Centro de Investigaciones Sociológicas - CIS
Se publica la relación provisional de admitidos y excluidos a la convocatoria del XXXIV Curso de Posgrado 2026 y se abre un plazo de diez días para subsanaciones.
Els alumnes i les alumnes de la Facultat de Periodisme de la Universitat de Valladolid han visitat aquest dilluns el CIS. L'alumnat ha conegut les instal·lacions i els diferents departaments que hi ha a la Institució, a més de conèixer de primera mà com es realitza una enquesta actualment, o com es realitza un estudi qualitatiu. També han visitat l'expsició fixa amb què comptem al CIS pel 60è aniversari de la casa, on hi ha estudis molt rellevants sobre temes que han generat un gran impacte en la societat com l'avortament, o el matrimoni entre persones del mateix sexe.
El 2 de desembre, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'ICC (Índice de Confianza del Consumidor) estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). L'ICC recull mensualment la valoració de l'evolució recent i les expectatives dels consumidors espanyols relacionades amb la seva economia familiar, l'ocupació i les possibilitats d'estalvi i consum. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.
El Centre d'Investigacions Sociològiques ha participat en el patrocini i en la inauguració del XII Congrés Andalús de Sociologia, que ha tingut lloc els dies 27 i 28 de novembre del 2025, per tal de col·laborar en la visibilitat, promoció i estímul de la investigació social aplicada. Durant dos intensos dies, i sota el lema "Sociologia per a vides sostenibles", el XII Congrés Andalús de Sociologia ha estat un espai de diàleg obert que ha permès compartir les investigacions que es desenvolupen i posar en valor el paper de la sociologia a l'hora de contribuir a l'anàlisi del context actual ia traçar solucions que permetin transitar cap a un desenvolupament sostenible i just. Aquest esdeveniment ha partit de la premissa que vivim una època de canvis socials, polítics i econòmics accelerats, els efectes dels quals s'han manifestat tant a nivell comunitari com individual. Aquestes transformacions han alterat la vida quotidiana i han posat en risc el benestar de les futures generacions. A través de les ponències programades, el XII Congrés Andalús de Sociologia ha volgut evidenciar la rellevància d‟aquesta disciplina per proposar solucions que han permès avançar cap a un desenvolupament sostenible i just.
L'enquesta preelectoral sobre les eleccions autonòmiques d'Extremadura indica que el PP és el partit amb més estimació de vot, amb un 38,5%, el PSOE obtindria un 31,6% dels vots, VOX arribaria a un 17,3%, i Podem-IU-AV un 9,6%. Pel que fa a la projecció de repartiment d'escons, el PP es mouria en una forquilla entre 25 i 29 escons, el PSOE entre 19 i 22, VOX estaria entre els 10 i els 12 escons i Podemos-IU-AV podria assolir fins a 6 o 7 escons. Situació a Extremadura El 42,8% dels extremenys qualifica que la situació actual a Extremadura és “molt bona o bona”, un 41,5% assegura que és “dolenta o molt dolenta” i un 14,6% pensa que és “regular”. Pel que fa a dos anys i mig, un 34,3% pensa que la situació general d'Extremadura és igual, un 32,7% assegura que és “pitjor o molt pitjor” i un 31,6% diu que és “millor o molt millor”. Principals problemes El 19,2% pensa que l'atur és el principal problema dels extremenys, les infraestructures -com el tren, peatges- són el problema més gran per al 15,1% i la sanitat es troba en tercera posició per al 7,8%. Gestió del govern extremeny Un 37,8% qualifica la gestió del govern d'Extremadura de “regular”, un 35,7% com a “molt bona o bona”, i un 25,9% de “dolenta o molt dolenta”. Un 52% dels enquestats assegura que està seguint les eleccions extremenyes amb “molt o força interès” i un 45,7% diu que amb “poc o cap interès”. El 74,5% afirma que a l'hora de votar a les properes eleccions autonòmiques el més important seran els temes propis d'Extremadura, mentre que el 17,5% assegura que el que més li importa són els temes generals d'Espanya. Un 6,7% diu que el preocupen tots dos per igual. Valoració de líders extremenys María Guardiola és valorada amb un 5,63 de mitjana, Miguel Ángel Gallardo aconsegueix un 3,68, Óscar Fernández un 3,60, Irene de Miguel un 4,10 i Raúl Fernández, un 3,87. Preferències a president L'actual presidenta de la comunitat, María Guardiola seria la favorita per al 37,3% dels enquestats, segueix Miguel Ángel Gallardo amb el 21%, Óscar Fernández amb el 10,5%, Irene de Miguel per al 8,5% i Raúl González ho seria per a l'1,1%. Raons o motius a l'hora de votar Sobre la raó principal o motiu que anima o influeix a l'hora de votar en aquestes eleccions, el 24,2% dels enquestats assegura que “les idees i propostes del partit”, un 16,9% ha contestat que “el programa electoral”, i un 15% votarà per “intentar evitar que puguin guanyar partits o candidats/es de dretes”. Partit polític pel qual sent més simpatia El 19% dels enquestats assenyalen que el partit polític perquè senten més simpatia és el PSOE, seguit del PP, un 15%, Podem-IU-AV un 3,2% i Vox un 2,9%. Qui creu que guanyarà les eleccions i qui li agradaria Un 58,3% dels enquestats creuen que el PP guanyés les eleccions, un 20,7% el PSOE i un 3,5% Vox. Pel que fa a qui li agradaria que guanyés, un 34,8% diu que el PP, un 27,9% el PSOE, i un 14,7% Vox Fidelitat electoral Un 55,4% dels enquestats afirma que voten per un o altre partit, o no voten segons el que més els convenci en aquell moment. Un 24,9% voten sempre pel mateix partit, i un 16%, generalment solen votar pel mateix partit. Moment de la decisió de vot El 52,7% dels enquestats decideix el partit o coalició per la qual votarà molt abans de l'inici de la campanya electoral. Un 19,1% ho decideix durant la darrera setmana de la campanya. Un 12,1% al començament de la campanya electoral. Un 7% el mateix dia de les eleccions. I un 6% durant la jornada de reflexió, la vigília de les eleccions. L'enquesta preelectoral d'Extremadura s'ha fet del 21 al 25 de novembre amb una mostra total de 2037 entrevistes. Les dades al complet estaran a disposició de tots els mitjans a la web del CIS.
El 28 de novembre, a les 12,30 h, l'avanç de resultats del 'Preelectoral elecciones autonómicas 2025. Comunidad autónoma de Extremadura' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.
El CIS ha realizado un estudio sobre miedos e incertidumbres en el que el 76,9% de los encuestados se consideran “más bien optimistas”, el 14,5% “más bien pesimistas” y el 7,1% asegura que se considera una persona “equilibrada, ni optimista ni pesimista”. Los más optimistas son, en general, las mujeres (77,5%), las personas que tienen entre 35 y 44 años (85%), los que viven en municipios de más de 400.000 habitantes (85,9%), los que cuentan con estudios superiores (83,1%), los que se consideran de clase alta y media alta (90,4%) y media-media (85,3%), y los indiferentes y no creyentes (85,1%). En su conjunto los que se muestran más pesimistas sobre el futuro son los que tienen entre 25 y 34 años (21,2%) y entre 18 y 24 años (20,1%), los que viven en municipios de entre 10.000 y 50.000 habitantes (17,1%), los que cuentan con estudios de primaria (18,5%), los estudiantes en general (40%) y los técnicos profesionales (21,0%), los que se consideran de clase media-baja (19,1%), y los católicos no practicantes (16,8%). Sobre como se ven los encuestados, un 46,2% cree que le describe la frase “le resulta fácil ponerse en el lugar de los demás” y un 42,1% dice que le describe esa afirmación completamente. Un 43,2% dice que le describe completamente “es extrovertido y sociable” y un 40% asegura que “más bien le describe”. Sobre la frase “tiene tendencia a criticar a los demás”, un 43,6% afirma que “más bien no le describe”, un 37% dice que “no le describe en absoluto” y un 12,7% dice que “más bien le describe”. Un 73,9% asegura que no tiene “sentimientos de miedo o temor” de carácter general y un 23% indica que si los tiene. Solo un 2,9% afirma que “alguna vez” los tiene. El miedo a las guerras y los conflictos actuales es lo que más preocupa entre las personas que suelen tener sentimientos de miedo o temor (76,8%), la salud física sería lo más preocupante para el 72,6% y la salud mental para el 69,9%. Balance general de la situación actual en el mundo y en España El 68% de los españoles asegura que, al hacer un balance general sobre la situación actual del mundo, pesan más las cuestiones que llevan al pesimismo. Solo un 27,3% afirma que las que llevan al optimismo. En cuanto a la situación actual de España, el 67,7% de los encuestados asegura que haciendo balance pesan más las cuestiones que llevan al pesimismo y solo un 26,8% opinan que ese balance lleva al optimismo. Contribución de la sociedad española El 37,1% cree que ha recibido más o menos lo que ha aportado a la sociedad española pensando en asistencia sanitaria, educación, servicios públicos, transporte, etc. Un 35,8% opina que ha recibido menos de lo que ha aportado. Y un 25,6%, piensa que ha recibido más de la sociedad española de lo que ha aportado con sus contribuciones. Miedo a una guerra El 66,2% asegura que ha pensado alguna vez que España podría verse involucrada en una guerra los próximos años, mientras que un 33,1% dice que no lo ha pensado. El 57% cree que esa guerra podría darse contra Rusia, el 42,2% contra Marruecos y el 30,4% contra Estados Unidos. El 59,2% afirma que está “muy o bastante satisfecho” con la época que le ha tocado vivir, el 18,4% se considera satisfecho, y solo el 21,4% dice que está “poco o nada satisfecho”. Pensando en el futuro El 71,7 % cree que en nuestra época se vive mejor y se ha progresado más que en cualquier otro momento de la historia. Un 20,8 % opina que no, y un 5,8% considera que en algunos aspectos sí y en otros no. El 33,1% cree se vivirá “mucho mejor o mejor” en el futuro que ahora, en cambio crece la cifra entre los que piensan que se vivirá “peor o mucho peor” hasta el 54,6%. Solo un 6,6% asegura que se vivirá “igual, ni mejor ni peor”. Esperanza de vida El 33,1% de los españoles esperan vivir entre 80 y 89 años, mientras un 29,7% entre 90 y 99 años. Un 8,4 % afirma que, de 100 a 109 años, y un 1,3% 110 años y más. Estos y otros datos se encuentran recogidos en el barómetro realizado del 3 al 11 de noviembre con 2.052 entrevistas.
El 27 de novembre, a les 12,30 h, l'avanç de resultats del 'Estudio sobre miedos e incertidumbres' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.
Se publica la Resolución del Centro de Investigaciones Sociológicas por la que se convoca el XXXIV Curso de Posgrado de Formación de Especialistas en Investigación Social aplicada y análisis de datos 2025-2026, y las ayudas de matrícula vinculadas a la realización del mismo.
El CIS ha realitzat el baròmetre mensual amb les preguntes habituals sobre intenció de vot, valoració de líders i altres temes d'actualitat com el canvi climàtic, la guerra al Pròxim Orient oa Ucraïna. Al mes de novembre, el PSOE aconseguiria el 32,6% de vots, el PP es quedaria al 22,4%, VOX al 18,8%, SUMAR al 7,1% i Podem al 4%. Pedro Sánchez, el líder més ben valorat Pedro Sánchez és el líder polític més ben valorat amb una puntuació mitjana de 4,14; seguit d'Alberto Núñez Feijóo que obté una nota de 3,43; Yolanda Díaz aconsegueix un 3,99 i Santiago Abascal aconsegueix un 2,98. Pedro Sánchez és el favorit com a president del Govern per al 40,5% dels enquestats que donen la seva opinió, traient 22,3 punts d'avantatge a Santiago Abascal que ho és per al 18,2% i se situa davant del líder del PP. Alberto Núñez Feijóo és el preferit per al 14,8%, Yolanda Díaz per al 6,2% i Gabriel Rufián per al 5,9%. Canvi climàtic, invasió russa a Ucraïna i guerra al Pròxim Orient El 71,9% dels enquestats estan en aquests moments “molt o força” preocupats pel canvi climàtic, mentre un 26,3% diuen estar-ho “poc o res”. D'altra banda, el 62,5% es mostren “molt o força” preocupats per la guerra al Pròxim Orient; un 16,5% diu que està “una cosa” preocupada i el 19,5% ho està “poc o res”. Pel que fa a la invasió de Rússia a Ucraïna, un 63,7% afirma estar “molt o bastant” preocupat, un 15,1% “una cosa” preocupada i un 19,5% “poc o res” preocupat. Problemes a Espanya El principal problema que hi ha actualment a Espanya, segons els enquestats, és l'habitatge (40%), tres punts més que el mes passat, seguit dels problemes polítics en general que ho és per al 19%, i en tercer lloc la immigració i la crisi econòmica, els problemes d'índole econòmica, per al 18,9%. Els problemes que més afecten de manera personal són la crisi econòmica (28,1%); l'habitatge per al 26,8%; i la sanitat per al 19,9%. Situació econòmica personal i general El 63,9% dels espanyols considera que la seva situació econòmica personal és actualment “molt bona o bona” davant del 26,2% que afirma ser “dolenta o molt dolenta”. Pel que fa a la situació econòmica general d'Espanya, el 34,1% la considera “bona o molt bona” davant d'un 58,6% que la considera “dolenta o molt dolenta”. Aquestes i altres dades es troben recollides al baròmetre realitzat del 3 al 12 de novembre amb 4.028 entrevistes.
El 19 de novembre, a les 12,30 h, l'avanç de resultats del 'Barómetro de noviembre 2025' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.
El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha renovat completament la seva pàgina web per oferir una experiència més senzilla, ràpida i accessible per a tots els usuaris. La nova web permet navegar amb comoditat des de qualsevol dispositiu —ordinador, tauleta o mòbil— i facilita l'accés a tota la informació i els estudis del CIS. També s'han millorat els continguts i l'organització de la informació perquè sigui més fàcil trobar les dades i les publicacions d'interès. També s'han incorporat millores perquè els continguts del CIS tinguin més presència i millor posicionament a Internet. Gràcies a aquestes actualitzacions, el portal és ara més visible en cercadors com Google o Bing, cosa que facilita que investigadors, estudiants i qualsevol persona interessada trobin amb més facilitat els estudis i recursos disponibles. Una de les fites més rellevants ha estat el desenvolupament d'un nou cercador intel·ligent i amb filtres i categories , que permet fer cerques simultànies en tots els estudis, preguntes i sèries elaborats pel CIS des de la seva fundació. Aquesta eina avançada està integrada amb el sistema de consultes Lucene, fet que possibilita a investigadors i analistes executar consultes complexes i d'alta precisió per extreure'n informació sociològica de gran valor. A això se suma una revisió i actualització integral de les traduccions, orientada a millorar la coherència i la qualitat multilingüe dels continguts, així com la integració de les dades dels estudis del CIS amb el portal nacional de dades obertes dades.gob.es , enfortint la transparència institucional i fomentant la reutilització de la informació pública. Amb aquest conjunt de millores, el CIS consolida la seva aposta per la transformació digital, la innovació i l'accessibilitat, reafirmant el compromís amb una investigació social oberta, rigorosa i al servei de la ciutadania
Llicenciada en Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, va obtenir el doctorat a la Universitat de Londres. Capitolina Díaz ha estat professora titular a la Universitat d'Oviedo (1992), on va formar part del Centre d'Investigacions Feministes i Estudis de les Dones, i amb posteritat com a Catedràtica de Sociologia de la Universitat de València (2012). Ha exercit com a professora visitant a les universitats de Stanford i Harvard (EUA), UAM (Mèxic), Moa (Cuba) i El Comahue (Argentina). Les àrees d'especialització són la Sociologia de l'Educació, la Sociologia del Gènere i la Metodologia de les Ciències Socials i la Sociologia de la Ciència amb Dimensió de Gènere. Primera directora de la Unitat de Dones i Ciència (2006-2008) del Ministeri d'Educació i Ciència del Govern d'Espanya, òrgan creat el 2005 per promoure l'aplicació del principi de transversalitat de gènere, o mainstreaming, als àmbits científic, tecnològic i d'innovació. Durant l'any 2008 va ser consellera de Recerca en la Representació Permanent d'Espanya davant de la Unió Europea a Brussel·les i el desembre d'aquell mateix any va ser nomenada directora general per a la Igualtat a l'Ocupació del Govern d'Espanya (2008-2010). Ha estat presidenta de l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (2013-2016). El març del 2006 l'Associació de Dones Progressistes Bercianes li va concedir el seu premi Dona 2006. Autora, editora i coautora de nombrosos llibres, entre els últims destaquen com a editora l'obra de Harriet Martineau: Com observar la moral i els costums (1838) (CIS, 2022) i L'omnivoritat sociològica: Contribucions al voltant de l'obra d'Antonio Ariño (CIS, 2023), així com de llibres sobre Sociologia de l'Educació, Sociologia del Gènere, Metodologia de les Ciències Socials i la inclusió de l'anàlisi de sexe i/o gènere a la recerca i la innovació. En els darrers anys ha treballat en la recuperació de les fundadores de la Sociologia, particularment sobre la figura de Harriet Martineau i en la difusió entre el personal investigador, nacional i internacional, de la inclusió de la dimensió de gènere al contingut de la recerca. El jurat, ha estat constituït pel president del CIS, el Catedràtic de Sociologia José Félix Tezanos, i integrat per les personalitats següents: la directora de Recerca del CIS, Silvia García Ramos, la directora de Publicacions del CIS, Rosario H. Sánchez Morales; la Catedràtica de Sociologia, Inés Alberdi Alonso (Premi Nacional de Sociologia 2019), la Catedràtica de Sociologia, Constanza Tobío Soler (Premi Nacional de Sociologia2021); el Catedràtic de Sociologia, Rafael Pardo Avellaneda (Premi Nacional de Sociologia 2022); la Catedràtica de Sociologia, Carlota Solé i Puig (Premi Nacional de Sociologia 2023); el president de l'Associació Espanyola de Ciència Política i Administració (AECPA) Juan Montabes Pereira; el president de la Federació Espanyola de Sociologia i professor titular Màrius Domínguez i Amorós; la Vicepresidenta de la Federació Espanyola de Sociologia professora titular Lucila Finkel Morgenstern; la professora Irene Delgado Sotillos, el Catedràtic de Sociologia Matemàtica, Antonio Alaminos Chica, i el Catedràtic de Ciència Política, Pablo Oñate Rubalcaba (Premi Nacional de Sociologia 2024). Va actuar com a secretària del Jurat, amb veu, però sense vot, la Secretària General del CIS, María Asunción Garzón Martínez. Per a qualsevol consulta podeu adreçar-vos al telèfon de Comunicació del CIS 91 580 76 25
El Centre d'Investigacions Sociològiques i el Ministeri de Sanitat han elaborat la segona onada del baròmetre sanitari aquest any. L'estudi arreplega la percepció de la ciutadania sobre el funcionament del sistema sanitari públic. Un dels resultats més rellevants d'aquesta edició és la confiança elevada de la població en el sistema sanitari públic. El 61,4% de les persones que compten amb una assegurança mèdica privada —ja sigui individual o contractada per la seva empresa— considera que, en cas de patir un problema de salut greu, rebria un millor tractament a la sanitat pública. Aquesta dada posa de manifest el paper del Sistema Nacional de Salut (SNS) com a referència de qualitat i seguretat assistencial, fins i tot entre els que tenen accés a la sanitat privada. El 52,5% de la població general valora positivament el funcionament del sistema sanitari a Espanya, fet que suposa un lleuger descens respecte al 53,9% registrat a la primera onada del 2025. La puntuació mitjana de satisfacció general se situa en 6,02 punts sobre 10, davant de 6,13 de l'any anterior. Encara que aquests indicadors mostren una tendència lleugerament descendent a la percepció global, l'anàlisi detallada per nivells assistencials revela una alta satisfacció entre els que han utilitzat efectivament els serveis públics de salut. A l'atenció primària, el 78,5% de les persones ateses van valorar positivament l'atenció rebuda, davant del 82,4% de l'any anterior. En atenció hospitalària, la valoració positiva arriba al 77,8% (81,7% el 2024), i en els que van tenir un ingrés hospitalari es manté al 78,4% (81,4% el 2024). Els serveis d'urgències reben una valoració favorable per part del 73,5% dels usuaris, una xifra estable respecte de l'any anterior. En l'àmbit de la salut mental, el 74,9% de les persones ateses a la sanitat pública afirmen que l'atenció rebuda va ser com esperaven o millor. El Baròmetre també mostra una evolució positiva en l‟ús d‟eines digitals sanitàries. El 35% de la població ha accedit a la seva història clínica electrònica, davant del 32,8% el 2024. L'ús de la recepta electrònica interoperable fora de la comunitat autònoma arriba al 20,6%, amb un increment d'1,2 punts respecte a l'any anterior. A més, el 52,2% de la ciutadania disposa de certificat electrònic, i el 52,1% de les persones que han estat ateses en atenció primària han fet alguna consulta telefònica, amb un nivell de satisfacció que creix fins al 68,9%. Per primera vegada, el Baròmetre Sanitari recull informació detallada sobre la realització de proves diagnòstiques a l'últim any per motiu d'un nou problema de salut, i el temps transcorregut entre la indicació mèdica i la realització de la prova. El 19,2% de la població adulta s'ha fet una ecografia, el 13,7% un TAC, el 12,1% una ressonància magnètica i el 4,3% una colonoscòpia. Les colonoscòpies registren el temps mitjà d'espera més gran (158 dies), seguides per les ressonàncies (117 dies), les ecografies (66 dies) i els TAC (60 dies). Pel que fa a la rapidesa d'accés, el 56,7% de les ecografies, el 50,3% dels TAC, el 46,7% de les ressonàncies i el 34% de les colonoscòpies es van fer en menys d'un mes des de la seva indicació. Com que es tracta de la primera edició en què es mesura aquest indicador, les dades constitueixen una referència inicial per avaluar l'accessibilitat a proves diagnòstiques en properes onades de l'estudi. Altres resultats destacats de l'informe: el 17,7% de la població ha necessitat atenció sanitària per motius de salut mental o malestar emocional a l'últim any. En atenció primària, el temps mitjà d'espera per obtenir cita amb el metge de família supera els vuit dies (8,85) i el 71,2% declara haver hagut d'esperar més d'un dia perquè no hi havia disponibilitat prèvia. L'estudi es basa en una mostra de 2.318 entrevistes realitzades durant el mes de juliol de 2025.
El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut d?Espanya va aprovar el 18 d?octubre del 2010 l?Estratègia Nacional de Salut Sexual i Reproductiva (ENSSR). L'elaboració d'aquesta Estratègia forma part del desenvolupament de la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs, i té com a objectius principals fomentar la generació de coneixement que contribueixi a la millora de la qualitat en l'atenció a la salut sexual des d'un enfocament holístic i de gènere, i gestionar. Per complir aquestes fites, el Ministeri de Sanitat necessita conèixer l'opinió de la ciutadania en relació amb els hàbits i les percepcions al voltant de la salut i les experiències sexuals de la població que resideix a Espanya més gran de 16 anys. L'any 2009 l'Observatori de Salut de la Dona del Sistema Nacional de Salut juntament amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) van realitzar la I Enquesta Nacional de Salut Sexual que tenia com a objectiu obtenir un primer diagnòstic de la situació de la salut sexual a nivell estatal, de cara a l'elaboració de l'estratègia de salut sexual. En l'actualitat, la Direcció General de Salut Pública i Equitat en Salut ha considerat necessària l'actualització d'aquesta informació, novament en col·laboració amb el CIS , i per això han subscrit un conveni per a la realització de la II Enquesta Nacional de Salut Sexual el treball de camp del qual es realitzarà entre el 13 i el 28 d'octubre de 2025 . El CIS és un organisme de lAdministració general de lEstat que pertany al Ministeri de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts; té per finalitat lestudi científic de la societat espanyola. El CIS és responsable de l'organització de l'enquesta, i també actua com a responsable del tractament de les dades de caràcter personal. La seva seu és a Madrid (Carrer Montalbán 8, 28014 Madrid). Com recollim les dades? Els qüestionaris s'aplicaran mitjançant entrevista telefònica CATI (entrevista telefònica assistida per ordinador, per les sigles en anglès). Si no voleu contestar alguna de les preguntes, podeu fer-ho. Realitzem l'enquesta a una mostra de la població resident a Espanya, més gran de 16 anys i dels dos sexes. Els telèfons que es diu s'obtenen de la generació de números aleatoris i es llancen mitjançant un sistema automàtic de trucades; no es fan servir bases de dades ni es practica la cessió de dades; els telèfons no s'emmagatzemen i es desvinculen de l'entrevista només finalitzar-la. No es demana cap dada que pugui identificar la persona entrevistada. Tota la informació recollida es tracta amb total confidencialitat, dacord amb el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i la legislació nacional en matèria de protecció de dades. Si ho desitgeu, podeu obtenir més detalls sobre com realitza les enquestes el Centre d'Investigacions Sociològiques a: https://www.cis.es/estudios/preguntas-frecuentes/como-se-hacen-las-encuestas On podeu obtenir més informació? Dades de contacte Per obtenir més informació podeu visitar la pàgina web del Centre d'Investigacions Sociològiques ( www.cis.es ) o escriure al correu electrònic campo@cis.es .
El CIS ha realitzat el baròmetre mensual amb les preguntes habituals sobre intenció de vot, valoració de líders i altres temes d'actualitat com el proper 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. Al mes d'octubre, el PSOE arribaria al 34,8% d'estimació de vot, mentre que el Partit Popular obtindria el 19,8%, VOX un 17,7%, Sumar el 7,7% i Podem el 4,9%. Pedro Sánchez és el millor valorat i favorit com a president Pedro Sánchez és el líder polític més ben valorat amb una puntuació mitjana de 4,44; seguit de Yolanda Díaz que aconsegueix un 4,24; Alberto Núñez Feijóo obté una nota de 3,46, mentre que Santiago Abascal arriba a 2,89. Pedro Sánchez és el favorit com a president del Govern per al 42,3% dels enquestats que donen la seva opinió, traient 26,3 punts d'avantatge a Santiago Abascal que ho és per al 16,0%. Alberto Núñez Feijóo és el preferit per al 13,5%, Yolanda Díaz per al 7% i Isabel Díaz Ayuso per al 4,8%. Valoració ministres Carlos Cuerpo, ministre d'Economia, Comerç i Empresa, amb una nota mitjana de 5,41, és el ministre més ben valorat, seguit de Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 amb un 5,32. En tercer lloc hi ha la ministra de Defensa, Margarita Robles, amb una nota de 4,92. Administració i ocupació pública El 69,3% estima que la flexibilitat horària i la conciliació laboral és millor a l'Administració que a l'empresa privada, davant del 10% que creu que és pitjor. Pel que fa a la retribució salarial, el 49,5% opina que és millor a l'Administració, davant del 22,4% que creu que és pitjor. Un 15,9% sosté que és igual. Pel que fa al prestigi social, el 44,2% diu que és millor a l'Administració, un 23,4% diu que és pitjor, mentre que per al 24,9% el prestigi és igual en tots dos casos. Accés a l'ocupació pública a Espanya Un 78,9% dels enquestats creuen que el sistema actual d'accés a l'ocupació pública a Espanya afavoreix més els que tenen temps i recursos per preparar-se. El 63,6% opina que està caracteritzat per una excessiva càrrega memorística en detriment del contingut pràctic. Un 62,8% creu que és atractiu per als joves. I un 49,2% considera que es garanteix la igualtat d'oportunitats. D'altra banda, un 51,6% considera que no se selecciona els candidats més capacitats. I un 49,3% que no es valora adequadament lexperiència prèvia. Situació a Gaza El 67,6% dels enquestats es mostren “molt o força” preocupats pel que està passant a la franja de Gaza; mentre que el 16,9% ho està “poc o res”. Quan la valoració de com ha actuat el govern d'Espanya davant aquesta situació, el 38% assegura estar “molt o força” d'acord; el 30,5% no està "res d'acord" i el 23,3% "poc d'acord". Dictadura franquista El proper 20 de novembre es compleixen 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco i per al 65,5% dels espanyols els anys de la dictadura van ser “molt dolents o dolents”, mentre que per al 21,3% van ser “bons o molt bons”. El 6,1% opina que van ser “regulars”. El 74,6% assegura que, en general, l'actual règim democràtic és “molt millor o millor” que la dictadura franquista, mentre que el 17,3% considera que el règim democràtic és “pitjor o molt pitjor”. Problemes a Espanya El principal problema que hi ha actualment a Espanya, segons els enquestats, és l'habitatge (37,1%), seguit de la immigració que ho és per al 20,5%, i els problemes relacionats amb la qualitat de l'ocupació per al 18,3%. Els problemes que més afecten de manera personal són la vivenda (26,2%); la crisi econòmica i els problemes d'índole econòmica pel 24%, i la sanitat pel 22,3%. Situació econòmica personal i general El 66% dels espanyols considera que la seva situació econòmica personal és actualment “molt bona o bona” davant del 21,2% que afirma ser “dolenta o molt dolenta”. Pel que fa a la situació econòmica general d'Espanya, el 40% la considera “bona o molt bona” davant d'un 54,2% que la considera “dolenta o molt dolenta”. Aquestes i altres dades es troben recollides al baròmetre realitzat de l'1 al 7 d'octubre amb 4.029 entrevistes.
El 13 d'octubre, a les 12,30 h, l'avanç de resultats del 'Barómetro de octubre 2025' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.
El 8 d'octubre , a les 12.30 h, l'avenç de resultats de l' ICC (Índex de Confiança del Consumidor) estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). L'ICC recull mensualment la valoració de l'evolució recent i les expectatives dels consumidors espanyols relacionades amb la seva economia familiar, l'ocupació i les possibilitats d'estalvi i consum. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.
Ja està disponible l'estudi 3527 ' Protecció Civil (III) '. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.
El CIS i l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), adscrit al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, han subscrit un conveni per fer conjuntament un estudi sobre la transició energètica a Espanya i la percepció ciutadana al voltant de les implicacions d'aquesta transformació socioeconòmica de llarg abast. El baròmetre conclourà els seus treballs a finals del 2026. Els seus resultats orientaran el desenvolupament de noves polítiques públiques per a una transició socialment justa, que aprofiti tots els avantatges associats al potencial renovable d'Espanya i impulsi la reindustrialització i la descarbonització de l'activitat econòmica. La directora general del CIS, Silvia García, ha assegurat que aquest estudi “és molt important perquè permet posar sobre la taula un tema com és la transició ecològica perquè pugui ser investigat, i així saber que pensa la societat sobre això”, a més, ha afirmat que “aquest conveni reafirma el reconeixement i el prestigi que les institucions tenen sobre la tasca investigadora que pot aportar el CIS”. “Aquest coneixement sociològic, basat en dades estadístiques rigoroses, és imprescindible si volem saber de primera mà del que pensen els ciutadans i, a partir d'aquí, millorar el disseny dels instruments de suport existents i cercar solucions innovadores per facilitar un paper més actiu de la ciutadania en la transició energètica”, subratlla per part seva, Miguel Rodrigo, director general. Entrevistes i grups de debat Mitjançant milers d'entrevistes telefòniques programades en tres onades, el treball farà clic en el grau de coneixement, comprensió i interès de la societat espanyola sobre qüestions com ara el desplegament de les energies verdes, l'autoconsum o l'electrificació del transport. Es conformaran a més cinc grups de debat -un a Madrid i la resta en quatre comunitats autònomes més- per aprofundir en aspectes específics vinculats a la transformació energètica, amb especial atenció a la percepció de la ciutadania en qüestions com la mobilitat elèctrica, l'eficiència i l'estalvi energètics, entre d'altres. El baròmetre estarà finalitzat i els seus resultats lliurats a l'IDAE abans del 30 de novembre de 2026. El cost fixat puja a 355.000 euros, el 70% dels quals anirà a càrrec de l'Institut, assumint el CIS el percentatge restant. El conveni entre ambdues entitats públiques es podrà prorrogar per períodes anuals fins a un total de quatre exercicis addicionals.