Últimes notícies del CIS

El Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) ha renovado por completo su página web con el objetivo de ofrecer una experiencia más sencilla, rápida y accesible para todos los usuarios. La nueva web permite navegar con comodidad desde cualquier dispositivo —ordenador, tableta o móvil— y facilita el acceso a toda la información y estudios del CIS. También se han mejorado los contenidos y la organización de la información, para que sea más fácil encontrar los datos y publicaciones de interés. También se han incorporado mejoras para que los contenidos del CIS tengan una mayor presencia y mejor posicionamiento en Internet. Gracias a estas actualizaciones, el portal es ahora más visible en buscadores como Google o Bing, lo que facilita que investigadores, estudiantes y cualquier persona interesada encuentren con más facilidad los estudios y recursos disponibles. Uno de los hitos más relevantes ha sido el desarrollo de un nuevo buscador facetado y heurístico, que permite realizar búsquedas simultáneas en todos los estudios, preguntas y series elaborados por el CIS desde su fundación. Esta herramienta avanzada está integrada con el sistema de consultas Lucene, lo que posibilita a investigadores y analistas ejecutar consultas complejas y de alta precisión para extraer información sociológica de gran valor. A ello se suma una revisión y actualización integral de las traducciones, orientada a mejorar la coherencia y la calidad multilingüe de los contenidos, así como la integración de los datos de los estudios del CIS con el portal nacional de datos abiertos datos.gob.es, fortaleciendo la transparencia institucional y fomentando la reutilización de la información pública.  Con este conjunto de mejoras, el CIS consolida su apuesta por la transformación digital, la innovación y la accesibilidad, reafirmando su compromiso con una investigación social abierta, rigurosa y al servicio de la ciudadanía

Llicenciada en Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, va obtenir el doctorat a la Universitat de Londres. Capitolina Díaz ha estat professora titular a la Universitat d'Oviedo (1992), on va formar part del Centre d'Investigacions Feministes i Estudis de les Dones, i amb posteritat com a Catedràtica de Sociologia de la Universitat de València (2012). Ha exercit com a professora visitant a les universitats de Stanford i Harvard (EUA), UAM (Mèxic), Moa (Cuba) i El Comahue (Argentina). Les àrees d'especialització són la Sociologia de l'Educació, la Sociologia del Gènere i la Metodologia de les Ciències Socials i la Sociologia de la Ciència amb Dimensió de Gènere. Primera directora de la Unitat de Dones i Ciència (2006-2008) del Ministeri d'Educació i Ciència del Govern d'Espanya, òrgan creat el 2005 per promoure l'aplicació del principi de transversalitat de gènere, o mainstreaming, als àmbits científic, tecnològic i d'innovació. Durant l'any 2008 va ser consellera de Recerca en la Representació Permanent d'Espanya davant de la Unió Europea a Brussel·les i el desembre d'aquell mateix any va ser nomenada directora general per a la Igualtat a l'Ocupació del Govern d'Espanya (2008-2010). Ha estat presidenta de l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (2013-2016). El març del 2006 l'Associació de Dones Progressistes Bercianes li va concedir el seu premi Dona 2006. Autora, editora i coautora de nombrosos llibres, entre els últims destaquen com a editora l'obra de Harriet Martineau: Com observar la moral i els costums (1838) (CIS, 2022) i L'omnivoritat sociològica: Contribucions al voltant de l'obra d'Antonio Ariño (CIS, 2023), així com de llibres sobre Sociologia de l'Educació, Sociologia del Gènere, Metodologia de les Ciències Socials i la inclusió de l'anàlisi de sexe i/o gènere a la recerca i la innovació. En els darrers anys ha treballat en la recuperació de les fundadores de la Sociologia, particularment sobre la figura de Harriet Martineau i en la difusió entre el personal investigador, nacional i internacional, de la inclusió de la dimensió de gènere al contingut de la recerca. El jurat, ha estat constituït pel president del CIS, el Catedràtic de Sociologia José Félix Tezanos, i integrat per les personalitats següents: la directora de Recerca del CIS, Silvia García Ramos, la directora de Publicacions del CIS, Rosario H. Sánchez Morales; la Catedràtica de Sociologia, Inés Alberdi Alonso (Premi Nacional de Sociologia 2019), la Catedràtica de Sociologia, Constanza Tobío Soler (Premi Nacional de Sociologia2021); el Catedràtic de Sociologia, Rafael Pardo Avellaneda (Premi Nacional de Sociologia 2022); la Catedràtica de Sociologia, Carlota Solé i Puig (Premi Nacional de Sociologia 2023); el president de l'Associació Espanyola de Ciència Política i Administració (AECPA) Juan Montabes Pereira; el president de la Federació Espanyola de Sociologia i professor titular Màrius Domínguez i Amorós; la Vicepresidenta de la Federació Espanyola de Sociologia professora titular Lucila Finkel Morgenstern; la professora Irene Delgado Sotillos, el Catedràtic de Sociologia Matemàtica, Antonio Alaminos Chica, i el Catedràtic de Ciència Política, Pablo Oñate Rubalcaba (Premi Nacional de Sociologia 2024). Va actuar com a secretària del Jurat, amb veu, però sense vot, la Secretària General del CIS, María Asunción Garzón Martínez. Per a qualsevol consulta podeu adreçar-vos al telèfon de Comunicació del CIS 91 580 76 25

El Centre d'Investigacions Sociològiques i el Ministeri de Sanitat han elaborat la segona onada del baròmetre sanitari aquest any. L'estudi arreplega la percepció de la ciutadania sobre el funcionament del sistema sanitari públic. Un dels resultats més rellevants d'aquesta edició és la confiança elevada de la població en el sistema sanitari públic. El 61,4% de les persones que compten amb una assegurança mèdica privada —ja sigui individual o contractada per la seva empresa— considera que, en cas de patir un problema de salut greu, rebria un millor tractament a la sanitat pública. Aquesta dada posa de manifest el paper del Sistema Nacional de Salut (SNS) com a referència de qualitat i seguretat assistencial, fins i tot entre els que tenen accés a la sanitat privada. El 52,5% de la població general valora positivament el funcionament del sistema sanitari a Espanya, fet que suposa un lleuger descens respecte al 53,9% registrat a la primera onada del 2025. La puntuació mitjana de satisfacció general se situa en 6,02 punts sobre 10, davant de 6,13 de l'any anterior. Encara que aquests indicadors mostren una tendència lleugerament descendent a la percepció global, l'anàlisi detallada per nivells assistencials revela una alta satisfacció entre els que han utilitzat efectivament els serveis públics de salut. A l'atenció primària, el 78,5% de les persones ateses van valorar positivament l'atenció rebuda, davant del 82,4% de l'any anterior. En atenció hospitalària, la valoració positiva arriba al 77,8% (81,7% el 2024), i en els que van tenir un ingrés hospitalari es manté al 78,4% (81,4% el 2024). Els serveis d'urgències reben una valoració favorable per part del 73,5% dels usuaris, una xifra estable respecte de l'any anterior. En l'àmbit de la salut mental, el 74,9% de les persones ateses a la sanitat pública afirmen que l'atenció rebuda va ser com esperaven o millor. El Baròmetre també mostra una evolució positiva en l‟ús d‟eines digitals sanitàries. El 35% de la població ha accedit a la seva història clínica electrònica, davant del 32,8% el 2024. L'ús de la recepta electrònica interoperable fora de la comunitat autònoma arriba al 20,6%, amb un increment d'1,2 punts respecte a l'any anterior. A més, el 52,2% de la ciutadania disposa de certificat electrònic, i el 52,1% de les persones que han estat ateses en atenció primària han fet alguna consulta telefònica, amb un nivell de satisfacció que creix fins al 68,9%. Per primera vegada, el Baròmetre Sanitari recull informació detallada sobre la realització de proves diagnòstiques a l'últim any per motiu d'un nou problema de salut, i el temps transcorregut entre la indicació mèdica i la realització de la prova. El 19,2% de la població adulta s'ha fet una ecografia, el 13,7% un TAC, el 12,1% una ressonància magnètica i el 4,3% una colonoscòpia. Les colonoscòpies registren el temps mitjà d'espera més gran (158 dies), seguides per les ressonàncies (117 dies), les ecografies (66 dies) i els TAC (60 dies). Pel que fa a la rapidesa d'accés, el 56,7% de les ecografies, el 50,3% dels TAC, el 46,7% de les ressonàncies i el 34% de les colonoscòpies es van fer en menys d'un mes des de la seva indicació. Com que es tracta de la primera edició en què es mesura aquest indicador, les dades constitueixen una referència inicial per avaluar l'accessibilitat a proves diagnòstiques en properes onades de l'estudi. Altres resultats destacats de l'informe: el 17,7% de la població ha necessitat atenció sanitària per motius de salut mental o malestar emocional a l'últim any. En atenció primària, el temps mitjà d'espera per obtenir cita amb el metge de família supera els vuit dies (8,85) i el 71,2% declara haver hagut d'esperar més d'un dia perquè no hi havia disponibilitat prèvia. L'estudi es basa en una mostra de 2.318 entrevistes realitzades durant el mes de juliol de 2025.

El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut d?Espanya va aprovar el 18 d?octubre del 2010 l?Estratègia Nacional de Salut Sexual i Reproductiva (ENSSR). L'elaboració d'aquesta Estratègia forma part del desenvolupament de la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs, i té com a objectius principals fomentar la generació de coneixement que contribueixi a la millora de la qualitat en l'atenció a la salut sexual des d'un enfocament holístic i de gènere, i gestionar. Per complir aquestes fites, el Ministeri de Sanitat necessita conèixer l'opinió de la ciutadania en relació amb els hàbits i les percepcions al voltant de la salut i les experiències sexuals de la població que resideix a Espanya més gran de 16 anys. L'any 2009 l'Observatori de Salut de la Dona del Sistema Nacional de Salut juntament amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) van realitzar la I Enquesta Nacional de Salut Sexual que tenia com a objectiu obtenir un primer diagnòstic de la situació de la salut sexual a nivell estatal, de cara a l'elaboració de l'estratègia de salut sexual. En l'actualitat, la Direcció General de Salut Pública i Equitat en Salut ha considerat necessària l'actualització d'aquesta informació, novament en col·laboració amb el CIS , i per això han subscrit un conveni per a la realització de la II Enquesta Nacional de Salut Sexual el treball de camp del qual es realitzarà entre el 13 i el 28 d'octubre de 2025 . El CIS és un organisme de lAdministració general de lEstat que pertany al Ministeri de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts; té per finalitat lestudi científic de la societat espanyola. El CIS és responsable de l'organització de l'enquesta, i també actua com a responsable del tractament de les dades de caràcter personal. La seva seu és a Madrid (Carrer Montalbán 8, 28014 Madrid). Com recollim les dades? Els qüestionaris s'aplicaran mitjançant entrevista telefònica CATI (entrevista telefònica assistida per ordinador, per les sigles en anglès). Si no voleu contestar alguna de les preguntes, podeu fer-ho. Realitzem l'enquesta a una mostra de la població resident a Espanya, més gran de 16 anys i dels dos sexes. Els telèfons que es diu s'obtenen de la generació de números aleatoris i es llancen mitjançant un sistema automàtic de trucades; no es fan servir bases de dades ni es practica la cessió de dades; els telèfons no s'emmagatzemen i es desvinculen de l'entrevista només finalitzar-la. No es demana cap dada que pugui identificar la persona entrevistada. Tota la informació recollida es tracta amb total confidencialitat, dacord amb el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i la legislació nacional en matèria de protecció de dades. Si ho desitgeu, podeu obtenir més detalls sobre com realitza les enquestes el Centre d'Investigacions Sociològiques a: https://www.cis.es/estudios/preguntas-frecuentes/como-se-hacen-las-encuestas On podeu obtenir més informació? Dades de contacte Per obtenir més informació podeu visitar la pàgina web del Centre d'Investigacions Sociològiques ( www.cis.es ) o escriure al correu electrònic campo@cis.es .

El CIS ha realitzat el baròmetre mensual amb les preguntes habituals sobre intenció de vot, valoració de líders i altres temes d'actualitat com el proper 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. Al mes d'octubre, el PSOE arribaria al 34,8% d'estimació de vot, mentre que el Partit Popular obtindria el 19,8%, VOX un 17,7%, Sumar el 7,7% i Podem el 4,9%. Pedro Sánchez és el millor valorat i favorit com a president Pedro Sánchez és el líder polític més ben valorat amb una puntuació mitjana de 4,44; seguit de Yolanda Díaz que aconsegueix un 4,24; Alberto Núñez Feijóo obté una nota de 3,46, mentre que Santiago Abascal arriba a 2,89. Pedro Sánchez és el favorit com a president del Govern per al 42,3% dels enquestats que donen la seva opinió, traient 26,3 punts d'avantatge a Santiago Abascal que ho és per al 16,0%. Alberto Núñez Feijóo és el preferit per al 13,5%, Yolanda Díaz per al 7% i Isabel Díaz Ayuso per al 4,8%. Valoració ministres Carlos Cuerpo, ministre d'Economia, Comerç i Empresa, amb una nota mitjana de 5,41, és el ministre més ben valorat, seguit de Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 amb un 5,32. En tercer lloc hi ha la ministra de Defensa, Margarita Robles, amb una nota de 4,92. Administració i ocupació pública El 69,3% estima que la flexibilitat horària i la conciliació laboral és millor a l'Administració que a l'empresa privada, davant del 10% que creu que és pitjor. Pel que fa a la retribució salarial, el 49,5% opina que és millor a l'Administració, davant del 22,4% que creu que és pitjor. Un 15,9% sosté que és igual. Pel que fa al prestigi social, el 44,2% diu que és millor a l'Administració, un 23,4% diu que és pitjor, mentre que per al 24,9% el prestigi és igual en tots dos casos. Accés a l'ocupació pública a Espanya Un 78,9% dels enquestats creuen que el sistema actual d'accés a l'ocupació pública a Espanya afavoreix més els que tenen temps i recursos per preparar-se. El 63,6% opina que està caracteritzat per una excessiva càrrega memorística en detriment del contingut pràctic. Un 62,8% creu que és atractiu per als joves. I un 49,2% considera que es garanteix la igualtat d'oportunitats. D'altra banda, un 51,6% considera que no se selecciona els candidats més capacitats. I un 49,3% que no es valora adequadament lexperiència prèvia. Situació a Gaza El 67,6% dels enquestats es mostren “molt o força” preocupats pel que està passant a la franja de Gaza; mentre que el 16,9% ho està “poc o res”. Quan la valoració de com ha actuat el govern d'Espanya davant aquesta situació, el 38% assegura estar “molt o força” d'acord; el 30,5% no està "res d'acord" i el 23,3% "poc d'acord". Dictadura franquista El proper 20 de novembre es compleixen 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco i per al 65,5% dels espanyols els anys de la dictadura van ser “molt dolents o dolents”, mentre que per al 21,3% van ser “bons o molt bons”. El 6,1% opina que van ser “regulars”. El 74,6% assegura que, en general, l'actual règim democràtic és “molt millor o millor” que la dictadura franquista, mentre que el 17,3% considera que el règim democràtic és “pitjor o molt pitjor”. Problemes a Espanya El principal problema que hi ha actualment a Espanya, segons els enquestats, és l'habitatge (37,1%), seguit de la immigració que ho és per al 20,5%, i els problemes relacionats amb la qualitat de l'ocupació per al 18,3%. Els problemes que més afecten de manera personal són la vivenda (26,2%); la crisi econòmica i els problemes d'índole econòmica pel 24%, i la sanitat pel 22,3%. Situació econòmica personal i general El 66% dels espanyols considera que la seva situació econòmica personal és actualment “molt bona o bona” davant del 21,2% que afirma ser “dolenta o molt dolenta”. Pel que fa a la situació econòmica general d'Espanya, el 40% la considera “bona o molt bona” davant d'un 54,2% que la considera “dolenta o molt dolenta”. Aquestes i altres dades es troben recollides al baròmetre realitzat de l'1 al 7 d'octubre amb 4.029 entrevistes.

El 13 d'octubre, a les 12,30 h, l'avanç de resultats del 'Barómetro de octubre 2025' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El 8 d'octubre , a les 12.30 h, l'avenç de resultats de l' ICC (Índex de Confiança del Consumidor) estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). L'ICC recull mensualment la valoració de l'evolució recent i les expectatives dels consumidors espanyols relacionades amb la seva economia familiar, l'ocupació i les possibilitats d'estalvi i consum. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Ja està disponible l'estudi 3527 ' Protecció Civil (III) '. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

El CIS i l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), adscrit al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, han subscrit un conveni per fer conjuntament un estudi sobre la transició energètica a Espanya i la percepció ciutadana al voltant de les implicacions d'aquesta transformació socioeconòmica de llarg abast. El baròmetre conclourà els seus treballs a finals del 2026. Els seus resultats orientaran el desenvolupament de noves polítiques públiques per a una transició socialment justa, que aprofiti tots els avantatges associats al potencial renovable d'Espanya i impulsi la reindustrialització i la descarbonització de l'activitat econòmica. La directora general del CIS, Silvia García, ha assegurat que aquest estudi “és molt important perquè permet posar sobre la taula un tema com és la transició ecològica perquè pugui ser investigat, i així saber que pensa la societat sobre això”, a més, ha afirmat que “aquest conveni reafirma el reconeixement i el prestigi que les institucions tenen sobre la tasca investigadora que pot aportar el CIS”. “Aquest coneixement sociològic, basat en dades estadístiques rigoroses, és imprescindible si volem saber de primera mà del que pensen els ciutadans i, a partir d'aquí, millorar el disseny dels instruments de suport existents i cercar solucions innovadores per facilitar un paper més actiu de la ciutadania en la transició energètica”, subratlla per part seva, Miguel Rodrigo, director general. Entrevistes i grups de debat Mitjançant milers d'entrevistes telefòniques programades en tres onades, el treball farà clic en el grau de coneixement, comprensió i interès de la societat espanyola sobre qüestions com ara el desplegament de les energies verdes, l'autoconsum o l'electrificació del transport. Es conformaran a més cinc grups de debat -un a Madrid i la resta en quatre comunitats autònomes més- per aprofundir en aspectes específics vinculats a la transformació energètica, amb especial atenció a la percepció de la ciutadania en qüestions com la mobilitat elèctrica, l'eficiència i l'estalvi energètics, entre d'altres. El baròmetre estarà finalitzat i els seus resultats lliurats a l'IDAE abans del 30 de novembre de 2026. El cost fixat puja a 355.000 euros, el 70% dels quals anirà a càrrec de l'Institut, assumint el CIS el percentatge restant. El conveni entre ambdues entitats públiques es podrà prorrogar per períodes anuals fins a un total de quatre exercicis addicionals.

Ya está disponible el estudio 11009 'Estudio cualitativo sobre las emociones'. Tienen a su disposición las transcripciones y la documentación técnica. Pueden acceder a este estudio, desde el buscador del Catálogo de Estudios o directamente a través del enlace indicado abajo.

Els alumnes i les alumnes de la Geneva Business School han visitat les instal·lacions del CIS. El cap de Gabinet, Óscar Iglesias, els ha ensenyat l'exposició pel 60è aniversari de la institució i les instal·lacions del centre. L'alumnat, que cursa el Master of International Management, ha pogut veure com es treballa al CIS i la feina que desenvolupen els especialistes del centre.  

Ja està disponible l'estudi 3524 ' Baròmetre de setembre 2025 '. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

El CIS ha realitzat la tercera enquesta sobre protecció civil en què es pregunta per la gestió dels incendis forestals i els serveis dajuda destinats a combatre'ls. El 69,7% creu que el nombre d'incendis forestals augmentarà els anys vinents, mentre que un 13,2% pensa que seguiran igual. Un 9,6% opina que hi haurà menys incendis. El 13,2% dels enquestats assegura que s'ha vist afectat per un incendi durant aquest any. D'ells, el 33,6% diu que va reaccionar davant del foc amb “desconcert i intranquil·litat”, el 28,4% “amb por i temor més moderat” i el 28,3% que va actuar amb “tranquil·litat”. Sobre com els ha afectat l'incendi, el 57,1% índica que ha patit “limitacions o talls en serveis o infraestructures, com ara col·legis, carreteres o subministraments”; el 51,1% diu que "la seva localitat o l'entorn ha patit danys materials o personals" i el 28,4% "ha hagut d'usar màscara a la seva localitat". Un 43,8% dels espanyols afirma que té un grau de coneixement “baix o molt baix” sobre com s'ha de comportar en un incendi forestal, mentre que un 32% assegura que el seu coneixement és “molt alt o alt”. Raons dels incendis El 90,3% opina que l'augment en el nombre d'incendis és degut a la manca de neteja i manteniment dels boscos de la zona, el 86,6% afirma que és degut a l'abandonament de pràctiques tradicionals que mantenien l'equilibri de la muntanya i el 77,4% que la causa és la despoblació del món rural. Gestió d'incendis El 55,1% de les persones enquestades estan convençudes que el més important en la gestió d'incendis és la prevenció; el 43,5% assegura que és tan important la prevenció com l?extinció i només el 0,8% diu que és més important l?extinció. Sobre la gestió, el 54,3% creu que la seva comunitat autònoma, per si sola, està “poc o gens preparada” per fer front als incendis forestals, mentre que un 36,8% índex que la seva Comunitat està “molt o força preparada”. El 80,8% coincideix que és preferible que els serveis de prevenció i extinció d'incendis de la seva comunitat autònoma siguin públics davant d'un 7,8% que prefereix que es contracti empreses privades. Un 5,3% afirma que el millor és que sigui un model mixt. Accions necessàries El 98,3% dels espanyols assegura que cal millorar la neteja, poda i esbrossada abans dels incendis, el 97,9% diu que millorar els serveis de prevenció d'incendis i per al 93,9% cal millorar les condicions de treball del personal de prevenció i extinció d'incendis. Avís al mòbil El 94,3% considera útil que li enviïn l'avís al mòbil en cas d'una emergència extraordinària a la zona. Aquestes i altres dades estan recollides en aquesta enquesta realitzada del 8 al 12 de setembre amb 3.004 entrevistes.

L'estudi 3520 'Índex de Confiança del Consumidor (ICC) ja està disponible. Juliol 2025'. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

El 24 de setembre , a les 12,30 h , l'avenç de resultats de l'estudi 'Protecció Civil (III)' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Ja està disponible l'estudi 3518 'Opinió pública i política fiscal (XLII)' . Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

L'estudi 3521 'Turisme i gastronomia (III)' ja està disponible. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

El CIS ha realitzat el baròmetre mensual amb les preguntes habituals sobre intenció de vot, valoració de líders i d'altres com ara els incendis forestals d'aquest estiu i els serveis bancaris, entre altres qüestions. Al mes de setembre, el PSOE assoliria el 32,7% d'estimació de vot, mentre que el Partit Popular obtindria el 23,7%, VOX un 17,3%, Sumar el 7,9% i Podem el 4,3%. Pedro Sánchez és el líder polític més ben valorat amb una puntuació mitjana de 4,23; seguit de Yolanda Díaz que aconsegueix un 4,13; Alberto Núñez Feijóo obté una nota de 3,55, mentre que Santiago Abascal arriba a 2,93. Pel que fa a la preferència com a president del govern, Pedro Sánchez és el favorit per al 39,8% dels enquestats que donen la seva opinió, traient 22,5 punts d'avantatge a Santiago Abascal que ho és per al 17,3%, Alberto Núñez Feijóo per al 15,5%, Yolanda Díaz per al 7,8%. Gestions bancàries El 72,5% dels espanyols reconeix que per fer gestions bancàries utilitza el caixer automàtic, un altre 72,5% que utilitza la banca en línia o aplicació del banc i un 60,7% utilitza sucursal o oficina bancària. Entre les persones que mai han utilitzat la banca en línia per fer gestions, un 61,8% prefereix acudir personalment al banc o trucar per telèfon i parlar amb un empleat, un 49,7% reconeix que no sap com utilitzar aquests serveis, un 38,3% tem que les seves dades siguin robades o que pugui ser víctima de fraus, i un 33,2% no sap com oa l'aplicació. Sobre els serveis que ofereixen les sucursals bancàries, un 67,3% assegura que l'empleat de l'oficina acompanya el caixer automàtic en cas necessari, un 23.2% indica que la sucursal bancària disposa de sistemes adaptats per a atenció a majors de 65 anys, un 24,4% que la seva entitat disposa d'atenció preferencial per a majors de 65 anys i que anava abans. Incendis El 65,1% dels espanyols reconeix que li preocupen molt els incendis, el 29,8% diu que força i un 4,8% assegura que li importen “poc o res”. A més, el 8,8% dels enquestats diuen que s'han vist afectats pels incendis. El 69% afirma que, en el futur, ell o algú de la família podrien veure's afectats pels incendis. Un 41,1% creu que les competències principals per prevenir l'aparició d'incendis han de continuar sent de les comunitats autònomes; en canvi, un 37,9% diuen que haurien de ser del Govern central. I només un 8,7% creu que haurien de ser de tots dos. El 75,1% diu que cal un gran pacte d'Estat entre totes les forces polítiques per fer front a les emergències del canvi climàtic. Problemes a Espanya El principal problema que hi ha actualment a Espanya, segons els enquestats, és l'habitatge (30,4%), seguit de la immigració que ho és per al 20,7%, i els problemes relacionats amb la qualitat de l'ocupació per al 17,1%. En preguntar pels problemes que afecten de manera personal als enquestats la crisi econòmica i els problemes de caire econòmic estan en primera posició per al 24%, l'habitatge (23,1%) i la sanitat en tercera posició per al 19,4%. Situació econòmica El 65,3% dels espanyols considera que la seva situació econòmica personal actualment és molt bona o bona davant del 21,2% que afirma que és dolenta o molt dolenta. En preguntar per la situació econòmica general d'Espanya, el 33,5% la considera molt bona o bona davant d'un 55% que diu que és molt dolenta o dolenta. Aquestes i altres dades es troben recollides al baròmetre realitzat de l'1 al 6 de setembre amb 4.122 entrevistes.

L' 11 de setembre , a les 12,30 h , l'avenç de resultats del 'Baròmetre de setembre 2025' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Al mes de juliol la confiança del consumidor se situa en 82,9 punts, cosa que representa 6,8 punts més que la dada del mes anterior. Aquest augment intermensual de l'índex es deu al comportament positiu dels dos components: d'una banda, la valoració de la situació actual puja 6,2 punts i, de l'altra, la valoració de les expectatives de futur s'incrementa en 7,4 punts respecte al mes de juny. Quant a l'índex de valoració de la situació actual, arriba aquest mes a 81,8 punts, amb un augment de 6,2 punts en relació amb l'obtingut el mes de juny passat. Això suposa una pujada en termes relatius, reflex de l'evolució mensual positiva dels seus tres components: la valoració de la situació econòmica creix 6,4 punts respecte al mes de juny, situant-se en 67,9 punts, la valoració de la situació de les llars puja 5,2 punts i arriba als 91,6 punts en aquest mes de juliol, i la valoració del mercat de treball arriba a 7 punts. L'Índex d'Expectatives aconsegueix aquest mes de juliol els 84,1 punts, un resultat 7,4 punts més gran que la dada registrada el mes de juny, cosa que representa una pujada del 9,7% en termes relatius. Aquest resultat es deu a l'evolució positiva dels seus tres components: la valoració de l'evolució de l'economia en el futur amb 74 punts mostra una pujada de 9,5 punts respecte al mes de juny, la valoració de la futura situació de les llars té un augment de 3,5 punts, assolint els 102,8 punts i les expectatives sobre el futur del mercat de treball, creixen 9. Les dades de l'ICC del CIS es basen en una mostra representativa de la població espanyola de 2.433 entrevistes fetes entre el 21 i el 24 de juliol.