Últimes notícies del CIS

El CIS ha realizado un estudio sobre la situación geopolítica internacional, la acción de Estados Unidos e Israel y sobre el papel de organismos internacionales y de España, entre otros temas. El 69,2% de los españoles reconoce que, si tuviera que hacer un balance general sobre la situación actual del mundo, pesan más las cuestiones “que llevan al pesimismo”, frente a un 26,7% que dice que pesan más “las que llevan al optimismo”. En consonancia con esto, el 58,5% afirma que en el futuro se vivirá “peor o mucho peor”, mientras que un 32,8% asegura que se vivirá “mejor o mucho mejor”. Unión Europea Un 54,5% de los encuestados asegura que la UE debe “reforzar los vínculos con otros países, como China y otras potencias emergentes”, pero para el 31,5% lo fundamental es “mantener una posición alineada con Estados Unidos y la OTAN”. Además, el 68,2% opina que la Unión Europea, en los momentos actuales, “debería promover una política exterior común entre todos sus miembros”, mientras que el 25,6% cree que habría que “dar a los Estados miembros autonomía para definir su política exterior”. El 82,3% está “muy de acuerdo o bastante de acuerdo” con que la UE debería tener más poder en política internacional, y también hay un amplio consenso (87,4%) en que los miembros de la UE deberían cooperar más en materia internacional. España y la Unión Europea El 65,5% indica que España debería mantener “una posición alineada con la Unión Europea y la OTAN”, frente a un 30,4% que afirma que debería “tener una política exterior más independiente”. Un 68% de los españoles reconoce que la guerra en Irán le está afectando personalmente. De ellos, el 91,3% afirma que le afecta “en la subida del precio de los carburantes”, el 91,2% en “el encarecimiento de la cesta de la compra” y el 75,9% en “el encarecimiento del coste de la factura de la luz y el gas”. Información sobre conflictos internacionales El 39,6% de los encuestados dice que se informa principalmente por la televisión, las redes sociales ya son la segunda fuente de información (21,7%), la prensa está en tercer lugar (20,5%) y un 14,5% se informa a través de la radio. Un 51,6% confía “mucho o bastante” en la información que recibe sobre las guerras como de Ucrania, Gaza o el estrecho de Ormuz, mientras que un 45,9% afirma que confía “poco o nada”. Además, el 63,4% asegura que los medios de comunicación “simplifican mucho o bastante estos conflictos”. Organismos internacionales Sobre el grado de confianza que generan los principales organismos internacionales entre los españoles, la Unión Europea es el más reconocido entre los encuestados con 6,44 sobre 10, la Organización Mundial de la Salud ocupa el segundo lugar (6,32) y Naciones Unidas, la tercera posición (5,66). Respecto al grado de influencia, los españoles creen que el Banco Mundial es el que más influye en el panorama mundial (6,51), seguido de la Organización Mundial de la Salud (6,48) y, en tercer lugar, el Fondo Monetario Internacional con un 6,46. Riesgo internacional El 29,1% cree que el mayor riesgo es “la escalada de enfrentamientos entre potencias (EE.UU, Rusia, China)”, seguido del uso de armas nucleares (27,4%) y de las crisis humanitarias y migratorias (17,9%). Además, el 89,5% cree que la situación internacional actual es “mucho más peligrosa o algo más peligrosa” que hace 10 años, frente a un 10% que opina lo contrario. Además, un 66,6% dice sentirse “muy o bastante preocupado” por una guerra global.  EE.UU. y Trump Un 52,4% considera que los Estados Unidos de América e Israel están perdiendo la guerra que han desencadenado en Oriente Próximo, frente a un 27,6% que piensa que la están ganando. Asimismo, un 90% indica que la imagen y el prestigio de EE.UU. están empeorando, lo mismo ocurre con su presidente, un 92,2% piensa que la imagen y el prestigio de Trump están empeorando considerablemente. En este sentido, el 71% afirma que la opinión pública estadounidense está disminuyendo su confianza en Donald Trump, mientras que solo un 7,7% cree que está aumentando. Por último, cabe destacar que el 71,3% de los españoles indica que la economía de los EE.UU. se verá afectada negativamente como consecuencia de la guerra desatada por Trump y el Estado de Israel. Estos y otros datos se encuentran recogidos en el estudio ‘Situación internacional’ realizado del 22 al 30 de abril con 6.001 entrevistas. Pueden consultar los datos completos en la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Para cualquier consulta el teléfono de Comunicación es 91 580 76 25.

El 8 de maig, a les 13,00 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Estudio sobre la situación internacional' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Resolución del Centro de Investigaciones Sociológicas por la que se convocan subvenciones para formación e investigación en materias de interés para el Organismo para el año 2026

El Centre d'Investigacions Sociològiques, organisme adscrit al Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat la Resolució de 24 d'abril del 2026 per la qual es convoca el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2026. El Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política té com a finalitat reconèixer aquelles persones que, a través de la seva trajectòria acadèmica, científica i professional, hagin contribuït de manera rellevant a l'avenç de la Sociologia i la Ciència Política. La dotació econòmica del guardó puja a 30.000 euros . Podran proposar candidatures les institucions, els organismes, les fundacions de caràcter públic o privat, així com les facultats o departaments universitaris vinculats a les branques de coneixement de la Sociologia i la Ciència Política. També podran presentar candidatures, de manera conjunta, almenys tres catedràtics o catedràtiques de les disciplines esmentades, així com els membres del Jurat designat. Les propostes han d'incloure els mèrits de les persones candidates, acreditats a través de la seva trajectòria investigadora, docent i professional, així com altres aportacions que hagin contribuït al desenvolupament i l'avenç de la Sociologia i la Ciència Política. El lliurament del Premi es realitzarà en un acte públic convocat a aquest efecte, al qual s'atorgarà la transcendència, la solemnitat i la publicitat adequades. Preferiblement, aquest acte tindrà lloc en un emplaçament destacat per la relació amb l'àmbit de la Sociologia i la Ciència Política. La persona premiada rebrà, així mateix, un guardó específic commemoratiu. El Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política constitueix el reconeixement atorgat principal a Espanya en aquest àmbit. Es concedeix des de fa més de vint anys i té un ampli prestigi entre la comunitat acadèmica i professional. Aquesta distinció suposa el reconeixement a una trajectòria científica desenvolupada al camp de la Sociologia i la Ciència Política. Des del 2018, la seva convocatòria té caràcter anual. El termini per a la presentació de candidatures al Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2026 finalitza el 29 de maig del 2026 . Accediu al procediment ia tota la informació a la web del CIS: aquí

Por Orden PJC/620/2024, de 19 de junio, por la que se aprueban las bases reguladoras para la concesión por el Centro de Investigaciones Sociológicas del Premio Nacional de Sociología y Ciencia Política, se regula la concesión de este Premio, que se otorgará como reconocimiento a la aportación y trayectoria académica, científica y profesional en el campo de la Sociología o de la Ciencia Política. 

La encuesta preelectoral del CIS sobre las elecciones autonómicas de Andalucía indica que el PP es el partido con mayor estimación de voto, con un 43,6%, seguido por el PSOE con un 25,8%. VOX alcanzaría un 10,3%, Adelante Andalucía se quedaría en un 8,5% y Por Andalucía en un 6,9%. En cuanto al reparto de escaños, el PP se movería en una horquilla de entre 51 y 59 escaños; el PSOE entre 27 y 34; VOX entre los 8 y los 17 escaños; Adelante Andalucía podría lograr entre 5 y 7 escaños y, por último, Por Andalucía se quedaría entre 4 y 5 escaños. Situación en Andalucía El 53,3% de los andaluces señala que la situación actual en Andalucía es “muy buena o buena”, un 35,1% asegura que es “mala o muy mala” y un 10,9% piensa que es “regular”. Respecto a hace cuatro años, un 23,8% piensa que la situación general de Andalucía es igual, un 35,8% asegura que es “peor o mucho peor” y un 39,5% opina que es “mucho mejor o mejor”. Principales problemas El 42,2% piensa que la sanidad es el principal problema de la comunidad —muy por delante de la vivienda—, que la mencionan como segundo problema (12%), y el paro se encuentra en tercera posición con un 10,4%. Gestión del gobierno andaluz Un 41,9% califica la gestión del gobierno de Andalucía como “buena o muy buena”, un 28,1% como “regular”, y un 29,5% como “mala o muy mala”. Interés por las próximas elecciones Un 61,4% de los encuestados asegura que está siguiendo las noticias y temas relacionados con las elecciones en Andalucía con “mucho o bastante interés”, en tanto que un 36,4% afirma que con “poco o nada interés”. El 70,4% afirma que a la hora de votar en las próximas elecciones autonómicas lo más importante serán los temas propios de Andalucía, mientras que el 21,2% asegura que lo que más le importa son los temas generales de España. Un 7,5% dice que le preocupan ambos por igual. Razones o motivos a la hora de votar Sobre la principal razón o motivo que anima o influye a la hora de votar en estas elecciones, el 67,1% de los andaluces indica que “la mejora de la sanidad pública”, un 47,2%% asegura que “la solución del problema de la vivienda”, y un 19,8% votará para que se “frene la inmigración”. Preferencias a presidente En cuanto a quién prefieren que sea presidente de la comunidad, Juan Manuel Moreno es el favorito para el 43,8% de los encuestados, seguido de María Jesús Montero (20,7%) y en tercer lugar José Ignacio García con un 6,9%. Juan Manuel Moreno es el único candidato que aprueba con un 5,78, le sigue José Ignacio García con un 4,74, en tercer lugar, está Antonio Maíllo (4,62), María Jesús Montero logra un 3,84 y en último lugar Manuel Gavira con un 3,34. La encuesta preelectoral de Andalucía se ha realizado del 10 al 18 de abril con una muestra total de 8.017 entrevistas. Los datos completos están a disposición de todos los interesados en la web del CIS.  

El 24 d'abril, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Preelectoral elecciones autonómicas 2026. Comunidad autónoma de Andalucía' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El baròmetre d'abril del CIS confirma que l'accés a l'habitatge continua sent percebut com el problema principal d'Espanya per al 41,3 % de les persones enquestades, seguit de la crisi econòmica (24,9 %) i dels problemes relacionats amb la qualitat de l'ocupació (19,2 %). Pel que fa a les preocupacions que més afecten en l'àmbit personal, les persones enquestades assenyalen, en primer lloc, els problemes econòmics (38,8%), seguits de l'habitatge (25,6%) i de la sanitat (19,5%). Situació econòmica personal i general El 64,7 % de la població considera que la seva situació econòmica personal és, actualment, “molt bona o bona”, davant del 24,8 %, que la qualifica com a “dolenta o molt dolenta”. Un 9,9% la defineix com a “regular”. Pel que fa a la situació econòmica general d'Espanya, el 37,1% la percep com a “bona o molt bona”, mentre que el 52,8% la considera “dolenta o molt dolenta”. Un 7% la qualifica com a “regular”. El 58,5% de les persones consultades afirma que el conflicte a l'Iran l'afecta personalment a causa de la seva repercussió econòmica. D'aquest grup, el 94,5% indica que el principal impacte es produeix en la pujada del preu dels carburants (gasolina i dièsel), el 92,5% en l'encariment de la cistella de la compra i el 80,1% en l'increment del cost de la factura de l'electricitat i el gas.    

El barómetro de abril del Centro de Investigaciones Sociológicas ha consultado a los españoles sobre el cambio de hora que se realiza en España dos veces al año.  El 65,7% de los encuestados prefiere que España elimine  el cambio de hora mientras que el 24,5% opta por seguir modificando los relojes en marzo y octubre, como hasta ahora.  En cuanto a la elección horaria, el 66,4% se inclina por el horario de verano, frente a un 22% que prefiere el de invierno.  Estos y otros datos se recogen en este barómetro, elaborado a partir de 4.020 entrevistas realizadas del 6 al 10 de abril de 2026.  

Al baròmetre d'aquest mes realitzat pel CIS es pregunta per les qüestions habituals com l'estimació de vot o la valoració de ministres, així com per qüestions de política internacional com el conflicte al Pròxim Orient. Estimació de vot i valoració de líders Segons el baròmetre d'abril, el PSOE aconseguiria ara el 36,4% dels vots, el PP es quedaria al 23,6%, Vox baixa 2 punts respecte al mes anterior i queda al 14,7%, SUMAR al 5,8% i Esquerra Republicana aconseguiria el 2,9% dels vots, amb més percentatge que Podem. Pedro Sánchez és el líder polític més ben valorat amb una puntuació mitjana de 4,81 punts sobre 5; seguit de Yolanda Díaz que aconsegueix un 4,25; Alberto Núñez Feijóo obté un 3,68; i Santiago Abascal un 2,75. Així mateix, Sánchez és el favorit com a president del Govern per al 48,1% dels enquestats que donen la seva opinió, traient 32,9 punts d'avantatge a Alberto Núñez Feijóo que ho és per al 15,2%; Santiago Abascal és el preferit per al 14,8%; Gabriel Rufián escala posicions i ja ho és per al 6,5%. Pel que fa a la confiança que inspira el president del Govern, el 36,8% dels espanyols assegura que l'inspira “molta o força” i un 61,9% diu que “poca o cap”. Al preguntar pel líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, el 17,2% afirma que l'inspira “molta o força confiança” i el 81,6% assegura que “poca o cap”. Valoració de ministres El ministre d'Economia i nomenat vicepresident, Carlos Cuerpo, és el més ben valorat pels espanyols amb un 5,93, seguit de la ministra de Defensa, Margarita Robles que aprova amb un 5,33 i, en tercer lloc, estaria el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy amb 5,27. EUA i Israel contra l'Iran Davant els recents bombardejos d'Israel i els Estats Units a l'Iran i la resposta d'aquest últim, el 68,4% dels espanyols diuen estar “molt o força preocupat” -4 punts més que el mes passat-, un 15,5% “una cosa preocupada”, i un 13,5% “poc o gens preocupat”. A més, el 86,9% creu que aquesta guerra suposa un risc per a la pau internacional, davant d'un 10,1% que assegura que no. Després de la postura que ha adoptat el president del Govern, Pedro Sánchez, davant de la guerra de l'Iran, el 38,6% indica que la imatge d'Espanya a nivell internacional ha millorat “molt o força”; un 11,8% afirma que ha millorat “alguna cosa” i un 42,6% diu que ha millorat “poc o res”. El 58,5% dels espanyols creu que aquesta guerra els afecta personalment, d'ells, el 94,5% afirma que en allò que més ho nota és en la pujada del preu dels carburants (gasolina, dièsel), el 92,5% en l'encariment de la cistella de la compra i el 80,1% en l'increment del cost de la gas. Canvi d'hora El 65,7% dels enquestats prefereixen que Espanya acabi amb el canvi d'hora que es fa dues vegades a l'any, mentre que el 24,5% prefereixen seguir com fins ara. A més, el 66,4% prefereix l'horari d'estiu, davant d'un 22% que prefereix l'hivern. Problemes a Espanya El principal problema d'Espanya, segons els enquestats, és l'habitatge (41,3%), seguit de la crisi econòmica i els problemes econòmics (24,9%), i els problemes relacionats amb la qualitat de l'ocupació (19,2%). Els problemes que els espanyols consideren que els afecten més de manera personal són la crisi econòmica i els problemes d'índole econòmic (38,8%), l'habitatge (25,6%), i la sanitat (19,5%). Situació econòmica personal i general El 64,7% dels espanyols considera que la seva situació econòmica personal és actualment “molt bona o bona”, davant del 24,8% que afirma que aquesta és “dolenta o molt dolenta”. Un 9,9% opina que la seva situació és “regular”. Pel que fa a la situació econòmica general d'Espanya, el 37,1% la considera “bona o molt bona”, mentre que el 52,8% que la considera “dolenta o molt dolenta”. I un 7% diu que “regular”. Optimisme Els que es consideren “molt o força optimistes” són el 56,5%, davant d'un 8,4% que es mostra com una persona “bastant o molt pessimista”. Pel que fa al conjunt de la societat, el 29% considera que la societat espanyola és “bastant o molt optimista”, davant del 9,8% que considera que la societat és “bastant o molt pessimista”. Aquestes i altres dades es troben recollides al baròmetre del 6 al 10 d'abril amb 4.020 entrevistes.

El 20 d'abril, a partir de les 13,30 h, l'avanç de resultats del 'Barómetro de abril 2026' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Informe Òrgan instructor adjudicació provisional Beques de formació 2026

El 13 d'abril, a les 12,00 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Postelectoral elecciones autonómicas 2026. Comunidad autónoma de Castilla y León' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El Servei de Biblioteca del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha engegat la iniciativa Intercanvi Científic, des de la seva pàgina web, www.cis.es , que dóna accés a més de 18.000 monografies acadèmiques de totes les àrees del coneixement (ciències socials, dret, economia, ciències de la salut, tecnologia, etc.). El centre impulsa així la difusió i l'accés a la informació científica de qualitat. El CIS se suma així a la Unió d'Editorials Universitàries Espanyoles (UNE) que el 2016 va implantar aquest sistema d'intercanvi de llibres digitals per a ús de la comunitat universitària. Estan, així, disponibles per a investigadors, professors i estudiants, fet que suposa una ampliació significativa de la disponibilitat de recursos bibliogràfics especialitzats per a la comunitat investigadora. El servei de biblioteca del CIS ja ofereix, a més, l'accés a altres recursos electrònics com ProQuest Ebook Central (Plataforma digital amb e-books d'àmbit multidisciplinar en anglès i espanyol); Web of Science (portal web que dóna accés a dades bibliogràfiques de la producció científica destacada de revistes, llibres…); JSTOR (biblioteca digital que dóna accés a més de 12 milions d'articles d'articles de revista d'una multitud de disciplines) i eLibro (Plataforma digital amb més de 110.000 e-books en espanyol de totes les disciplines acadèmiques). La incorporació d‟aquesta eina s‟emmarca en l‟estratègia de la Biblioteca del CIS de modernització i millora contínua dels seus serveis bibliotecaris.

El CIS ha realitzat un estudi sobre les actituds i demandes dels andalusos en què s'aborden qüestions com les inundacions, la gestió del Govern andalús, els problemes que hi ha a Andalusia i les properes eleccions autonòmiques, entre altres temes. El 26,6% dels andalusos reconeix que s'ha vist “molt o força afectat” pels successius temporals i inundacions que han assotat Andalusia, davant del 71,8% que assegura que l'han afectat “poc o res”. A més, el 66,3% creu que el nombre o la intensitat d'aquestes inundacions estan relacionats amb el canvi climàtic, mentre que un 21,6% el qualifica de fet aïllat. Un 60,8% dels enquestats assegura que la Comunitat està “poc o gens preparada” per fer front a aquest tipus de temporals, un 32% afirma que “molt o força preparada” i un 3,9% diu que “regular”. Així mateix, un 48,4% considera que la coordinació entre ajuntaments, la comunitat autònoma i el Govern central ha estat “molt o força adequada” davant de les conseqüències de les inundacions, i un 43,2% diu que ha estat “poc o gens adequada”. La sanitat pública: el principal problema dels andalusos El 26,5% dels enquestats indica que el Govern d'Andalusia ha de prendre la iniciativa en matèria de Sanitat Pública com a repte els anys vinents, en segon lloc, l'assumpte que més esmenten és la prevenció de riscos i catàstrofes (12,6%) i, en tercer lloc, les infraestructures (11,1%). Segons els andalusos, el problema principal de la Comunitat és la Sanitat amb el 38%, seguit de l'habitatge (22,8%) i l'atur amb el 21,7%. Fins i tot els joves de 18 a 24 anys i de 35 a 44 anys situen la Sanitat com el principal problema (30,9% i 33% respectivament), per sobre de l'habitatge, (26,1% i 24,7%). En preguntar pels problemes que els afecten personalment, la sanitat segueix en primer lloc, però augmenta fins al 40,7% amb 23,5 punts de diferència de l'habitatge que se situa al 17,2%, i les infraestructures ocupen el tercer problema que més preocupa amb el 16,4%. Per als joves entre 18 i 24 anys, l'habitatge és el seu problema personal més gran, així ho indica el 32,6%. Entre les persones que esmenten algun tipus de problema a la Comunitat Autònoma, el 25,2% diu que el PP és el partit que manté una posició més propera a la seva respecte a aquestes preocupacions, el 21,4% afirma que és el PSOE, el 8,8% que és VOX i el 5,3% Adelante Andalucía. Gestió del Govern autonòmic i Govern central El 40,2% considera que la gestió en conjunt que ha realitzat els últims quatre anys el Govern d'Andalusia ha estat “molt bona o bona”; el 32,9% diu que “regular” ia l'altra banda, un 25,8% creu que la gestió ha estat “dolenta o molt dolenta”. Pel que fa a la tasca de l'Executiu central, un 23,3% afirma que ha estat “molt bona o bona”, un 26,1% diu que “regular” i un 49,6% que “dolenta o molt dolenta”. Gestió de les inundacions El 59% creu que la gestió de la Junta d'Andalusia ha estat “molt bona o bona”, el 25,6% que ha estat “regular” i només un 12,8% que ha estat “dolenta o molt dolenta”. Pel que fa a la tasca del Govern d'Espanya respecte a les inundacions, el 33,6% considera que ha estat “molt bona o bona”, el 24,7% que ha estat “regular” i el 37,9% diu que ha estat “dolenta o molt dolenta”. Líders andalusos El líder del PP, Juan Manuel Moreno, és el més ben valorat amb un 5,87, seguit del líder d'Adelante Andalucía, José Ignacio García (4,82). En tercer lloc, se situa el coordinador d'Esquerra Unida, Antonio Maíllo, que aconsegueix un 4,73, en quarta posició, la líder del PSOE, María Jesús Montero (3,93); el líder de VOX queda en darrera posició amb un 3,32. En preguntar qui prefereix que sigui el president del Govern andalús, el 40,9% afirma que es decanta per Juan Manuel Moreno; el 17,5% per María Jesús Montero; el 5,6% per Antonio Maíllo; el 5,5% per José Antonio García. Qualitats dels líders El líder del PP és el més dialogant per al 47% dels andalusos, el que està més preparat per governar per al 45,7% i el més fiable per al 42,3%. Pel que fa a la líder del PSOE, el 21,3% creu que està preparada per governar, el 18,3% diu que és la més dialogant i un 16,5% la més fiable. Sobre les qualitats que ha de tenir un president d'Andalusia per governar, el 46,4% creu que Juan Manuel Moreno compta amb “capacitat de gestió i competència” i un 23,7% diu que María Jesús Montero compta amb aquesta mateixa capacitat. Un 39,7% afirma que Moreno té “visió de futur” i un 19% considera que Montero també en té. Pel que fa a la gestió de l'actual president de la Junta, Juan Manuel Moreno, els andalusos la puntuen amb un 5,79 de mitjana sobre 10. Eleccions autonòmiques El 44,2% reconeix que la principal raó per la qual tria un partit és “perquè és el que millor representa les seves idees”, el 32,8% diu que el motiu per a la seva elecció és perquè “és el partit que està més capacitat per gestionar a la comunitat autònoma”, i el 30,9% assegura que és per “la situació econòmica i social”. A més, el 65% assegura que a l'hora de votar a les properes eleccions autonòmiques ho farà pensant en els temes propis d'Andalusia, davant d'un 27,5% que ho farà pensant en els temes generals d'Espanya. Aquestes i altres dades es troben recollides a l'estudi 'Actituds i demandes dels andalusos després de les inundacions' realitzat del 12 al 26 de març amb 6.016 entrevistes.  

El 7 d'abril, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Actitudes y demandas de los andaluces tras las inundaciones' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

La societat espanyola es troba immersa en un procés de transformació cap a un entorn cada cop més digitalitzat, que està modificant tant els hàbits quotidians com les estructures socials, educatives i familiars. En aquest context, el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), mitjançant la iniciativa FOROCIS, ha reunit un comitè d'experts de reconegut prestigi en educació, tecnologia, dret i anàlisi social amb l'objectiu d'abordar, des d'una perspectiva multidisciplinària, els reptes principals associats a la ciutadania digital. La trobada ha comptat amb la participació d'especialistes amb una àmplia trajectòria en l'àmbit acadèmic, institucional i professional, cosa que ha permès construir una visió rigorosa i complementària sobre un fenomen complex. Al llarg de la sessió, els experts van coincidir que el debat actual es troba fragmentat i condicionat per la barreja de conceptes, aportant des de les seves àrees de coneixement claus per ordenar l'anàlisi i avançar cap a una comprensió més completa que integri les dimensions educatives, socials i tecnològiques.   Ordenar el debat: què es pregunta ia qui María Zabala, autora de Ser pares a l'era digital i coordinadora d'Educació i Ciutadania Digital a FAD Joventut, va centrar la seva intervenció en la necessitat d'aclarir el punt de partida del debat. "No és el mateix preguntar pel món digital i els menors que pel món digital a seques i els ciutadans", va explicar, subratllant que la manca de precisió condiciona tant les respostes com la seva interpretació. En la seva intervenció va posar en relleu que el debat actual barreja plans diferents –ús del mòbil a l'aula, digitalització educativa, accés a xarxes socials o consum de continguts– dificultant identificar el veritable problema: “Estem confonent mòbil personal de l'alumne durant l'horari lectiu, amb tecnologia a les aules, amb ús digital en el procés d'ensenyament…”. Zabala va insistir també en la distància entre percepció i coneixement: “Està allò que un creu que sap i allò que un sap realment”. A partir d?aquí, va introduir una reflexió estructural que va travessar bona part de la trobada: el paper dels adults. Segons va assenyalar, hi ha una dificultat generalitzada per comprendre el funcionament de l'entorn digital, cosa que porta a delegar responsabilitats en tercers. Aquesta situació conviu amb una demanda social difícil de sostenir: “Els adults volen Internet segur, volen Internet ràpid, volen Internet gratis, volen Internet que respecti la seva privadesa… però que no els cobri”.   Un entorn complex que exigeix fugir de simplificacions Julio Albalad, director de l'Institut Nacional de Tecnologies Educatives i Formació del Professorat (INTEF), del Ministeri d'Educació, va aprofundir en la idea de complexitat, assenyalant que el debat no es pot abordar des de posicions simplistes. "La vida social dels nens està actualment al món digital; no és que no sigui real, és que és la seva realitat", va afirmar, subratllant que separar el digital del físic resulta artificial. Des d'aquesta perspectiva, va defensar que qualsevol aproximació ha de contemplar els matisos: “Això és ple de grisos i és molt complex”. Albalad va advertir també de les conseqüències indirectes de determinades mesures: “Vivim en una societat on els xavals poden accedir a través d'un VPN, se salten qualsevol tipus de filtre, els estàs empenyent a un món fosc”. Aquesta reflexió es connecta amb un plantejament més ampli sobre el context en què es produeix aquest fenomen: "La societat té problemes molt més complexos, soledat, canvis a les famílies, hi ha canvis socioeconòmics, el nivell de pobresa que existeix entre els menors. Els estudis de què disposem mostren una correlació entre relació sana dels pares amb les tecnologies i relació sana dels menors amb les tecnologies, estabilitat”. En coherència amb aquest enfocament, les intervencions van posar de manifest que hi ha una bretxa socioeconòmica digital que divideix les famílies i que travessa múltiples situacions, alhora que van assenyalar una pressió social creixent per ser a l'entorn digital, que ja és aspiracional. En aquest marc, el grup va coincidir en la necessitat d'aprofundir en el coneixement de la realitat social: conèixer què preocupa la ciutadania, quant en sap realment i fins a quin punt està disposada a modificar comportaments. També es va destacar la importància d'analitzar l'impacte en el benestar emocional perquè les polítiques públiques es puguin recolzar en informació rigorosa.   Tecnologia i responsabilitat: una mirada més àmplia Borja Adsuara, advocat, consultor i professor universitari, antic director de Red.es, que ha participat en l'elaboració de totes les lleis de Dret Digital des del 1992, va aportar una reflexió centrada en el paper que ocupa la tecnologia a l'imaginari col·lectiu. Al llarg de la seva intervenció va defensar que hi ha una tendència a simplificar problemes complexos atribuint-los a la tecnologia: “La tecnologia sempre ha estat el boc expiatori”. A parer seu, aquest enfocament redueix la capacitat d'anàlisi i desplaça l'atenció de factors estructurals. Davant d'això, va reivindicar una visió més equilibrada, en què també es reconeguin els beneficis: "La intel·ligència artificial està salvant vides cada dia, però només veiem notícies del costat fosc. Cal fer també una comunicació responsable. I en l'educació què volem, educar nens bombolla o preparar-los per al món que els tocarà viure?". Aquesta reflexió connecta amb el seu plantejament sobre la responsabilitat, especialment en l'àmbit familiar: "Està demanant a l'Estat que prohibeixi l'ús del mòbil que vostè mateix li ha regalat al seu fill? (…) Benvingut a la paternitat responsable". Adsuara va apuntar que la prohibició d'accés als menors ja existeix a Espanya des del 2007 als 14 anys, dins del reglament de desenvolupament de la Llei Orgànica de Protecció de dades del 1999, però que el més complicat és la verificació de l'edat que no posi en risc la intimitat de tots els usuaris. "Tenim la Llei General de Comunicació Audiovisual, el Reglament de Serveis digitals, la de Protecció Integral de la Infància contra la Violència. Però hi ha dues lleis que no són tecnològiques, que són el Codi Civil i el Codi Penal. El Codi Civil imposa l'obligació als pares de vetllar pels seus fills menors de 18 anys i la seva responsabilitat civil subsidiària. jo estic esperant a veure si algú ho aplica en aquests entorns, que és l'abandó de menors”.   Educació digital: ús, context i models educatius Laura Cuesta Cano, professora de Cibercomunicació i Estratègia Digital a la Universitat Camilo José Cela, i autora dels llibres “Connectats” i “Créixer amb pantalles”, va centrar la seva intervenció en la necessitat d'entendre millor què s'està analitzant quan es parla de digitalització. “El gran error és seguir usant el terme pantalles per a tot”, va assenyalar, apuntant a una confusió conceptual que, segons la seva opinió, ha condicionat tant el debat públic com la percepció social. Aquesta manca de precisió impedeix diferenciar entre tecnologies, usos i contextos, especialment entre el que passa a l'entorn educatiu i el que passa a l'àmbit familiar. En aquest sentit, va defensar la necessitat d'incorporar una mirada més completa, que no es limiti a mesurar la presència de tecnologia, sinó que analitzi com s'utilitza i amb quins resultats: “Tenim centres molt digitalitzats que, tanmateix, pedagògicament no estan arribant a unes estratègies que realment estiguin funcionant, i d'altres amb pocs recursos digitals el professorat dels quals està aconseguint un alt aprenentatge de l'alumnat. Aquesta diversitat de situacions posa en relleu, segons va explicar, que la clau no és la quantitat de tecnologia, sinó el seu ús i els models educatius que l'acompanyen. Per això, va insistir en la importància d'introduir anàlisis qualitatives que permetin comprendre què s'està fent realment a les aules. Alhora, Cuesta va traslladar aquesta reflexió a l'àmbit familiar, on també s'observen diferències significatives: “Tenim famílies que no tenen competències, que per conciliació no tenen temps i estan delegant en la tecnologia, i d'altres més conscienciades que fins i tot estan sobreprotegint a l'entorn físic”. Des d'aquesta doble perspectiva —educativa i social—, va defensar un canvi d'enfocament: “No cal protegir els menors de l'entorn digital, sinó els riscos que hi ha en aquest entorn”.   La dimensió social: desigualtat, acompanyament i ciutadania digital Nacho Guadix, responsable d'Educació i Drets Digitals de la Infància a UNICEF Espanya, va desenvolupar una intervenció centrada en la dimensió social del fenomen digital, incorporant-hi una visió àmplia i estructural. Guadix va abundar en la variable de la pobresa i la desigualtat, assenyalant que l'entorn digital afecta tota la població independentment del seu context, encara que sense perdre de vista que encara hi ha 2.600 milions de persones al món que no estan connectades. Des d'aquesta perspectiva, va defensar que l'entorn digital s'ha d'entendre com una extensió de la ciutadania, on es reprodueixen —i en molts casos s'amplifiquen— dinàmiques socials ja existents. "L'entorn digital és un espai d'extensió de ciutadania", va afirmar, subratllant que problemes com la violència, la discriminació o la desigualtat no neixen en l'àmbit digital, però sí que s'hi poden intensificar. Un dels punts clau de la seva intervenció va ser la redefinició de l'escletxa digital: “La bretxa d'accés és molt petita, però la bretxa d'acompanyament és brutal”. Segons ha explicat, molts menors disposen de dispositius similars, però no tenen el mateix suport familiar, ja sigui per falta de temps, recursos o competències. En aquest context, va assenyalar que factors com la precarietat o la conciliació influeixen directament en l'ús de la tecnologia: en molts casos, el dispositiu es converteix en una solució accessible davant de la manca d'alternatives. Guadix també va aportar dades rellevants sobre ciberassetjament: "L'assetjament escolar està al voltant del 25%, mentre que el ciberassetjament ronda el 8%. Tot i això, l'impacte emocional del ciberassetjament és dues i tres vegades més gran que el físic, perquè no té horaris ni distàncies". Aquesta característica de l'entorn digital –la seva continuïtat i absència de límits– afegeix complexitat a la intervenció i reforça la necessitat de comprendre les seves dinàmiques específiques. Així mateix, va destacar la pressió social associada a l'ús de la tecnologia, especialment entre els joves, per a qui participar a l'entorn digital forma part de la seva integració social. Aquesta realitat dificulta plantejar solucions basades únicament en la restricció de laccés. Finalment, va subratllar la importància de comptar amb dades i seguiment continu: “Aquests temes canvien moltíssim, per la qual cosa és imprescindible mesurar i entendre el que passa per poder actuar”.   Conclusions La trobada va permetre avançar en la identificació dels principals desafiaments associats a la ciutadania digital, posant el focus en la necessitat de millorar el coneixement real que hi ha sobre l'ús de la tecnologia i les seves implicacions. En aquest sentit, els experts van coincidir en la importància d'aprofundir com percep la societat aquests fenòmens, quin grau de comprensió té i fins a quin punt està disposada a modificar hàbits i assumir responsabilitats. Així mateix, es va destacar el paper decisiu de l'acompanyament adult i la influència del context social en l'ús de la tecnologia, així com la importància d'incorporar mètriques i seguiment continu que permetin anticipar canvis i adaptar-ne les respostes. En última instància, la reflexió compartida apunta que el veritable repte no està únicament en la tecnologia, sinó com la societat decideix conviure-hi i gestionar-ne l'impacte en la vida quotidiana.

Becas de formación 2026. Se publica relación provisional de admitidos y excluidos. Se establece un periodo de diez días hábiles para subsanaciones.

El CIS ha realitzat un estudi sobre sexualitat en què es pregunta als ciutadans pels seus hàbits, opinions i costums en relació amb aquesta matèria, sobre robots sexuals i reproducció humana assistida, entre d'altres aspectes. Les relacions sentimentals El 73,5% dels enquestats coincideix que per tenir una vida satisfactòria és important tenir una relació sentimental, davant d'un 23% que pensa que no ho és. A més, un 84,8% valora com una cosa “molt o força important” la convivència a la mateixa casa dins d'una relació sentimental i només un 13,5% creu que és “poc o gens important” la convivència. Així mateix, un 85,5% considera que és “molt o força important” la independència econòmica en una relació sentimental, davant d'un 12,8% que afirma que no ho és. Fa 50 anys… Un 78,8% està d'acord que les relacions afectives i sexuals “són més inestables que abans”, un 61,8% creu que ara les relacions “generen més incerteses” en comparació de fa 50 anys i un 73,3% afirma que les relacions avui dia “han estat transformades profundament per les xarxes socials i Internet”. D'altra banda, els espanyols consideren que actualment les relacions permeten més llibertat individual (81,6%), són més igualitàries entre homes i dones (75,6%) i que són més plaents que fa 50 anys (64,2%). Un 69,2% dels ciutadans reconeixen que tenen parella, i d'ells, el 97,4% afirma que tenen una relació de parella amb una sola persona. Només l'1,2% dels enquestats que tenen parella asseguren que tenen “una relació oberta amb relacions sexuals fora de la parella”. Entre els que afirmen tenir una relació sentimental però no conviuen, el 61,7% “no descarta conviure-hi en el futur”, el 23,8% diu que “és una relació a distància, però no descarten viure junts en el futur” i un 6,4% “té decidit que no viuran junts”. Els 'sense parella' Entre les persones que afirmen no tenir parella, un 22,3% declara que “té relacions casuals, cites sense exclusivitat” davant d'un 73,4% que diu que no tenen “ni relacions ni cites”. El 36,6% afirma que d'aquí a 5 anys volen continuar vivint “sense relacions ni parella”, mentre que al 20,5% li agradaria “tenir una relació estable, conviure sense estar casat/da” i al 17,5% prefereix “tenir una relació estable, però cadascú vivint a casa seva”. Relacions sexuals El 75,1% dels enquestats reconeix que ha tingut relacions sexuals amb la seva parella o amb altres persones en els darrers 12 mesos, mentre que un 24,6% no n'ha tingut. Entre els que no han mantingut relacions sexuals el darrer any, el 16,3% ho atribueix a ser “per manca d'interès o desig sexual”, un 13,5% “per viduïtat” i un 11,2% “per malaltia pròpia o de la parella”. Pel que fa a experiències sexuals, només un 12,9% reconeix haver tingut “relacions obertes o no exclusives” en algun moment, un 7,9% afirma haver realitzat “pràctiques de dominació o de submissió”, un 6,8% “fetitxismes específics”, un 5,2% “el poliamor”, i un 4,7% ha participat a “ Entre les persones que han practicat les relacions obertes, el 42,8% reconeix que “ha estat una etapa de la seva vida” i el 29% “una experiència puntual”. Els que han fet pràctiques de dominació o submissió, el 42,2% afirma que ha estat “una experiència puntual” i un 26,1% diu que “és part habitual de la seva vida sexual”. Les persones que han tingut fetitxismes específics durant el sexe, un 40,7% els qualifica d'“experiència puntual”, mentre que un 30,2% diu que és “part habitual de la seva vida sexual”. En relació amb aquest tipus de pràctiques sexuals, un 26,3% no es considera “ni obert ni conservador”, un 25,4% “més aviat conservador”, un 18,6% “molt conservador” i només un 26% “molt o força obert”. Joguines eròtiques Un 58,5% dels espanyols reconeix haver utilitzat productes eròtics com joguines sexuals, lubricants, olis o altres objectes, per estimular el plaer, davant d'un 41,3% que reconeix no fer-los servir. Entre els que reconeixen utilitzar-los, els olis, lubricants i una altra cosmètica eròtica és el més utilitzat (92,9%), seguit de joguines sexuals (75,8%) i, en tercer lloc, roba, llenceria o accessoris eròtics (61%). La majoria dels enquestats indica que els ha utilitzat amb parella estable, per exemple, un 85,4% assegura que ha fet servir llenceria o accessoris eròtics amb la seva parella, un 70,7% ha utilitzat olis, lubricants o cosmètica eròtica i un 57,4% reconeix que ha fet servir “altres objectes no destinats al plaer” amb les seves parelles. Entre les persones que han utilitzat mai un producte eròtic, un 33,9% reconeix que ho ha fet per “curiositat o experimentació”, un 26,1% per “millorar la satisfacció sexual”, i un 23,8% per “diversió”. Robots amb fins sexuals El 80,6% diu que en cap cas estaria disposat a tenir relacions amb robots amb fins sexuals, un 13,9% veu “poc” probable tenir una experiència així, i només un 4,4% diu que “molt o força probable”. Un 18,7% està "molt o força d'acord" que saber que la teva parella fa servir joguines sexuals en solitari genera pressió en les relacions sexuals, mentre que un 75,5% està "poc o res d'acord". A més, el 56,7% està "molt o força d'acord" que "l'ús de joguines eròtiques enriqueix la vida sexual", davant del 37% que opina que no és així. Reproducció assistida Les tècniques de reproducció humana assistida més conegudes són la inseminació artificial (89,8%), la congelació d'òvuls o de semen (88,3%) i la fecundació in vitro (86,8%). Totes amb gran acceptació entre la població espanyola. Aquestes i altres dades es troben recollides a l'estudi 'Sexualitat: hàbits i opinions' realitzat del 5 al 12 de març amb 4.009 entrevistes.

El CIS és molt més que sondejos electorals. I així s'ha demostrat amb la destacada presentació a l'Ateneu de Madrid de la col·lecció España 2025. Estructura i canvi social, una obra col·lectiva i plural, hereva dels grans informes històrics, que cerca oferir una visió àmplia i rigorosa del país i la seva riquesa sociològica. Som un país de referència, respectat i considerat, que es pot permetre el luxe de tenir plantejaments estratègics propis” El president, Jose Félix Tezanos va començar la seva intervenció responent a algunes crítiques: "Aquesta és una organització molt seriosa, la comesa fonamental de la qual és realitzar una anàlisi objectiva de la realitat social, els seus sentiments, valors, impulsos i necessitats. No és una institució d'endevins que pretenen anticipar el que passa abans que passi, sinó una entitat molt seriosa de recerca científica". Tezanos es va preguntar com podem definir l'Espanya d'aquest moment, en comparació amb com era quan es va fundar el CIS el 1963, quan el 85% de les llars no tenia cotxe, dos terços de les famílies no tenien nevera o aigua calenta, al 48% de les cases no hi havia bany o dutxa i fins i tot un 16%. A més, més de la meitat de la població no tenia televisor a casa. "La imatge de l'Espanya actual és la d'un país que ha aconseguit fites econòmiques molt importants, amb una edat mitjana de vida de 85 anys, com el Japó, per les condicions climàtiques, la dieta mediterrània o la sanitat. Som un país de referència, respectat, reconegut, que es pot permetre el luxe de desenvolupar plantejaments estratègics propis, al marge."     A la vista de les conclusions de l'obra, Tezanos va enumerar diverses claus que poden definir, a l'horitzó actual, la societat espanyola d'avui: "Més vella, menys reproductiva, es casa menys gent, es tenen menys fills; tenim la taxa de natalitat més baixa del món; som una societat receptora d'emigrants i de bon tracte amb ells. la vida, una societat més igualitària, més feminista, laica, més dinàmica, més desaparellada, amb famílies més reduïdes i que pateix la incidència de noves formes de delictes, sobretot a través de les xarxes” Tezanos va subratllar la pluralitat de l'obra, amb més de 140 especialistes, "que aporten un coneixement ampli, amb un volum d'informació molt exhaustiu i un seguiment de més de 400 indicadors socials, amb els seus paràmetres d'evolució des del 1975 fins al 2025". El president del CIS va constatar que la peculiaritat del sistema espanyol, el seu procés accelerat de modernització, ha generat moltes expectatives de futur, però també frustracions, que es reflecteixen en una concepció pessimista de la nostra realitat, quan hi ha molts més aspectes positius que, de vegades, no es traslladen a la percepció social real. I es va voler aturar especialment en la situació dels joves, que considera un dels reptes més importants. "Els joves s'enfronten a futurs incerts, amb un greu problema d'atur, situacions de crisi persistents en què els seus ingressos no són suficients per poder adquirir un habitatge, ni establir les relacions familiars desitjades, sense un gran indici de continuïtat dels seus projectes de futur".     La catedràtica i el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política, Constanza Tobío, coeditora de l'obra, ha definit el treball com un privilegi i un regal útil, que la sociologia espanyola ofereix a la societat. I va afirmar que es pot prendre la igualtat de gènere com a fil conductor que recorre tota l'obra, podent-se dir que la bretxa se segueix tancant, sobretot en educació i formació, però amb aspectes que encara cal conquerir a les primeres posicions: “Necessitem més presidentes i més alcaldesses”. Constanza Tobío: Una obra que tracta de l'Espanya d'avui, que conté la d'ahir i la de demà” Tot això, segons Tobío, té a veure amb la transformació en profunditat de la família. “La família igualitària és un fet pel que fa a la provisió econòmica, però queden èxits com el de compartir les tasques de cura”. La desigualtat és un altre dels elements que vertebra part de lobra. Així mateix, va apuntar com una de les fites d'aquests anys, la “creença en la ciència, que ha crescut els darrers anys a causa del procés de secularització de la societat”. Constanza Tobío considera que l'obra funciona com un mirall on mirar-nos per conèixer-nos millor i continuar avançant.   En la seva intervenció, l'historiador i economista Carles Manera, un dels autors que ha participat a Espanya 2025, va analitzar la realitat econòmica d'un país on es confia, amb taxes de creixement més elevades a Espanya (més del 2% de creixement del PIB) en comparació de la mitjana de la Unió Europea (poc més del 0,7%) i els principals. Carles Manera: “Un país seriós en què es confia” Espanya ha reduït el deute exterior i la prima de risc, i va destacar la importància de la inversió pública nacional, d'una banda, i els projectes europeus també d'inversió, de l'altra, així com l'espectacular evolució del turisme, amb gran avenç des del 2022 (gairebé 100 milions de turistes el 2025). "Venem més a l'exterior: mercaderies i serveis més avançats, cosa que indica una millora en el nostre creixement. Ens hem adaptat millor als impactes negatius dels xocs energètics: retallades en els preus de l'electricitat, gràcies a les energies renovables, per exemple". Segons el conseller del Banc d'Espanya, la pujada del Salari Mínim ha millorat el consum de moltes llars, contribuint a reduir la desigualtat, i ha destacat la capacitat de resiliència i la gestió adequada de les crisis viscudes en els últims anys (des de la pandèmia fins a la guerra d'Ucraïna i els conflictes comercials).     La presentació va concloure amb la intervenció del ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, que ha qualificat l'obra com a “absolutament magna”, destacant-ne el valor reflexiu per comprendre els reptes futurs de la societat espanyola, així com l'impacte de les xarxes socials, la ciència o la digitalització. Félix Bolaños: “Un servei públic a la democràcia” Ha subratllat que l'enfocament científic permet analitzar amb rigor aquests desafiaments i va destacar la ciència social com a eina clau per a la presa de decisions i el disseny de polítiques públiques eficaces. Bolaños va definir la col·lecció Espanya 2025. Estructura i canvi social com “un servei públic a la democràcia” per la seva anàlisi detallada dels darrers 25 anys.