Últimes notícies del CIS

L'estudi 3471 'Turismo y gastronomía (II)' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

L'estudi 3473 'Felicidad y valores sociales' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

Per Ordre PJC/620/2024, de 19 de juny, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió pel Centre d'Investigacions Sociològiques del Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política, es regula la concessió d'aquest Premi, que s'atorgarà com a reconeixement a l'aportació i la trajectòria acadèmica, científica i professional en el camp de la Sociologia.

L'estudi 3464 'Postelectoral de Cataluña. Elecciones autonómicas 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

La confiança del consumidor se situa al juliol en 89,4 punts, un punt més que la dada de juny segons l'índex mensual del Centre d'Investigacions Sociològiques. La dada de l?ICC porta a l?alça des que va començar l?any, quan se situava en 78,6 punts. Aquest ascens de l'índex és degut a l'augment de la valoració de la situació actual que puja 3,7 punts, malgrat la baixada de la valoració de les expectatives que baixa 1,6 punts respecte al mes de juny. L'índex de valoració de la situació actual arriba aquest mes a 86,6 punts, amb un creixement de 3,7 punts en relació amb l'obtingut el mes de juny passat. Això suposa una pujada reflex de l'evolució dels tres components: la valoració de la situació econòmica actual puja 4,6 punts respecte al mes de juny, situant-se en 80,9 punts; mentre que la valoració de la situació de les llars creix 2,5 punts, assolint els 89,2 punts i la valoració del mercat de treball arriba a 89,8 punts, fet que suposa un augment respecte al mes de juny de 4 punts. L'índex d'expectatives arriba aquest mes de juliol als 92,2 punts, un resultat 1,6 punts menor que els 93,8 punts registrats al mes de juny. Aquest resultat es deu a l'evolució negativa dels seus tres components: la valoració de l'evolució de l'economia en el futur amb 85,2 punts mostra una baixada de 2,7 punts respecte al mes de juny, la valoració de la futura situació de les llars pràcticament es manté igual, amb un mínim descens de 0,1 punts, aconseguint els 107,2 punts i les expectatives a 84,2 punts.  

L'estudi 3467 'Índice de Confianza del Consumidor (ICC). Junio 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

El 5 de setembre, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'ICC (Índice de Confianza del Consumidor) estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). L'ICC recull mensualment la valoració de l'evolució recent i les expectatives dels consumidors espanyols relacionades amb la seva economia familiar, l'ocupació i les possibilitats d'estalvi i consum. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El CIS ha realitzat aquest estiu una àmplia enquesta sobre turisme i gastronomia, en què es pregunta als espanyols pels seus costums de vacances i sobre les seves preferències quan mengen i cuinen. La majoria solen anar-se'n de vacances d'estiu habitualment entre una i dues setmanes (29,4%), seguits pels quals se'n van només una setmana (27,8%) i són un 19% els que se'n van més de dues setmanes. Sobre el tipus d'allotjament, el 45,2% utilitza hotel o aparthotel durant les vacances, el 12,5% assegura que lloga un habitatge complet/apartament turístic i en tercer lloc hi ha els habitatges de familiars i amics (12,4%) . A més, el 90,8% assegura que tenir les vacances, el temps lliure i l'oci recreatiu són “molt o força importants” per a les persones. Només un 2,8% creu que són “poc o gens importants”. Sobre els pisos turístics, un tema que preocupa molts espanyols, el 7,3% dels enquestats són a favor de controlar l'expansió d'aquest tipus d'habitatge. Un 13,6% creu que no cal. Vacances de sol i platja Més de la meitat prefereixen el turisme de sol i platja (53%), seguit del turisme de caràcter cultural (38,3%) i el turisme de contacte amb la natura (36,7%). Un 86,2% afirma que “sempre viatja acompanyat de parella, familiars o amics”, mentres que a un 4% li agrada viatjar sol. La gastronomia espanyola Un 31% assegura que sol anar a restaurants “dues o tres vegades al mes”, seguit d'un 30,6% que afirma anar “més de tres cops al mes”, i un 21,8% indica que, almenys, “ una vegada al mes”. Sobre els diners que solen gastar els espanyols que van a restaurants, un 56% diu que, entre 15 i 30 euros, i un 26,5% assegura que de 31 a 50 euros. Pel que fa a la motivació per sortir a sopar, el 62,2% indica que la principal motivació és tenir plans socials amb familiars o amics, el 25,4% és “trencar amb la rutina diària de cuinar” i un 15,4% assegura que és per “gaudir de bon menjar”. Sortides a dinar o sopar en restaurants durant les vacances Un 24,2% dels enquestats sol fer de dues a tres vegades a la setmana algun dinar o sopar en un restaurant quan estan de vacances, un 20,7% ho fa més de tres vegades a la setmana. I un 21,1% assegura que ho fan cada dia durant les vacances. Sobre el que valoren més els espanyols de la gastronomia, un 87,7% assegura que dóna molta importància al plaer de la degustació i un 89,5% diu que “a les relacions socials que l'acompanyen”. Paella, truita de patates i pernil ibèric La truita de patata és considerada el plat “més típic i representatiu” de la gastronomia espanyola (66,2%) seguida per paella (63,1%), situant-se en tercera posició el pernil ibèric (32,2%). Poc feta i amb ceba Pel 71,8% dels enquestats la truita de patates s'ha de fer amb ceba, davant del 21,3% que opina que sense ceba. Sobre la discussió de si ha d'estar “molt feta o poc feta”, guanya l'opció de la truita poc feta amb el 52,9%, davant del 28,3% que la prefereix molt feta. Dinar a domicili Un 46,5% dels espanyols creu que el menjar casolà s'està veient desplaçat pel menjar ràpid, davant d'un 26,9% que afirma que “el menjar fet a casa és el que se segueix consumint en gran mesura”. Sobre el principal motiu d'aquest costum, el 48,7% coincideix que l'actual estil de vida accelerat no permet gaire temps per cuinar, el 13,2% apunta a més facilitat per accés al menjar preparat i un 12,6 % assegura que cada cop hi ha més persones que no saben cuinar. Un 46,7% dels espanyols assegura que utilitza el servei de demanar menjar a domicili, i un 11,7% ho fa un cop a la setmana i un 3,5% d'una a tres vegades per setmana. Aquestes dades es troben recollides a l'enquesta sobre turisme i gastronomia que s'ha realitzat del 18 al 26 de juliol amb una mostra de 4.024 entrevistes.

El 4 de setembre, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Turismo y gastronomía (II)' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Es publica la Resolució de la Subsecretaria de Ciència, Innovació i Universitats per la qual s'aproven les llistes definitives de persones aspirants admeses i excloses del procés selectiu per a ingrés, per accés lliure, a l'escala de Personal Investigador Científic dels Organismes Públics de Recerca, convocat per Resolució de 8 d'abril de 2024. Podeu consultar la Resolució aquí , i el llistat definitiu d'admesos i exclosos aquí .

L'estudi 3468 'Barómetro de julio 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

L'estudi 3434 'Estudio internacional sobre comportamiento electoral (CSES-6)' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

Després d'estudiar Dret i Ciències Polítiques a Espanya, es va formar com a sociòleg a la Universitat de Chicago, on va ser professor assistent. De tornada a Espanya va presentar la seva tesi doctoral sobre La família espanyola en transició, que va obtenir premi extraordinari. El 1962 va guanyar la Càtedra de Sociologia a la Universitat de Barcelona, guanyant també el 1967 la Càtedra que havia ocupat abans Enrique Gómez Arboleya a la Facultat de Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials de Madrid, on va dirigir des de 1971 el Departament de Sociologia, des del qual va impulsar la creació de la primera 1977 a 1980. Va ser un dels promotors fundadors de l'Institut de l'Opinió Pública (antecedent del CIS), del qual va ser conseller delegat del Consell Rector (des del 1963) i Director des del 1967 al 1971. El 1979 va ser elegit Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, i des del 2003 al 2010 va ser president de l'Institut d'Espanya. Va dirigir el Diccionari de Ciències Socials de la UNESCO, institució en què va presidir la Comissió Espanyola de Cooperació, havent estat també representant espanyol de la Comissió de Població de Nacions Unides. Autor de mig centenar de llibres, manuals i informes de Sociologia, va dirigir durant els darrers anys del franquisme i els inicis de la Transició Democràtica el setmanari polític aperturista L'Europeu, animant i dirigint també diverses revistes acadèmiques de Sociologia (la Revista d'Estudis Socials, la Revista Internacional de Sociologia, la Revista Espanyola de la El Departament de Sociologia que va dirigir durant tres dècades- va ser un exemple paradigmàtic d'institució planter, de la qual va sorgir no només l'impuls principal per a la creació de la primera Facultat de Sociologia espanyola, sinó més de vint catedràtics/ques de Sociologia, quatre ministres/es en diferents etapes de la vida política espanyola i un bon nombre d'alts càrrecs i responsables de diversos partits. Les llavors que va plantar continuaran vives. Descanseu en pau.

El CIS ha realitzat una enquesta sobre opinió pública i política fiscal en què s'ha preguntat als enquestats per assumptes com la valoració sobre el funcionament dels serveis públics, els impostos o el frau fiscal, entre altres temes. Impostos i frau fiscal El 88,9% dels espanyols creu que al nostre país hi ha “molt o força” frau fiscal, i el 81,7% considera que enganyar Hisenda a la declaració d'impostos “és enganyar la resta dels ciutadans”. Pel que fa a la pressió fiscal, el 36,7% opina que es paguen a Espanya més impostos que a Europa, mentre que el 31,2% estima el contrari, que és a Europa on es paguen més impostos que al nostre país. El 78,2% no creuen que paguin més impostos els qui més en tenen, mentre que d'altra banda el 62,5% estima que els espanyols són poc o gens conscients i responsables a l'hora de pagar impostos. Pel que fa a la lluita contra el frau fiscal, el 40,1% entén que l'Administració fa “molts o força” esforços contra el frau fiscal, percentatge que coincideix amb els que creuen que l'Administració fa pocs esforços en aquest camp. Valoració serveis públics L'estudi també demana als enquestats que valorin el funcionament dels serveis públics i el 60% qualifica com a “molt o força” satisfactori el funcionament del transport públic; per a un 52,2% la seguretat ciutadana; per al 49,1% lensenyament i per al 45,9% lassistència sanitària. L'Administració de Justícia és “molt o força” satisfactòria per al 19,2% dels enquestats. Gairebé el 60% dels espanyols entenen que “els impostos són necessaris perquè l'Estat pugui prestar serveis públics” i el 14,3% que “els impostos són un mitjà per redistribuir millor la riquesa a la societat”. Les diferents administracions públiques destinen els diners que a Espanya paguem en impostos per finançar els serveis públics i prestacions i els enquestats entenen que es dediquen “molt pocs” recursos a vivenda (80,1%); a investigació en ciència i tecnologia (79,9%) i al medi rural (73,7%). L'Estat i l'economia El 48,3% dels espanyols és partidari que “l'Estat ha d'intervenir a la vida econòmica, però respectant la iniciativa privada”, el 22,8% que “l'Estat no ha d'intervenir a la vida econòmica, excepte per corregir possibles desajustos”, mentre que el 18,2% creu que “l'Estat ha d'intervenir en tota la vida econòmica”. Situació econòmica Després de ser preguntats per la seva situació econòmica personal, el 70,7% dels espanyols diu que és “bona o molt bona”; la de la comunitat autònoma on resideix és bona o molt bona per al 53,3%, mentre que, si es pregunta per la situació d'Espanya, és bona o molt bona per al 38,5%. Aspectes de la vida A l'estudi també es pregunta per diversos aspectes de la vida dels espanyols i el seu grau de satisfacció. En una escala de 0 a 10, on zero és estar “completament insatisfet” i deu “completament satisfet”, la “vida familiar” és qualificada amb 8,57, la salut amb un 7,67, la vida social amb un 7,81 i el nivell de vida amb un 7,24. Aquestes i altres dades es troben recollides a l'enquesta realitzada del 5 a l'11 de juliol amb 4.005 entrevistes.

El CIS ha realitzat la primera enquesta sobre felicitat i valors socials en què el 80,4% dels espanyols han assegurat ser persones felices, davant d'un 11,4% que afirma que no ho són. A més, hi ha un 7,7% que diu que “depèn o en part” del moment. De les persones que no es consideren felices o que han assegurat que “depèn o en part” -un 19,1% en total-, un 21,8% diu que “millorar l'estat de salut propi o de l'entorn” ajudaria a ser més feliç, un 21,4% assegura que l'ajudaria “millorar la situació econòmica pròpia o de l'entorn” i un 16,6 afectives”. Sobre les persones que asseguren ser felices, el 25,2% afirma que “millorar la situació econòmica, pròpia o de l'entorn” els ajudaria a ser encara més feliços, un 19,5% diu que ho faria “millorar la situació laboral”. El 83% està d'acord que “només es pot ser feliç si també ho són les persones que t'envolten”, davant d'un 12,8% que està “molt o força en desacord” amb aquesta afirmació”. Un 89,6% dels espanyols afirma que “el més important a la vida és ser feliç”, davant d'un 8,4% que creu que no, a més, un 92,1% coincideix que “sempre cal respectar les opinions dels altres, encara que siguin diferents de les pròpies”, i un 95,9% coincideix que “totes les persones tenen dret a triar”. En una escala de l'1 al 10, els espanyols treuen notable (7,18) de portar la millor vida possible. A més, un 52,3% assegura que li resulta “molt fàcil o fàcil” enfrontar-se als problemes importants que li sorgeixen a la vida quotidiana, mentre que un 41,3% assegura que li resulta “molt difícil o difícil”. Valors socials El 87,6% dels enquestats entén que “a més del matrimoni hi ha moltes altres formes acceptables de relacionar-se en parella”, el 54,9% creu que les escoles i els instituts cada vegada tenen menys pes en la formació dels nens i joves” davant d'un 39,6% que no ho veu així. El 83,9% està “molt o força d'acord” que la crisi climàtica és una amenaça real per al benestar humà i la salut del planeta”, mentre que un 14,2% creu que no. El 91,4% està a favor d'aconseguir la plena igualtat entre homes i dones en tots els àmbits de la vida, davant d'un 7,5% que està en contra d'aquesta afirmació. I el 81,2% assegura “que la democràcia és preferible a qualsevol altra forma de govern, sempre i en qualsevol circumstància”, davant d'un 15,2% que assegura que està “molt o força en desacord” amb aquesta afirmació. Aquestes i altres dades es troben recollides a l'estudi 'Felicitat i valors socials' realitzat del 26 al 28 de juliol amb 2.843 entrevistes.

El 26 de juliol, a les 13,00 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Opinión pública y política fiscal (XLI)' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

L'estudi 3461 'Índice de Confianza del Consumidor (ICC). Mayo 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

El 24 de juliol, a les 13,00 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Felicidad y valores sociales' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El 23 de juliol, a les 13,00 h, l'avanç de resultats de l'ICC (Índice de Confianza del Consumidor) estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). L'ICC recull mensualment la valoració de l'evolució recent i les expectatives dels consumidors espanyols relacionades amb la seva economia familiar, l'ocupació i les possibilitats d'estalvi i consum. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El seminari 'Estructura i canvis socials a l'Espanya actual' que organitza el CIS amb la UIMP ha arribat al final després d'una setmana de ponències de diversos especialistes i acadèmics. El curs ha finalitzat amb les ponències de la professora de Sociologia, Verónica Díaz, que ha parlat sobre els joves espanyols i el seu futur, i el professor Óscar Iglesias que ha parlat sobre les velles i noves cultures a la societat espanyola. Durant aquest dijous, el seminari va estar centrat a l'Economia. El Catedràtic d´Història Econòmica, Carles Manera, ha parlat sobre l´evolució recent de l´economia espanyola a partir del COVID-19. També ens ha acompanyat el professor titular d'Economia, Pedro Casares, que ha tractat l'evolució i les perspectives de l'economia espanyola en el marc europeu. La dona també ha tingut un espai aquest seminari, la directora de Recerca del CIS, Silvia García Ramos, ha centrat la seva ponència en els estereotips de gènere a la societat espanyola. I la Catedràtica de Sociologia, Carlota Solé, ha parlat sobre la dona immigrant.