Últimes notícies del CIS

El CIS i el Ministeri de Sanitat han publicat els resultats de la primera onada del Baròmetre Sanitari 2025, una enquesta que proporciona informació clau sobre la percepció de la ciutadania en relació amb el sistema sanitari. Valoració general del sistema sanitari i satisfacció ciutadana La valoració general del funcionament del sistema sanitari públic a Espanya es manté estable respecte a les onades anteriors. Segons les dades del Baròmetre Sanitari 2025, un 53,9% de la població considera que el sistema funciona bé o força bé, mentre que un 45,1% opina que necessita canvis importants o profunds. Aquesta estabilitat en la percepció global conviu, però, amb una certa polarització d'opinions, reflex de les expectatives ciutadanes i dels desafiaments persistents en aspectes com ara els temps d'espera o l'accessibilitat. Quan s'analitza l'opinió de les persones que han utilitzat els serveis sanitaris públics en els darrers 12 mesos, la percepció millora significativament. El 80,7% de la població declara haver acudit a atenció primària i un 44,7% a atenció hospitalària. En tots dos nivells assistencials, més del 80% de les persones usuàries valoren positivament l'atenció rebuda, cosa que reforça la confiança en el sistema des de l'experiència directa. Aquest contrast posa de manifest que la percepció del funcionament del sistema sanitari és més crítica quan no es basa en lús recent dels seus serveis. Per contra, els qui han accedit a l'atenció sanitària pública manifesten un alt nivell de satisfacció, i destaquen especialment la professionalitat, la seguretat i la confiança que transmet el personal sanitari. Aquesta diferència suggereix que lexperiència directa amb el sistema contribueix a consolidar una visió més favorable i realista del seu funcionament. Valoració dels serveis i nivells assistencials Els serveis d'urgències del 061/112 (7,34 punts) i l'atenció hospitalària a pacients ingressats (7,10) encapçalen la llista dels més ben valorats. Els segueixen l'atenció primària i les consultes d'atenció hospitalària, encara que en aquestes darreres es percep menys satisfacció. Un 80,7% de la població ha acudit al metge d'atenció primària pública els darrers 12 mesos, i un 44,7% ha estat atesa per un especialista de l'àmbit hospitalari. En tots dos nivells assistencials, més del 80% de les persones usuàries valoren positivament l'atenció rebuda, destacant la confiança i la seguretat que transmet el personal sanitari. A l'hospitalització, el 9,9% de la població ha patit algun ingrés l'últim any, i un 81,4% valora positivament la seva experiència. A urgències, utilitzades pel 48,4% dels enquestats, el grau de satisfacció arriba al 72,8%. Salut mental El 20,6% de la població ha requerit atenció sanitària per motius de salut mental a l'últim any. D'aquests, el 52% va anar a la sanitat pública, l'11,6% mitjançant assegurances privades i un 30,3% mitjançant pagament directe. A nivell públic, l'atenció va ser prestada sobretot per psiquiatres (38,6%), metges de família (37,5%) i psicòlegs (16,6%). El 60,5% es mostra satisfet amb l'atenció rebuda i el 85,1% afirma que va ser igual o millor del que s'esperava, encara que un 24,3% refereix que la seva situació no va millorar. El baròmetre explora per primer cop l'accés a determinades proves diagnòstiques davant d'un problema de salut nou. El 23,1% de la població refereix haver-se hagut de fer una ecografia, el 16% un TAC, el 15,2% una ressonància i el 4,8% una colonoscòpia el darrer any. Els temps d'espera varien significativament: un 54,9% de les ecografies i un 55,5% dels TAC es van fer en menys d'un mes des de la seva indicació, mentre que el percentatge baixa al 40,1% a les colonoscòpies. Aquesta última prova, segons manifesten les persones entrevistades, registra el major temps mitjà d'espera (113 dies), davant els 37 dies de mitjana de la ressonància. Problemes d'accessibilitat i desigualtats Un 24,3% de la població declara haver tingut, en alguna ocasió, problemes per accedir al metge de família. D'aquests casos, més de la meitat va anar finalment a urgències, mentre que un 30% més no va acudir a la cita en la data que li van assignar, perquè en aquell moment ja no necessitava atenció. La coordinació entre nivells assistencials rep una valoració positiva del 51,8% i el 34,1% dels enquestats considera que la situació de les llistes d'espera ha empitjorat el darrer any. A més, el 4,6% afirma haver hagut de deixar de prendre algun medicament prescrit per motius econòmics. Confiança en la pública Un 19,7% de les persones entrevistades disposa d'una assegurança mèdica privada contractada per elles o per algun membre de la seva família, i un 9,7% la té a través de la seva empresa. Aquesta xifra reflecteix que una part de la població recorre a assegurances privades, en molts casos, a la recerca de més agilitat o comoditat en l'accés a determinades prestacions sanitàries. Tanmateix, aquesta elecció no implica necessàriament una desconfiança envers el sistema públic, sinó que acostuma a tenir un caràcter complementari. De fet, més del 60% dels que compten amb una assegurança mèdica privada consideren que, davant d'un problema de salut greu, la sanitat pública els oferiria un tractament millor. Aquesta dada confirma que, fins i tot entre els que disposen de cobertura privada, es manté una confiança elevada en la capacitat resolutiva del sistema públic. La percepció de seguretat, eficàcia i qualitat professional consolida la sanitat pública com a principal referent per afrontar situacions clíniques complexes. Tecnologies digitals en salut i percepció de la intel·ligència artificial Un 32,7% de la població ha accedit a la seva història clínica a la sanitat pública, mentre que un 34,4% desconeix aquesta possibilitat i un 20,6% no disposa o no sap utilitzar els mitjans digitals. El 49,7% de la ciutadania utilitza algun certificat electrònic per a tràmits administratius, cosa que facilita l'accés a serveis com la història clínica electrònica. El sistema de recepta electrònica interoperable del SNS és conegut pel 66,2% de la població, però només un 20,3% ha utilitzat aquesta funcionalitat. A més, el 43,2% sap que el seu historial clínic el pot consultar professionals sanitaris d'altres comunitats autònomes en cas de necessitar assistència sanitària. Pel que fa a la intel·ligència artificial, el 53,4% ha sentit a parlar de la seva aplicació en salut. La majoria es mostra favorable que s'informi el pacient sobre el seu ús (85,5%), ja que es pugui negar que les seves dades siguin utilitzades en el seu desenvolupament (77,5%). Un 68% consideren necessari legislar específicament l'ús d'IA en salut. Aquesta edició s'ha elaborat a partir de 2.452 entrevistes fetes a l'abril d'aquest any.

El 9 de juliol , a partir de les 12.30 h , l'estudi 'Baròmetre Sanitari 2025 (primera onada)' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Podran accedir a aquest estudi, des de la web del CIS pel "Catàleg d'estudis". Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

L'últim dia del curs 'Democràcia i opinió pública al segle XXI' el sociòleg i exministre, Manuel Castells ha parlat sobre comunicació i democràcia a les societats d'avui, acompanyat del president del CIS, José Félix Tezanos. També ens ha visitat el secretari d'Estat d'Educació, Abelard de la Rosa, que ha parlat de democràcia i igualtat.

En aquest segon dia de curs s'analitzaran els canvis i els desafiaments a què s'enfronten les democràcies actualment de la mà dels ponents Javier García Fernández, que parlarà sobre el repte de la governabilitat a les democràcies del segle, i Rosario García Mahamut que parlarà sobre fragmentació parlamentària i estabilitat política.  

El CIS ha organitzat el curs d'estiu 'Democràcia i opinió pública al segle XXI' en col·laboració amb la Universitat Complutense de Madrid. Aquest primer dia de curs, el president de la institució, José Félix Tezanos, ha fet una conferència sobre democràcia i opinió pública. A més, avui intervindran els periodistes, Javier Ruiz i Ana Pardo de Vera, i el sociòleg i investigador, Óscar Iglesias, per parlar sobre el dret a la informació veraç en la democràcia actual.  

Ja està disponible l'estudi 3503 ' Tendències i demandes municipals i autonòmiques '. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

L' 1 de juliol , a partir de les 12.00 h , l'estudi ' Tendències i demandes municipals i autonòmiques' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Podran accedir a aquest estudi, des de la web del CIS pel "Catàleg d'estudis". Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Ja està disponible l'estudi 3482 'Mobilitat social' . Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

El CIS ha fet un estudi sobre desigualtats socials i la percepció que tenen els ciutadans sobre aquestes. El 46,7% reconeix que a Espanya “hi ha desigualtats en alguns aspectes, però no en altres”, un 40,9% afirma que “hi ha desigualtats socials” i només un 7,7% diu que hi ha “poques” desigualtats. Quan es pregunta si hi ha desigualtats al món, el 84% assegura que sí, davant d'un 12,8% que indica que “en uns aspectes sí, però en altres no”. Pel que fa a la preocupació dels espanyols perquè hi hagi desigualtats, el 87,5% afirma que el preocupen “molt o força” i el 10,7% diu que “poc o res”. Dins de 10 anys El 52,8% assegura que “ara hi ha més desigualtats que fa 10 anys”, mentre que un 33% indica que “ara n'hi ha menys”. Un 11,1% diu que “actualment hi ha les mateixes”. En preguntar si hi haurà més o menys desigualtats d'aquí a 10 anys, creixen els que diuen que n'hi haurà més (54,9%), un 25,9% assegura que n'hi haurà menys i un 6,1% diu que n'hi haurà. Concentració de riquesa Un 83,1% dels espanyols reconeix que “la concentració de la riquesa tendeix a augmentar”, davant d'un 11% que creu que tendeix a disminuir. A més, el 89,1% creu que els governs “han d'actuar per evitar que les desigualtats socials i econòmiques tendeixin a augmentar”. Només el 7,4% assegura que els governs no hi han d'actuar. Societat espanyola Els enquestats pensen que la desigualtat més gran que viu la societat espanyola és entre rics i pobres amb un 7,99 sobre 10, després creuen que també hi ha una gran desigualtat entre empresaris i treballadors (7,68) i entre els immigrants i els nascuts a Espanya (7,08). El 66,6% dels espanyols afirma estar “molt o força” satisfets amb la seva vida, un 29,2% diu que “poc o res” satisfet i un 3,2% que regular. Pel que fa a les oportunitats econòmiques, el 52,3% indica que han tingut “moltes més o més” oportunitats que els seus pares, davant d'un 40% que diu que “moltes menys o menys”. Sistema democràtic i CCAA Un 44,8% assegura que les diferències de prosperitat o riquesa entre les diferents comunitats autònomes “tendran més aviat a augmentar durant els propers anys”, un 41% diu que “estaran més o menys iguals” i un 10,1% que “tendran més aviat a disminuir”. El 49,2% opina que el sistema democràtic “més aviat afavoreix el repartiment equitatiu de la riquesa” davant d'un 39,8% que opina que “més aviat perjudica”. Aquestes i altres dades estan recollides a l'enquesta sobre desigualtats socials que compta amb una mostra de 4.004 entrevistes, realitzada del 12 al 19 de juny.  

Madrid, 25 de juny Demà , dia 26 de juny a les 12.30 h l'avenç de resultats de l'Estudi sobre desigualtats socials, estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

L'estudi 3512 'Índex de Confiança del Consumidor (ICC) ja està disponible. Maig 2025'. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

Ja està disponible l'estudi 3514 'Baròmetre de juny 2025'. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

El CIS ha realitzat un estudi sobre audiències de mitjans de comunicació social i sobre el comportament i l'ús que fan els ciutadans amb els mitjans. Segons aquest estudi, el 68,5% dels espanyols estan “molt o bastant” informats, 3,6 punts menys que al primer estudi sobre audiències i mitjans realitzat el 2023. Per contra, un 25,7% ha afirmat que ho estan “poc o res” i un 4,6% diu que regular. Els mitjans més seguits per informar-se sobre les notícies d'Espanya són la televisió en primer lloc amb un 70,4%, la premsa –ja sigui en format imprès o digital– amb un 54,9%, i, en tercer lloc, i davant de la ràdio, les xarxes socials amb un 51,3%. La ràdio és el mitjà que escullen per informar-se el 49,6% dels espanyols. La ràdio és la que més confiança mereix als ciutadans pel que fa a les notícies que expliquen habitualment, ja que un 57,2% ha assegurat que tenen “molta o força” confiança en aquest mitjà; un 51,7% a la premsa, la televisió cau a la tercera posició amb un 42,3%, i un 17,1% creu que les xarxes socials els mereixen “molta o força confiança”. Premsa El 56,6% dels enquestats assegura que llegeix “algun diari habitualment”, mentre que un 43,4% no ho fa. El diari més citat pels enquestats que llegeixen el diari per informar-se és El País (35,6%), seguit per El Mundo (24,3%), i La Vanguardia en tercer lloc amb 10,6%. ElDiario.es és el digital més citat amb un 8,8%. Un 48% dels enquestats ha assegurat que llegeix el diari citat “tots o gairebé cada dia”, un 20,8% diu que “de tant en tant”, un 19,4% “dues o tres vegades per setmana” i un 11,4% “quatre o cinc dies per setmana”. Pel que fa a com aconsegueixen el diari els que asseguren llegir-ne algun, un 50,9%, llegeix les edicions digitals que no tenen cost, un 15,8% paguen subscripció, un 12,5% ho compra. L'estudi també recull que un 71% dels joves de 18 a 24 anys i un 74% dels joves de 25 a 34 anys consumeixen aquestes edicions de premsa digital sense cost. Respecte a la confiança que els produeix el diari que segueixen habitualment, el 77,8% dels espanyols tenen “molta o força” sobre aquesta capçalera, mentre que un 16,2% poca o cap. Televisió El 66,9% dels espanyols segueixen habitualment els programes informatius a les cadenes de televisió. Entre els que veuen la televisió per informar-se, el 48,2% ho fa a la 1 (TVE), seguit d'Antena 3 (43,7%) i el 28,6% escull La Sexta. Pel que fa a la freqüència amb què es veu programes informatius, un 65,5% ha assegurat que “tots o gairebé cada dia”, un 14,4% “quatre o cinc dies per setmana”, un 11,8% “dues o tres vegades per setmana” i un 7,7% “de tant en tant”. El 79,8% té “molta o força” confiança en la cadena de televisió que ha citat. Ràdio El 63,3% dels ciutadans han indicat que escolten habitualment alguna emissora de ràdio, mentre que un 36,7% ha assegurat que no. La Cadena SER és la ràdio que més se sent, el 36,8% dels que segueixen habitualment alguna emissora de ràdio, seguida de la COPE, per al 27% i Onda Cero per al 20,8% dels enquestats. Ràdio Nacional és l'escollida per al 13%. Un 54,1% ha afirmat escoltar l'emissora de ràdio esmentada “tots o gairebé cada dia”, un 17,8% “quatre o cinc dies per setmana”, un 13,8% “de tant en tant” i un 13,7% “dues o tres cops per setmana”. Respecte a la confiança que tenen els espanyols sobre les notícies de la ràdio que escolten, el 87,8% ha assegurat “molta o força”, només un 9,5% ha contestat que “poca o res”. Pel que fa a les tertúlies de ràdio on es comenten les notícies d'actualitat i especialment polítiques, el 37,4% mai no les segueix, el 34,4% “sempre que poden”, el 21,5% les segueixen habitualment, i el 6,1% “rarament”. Xarxes Socials Un 54,5% dels espanyols fan servir les xarxes socials per informar-se. Mentres que un 45,5% no. El dispositiu que principalment usen és el telèfon mòbil (97%), seguit de lordinador portàtil amb un 27,8% i la tauleta un 18,4%. Els joves de 18 a 24 anys són els que més usen les xarxes socials per informar-se (87,7%), seguit dels joves de 25 a 34 anys (83%). Pel que fa a la freqüència amb què entren en xarxes socials, un 86,2% dels enquestats que usen les xarxes ho fan “tots o gairebé cada dia”, un 5,3% “quatre o cinc dies per setmana”, un 4,4% “de tant en tant” i un 3,4% “dues o tres vegades per setmana”. Instagram és la xarxa social més utilitzada (62,6%), en segon lloc, Facebook amb el 47,1% i X en tercera posició per al 31,3%.

La confiança del consumidor se situa en 82,5 punts, cosa que representa 6 punts més que la dada del mes anterior. Aquest augment de l'índex es deu al comportament positiu dels dos components: d'una banda, la valoració de la situació actual puja 3,3 punts i, de l'altra, la valoració de les expectatives de futur s'incrementa en 8,6 punts respecte al mes d'abril. Tot i això, en relació amb el mes de maig de l'any anterior, l'evolució interanual de l'ICC és lleugerament negativa i baixa 1,3 punts. Pel que fa a l'índex de valoració de la situació actual, arriba aquest mes a 78,4 punts, amb un augment de 3,3 punts en relació amb l'obtingut a l'abril. Això suposa una pujada reflex de l'evolució mensual del conjunt dels seus tres components: la valoració de la situació econòmica creix 5,1 punts respecte al mes d'abril, situant-se en 65,5 punts i la valoració del mercat de treball arriba a 81,4 punts, fet que suposa un augment respecte al mes d'abril de 4,3 punts, mentre que la valoració de la situació de les llars. L'Índex d'Expectatives arriba aquest mes de maig als 86,5 punts, un resultat 8,6 punts més gran que la dada registrada el mes d'abril. Aquest resultat és degut a l'evolució positiva dels seus tres components: la valoració de l'evolució de l'economia en el futur amb 75 punts mostra una pujada de 10,8 punts respecte al mes d'abril, la valoració de la futura situació de les llars té un augment de 4,3 punts, assolint els 104,7 punts i les expectatives sobre el futur del mercat de treball. punts. Les dades de l'ICC del CIS es basen en una mostra representativa de la població espanyola de 2.555 entrevistes fetes entre el 22 i el 28 de maig.

El 19 de juny , a les 13,30 h , l'avenç de resultats de l'Estudi sobre audiències de mitjans de comunicació social (II) estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades al web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El 18 de juny , a les 12,30 h, l'avenç de resultats de l' ICC (Índex de Confiança del Consumidor) estarà a disposició de tots els mitjans i les persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). L'ICC recull mensualment la valoració de l'evolució recent i les expectatives dels consumidors espanyols relacionades amb la seva economia familiar, l'ocupació i les possibilitats d'estalvi i consum. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Adjudicació provisional de subvencions per a formació i investigació en matèries d'interès per a l'organisme per a l'any 2025

El CIS ha realitzat el baròmetre mensual amb les preguntes habituals sobre intenció de vot, valoració de líders i d'altres com el festival d'Eurovisió o el 20è aniversari de l'aprovació del matrimoni entre persones del mateix sexe. Al mes de juny, el PSOE arribaria al 34,3% de l'estimació de vot, mentre que el Partit Popular obtindria el 27,3%. VOX aconsegueix un 13,2%, Sumar el 7% i Podem el 4,2%. Valoració de líders polítics i preferència com a president Pedro Sánchez és el líder polític més ben valorat amb una puntuació mitjana de 4,18; seguit de Yolanda Díaz que aconsegueix un 3,97; Alberto Núñez Feijóo obté una nota de 3,51, mentre que Santiago Abascal arriba a 2,70. Pel que fa a la preferència com a president del govern, Pedro Sánchez és el favorit per al 43,9% dels enquestats que donen la seva opinió, traient 26,9 punts d'avantatge a Alberto Núñez Feijóo que ho és per al 17%, Santiago Abascal per a l'11%, Isabel Díaz Ayuso per al 9,1% i. Matrimoni igualitari Quan fa 20 anys que es va aprovar el matrimoni igualitari a Espanya, el 87,3% creu que va ser el primer pas en la consecució de drets de persones LGTBI+. El 33,1% assegura que la conseqüència més important que va portar aquesta llei va ser la percepció digualtat per part de la societat. El 31,6% va ser el reconeixement d'un dret de les persones LGTBI+. I un 15,3% va ser el punt de partida per al reconeixement d'altres drets. Sobre l'afirmació “El dret a contraure matrimoni de les persones LGTBI+ és una conquesta positiva per a la societat en conjunt”, el 68,5% de la població està totalment d'acord i un 6,5% res d'acord. En el cas de “Cal sentir orgull que Espanya sigui pionera en la millora dels drets de les persones LGTBI+”, un 56,4% està totalment d'acord i un 9% gens d'acord. I pel que fa a “L'existència del matrimoni igualitari ha incrementat la protecció de les persones LGTBI+”, el 50,9% està totalment d'acord, i un 7,6% res d'acord. Problemes a Espanya El principal problema que hi ha actualment a Espanya, segons els enquestats, és l'habitatge (32,5%) amb 7 punts més que al baròmetre del maig, seguit de la immigració que ho és per al 18,5%, i els problemes polítics en general per al 18,4%. En preguntar pels problemes que afecten de manera personal els enquestats la crisi econòmica i els problemes de caire econòmic estan en primera posició per al 25,9%, l'habitatge (20,3%) i la sanitat en tercera posició per al 19,4%. Situació econòmica El 65,5% dels espanyols considera que la seva situació econòmica personal actualment és molt bona o bona davant del 23,1% que afirma que és dolenta o molt dolenta. En preguntar per la situació econòmica general d'Espanya, el 38,1% la considera molt bona o bona davant d'un 52,1% que diu que és molt dolenta o dolenta. Eurovisió El 17 de maig passat es va celebrar Eurovisió i un 37,3% dels espanyols reconeixen que van veure el festival, mentre que un 62,6% assegura que no. Sobre el missatge que va incloure TVE al principi de la transmissió en què es llegia 'Enfront dels drets humans, el silenci no és una opció. Pau i justícia per a Palestina', el 58% dels enquestats que van veure el festival asseguren que va fer bé l'ens, i un 34,4% pensa que no va estar bé. Pel que fa al debat del televot, el 65,5% de les persones que van veure el festival han seguit la polèmica i un 68,6% dels que van veure el festival creuen que Melody va ser tractada de manera injusta i parcial, només un 18,1% creu que va ser tractada de manera justa. Un 62,1% de les persones que han vist Eurovisió creuen que hi ha hagut manipulació amb el televot i un 76,2% està a favor de suprimir aquest sistema de vot si no té verificacions ni controls. I pel que fa a l'auditoria imparcial que ha demanat TVE sobre el televot, el 79,6% de les persones que van seguir el festival creuen que ha fet el que era correcte. A més, el 58,3% dels espanyols estan a favor d'expulsar Israel del festival de la mateixa manera que es va fer amb Rússia després d'envair Ucraïna.

El 12 de juny , a les 13,30 h , l'avenç de resultats del 'Baròmetre de juny 2025' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Ja està disponible l'estudi 3513 'Enquesta flaix sobre l'apagada elèctrica del 28 d'abril'. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.