” per la guerra al Pròxim Orient, un 18,6% “una cosa preocupada” i un 14,4% “poc o gens preocupat”. A més, el 76,8% creu que Espanya ha de cooperar internacionalment per ajudar els països menys desenvolupats, davant d'un 18,9% que creu que no. En incidir en aquest tema, un 66,2% creuen que l'Estat ha de garantir primer “el benestar dels espanyols i després el d'altres països”. En canvi, un 31% creu que si ha d'ajudar aquests països per mitjà de projectes. A un 70,9% dels espanyols els preocupa “molt o força” la crisi climàtica. I a un 27,5% els preocupa “poc o res”. Situació econòmica El 65,4% dels espanyols considera que la seva situació econòmica personal actualment és molt bona o bona davant del 22,8% que afirma que és dolenta o molt dolenta. En preguntar per la situació econòmica general d'Espanya, el 35,9% la considera “molt bona o bona” i un 55,1% “molt dolenta o dolenta”. Pel que fa als tres principals problemes que afecten els espanyols, el 27,7% assegura que és “la crisi econòmica, els problemes de caire econòmic” el primer, el 16,6% “la sanitat” i el 15,8% els problemes relacionats amb la qualitat de l'ocupació. Aquestes i altres dades es troben recollides al baròmetre de juliol realitzat de l'1 al 4 de juliol amb 4.007 entrevistes. Podeu consultar les dades al complet a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es).

Nota Informativa
Disponible l'estudi 3465 'Postelectoral elecciones al Parlamento Europeo 2024'
Disponible l'estudi 3465 'Postelectoral elecciones al Parlamento Europeo 2024'
  • 11 DE JUL. 2024

L'estudi 3465 'Postelectoral elecciones al Parlamento Europeo 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

Estudio
Pròxim lliurament de l'avanç de resultats de l'estudi 3465 ‘Postelectoral elecciones al Parlamento Europeo 2024'
Pròxim lliurament de l'avanç de resultats de l'estudi 3465 ‘Postelectoral elecciones al Parlamento Europeo 2024'
  • 08 DE JUL. 2024

El 9 de juliol, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Postelectoral elecciones al Parlamento Europeo 2024' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Notas de Prensa Avance Estudio
Pròxim lliurament de l'avanç de resultats de l'estudi 3461 'Índice de Confianza del Consumidor (ICC) de mayo 2024'
Pròxim lliurament de l'avanç de resultats de l'estudi 3461 'Índice de Confianza del Consumidor (ICC) de mayo 2024'
  • 04 DE JUL. 2024

El 5 de juliol, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'ICC (Índice de Confianza del Consumidor) estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). L'ICC recull mensualment la valoració de l'evolució recent i les expectatives dels consumidors espanyols relacionades amb la seva economia familiar, l'ocupació i les possibilitats d'estalvi i consum. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Notas de Prensa Avance ICC
El 45% dels ciutadans van anar a un servei d'urgències el darrer any
El 45% dels ciutadans van anar a un servei d'urgències el darrer any
  • 04 DE JUL. 2024

La primera onada del Baròmetre Sanitari del 2024 revela un lleuger augment en la satisfacció de la població amb el sistema sanitari públic, que va assolir 6,26 punts sobre 10, a l'abril, i va superar lleument la puntuació de 6,14 registrada en el mateix període del 2023. La satisfacció amb l'Atenció Primària va experimentar un lleu augment i va arribar a 6,29 punts en comparació dels 6,19 de l'any anterior. Tot i que l'atenció especialitzada manté una valoració positiva, la seva puntuació va disminuir de 5,95 a 5,86 punts. D'altra banda, els serveis d'urgències (7,51 punts) i l'assistència hospitalària (7,14 punts) continuen sent els aspectes més ben valorats del sistema sanitari. Pel que fa a les llistes d'espera, es redueix a més de quatre punts, del 39,2% al 34,6% el percentatge de ciutadans que consideren que han empitjorat. El 50,1% de la població pensa encara que la sanitat pública es finança totalment o parcialment amb les cotitzacions de les persones que treballen i únicament un 45,6% sap que es finança amb els impostos de tots els ciutadans. Atenció Primària El 83,6% de les persones usuàries dels serveis dAtenció Primària valora positivament latenció rebuda. Aquest percentatge ha augmentat lleugerament respecte al 80,4% del 2023. Els aspectes més ben valorats són la confiança i la seguretat que transmet tant el personal d'infermeria com el personal mèdic (8,08 i 7,87 sobre 10, respectivament). Respecte a l'espera, el 25,1% dels que van demanar cita van ser atesos pel seu metge/essa d'atenció primària el mateix dia o l'endemà, cinc punts més que l'enquesta de l'any passat, la resta va tenir una espera mitjana de 8,3 dies, davant els 9,12 del 2023. A més, gairebé el 80% de la ciutadania presencial. Especialitats El 42,3% ha consultat un especialista de la sanitat pública en els darrers dotze mesos, bé per derivació del metge/essa d'Atenció Primària (37,2%), bé per citació del mateix metge/essa especialista en una consulta anterior (57,9%). El 81,5% de les persones usuàries valoren positivament latenció rebuda, sense canvis significatius respecte al 2023 (82,8%). Els aspectes més ben valorats pels seus usuaris són la informació rebuda sobre el seu problema de salut i la confiança i seguretat que transmet el personal mèdic (7,74 i 7,73, respectivament). Ingrés hospitalari El 10,1% refereix haver estat ingressat en un hospital públic en els dotze últims mesos. El 40,3% ho va fer de manera programada per a cirurgia o prova diagnòstica; el 56,9% per una malaltia o problema de salut urgent; i el 2,8% per part. El 87,6% de les persones usuàries dels hospitals públics valoren positivament l'atenció rebuda durant el seu ingrés. Els aspectes més ben valorats són les cures dels diferents professionals (infermeria 8,46 punts i medicina 8,39 punts). Urgències El 44,6% dels ciutadans reconeixen haver acudit a un servei d'urgències de la sanitat pública en els dotze últims mesos. Els dispositius d'Atenció Primària han absorbit el 40,5% de la demanda en aquest període, els serveis d'urgència hospitalaris el 52,7% i el 6,5% ha utilitzat un servei d'urgències tipus 061/112. El conjunt de serveis d'urgències del Sistema Nacional de Salut el valoren positivament el 76,5% de les persones que els van utilitzar. Igualtat Aquest any 2024 el Baròmetre Sanitari ha inclòs una pregunta sobre la percepció que té la població respecte a la igualtat en el tracte a la sanitat pública en funció de diferents aspectes. Gairebé un 40% de la població general percep que no es reben els mateixos serveis segons la comunitat autònoma de residència, i un 36% consideren que també és desigual el tracte segons el maneig de les noves tecnologies que tinguis les persones ateses. El nivell socioeconòmic, o l'edat de les persones ateses, són els aspectes en què es percep més igualtat en el tracte. Salut mental En aquesta edició també s'exploren, per primera vegada, alguns aspectes relacionats amb l'atenció als problemes de salut mental. L'abril del 2024, un 17,8% dels entrevistats diuen haver tingut necessitat de consultar un professional sanitari per un problema de salut mental o per un malestar psicològic o emocional. El 46,3% van ser atesos a la sanitat pública, un 44,7% a la sanitat privada i un 2,6% a totes dues. En el cas de les persones ateses a la sanitat pública, el 40,1% refereix que va ser atès principalment per un especialista en psiquiatria, un 33,1% pel seu metge de família i un 20,8% per un psicòleg. El 26% dels que van consultar un professional per problemes de salut mental van aconseguir la cita en menys de 30 dies; el 40% va aconseguir ser vist en un termini entre 1 i 3 mesos; i un altre 26% va trigar més de 3 mesos per ser atès a consulta. El 78,9% de les persones ateses a la sanitat pública declaren estar satisfetes amb l'atenció rebuda a la consulta i un 49,0% assenyalen haver rebut una atenció millor de la que esperaven. Acceptació de les vacunes El Baròmetre Sanitari ha inclòs, també per primera vegada, una sèrie de preguntes per valorar el grau d'acceptació que té l'ús de les vacunes a la població general. L'acceptació de la vacunació al nostre país és alta, tot i que un 36,7% considera que provoquen efectes adversos a la salut. El grau d'acord amb els aspectes protectors de les vacunes supera el 90% i un 89,9% manifesta seguir les recomanacions dels i les professionals sanitaris respecte a la vacunació. Coneixement i ús de tecnologies El Baròmetre Sanitari també pregunta en aquesta onada sobre l'ús de les tecnologies digitals per part dels ciutadans per relacionar-se amb el sistema sanitari. El 55,9% de les persones entrevistades refereix tenir algun certificat electrònic per a la realització de tràmits amb l'Administració i només el 0,9% no sap què és. Aquest indicador és rellevant ja que l'accés a la història clínica interoperable de l'SNS i, en la majoria dels casos, a la història clínica autonòmica, necessiten certificat personal electrònic El 38,5% ha accedit a la seva història clínica electrònica, davant del 61,5% de les persones entrevistades que encara no hi ha accedit mai: un 32,2% no sabia que existia aquesta possibilitat i un 19,3% no sap o no pot utilitzar Internet. El 60,4% sap que pot retirar els medicaments receptats per la sanitat pública fora de la seva comunitat autònoma gràcies al sistema de recepta electrònica interoperable, i el 44,3% ha utilitzat aquest servei. El Baròmetre Sanitari és una enquesta d'opinió de periodicitat anual, que des del 1993 realitza el Ministeri de Sanitat, en col·laboració amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). L'enquesta anual, base de l'estudi, la componen unes 7.800 entrevistes domiciliàries a persones de 18 anys i més, a totes les províncies espanyoles. La primera onada s'ha fet el mes d'abril del 2024 amb 2.576 entrevistes.

Nota Informativa
Propera publicació de l'estudi 3455 ‘Barómetro sanitario 2024 (primera oleada)'
Propera publicació de l'estudi 3455 ‘Barómetro sanitario 2024 (primera oleada)'
  • 03 DE JUL. 2024

El 4 de juliol, a partir de les 11.30 h, l'estudi 'Barómetro sanitario 2024 (primera oleada)' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Podran accedir a aquest estudi, des de la web del CIS pel "Catàleg d'estudis". Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Notas de Prensa Estudio
La comunicació i l'opinió pública a les democràcies modernes centra el debat el segon dia del curs d'estiu del CIS
La comunicació i l'opinió pública a les democràcies modernes centra el debat el segon dia del curs d'estiu del CIS
  • 02 DE JUL. 2024

Continua el curs d'estiu 'L'estudi de l'Opinió Pública a les societats democràtiques' a l'Escorial. Aquesta segona jornada s'ha centrat en la comunicació i l'opinió pública a les democràcies modernes. El president d'EFE, Miguel Ángel Oliver, ha ressaltat la importància de verificar la informació i contrastar-la, a més, ha assegurat que la mateixa agència EFE és “una eina de verificació”. "El periodisme actual viu un clima més complex que fa uns anys per la fragmentació de la societat i per la gran quantitat de mitjans", ha explicat Oliver. El que va ser director general de RTVE, José María Calviño ha assegurat que abans era més senzill que ara informar als mitjans. "Als anys 80 a TVE es pretenia acostar els elements informatius al públic, no tenir la veritat absoluta", ha explicat Calviño. També s´ha parlat sobre l´estudi científic de l´Opinió Pública de la mà del Catedràtic i consell científic del CIS, Antonio Alaminos. Alaminos ha explicat que "els models predictius a Espanya efectuen ajustaments operatius que són productes de la intuïció", referint-se a enquestadores privades. A la jornada d'avui també hi ha intervingut el professor titular de Sociologia, Gaspar Brändle, per parlar sobre l'Opinió Pública a Espanya i la seva evolució.

Noticia
Pròxim lliurament de l'avanç de resultats de l'estudi 3464 ‘Postelectoral de Cataluña. Elecciones autonómicas 2024'
Pròxim lliurament de l'avanç de resultats de l'estudi 3464 ‘Postelectoral de Cataluña. Elecciones autonómicas 2024'
  • 01 DE JUL. 2024

El 2 de juliol, a les 12,00 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Postelectoral de Cataluña. Elecciones autonómicas 2024' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Notas de Prensa Avance Estudio