Últimes notícies del CIS

El 5 de juliol, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'ICC (Índice de Confianza del Consumidor) estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). L'ICC recull mensualment la valoració de l'evolució recent i les expectatives dels consumidors espanyols relacionades amb la seva economia familiar, l'ocupació i les possibilitats d'estalvi i consum. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

L'estudi 3455 'Barómetro sanitario 2024 (primera oleada)' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

La primera onada del Baròmetre Sanitari del 2024 revela un lleuger augment en la satisfacció de la població amb el sistema sanitari públic, que va assolir 6,26 punts sobre 10, a l'abril, i va superar lleument la puntuació de 6,14 registrada en el mateix període del 2023. La satisfacció amb l'Atenció Primària va experimentar un lleu augment i va arribar a 6,29 punts en comparació dels 6,19 de l'any anterior. Tot i que l'atenció especialitzada manté una valoració positiva, la seva puntuació va disminuir de 5,95 a 5,86 punts. D'altra banda, els serveis d'urgències (7,51 punts) i l'assistència hospitalària (7,14 punts) continuen sent els aspectes més ben valorats del sistema sanitari. Pel que fa a les llistes d'espera, es redueix a més de quatre punts, del 39,2% al 34,6% el percentatge de ciutadans que consideren que han empitjorat. El 50,1% de la població pensa encara que la sanitat pública es finança totalment o parcialment amb les cotitzacions de les persones que treballen i únicament un 45,6% sap que es finança amb els impostos de tots els ciutadans. Atenció Primària El 83,6% de les persones usuàries dels serveis dAtenció Primària valora positivament latenció rebuda. Aquest percentatge ha augmentat lleugerament respecte al 80,4% del 2023. Els aspectes més ben valorats són la confiança i la seguretat que transmet tant el personal d'infermeria com el personal mèdic (8,08 i 7,87 sobre 10, respectivament). Respecte a l'espera, el 25,1% dels que van demanar cita van ser atesos pel seu metge/essa d'atenció primària el mateix dia o l'endemà, cinc punts més que l'enquesta de l'any passat, la resta va tenir una espera mitjana de 8,3 dies, davant els 9,12 del 2023. A més, gairebé el 80% de la ciutadania presencial. Especialitats El 42,3% ha consultat un especialista de la sanitat pública en els darrers dotze mesos, bé per derivació del metge/essa d'Atenció Primària (37,2%), bé per citació del mateix metge/essa especialista en una consulta anterior (57,9%). El 81,5% de les persones usuàries valoren positivament latenció rebuda, sense canvis significatius respecte al 2023 (82,8%). Els aspectes més ben valorats pels seus usuaris són la informació rebuda sobre el seu problema de salut i la confiança i seguretat que transmet el personal mèdic (7,74 i 7,73, respectivament). Ingrés hospitalari El 10,1% refereix haver estat ingressat en un hospital públic en els dotze últims mesos. El 40,3% ho va fer de manera programada per a cirurgia o prova diagnòstica; el 56,9% per una malaltia o problema de salut urgent; i el 2,8% per part. El 87,6% de les persones usuàries dels hospitals públics valoren positivament l'atenció rebuda durant el seu ingrés. Els aspectes més ben valorats són les cures dels diferents professionals (infermeria 8,46 punts i medicina 8,39 punts). Urgències El 44,6% dels ciutadans reconeixen haver acudit a un servei d'urgències de la sanitat pública en els dotze últims mesos. Els dispositius d'Atenció Primària han absorbit el 40,5% de la demanda en aquest període, els serveis d'urgència hospitalaris el 52,7% i el 6,5% ha utilitzat un servei d'urgències tipus 061/112. El conjunt de serveis d'urgències del Sistema Nacional de Salut el valoren positivament el 76,5% de les persones que els van utilitzar. Igualtat Aquest any 2024 el Baròmetre Sanitari ha inclòs una pregunta sobre la percepció que té la població respecte a la igualtat en el tracte a la sanitat pública en funció de diferents aspectes. Gairebé un 40% de la població general percep que no es reben els mateixos serveis segons la comunitat autònoma de residència, i un 36% consideren que també és desigual el tracte segons el maneig de les noves tecnologies que tinguis les persones ateses. El nivell socioeconòmic, o l'edat de les persones ateses, són els aspectes en què es percep més igualtat en el tracte. Salut mental En aquesta edició també s'exploren, per primera vegada, alguns aspectes relacionats amb l'atenció als problemes de salut mental. L'abril del 2024, un 17,8% dels entrevistats diuen haver tingut necessitat de consultar un professional sanitari per un problema de salut mental o per un malestar psicològic o emocional. El 46,3% van ser atesos a la sanitat pública, un 44,7% a la sanitat privada i un 2,6% a totes dues. En el cas de les persones ateses a la sanitat pública, el 40,1% refereix que va ser atès principalment per un especialista en psiquiatria, un 33,1% pel seu metge de família i un 20,8% per un psicòleg. El 26% dels que van consultar un professional per problemes de salut mental van aconseguir la cita en menys de 30 dies; el 40% va aconseguir ser vist en un termini entre 1 i 3 mesos; i un altre 26% va trigar més de 3 mesos per ser atès a consulta. El 78,9% de les persones ateses a la sanitat pública declaren estar satisfetes amb l'atenció rebuda a la consulta i un 49,0% assenyalen haver rebut una atenció millor de la que esperaven. Acceptació de les vacunes El Baròmetre Sanitari ha inclòs, també per primera vegada, una sèrie de preguntes per valorar el grau d'acceptació que té l'ús de les vacunes a la població general. L'acceptació de la vacunació al nostre país és alta, tot i que un 36,7% considera que provoquen efectes adversos a la salut. El grau d'acord amb els aspectes protectors de les vacunes supera el 90% i un 89,9% manifesta seguir les recomanacions dels i les professionals sanitaris respecte a la vacunació. Coneixement i ús de tecnologies El Baròmetre Sanitari també pregunta en aquesta onada sobre l'ús de les tecnologies digitals per part dels ciutadans per relacionar-se amb el sistema sanitari. El 55,9% de les persones entrevistades refereix tenir algun certificat electrònic per a la realització de tràmits amb l'Administració i només el 0,9% no sap què és. Aquest indicador és rellevant ja que l'accés a la història clínica interoperable de l'SNS i, en la majoria dels casos, a la història clínica autonòmica, necessiten certificat personal electrònic El 38,5% ha accedit a la seva història clínica electrònica, davant del 61,5% de les persones entrevistades que encara no hi ha accedit mai: un 32,2% no sabia que existia aquesta possibilitat i un 19,3% no sap o no pot utilitzar Internet. El 60,4% sap que pot retirar els medicaments receptats per la sanitat pública fora de la seva comunitat autònoma gràcies al sistema de recepta electrònica interoperable, i el 44,3% ha utilitzat aquest servei. El Baròmetre Sanitari és una enquesta d'opinió de periodicitat anual, que des del 1993 realitza el Ministeri de Sanitat, en col·laboració amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). L'enquesta anual, base de l'estudi, la componen unes 7.800 entrevistes domiciliàries a persones de 18 anys i més, a totes les províncies espanyoles. La primera onada s'ha fet el mes d'abril del 2024 amb 2.576 entrevistes.

L'estudi 3463 'Barómetro de junio 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

El 4 de juliol, a partir de les 11.30 h, l'estudi 'Barómetro sanitario 2024 (primera oleada)' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Podran accedir a aquest estudi, des de la web del CIS pel "Catàleg d'estudis". Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Continua el curs d'estiu 'L'estudi de l'Opinió Pública a les societats democràtiques' a l'Escorial. Aquesta segona jornada s'ha centrat en la comunicació i l'opinió pública a les democràcies modernes. El president d'EFE, Miguel Ángel Oliver, ha ressaltat la importància de verificar la informació i contrastar-la, a més, ha assegurat que la mateixa agència EFE és “una eina de verificació”. "El periodisme actual viu un clima més complex que fa uns anys per la fragmentació de la societat i per la gran quantitat de mitjans", ha explicat Oliver. El que va ser director general de RTVE, José María Calviño ha assegurat que abans era més senzill que ara informar als mitjans. "Als anys 80 a TVE es pretenia acostar els elements informatius al públic, no tenir la veritat absoluta", ha explicat Calviño. També s´ha parlat sobre l´estudi científic de l´Opinió Pública de la mà del Catedràtic i consell científic del CIS, Antonio Alaminos. Alaminos ha explicat que "els models predictius a Espanya efectuen ajustaments operatius que són productes de la intuïció", referint-se a enquestadores privades. A la jornada d'avui també hi ha intervingut el professor titular de Sociologia, Gaspar Brändle, per parlar sobre l'Opinió Pública a Espanya i la seva evolució.

El 2 de juliol, a les 12,00 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Postelectoral de Cataluña. Elecciones autonómicas 2024' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El curs d'estiu que organitza el CIS 'L'estudi de l'Opinió Pública a les societats democràtiques' ha estat inaugurat avui pel president de la Institució, José Félix Tezanos. Tezanos ha centrat la ponència en els estudis d'opinió pública i investigacions sociològiques. El Catedràtic i president del CIS ha posat el focus entre la diferència que hi ha entre un pronòstic i una estimació: “l'estimació es basa en indicadors estadístics”. A més, ha explicat que en processos o contextos senzills és “més fàcil fer una estimació, tot i que avui dia els electorats estan en descomposició, la gent que vota un mateix partit s'ha anat reduint al 20%”. Durant el matí també hi ha intervingut l'expresident del CIS i Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, Juan Díez Nicolás. Díez ha assegurat que "les enquestes d'opinió estan dins de la investigació sociològica, però només són una part de la realitat social" i ha afegit que "aquesta realitat no està ordenada, sinó que l'ordenem nosaltres amb els sistemes de classificació". Uns sistemes que són “totalment subjectius”. Durant la sessió de la tarda s'ha celebrat la taula 'La informació i l'estudi de l'opinió pública com a servei públic', la presidenta de RTVE, Concepción Cascajosa, ha explicat que l'ens públic té posat el focus aquests darrers anys a “oferir informació veraç i crear eines que permetin verificar informació”.

Amb el lema #SociologiaParaLaSocietatDigital , més de 1.500 sociòlegs i sociòlogues s'han donat cita a la Universitat Pablo de Olavide amb motiu del XV Congrés Espanyol de Sociologia, que s'ha celebrat a Sevilla del 26 al 29 de juny. El president del CIS, José Félix Tezanos, ha presidit el simposi de cloenda del Congrés que aquest any versa sobre els efectes de la digitalització. Amb el títol 'La societat digital: alguns interrogants actuals', Tezanos ha moderat la taula en què ha estat la Premi Nacional de Sociologia, Constanza Tobío. Tot seguit s'ha celebrat l'acte de cloenda en què han estat el president del CIS, la presidenta del Comitè Organitzador, Mercedes Camarero, i el president de la Federació Espanyola de Sociologia, Màrius Domínguez. Durant el tancament, Tezanos ha assegurat que “la Sociologia es dedica a analitzar, entendre i estudiar les tendències socials. Aquest és el seu paper fonamental”. I ha afegit que “és una ciència que ha estat qualificada com la ciència dels moments apassionants i en aquests moments, la societat està vivint un altre moment apassionant”. Consulta aquí més informació sobre el Congrés.  

L'estudi 3459 'Postelectoral País Vasco . Elecciones autonómicas 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

Alain Touraine és un dels grans autors clàssics de la Sociologia actual, l'obra del qual va girar al voltant de l'anàlisi de les societats que ell qualificava com a postindustrials. Societats en què els moviments socials han estat «el motor dels canvis» esdevinguts en aquest període històric. Aquesta obra és el resultat de les valoracions d'alguns dels seus deixebles i col·laboradors al llarg del temps, el propòsit del qual ha estat fer un esbós històric sobre el treball intel·lectual d'aquest eminent sociòleg, centrant-se en la influència que ha tingut la seva obra a la Sociologia. En aquesta obra breu s'inclouen les anàlisis de sociòlegs com Manuel Castells, José Félix Tezanos, Marina Subirats, Michel Wieviorka i Verónica Díaz. Compra'l a la nostra Llibreria .

El CIS ha realitzat una enquesta sobre desigualtats i tendències socials durant el mes de juny en què es pregunten per situacions que generen desigualtat, nivell de vida i classes socials, entre d'altres qüestions. Un 86,4% assegura que el preocupa “molt o força” que hi hagi desigualtats socials mentre que un 13,1% afirma que el preocupa “poc o res”. A més, el 47,9% diu que ara hi ha més desigualtats que fa deu anys, un 35,8% que n'hi ha menys i un 11,7%. En preguntar per d'aquí a 10 anys, un 50,6% assegura que n'hi haurà més, un 31,6% que n'hi haurà menys i 6% que les mateixes que ara. El 58% dels enquestats creuen que els joves viuran pitjor al llarg de les seves vides que els seus pares, un 19,7% opina que viuran millor i un 18,6% que ho faran igual. Un 51,2% assegura que a Espanya hi ha grans desigualtats “en alguns aspectes, però en altres no”, un 35,4% afirma que hi ha grans desigualtats socials i un 8,7% diu que n'hi ha poques. Nivell de vida Un 64,5% dels enquestats afirma sentir-se “molt o força satisfet” amb el seu nivell de vida, davant d'un 30,6% que assegura sentir-se “poc o gens satisfet” i 3,3% pensa que la seva situació personal és “ regular”. Pel que fa a les expectatives de futur, el 47,2% creu que la seva vida millorarà durant els propers 5 anys, un 33,6% opina que la seva vida empitjorarà i un 14,5% que la seva vida continuarà igual. Sobre la identificació de classe, el 62,4% afirma que la classe social ha canviat respecte a la dels seus pares. D'aquests, 62,3% opinen que ha canviat a “molt millor o millor”. A més, el 51,9% assegura que ara tenen “moltes més o més” oportunitats econòmiques que les que van tenir els seus pares, davant del 37,3% que afirma que ara n'hi ha “menys o moltes menys”. Mobilitat social Un 55,7% afirma que ha experimentat una mobilitat social ascendent al llarg de la seva vida, un 26,5% creu que ha estat descendent i un 15,3% que no ha tingut mobilitat de cap mena. Un 56,9% creu que l'educació és el principal element que afecta la mobilitat social, un 45,5% assegura que és l'esforç personal i el treball dur i un 31,9% opina que el factor principal és la família . Desigualtats entre comunitats autònomes Segons el 41% dels enquestats, les diferències entre comunitats han augmentat, el 29,8% creu que han estat “més o menys iguals” i un 20,6% han tendit a disminuir. Pel que fa als propers anys, 38,8% creu que tendiran a augmentar, el 40,2% que estaran més o menys iguals i un 15,3% que tendiran a disminuir. Situacions que generen desigualtat El 85,2% creu que a Espanya l'atur continuarà sent un problema important, hi ha consens també sobre l'afirmació “a Espanya hi haurà més pobres que rics” ja que el recolza el 76,2% dels enquestats i un 62,1% apunta que “a Espanya les dones tindran la mateixa presència que els homes a tots els àmbits de la societat”. En aquesta enquesta s'ha preguntat per algunes frases que reflecteixen opinions que la gent sol tenir, el 83,3% està en desacord amb la idea que “les persones pobres no saben gestionar bé la seva economia”, al contrari, el 88, 8% creu que “la pobresa infantil necessita una acció urgent i decidida del Govern”. I el 74,5% està a favor que “el Govern ha de garantir que la riquesa es distribueixi de manera justa entre tots els espanyols”. Altres dades que aporta l'enquesta són que el 70,7% opinen que els més rics haurien de pagar més impostos perquè el govern disposi de més mitjans per lluitar contra la pobresa i el 85,5% assegura que la millor política social és la feina . Aquestes i altres dades es troben a l'estudi 'Desigualtat i tendències socials' que s'ha realitzat del 6 a l'11 de juny i compta amb una mostra de 4.006 entrevistes.

El 25 de juny, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Desigualdades y tendencias sociales' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El Centre d'Investigacions Sociològiques lamenta que de forma reiterada es formulin per part de determinats analistes crítiques davant de suposats errors en les seves enquestes; cosa que els porta a realitzar judicis de valor molt crítics sobre les metodologies utilitzades pel CIS. Això és fals perquè el CIS fa mesuraments i no prediccions. Les prediccions s'avaluen segons els resultats electorals, mentre que els mesuraments analitzen què és el que pot portar o ha portat uns resultats o uns altres. Això constitueix una diferència important. Amb aquest procedir cau en un error, que quan és intencionat constitueix un bitllet, per part d'aquells que afirmen que són prediccions el que en realitat són mesuraments. L'aclariment entre tots dos conceptes està recollit a totes les fitxes tècniques de tots els estudis que elabora i publica el CIS, així com a diverses publicacions científiques. Assegurar que el CIS “no encerta” a les seves prediccions electorals és tan cert o tan fals com dir exactament el contrari, perquè el CIS no fa prediccions sinó mesuraments i estimacions de tendències amb els marges teòrics d'error corresponents; estimacions, per descomptat, que només són vàlides per als dies en què es fan les enquestes del CIS, dates que sempre són força anteriors (generalment deu dies) al moment de la votació. Emplaçar el CIS davant de crítiques sistèmiques, bulls i acusacions de diferent tipus més aviat sembla una manera d'eludir debats autènticament científics i rigorosos sobre aquestes qüestions, intentant emmascarar al mateix temps que en determinats processos electorals alguns partits no han aconseguit els objectius que s'havien fixat prèviament. Qüestió en què ni el CIS, ni les seves enquestes, poden ni han d'entrar, en la mesura que constitueixen assumptes polítics que al CIS no concerneixen. D'altra banda, davant l'anunci de la Sra. Gamarra d'activar la Comissió d'Investigació sobre el CIS que van anunciar al seu dia al Senat, aquest organisme autònom manifesta la seva disposició a col·laborar en aquesta convocatòria, i així poder aprofitar aquesta circumstància per informar públicament i transparent sobre la gestió del CIS i els procediments seguits en la seva tasca investigadora i en la seva gestió pública. darrers comptes no han estat objecte de cap objecció.

La Revista Espanyola d'Investigacions Sociològiques renova un any més el segell de qualitat que atorga la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). L'indicador examinat per renovar el Segell de Qualitat ha estat el de nivell de repercussió, impacte i visibilitat, compost de les variables següents per al marc temporal dels darrers 5 anys: Cites obtingudes: total de cites obtingudes a les bases de dades SCIE, SSCI, A&HCI, ESCI, SCOPUS i SciELO. Ponderació: 60% de la puntuació total. H-Index:h-Index WoS, h-Index SJR, h5-Index Google Scholar Metrics. Ponderació: 10% de la puntuació total. Quartil JCI i SJR: puntuació segons el quartil en què se situï la revista per a cadascuna de les bases de dades (vegeu la guia d'avaluació). Ponderació: 10% de la puntuació total. Índex Compost de Difusió Secundària de MIAR (ICDS) el 2023. Ponderació: 20% de la puntuació total. La Revista Espanyola d'Investigacions Sociològiques (REIS) és una publicació trimestral del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que és part fonamental de la seva activitat editorial. Es va començar a editar el 1978, i el seu objecte és procurar la difusió d'estudis de naturalesa acadèmica que contribueixin al millor coneixement de la societat espanyola. Per la seva trajectòria històrica i l'alt nivell de qualitat exigit a les contribucions, ha esdevingut una revista de referència per a qualsevol estudiós o investigador de les Ciències Socials.

El CIS ha realitzat el baròmetre mensual amb les qüestions habituals com ara l'estimació de vot, els problemes que afecten els espanyols, les desigualtats socials i altres qüestions. El PSOE és la primera força en estimació de vot amb el 31,7% dels vots, el PP aconseguiria el 30,7%, VOX seria tercera força amb el 12,1%, SUMAR quedaria amb el 8,8% i Podem obtindria un 3,6%. Preferències sobre els líders Pedro Sánchez és el preferit com a president del Govern per al 27,4% dels espanyols, a 13,8 punts d'Alberto Núñez Feijóo, que ho és per al 13,6%. Santiago Abascal és el favorit per al 6,5%, Yolanda Díaz per al 5,8% i Isabel Díaz Ayuso -que baixa dos punts- per al 3,2%. Sobre els enquestats definits les distàncies augmenten: Un 43,5% dels enquestats que donen la seva opinió prefereixen Pedro Sánchez com a president del Govern, traient 22 punts d'avantatge Feijóo, que prefereixen el 21,5%. En tercer lloc, se situa Santiago Abascal, per al 10,3%, seguit de Yolanda per al 9,2%, i Isabel Díaz Ayuso per al 5%. Respecte a la confiança que generen els principals líders, Pedro Sánchez inspira “molta o força” confiança al 30,3% dels espanyols, davant del líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo que inspira “molta o força” al 21,9%. Pel que fa a la valoració de líders, el president del govern Pedro Sánchez és el més ben valorat amb un 4,30, seguit de Yolanda Díaz amb un 4,11, Alberto Núñez Feijóo amb un 3,87, i Santiago Abascal amb un 2,81. Desigualtats socials El 49% dels enquestats assegura que a Espanya hi ha desigualtats en alguns aspectes i en altres no. El 39,4% afirma que hi ha grans desigualtats socials i un 8,7% diu que hi ha poques desigualtats socials al nostre país. Els espanyols pensen que d'aquí 10 anys s'agreujaran aquestes desigualtats, ja que puja fins a 48,6% els que pensen que hi haurà grans desigualtats socials i un 9,9% que hi haurà poques desigualtats. Un 32,7% opinen que existiran en uns aspectes, però no en d'altres. Un 58% creu que d'aquí a deu anys a Espanya les desigualtats interpersonals de renda i ingressos seran més grans. Un 52,4% que les desigualtats interpersonals en el nivell de consum de béns i serveis serà més gran, igual que les desigualtats interregionals (48,5%) i entre persones de diferents edats (37,3%). Igualtat d'oportunitats i identitats Un 83,6% dels enquestats creuen que els espanyols no tenen les mateixes oportunitats per accedir a un habitatge, un 78% assegura que a Espanya no hi ha igualtat d'oportunitats per poder augmentar els ingressos, i un 74,5% creu que no hi ha igualtat d'oportunitats per aconseguir feina. El 25,1% assegura que d'aquí 10 anys les persones s'identificaran amb les mateixes persones de la classe social, un 18% ho faran amb persones de la seva mateixa edat i un 17,7% amb persones amb les mateixes idees polítiques. L'habitatge com a problema Els problemes que més diuen els espanyols que els afecten personalment són en primer lloc, la crisi econòmica i els problemes d'índole econòmica (26%), en segon lloc, la sanitat per al 23,1% i -com a novetat- l'habitatge en tercer lloc per al 17,1%. Pel que fa als principals problemes que hi ha a Espanya, assenyalen en primer lloc els problemes polítics en general un 23%, en segon lloc l'habitatge per al 21,2% i en tercer lloc l'atur (19,6%). Situació econòmica Les persones que asseguren que la seva situació econòmica personal és “molt bona o bona” arriben al 65,8%, davant del 22,6% que diu que és “dolenta o molt dolenta” i un 10,6% que afirma que és regular. Per contra, quan es pregunta per la situació econòmica d'Espanya, només un 32,8% afirma que és “molt bona o bona” i un 58,8% que és “dolenta o molt dolenta”. Un 6,5% diu que és regular. Aquestes i altres dades es troben recollides al baròmetre mensual realitzat del 31 de maig al 6 de juny amb 4.011 entrevistes.

El 20 de juny, a les 12,00 h, l'avanç de resultats del 'Barómetro de junio 2024' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Resolució de la Presidència del Centre d'Investigacions Sociològiques per la qual es fa pública l'adjudicació de subvencions per a formació i investigació en matèries d'interès per a l'organisme per a l'any 2024

L'estudi 3460 'Campaña de las elecciones al Parlamento Europeo 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

El CIS presenta el llibre 'L'origen de la distinció de rangs' del filòsof escocès John Millar, traduït per primer cop al castellà. La presentació va anar a càrrec del president del CIS, José Félix Tezanos, que va estar acompanyat de la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, el Catedràtic emèrit d'Economia de la Universitat d'Oxford, Valpy Fitgerald i la directora de Publicacions del CIS, Rosario H. Sánchez.