Últimes notícies del CIS

El 29 de abril, a les 14,00 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Situación política española' (enquesta "flash" amb 1.809 entrevistes realitzades el divendres 26 d'abril de 2024), estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

L'estudi 3452 'Opiniones y actitudes ante la Unión Europea' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

L'estudi 3450 'Barómetro de abril 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

Una delegació d'estudiants del Grau de Gestió Internacional de la Geneva Business School ha visitat les instal·lacions del CIS així com l'exposició permanent del 60è aniversari de l'IOP - CIS. L'alumnat ha anat acompanyat de la professora Josefina Bengoechea.

El CIS ha realitzat l'enquesta preelectoral per als comicis que se celebraran a Catalunya el proper 12 de maig. El PSC-PSOE seria primera força i aconseguiria entre el 26,9% i el 28,3%, ERC obtindria entre el 17,7% i el 19,5% i Junts aconseguiria entre el 16,3% i el 18,1%. El Partit Popular seria quarta força amb una estimació de 9,2% i 10,6%. VOX quedaria entre el 6,3% i el 7,5% d'estimació en percentatge de vot. A Comuns Sumar entre el 5,5% i 6,4%. La CUP entre un 3,7% i un 4,6%. I Aliança Catalana, entre el 2,6% i el 3,4%. El 44,4% dels catalans reconeix estar seguint les notícies i temes relacionats amb les properes eleccions amb “molt o força interès”, davant d'un 54,5% que diu que té “poc o cap interès”. A l'hora de votar Els temes propis de Catalunya serà el més important per al 65% dels catalans al?hora d?anar a votar, mentre que els temes propis d?Espanya serà el que marqui la decisió d?un 26,5% de votants. Un 5,6% afirma que tindrà en compte tant els problemes del país com els de la comunitat. Pels catalans, és més important el partit polític a l'hora de votar en aquestes eleccions (60,8%) que el candidat que presenta el partit (25,9%). Un 3,5% assegura que dóna la mateixa importància al partit que al candidat. I només un 1,8% donarà més importància al programa electoral. Fidelitat i decisió de vot Un 19% dels catalans afirma que vota sempre pel mateix partit, un 25,3% que en general “sol” votar sempre pel mateix partit i un 51,2% segons “el que més li convenci en aquell moment” , voten per un partit o un altre, o no voten. Un 48% afirma que decideix el vot molt abans de l'inici de la campanya electoral, un 12,4% ho fa al començament de la campanya, un 22% durant la darrera setmana de campanya, un 7% durant la jornada de reflexió i un 7,2% el mateix dia de les eleccions. A més a més, un 1,5% ja té clar que s'abstindrà. A més, un 72,3% de catalans asseguren que aniran a votar “amb tota seguretat” el proper 12 de maig. Gestió del Govern català Pel que fa a la gestió d'ERC al capdavant del govern, un 30,7% creu que ha estat “molt bona o bona”, davant d'un 58,9% que diu que ha estat “dolenta o molt dolenta”. Un 7,8% opina que regular. Pel que fa a l'oposició, la tasca més ben valorada és la del PSC, ja que per al 34% dels catalans ha estat “molt bona o bona”, quant a la de Junts, només el 17,2% considera que han fet una tasca “molt bona o bona”. Sobre l'oposició d'En Comú Podem, un 27,1% considera que han fet una feina “molt bona o bona”. I la del PP, ha estat “molt bona o bona” per al 14,8%. Sobre la situació política, un 21,7% creu que ara és “millor o molt millor” que fa tres anys, però un 42,7% assegura que és pitjor. I un 34,4% creu que és igual. Pel que fa a la situació econòmica, només un 17,6% assegura que està “millor o molt millor” que fa 3 anys, un 35,2% creu que està “pitjor o molt pitjor” i un 37,8% diu que està igual. PSC, el partit més capacitat per governar a Catalunya El PSC és el partit “més capacitat per governar a Catalunya”, amb un percentatge del 26%. ERC és el partit que “millor defensa els interessos de Catalunya” per al 22% dels enquestats. I el PSC és el que “millor representa les idees de la gent” per al 21,8%. Llei d'amnistia El 37,6% dels catalans creuen que la Llei d'amnistia ha contribuït a millorar la convivència a Catalunya, un 36,1% assegura que la situació continua igual i un 23,8% opina que ha empitjorat. El 46% assegura “sentir-se tan espanyol com català”, un 21,8% diu “sentir-se més català que espanyol”, un 17,3% se sent “únicament català” i un 5,9% “únicament espanyol”. Valoració candidats El candidat del PSOE, Salvador Illa, és el més ben valorat amb un 5,35 i és l'únic que aprova, en segon lloc, hi ha el candidat d'Esquerra, Pere Aragonés, amb un 4,86. En tercera posició hi ha la candidata d'En Comú Podem, Jessica Albiach, amb un 4,16. Per sota del 4, hi ha el candidat del Junts, Carles Puigdemont, amb un 3,83. Illa torna a encapçalar la llista com "el candidat més preparat per resoldre les qüestions rellevants de Catalunya", segons el 25,3% d'enquestats. I també és el candidat que inspira més confiança de tothom (23%). Preferència com a President El 24,8% vol que Salvador Illa sigui el president de la Generalitat després de les eleccions autonòmiques, un 17% vol que sigui Puigdemont i un 14,6% vol que sigui el candidat d'Esquerra, Pere Aragonés. Pel que fa a qui s'estimen més els catalans com a president del govern d'Espanya en aquests moments, un 42,6% prefereix Pedro Sánchez. En segon lloc, un 11,5% assenyala Alberto Núñez Feijóo, i en tercer lloc Yolanda Díaz amb un 8,6%. Principals problemes a Catalunya La independència és el principal problema per al 20,5% dels enquestats, seguit dels problemes polítics en general pel 16,5% i per al 6,4% és la crisi econòmica i la pujada de preus. Aquestes dades es troben recollides a l'enquesta preelectoral realitzada de l'11 al 22 d'abril amb 8.905 entrevistes.

Informe de 23 d'abril de 2024 de l'Òrgan instructor, pel qual es proposa la resolució provisional del Centre d'Investigacions Sociològiques, que fa pública l'adjudicació de subvencions per a formació i investigació en matèries d'interès per a l'organisme per a l'any 2024

El 25 d'abril, a partir de les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Preelectoral de Cataluña. Elecciones autonómicas 2024' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

L'estudi 3449 'Índice de Confianza del Consumidor (ICC). Marzo 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

El CIS ha fet una enquesta sobre la percepció que els espanyols té de la Unió Europea i l'interès que genera. El 82,9% reconeix que les decisions que es prenen al si de la Unió Europea “ens afecten molt o bastant”, davant d'un 15,9% que creu que “poc o res”. Al 65,3% dels espanyols els interessen molt o força les notícies de la UE, tot i que un 58,3% assegura que està “poc o gens informat” sobre els assumptes relacionats amb la UE i un 40,9% diu que està “molt o força informat”. Sobre la pertinença a la Unió El 63,9% creu que les coses ens anirien pitjor en el pla econòmic si Espanya no fos dins de la Unió Europea. Només un 17,7% creu que estaríem millor fora i un 14,1% assegura que estaríem igual. Pertànyer a la UE és més beneficiós per a temes com la cultura” (79,9%); "les oportunitats de feina" (73,2%); per a “les oportunitats de fer negoci” (77,4%), i per al pes d'Espanya al món (76,5%). Pel que fa als “preus de béns i consums”, el 48,4% coincideix que estar dins de la Unió és més perjudicial. Mesures per millorar la UE Pel que fa a l'estat de la Unió Europea, un 54,2% creu que “necessita alguns canvis, però no radicals”, un 38,6% diu que “necessita canvis profunds”, i només un 4,1% que “està bé” com està”. Per al 47,2%, la mesura més prioritària que ha d'assumir la UE és “fixar un salari mínim europeu”. En segon lloc, el 47,1% creu que cal prioritzar a “avançar en els drets socials i polítics dels ciutadans de la Unió Europea”. I un 30,7% indica que el més important és “reforçar la política exterior i de seguretat comuna”. El 87,1% diu que està a favor d'“una política de drets i obligacions comunes” a la Unió Europea. El 83,3% de reforçar la política exterior europea comuna. Un 80,7% assegura que caldria “contribuir econòmicament a finançar un estat de benestar europeu”. I el 63,5% és partidari de la creació d'un exèrcit europeu comú. Futur de la Unió Europea Pel que fa al futur de la UE, el 32,9% considera que l'economia i l'ocupació és el més important, per al 16,9% la protecció social i l'estat de benestar, mentre que per al 15,7% és important la democràcia, els valors i l'Estat de dret. Una altra dada que reflecteix l'enquesta és que la darrera paraula de les decisions importants l'han de tenir sempre els estats membres (65,2%) i que la UE hauria de tenir un veritable govern federal que prengués les decisions (30,6%). Sentiment de pertinença El 53,9% assegura que se sent “ciutadà europeu i espanyol alhora”, un 35,7% diu que “sobretot ciutadà espanyol” i un 4,6% “sobretot ciutadà europeu”. Un 1,3% que diu que és “ciutadà del món”. Pel que fa als temes que als espanyols els agradaria fossin abordats pel Parlament Europeu, el 33,6% diuen que “el suport a l'economia i la creació d'ocupació”; el 32,4% “la lluita contra la pobresa i l'exclusió social” i, en tercer lloc, “la sanitat pública” per al 31,4%. Institucions Europees El Parlament Europeu és de la que més han sentit a parlar els ciutadans (94,3%), seguida del Banc Central Europeu (92,6%), la Comissió Europea és la més coneguda per al 84,8%, el Consell de la Unió Europea per al 83,1% i la institució menys coneguda és el Consell Europeu (73,4%). Sobre la confiança que mereixen aquestes institucions als espanyols que les coneixen, el Parlament Europeu és en què més confien amb un 5,94 sobre 10 de nota, seguida de la Comissió Europea amb un 5,88. Pel que fa a la probabilitat d'anar a votar el proper 9 de juny a les eleccions al Parlament Europeu, el 53,3% assegura que ho farà “amb tota probabilitat”. Aquestes i altres dades es troben a l'estudi 'Opinions i actituds davant la Unió Europea' que està disponible a la nostra web (www.cis.es). El treball de camp s?ha realitzat del 9 al 13 d?abril, amb una mostra de 3.750 entrevistes. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

L'estudi 3451 'Campaña de las elecciones autonómicas del País Vasco 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

El 23 d'abril, a partir de les 13,00 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Opiniones y actitudes ante la Unión Europea' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

L'estudi 3448 'Preelectoral del País Vasco. Elecciones autonómicas 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

La confiança del consumidor se situa en 82,5 punts, cosa que representa 4,1 punts més que la dada del mes anterior. Aquest augment de l'índex es deu a l'evolució dels dos components: d'una banda, la valoració de la situació actual puja 5,3 punts i, de l'altra, la valoració de les expectatives creix 2,8 punts respecte al mes de febrer. Quant a l'índex de valoració de la situació actual arriba aquest mes a 76 punts, amb un creixement de 5,3 punts en relació amb l'obtingut al febrer. Això suposa una pujada reflex de l'evolució dels tres components: la valoració de la situació econòmica actual puja 8,2 punts respecte al mes de febrer, situant-se en 64,6 punts; mentre que la valoració de la situació de les llars creix 2,6 punts, arribant als 84,4 punts i la valoració del mercat de treball arriba a 78,9 punts, 5,1 punts més que el mes anterior. L'Índex d'Expectatives arriba aquest mes de març als 89,1 punts, un resultat 2,8 punts més gran que els 86,3 punts registrats al mes de febrer. Aquest resultat es deu a l'evolució dels seus tres components: la valoració de l'evolució de l'economia en el futur amb 80 punts, la valoració de la futura situació de les llars presenta una lleugera pujada de 0,9 punts, assolint els 103,6 punts i les expectatives sobre el futur del mercat de treball augmenten 3,1 punts, situant-se aquest mes de març. Les dades de l'ICC del CIS es basen en una mostra representativa de la població espanyola de 3.024 entrevistes fetes entre el 25 i el 27 de març.

El 16 de abril, a les 13,00 h, l'avanç de resultats de l'ICC (Índice de Confianza del Consumidor) estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). L'ICC recull mensualment la valoració de l'evolució recent i les expectatives dels consumidors espanyols relacionades amb la seva economia familiar, l'ocupació i les possibilitats d'estalvi i consum. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El divendres 12 d'abril, estudiants del Màster de Consum i Comerç i Aula Laboratori de Teatre Social, de la Universitat Complutense de Madrid, en una visita organitzada per la Professora Dra. María José Díaz Santiago, de la Unitat Departamental de Sociologia Aplicada, de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, la visita CIS. També rebem la visita d´una delegació de 31 estudiants de la Facultat de Ciències Socials i Jurídiques de la Universitat Carlos III de Madrid. La majoria dels alumnes són del quart any del doble grau de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Carlos III.

El CIS ha realitzat el baròmetre mensual amb les qüestions habituals com ara l'estimació de vot, els problemes que afecten els espanyols, els conflictes internacionals o la Unió Europea, entre altres qüestions. Estimació de vot i preferència de president de govern El Partit Popular aconseguiria aquest mes el 33,5% dels vots, seguit del PSOE, amb el 32,5%. En tercer lloc, se situaria VOX amb el 10,1% i SUMAR obtindria el 8,2% dels vots. Podem assoliria un 3,1%. Pedro Sánchez és el preferit com a president del Govern per al 25,3% dels espanyols, a 8,7 punts d'Alberto Núñez Feijóo, que ho és per al 16,6%. Yolanda Díaz és la favorita per al 6,5%, Santiago Abascal per al 6,4% i Isabel Díaz Ayuso per al 5,6%. Sobre els enquestats definits les distàncies augmenten: Un 38,9% dels enquestats que donen la seva opinió prefereixen Pedro Sánchez com a president del Govern, traient 13,4 punts d'avantatge a Feijóo, que prefereixen el 25,5%, amb Yolanda Diaz en tercera posició amb un 10%. Pel que fa a la valoració de líders, el president del govern Pedro Sánchez és el més ben valorat amb un 4,22, seguit d'Alberto Núñez Feijóo amb un 4,14, Yolanda Díaz amb un 4,07 i Santiago Abascal amb un 2,81. Pel que fa als ministres del Govern, la ministra de Defensa, Margarita Robles, és la més ben valorada amb un 5,06, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, és el segon més ben valorat amb un 4,73 i en tercer lloc hi ha el ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2023, Pablo Bustinduy amb un 4,66. La Unió Europea i conflictes internacionals El 81,2% de la població coincideix que les decisions que es prenen a Europa influeixen “molt o força” a la vida dels espanyols. Un 13,2% creu que hi influeixen poc i 2,9% res. A més, per al 25,7% el PSOE és el partit que defensa millor els interessos d'Espanya a la Unió Europea, seguit del Partit Popular (17,8%). Un 5,6% assegura que és VOX el partit que defensa millor els interessos del país. Sobre la guerra a Gaza, el 67% dels enquestats assegura que els preocupa “molt o força”, un 15,4% diu que “poc o res” i un 16,2% afirma estar “alguna cosa” preocupats. Pel que fa a la invasió de Rússia a Ucraïna, un 69,4% assegura que el preocupa “molt o força”, a un 15,9% “poc o res” i un 13,7% diu que està “una cosa” preocupada. El canvi climàtic preocupa “bastant o molt” el 73,9%. Situació econòmica i principals problemes Augmenten les persones que asseguren que la seva situació econòmica personal és “molt bona o bona” arribant al 63,4%, davant del 24,8% que diu que és “dolenta o molt dolenta” i un 11,1% que afirma que és regular. Els problemes que més afecten els espanyols de manera personal en aquests moments són la crisi econòmica i els d'índole econòmica (36,7%), la sanitat que puja gairebé 3 punts respecte al mes passat (18,4%), els problemes relacionats amb la qualitat de l'ocupació (16,6%) i l'atur (13,2%) Aquestes i altres dades es troben recollides al baròmetre mensual realitzat de l'1 al 4 d'abril amb 4.032 entrevistes.  

El 11 de abril, a les 13,00 h, l'avanç de resultats del 'Barómetro de abril 2024' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El CIS ha realitzat l'enquesta Campanya de les eleccions autonòmiques del País Basc davant les eleccions que se celebraran el proper 21 d'abril. Aquest estudi revela un lleuger avantatge d'EH-Bildu (34,2%-35,1%), sobre el PNB que obtindria entre el 32,6% i el 33,5%. El PSOE es consolidaria com a tercera força (13,3%-14,1%). El PP seria la quarta força del parlament basc amb 6,7%-7% de. Elkarrekin-Podem trauria entre el 3,1%-3,2% dels vots. Sumar, obtindria entre el 3,1% i el 3,6% i VOX trauria entre el 2,7% i el 3%. La Premsa, preferida per informar-se El mitjà preferit pels bascos per informar-se sobre els programes dels partits i les propostes dels candidats és la premsa en format imprès o digital amb un 62,4%, seguit per la televisió per a un 59,6%. La ràdio ocupa el tercer lloc, amb un 40,6% i en quart lloc s'ubiquen les xarxes socials que és el mitjà elegit pel 37,6%. Sobre el seguiment de la campanya en mitjans de comunicació, un 37,8% assegura que l'ajuda “molt o força” per veure les diferències que hi ha entre uns partits i els altres, un 88,5% diu que li serveix de “poc o res” per canviar la decisió del seu vot i un 65,1% reconeix que no ajuda a conèixer millor els candidats. El 42,7% dels bascos assegura estar seguint amb “molt o força interès” les notícies i temes relacionats amb les properes eleccions autonòmiques, mentre que un 56,6% afirma tenir “poc o cap” interès sobre el tema. A l'hora de votar El 71,8% assegura que en aquestes eleccions donarà més importància al partit polític a l'hora de votar, un 14,4% al candidat, i un 4,8% afirma que a totes dues coses. A més, un 3,2% diu que el que li importa més és el programa electoral. Fidelitat i decisió de vot Un 31,6% dels bascos afirma que vota sempre pel mateix partit, un 25,8% que en general “sol” votar sempre pel mateix partit i un 35,1% segons “el que més el convenci en aquest moment”, voten per un partit o un altre, o no voten. Un 57,2% assegura que decideix el vot molt abans de l'inici de la campanya electoral, un 10,6% ho fa al començament de la campanya, un 16,9% durant la darrera setmana de campanya, un 5,1% durant la jornada de reflexió i un 6,9% el mateix dia de les eleccions. A més a més, un 1,5% ja té clar que s'abstindrà. A més, el 67,1% dels enquestats afirma que ja ha decidit el vot per al 21 d'abril, mentre que el 30,1% diu que encara dubta. Valoració candidats El candidat d'EH Bildu, Pello Otxandiano, és el més ben valorat amb un 5,51, en segon lloc, hi ha el candidat del PNB, Imanol Pradales, amb un 5,47. En tercera posició hi ha el candidat del PSE, Eneko Andueza, amb un 4,70 i segueix la candidata de Podem, Miran Gorratxategi, amb un 4,41. El candidat que els bascos creuen que es preocupa més pels problemes d'Euskadi és Otxandiano amb un 25,7%, seguit de Pradales amb el 24,8% i Andueza amb un 5%. Preferència com Lehendakari A un 29,8% dels bascos els agradaria que guanyés les eleccions EAJ-PNB, seguit d'EH Bildu (29%) i PSE-EE-PSOE (11,2%). El 28,2% vol que Imanol Pradales sigui el lehendakari del País Basc després de les eleccions autonòmiques, un 26,8% vol que sigui Otxandiano i un 8,9% vol que sigui el candidat del PSE, Eneko Andueza. Un 4% assenyala el candidat del PP, Javier de Andrés. Aquestes i altres dades es troben recollides a l'enquesta preelectoral realitzada del 18 al 22 de març amb 4.998 entrevistes.

El 10 d'abril , a les 13,00 h , l'avenç de resultats de l'estudi ' Campanya de les eleccions autonòmiques del País Basc 2024 ' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www. cis.és). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25/664 470 083. Aquesta informació pot ser utilitzada en part o en la seva integritat sense necessitat de citar fonts.

El CIS ha realitzat una nova enquesta sobre els 'Hàbits esportius a Espanya (V)' en què es pregunta a la ciutadania sobre l'esport què fan, si els agrada o no practicar-ho i sobre la seva salut i forma física, entre d'altres qüestions. La institució recupera amb aquest estudi la sèrie que es realitzava anteriorment sobre l'exercici físic al nostre país. El 47,9% afirma que practica “un o diversos esports”, mentre que un 34,9% diu que “ho ha practicat, però ja no”, i un 17,1% diu que “no en practica cap”. El 57,9% assegura que els agradaria millorar la seva forma física, davant d'un 26,5% que diu que està satisfet amb el seu estat, només a un 14,9% no el preocupa gaire el seu estat actual de forma. Només un 5,4% considera que té una forma física “excel·lent”, un 36,6% assegura que la seva forma és “bona” i un 42,6% diu que “acceptable”. Per contra, un 14,8% indica que té una forma física entre “deficient i francament dolenta”. Estat de salut i felicitat El 82,5% assegura que se senten “bé o molt bé” i només un 11,5% diuen sentir-se “malament o molt malament”. Un 5,5% ha contestat que “ni bé ni malament”. Pel que fa al benestar propi, 86,5% afirma sentir-se “bé o molt bé” i només un 8,8% “malament o molt malament”. Sobre la felicitat en termes generals, els espanyols aproven amb nota ja que s'autoavaluen amb un 7,69 de mitjana sobre 10 quant a si es consideren persones felices o no. Hàbits i rutines Un 66,2% assegura que sol sortir a caminar o passejar amb “el propòsit de millorar o mantenir la forma física”, mentre que un 33,6% no ho fa. A més, un 40,6% dels espanyols diu que ho fa “tots o gairebé cada dia”, un 14,2% “dues o tres vegades per setmana” i un 5,3% surt a caminar els caps de setmana. Respecte al dia a dia a la feina, un 36,6% incideix que passa “assegut el major temps del dia”, un 27,4% ho passa “caminant, amb desplaçaments freqüents”, un 23,8% “passa dempeus la major part del temps i sense fer grans esforços”. Només un 9,5% fa “un treball pesant, amb grans esforços físics”. Pràctica esportiva Sobre les persones que practiquen actualment esport, el 33,3% assegura que el realitza “de vegades sol i d'altres en grup”, el 31,2% que “la major part de vegades ho fa sol” i el 20,8% afirma que “amb grup d'amics”. Els motius principals pels quals practiquen esport són: per la millora o el manteniment de la salut (74,9%), seguit del manteniment de la forma física (28,2%), en tercer lloc, hi ha l'opció de la diversió i passar el temps (27,6%) i hi ha un 27,3% que assegura que ho fa perquè li agrada l'esport.