Mostrant 380 de 1869 elements
La biblioteca del CIS reobre les portes al públic
La biblioteca del CIS reobre les portes al públic
  • 19 DE DES. 2023

La biblioteca del Centre d'Investigacions Sociològiques ha reobert les portes al públic després d'una remodelació de l'espai. Està oberta a tots els usuaris de més de 18 anys que necessitin fer ús dels seus fons i serveis; preferentment docents, investigadors i estudiants. El servei es realitza mitjançant cita prèvia i l'horari és de dilluns a divendres de 9.00 a 14.30 h. La sala compta amb 10 llocs per a l'estudi i un ordinador de consulta per a catàleg . Tots els fons estan disponibles per consultar-los a la Sala de Lectura sempre que l'estat de conservació d'aquests ho permeti. Els usuaris han de vetllar per una manipulació correcta dels fons consultats.   Sala de consulta de la Biblioteca del CIS. La col·lecció d'aquesta biblioteca s'inicia el 1963 amb la creació de l'Institut d'Opinió Pública (IOP), germen de l'actual CIS, des de llavors té com a funció principal la formació, custòdia i difusió del fons bibliogràfic del CIS i servir de suport a la tasca investigadora i docent desenvolupada per lOrganisme. Per això, disposa d'un complet fons bibliogràfic, tant de monografies com de publicacions periòdiques, especialitzat fonamentalment en temes de sociologia i ciència política. Tota la informació a la pestanya de 'Biblioteca' de la nostra web.

Noticia
Pròxim lliurament de l'avenç de resultats del 3429 'Índex de Confiança del Consumidor (ICC) de novembre 2023'
Pròxim lliurament de l'avenç de resultats del 3429 'Índex de Confiança del Consumidor (ICC) de novembre 2023'
  • 18 DE DES. 2023

El 19 de desembre , a les 12,30 h, l'avenç de resultats de l' ICC (Índex de Confiança del Consumidor) estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es) . L'ICC recull mensualment la valoració de l'evolució recent i les expectatives dels consumidors espanyols relacionades amb l'economia familiar, l'ocupació i les possibilitats d'estalvi i consum. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Notas de Prensa Avance ICC
Disponible l'estudi 3425 'Índice de Confianza del Consumidor (ICC). Octubre 2023'
Disponible l'estudi 3425 'Índice de Confianza del Consumidor (ICC). Octubre 2023'
  • 15 DE DES. 2023

Ya está disponible el estudio 3425 'Índice de Confianza del Consumidor (ICC). Octubre 2023'. Tienen a su disposición el fichero de microdatos, los informes de marginales y cruces, y la documentación técnica. Pueden acceder a este estudio, desde el buscador del Catálogo de Estudios o directamente a través del enlace indicado abajo.

Estudio
Disponible l'estudi 3421 'Estudio sobre audiencias de medios de comunicación social'
Disponible l'estudi 3421 'Estudio sobre audiencias de medios de comunicación social'
  • 15 DE DES. 2023

Ya está disponible el estudio 3421 'Estudio sobre audiencias de medios de comunicación social' . Tienen a su disposición el fichero de microdatos, los informes de marginales y cruces, y la documentación técnica. Pueden acceder a este estudio desde el buscador del Catálogo de Estudios o directamente a través del enlace indicado abajo.

Estudio
El CIS recupera el llegat del sociòleg Alain Touraine
El CIS recupera el llegat del sociòleg Alain Touraine
  • 15 DE DES. 2023

El juny de 2023 moria a París, als 97 anys, el sociòleg francès Alain Touraine , considerat un dels grans sociòlegs del segle XX i XXI. Touraine, que va exercir de professor a diferents universitats de França i va ser professor convidat a les universitats internacionals més prestigioses, és autor de nombroses publicacions, com “Sociologia de l'acció” (1969), “La societat post-industrial” (1969), "Crítica de la modernitat" (1994), "Què és la democràcia" (1995), "Un nou paradigma per comprendre el món d'avui" (2005) o algunes més recents com "Després de la crisi" (2010) i " La fi de les societats” (2013). La seva activitat acadèmica, la seva visió sobre les societats, i també la seva personalitat, van tenir un fort impacte als pensadors i investigadors d'Europa, els Estats Units i l'Amèrica Llatina; regió a la qual va dedicar una part molt important de la seva obra. El Centre d'Investigacions Sociològiques ha organitzat aquest homenatge per posar en valor el seu llegat i l'actualitat del seu pensament centrat; entre altres matèries, en l'estudi i l'anàlisi de les societats actuals, els moviments socials, els valors europeus i els principis d'igualtat i diversitat com a nous reptes de les democràcies. A l'acte homenatge a Alain Touraine, hi han intervingut el president del CIS, José Félix Tezanos, la professora de Sociologia de la UNED, Verónica Díaz, la Catedràtica Emèrita de Sociologia, Marina Subirats, el director d'Estudis de l' École des Hautes Études a Sciences Socials de París, Michel Wieviorka i l'exministre d'Universitats, Manuel Castells. Tots ells han estat col·laboradors del sociòleg francès en èpoques diferents al llarg de la seva trajectòria, compartint reflexions sobre la vigència de les seves idees al món actual així com l'empremta que Touraine va deixar en les seves trajectòries acadèmiques i professionals. Durant la ponència, la professora Verónica Díaz ha destacat el pensament de Touraine sobre Europa i ha ressaltat que “per al sociòleg francès calia una Europa forta i unida”. "Touraine considerava urgent crear una Unió Europea amb idees i valors més enllà de l'economia", ha assegurat la professora. La Catedràtica Marina Subirats ha indicat que Touraine "va ser el primer a parlar d'un canvi social en què cada cop prima més l'individualisme". El professor i deixeble de l'homenatjat, Michel Wieviorka , ha assegurat que “Touraine va ser el primer a parlar del terme societat postindustrial després del moviment industrial”. El Catedràtic i exministre d'Universitats, Manuel Castells, ha ressaltat que el projecte de Touraine "era comprendre els reptes del món a favor dels drets humans".   Intervé Manuel Castells. "Va estudiar la consciència feminista i el moviment de les dones, en què va creure com el més important del canvi social", ha asseverat Castells, que a més, ha explicat que "el subjecte era el més important per a Touraine. El subjecte pot ser una acció col·lectiva o individual que té capacitat de transformar les societats, les normes i les institucions”.   Vídeo  

Noticia
El 57,5% dels espanyols considera que la sanitat pública funciona bé, encara que necessita canvis
El 57,5% dels espanyols considera que la sanitat pública funciona bé, encara que necessita canvis
  • 14 DE DES. 2023

El Centre d'Investigacions Sociològiques ha realitzat la tercera onada del baròmetre Sanitari en conveni amb el Ministeri de Sanitat, on es pregunta pel grau de satisfacció amb el sistema públic de salut i quins aspectes funcionen o creuen que es poden millorar. Els espanyols valoren positivament el sistema sanitari públic i continua sent la primera opció per sobre del sistema privat. Un 57,5% assegura que el sistema sanitari funciona força bé, encara que són necessaris canvis, mentre que un 15% afirma que “funciona malament i necessita canvis profunds”. En puntuar el sistema de salut de l'1 al 10, -sent un 10 “molt satisfets” i un 1 “molt insatisfets”- els espanyols posen un 6,24 de mitjana a la sanitat pública. El sistema públic de salut continua sent la primera opció El 71% dels espanyols ha assegurat que prefereix les consultes amb els seus metges de capçalera i pediatria a la sanitat pública, davant del 26,2% que ha afirmat que en centres privats. Xifres semblants quan es tracta d'ingressos a hospitals, un 75,4% escull els hospitals públics i un 20,5% els privats. Quan parlem de les consultes amb especialistes, les dades s'igualen, ja que un 39,7% ha assegurat que prefereix els centres privats, davant del 56,8% que prefereix els centres públics. Un 21,1% ha indicat que compta amb assegurança privada per haver-lo contractat ell o algun membre de la seva família, i dels que en té assegurança, la majoria assegura que ho han fet per la rapidesa amb què l'atenen (76,5%) . Valoració serveis sanitaris públics Les urgències '061' i el '112' són els serveis més ben valorats (7,44 sobre 10) com és habitual en aquest baròmetre, en segona posició està “l'ingrés i assistència en hospitals públics” amb un 7,27 i les "consultes d'atenció primària a centres de salut de metges de capçalera" en tercer lloc amb un 6,41. Les consultes d'especialistes són les menys valorades però aconsegueixen un 6 sobre 10. Sobre les llistes d'espera, el 70% dels espanyols que han requerit una cita amb el seu metge de capçalera durant els darrers 12 mesos han esperat més d'un dia per ser atès “perquè no hi havia cita abans”, només un 9,6% ha assegurat que va ser atès el mateix dia. A més, dels que van haver d'esperar més d'un dia per ser atesos, el 58,1% van esperar més d'una setmana.   Consultes d´atenció primària El personal d'infermeria i la confiança que transmet continua sent el servei més ben valorat de l'atenció primària amb un 7,89 sobre 10, per darrere el personal mèdic i la confiança i la seguretat que donen amb un 7,77. En tercera posició, els pacients valoren positivament la informació que reben sobre els seus problemes de salut (7,42) i el coneixement i el seguiment que es fa des dels centres d'atenció primària als problemes de salut aconsegueixen un 7,20. El pitjor valorat, encara que gairebé aconsegueix notable, és “el temps dedicat pel personal mèdic a cada malalt” amb un 6,86. Un 80,9% dels que han tingut alguna consulta amb els metges de capçalera aquest darrer any ha assegurat que l'atenció que han rebut ha estat “molt bona o bona”. Només un 4,3% han indicat que ha estat “dolenta o molt dolenta”. A més, un 61,7% de les persones que han tingut un problema de salut durant els darrers 12 mesos i han necessitat parlar amb el seu metge ho han pogut fer, però un 10,7% ha assegurat que no han pogut quan ho han necessitat . D'aquells que no ho han pogut fer, un 31,9% és perquè “li van donar cita per a molts dies després i va acabar anant a urgències”, i un 22,2% “li van donar cita per a dies després i ja no va ser necessària la consulta ”. Un 10% va acabar a consulta privada perquè li donaven cita per a molts dies després. Via telefònica Un 32,2% dels espanyols han asseverat que totes les consultes amb el metge haurien de ser presencials, mentre que un 65,5% ha indicat que “algunes de les consultes es poden fer per telèfon i d'altres haurien de ser presencials”, i només un 1,5% ha respost que es podrien fer totes per telèfon. Els pacients que han estat atesos per telèfon durant els darrers dotze mesos creuen que és més còmode per al metge (71,3%), però un 55,2% ha indicat que no és còmode per poder explicar-se com en una consulta cara a cara . I un 59,2% dels pacients ha assegurat que s'entenen les indicacions del metge igual de bé que a la consulta presencial. Aquestes i altres dades les podeu consultar a la nostra pàgina web (www.cis.es), a la tercera onada del baròmetre sanitari que s'ha realitzat del 16 al 19 d'octubre, amb una mostra de 2.617 entrevistes. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25.

Nota Informativa
Propera publicació de l'estudi 3426 ‘Barómetro sanitario 2023 (tercera oleada)'
Propera publicació de l'estudi 3426 ‘Barómetro sanitario 2023 (tercera oleada)'
  • 13 DE DES. 2023

El 14 de desembre de 2023, a partir de les 12.30 h, el 'Barómetro sanitario 2023 (tercera oleada)' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Podran accedir a aquest estudi, des de la web del CIS pel "Catàleg d'estudis". Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Notas de Prensa Estudio
El CIS homenatja el sociòleg francès Alain Touraine
El CIS homenatja el sociòleg francès Alain Touraine
  • 10 DE DES. 2023

L'acte homenatge tindrà lloc aquest dilluns 11 de desembre a la sala d'actes del CIS a les 18:00h . Hi intervindran: José Félix Tezanos Tortajada , President del CIS i Catedràtic Emèrit de Sociologia Verónica Díaz Moreno , Professora de Sociologia de la Universitat d'Educació a Distància Marina Subirats Martori , Catedràtica Emèrita de Sociologia Michel Wieviorka , Director d'Estudis de l'École des Hautes Études a Sciences Socials de Paris Manuel Castells Oliván , Catedràtic de Sociologia i exministre d'universitats.   Per seguir l'acte en streaming useu el següent enllaç:   https://www.youtube.com/watch?v=tFsvk-dwocw  

Noticia
La confiança dels espanyols a la Constitució augmenta amb el pas dels anys
La confiança dels espanyols a la Constitució augmenta amb el pas dels anys
  • 06 DE DES. 2023

La Constitució del 1978, aprovada pels espanyols en referèndum celebrat el 6 de desembre i que va entrar en vigor el 29 de desembre d'aquell mateix any, concita el suport i la confiança dels espanyols. A l'últim estudi del CIS sobre Tendències Socials (III) publicat el 27 de novembre passat, els espanyols aproven la seva confiança en la Carta Magna atorgant una valoració de 6,59 de mitjana. Aquesta confiança ha augmentat respecte al mateix estudi realitzat el 2022 on els ciutadans puntuaven la seva confiança a la Constitució amb un 6,36 de mitjana, mentre que a l'estudi dut a terme el 2021 la puntació arribava al 6,18.

Noticia
La revista de Sociologia del CIS, la REIS, ja té nova web
La revista de Sociologia del CIS, la REIS, ja té nova web
  • 30 DE NOV. 2023

Seguint l'estela de la renovació tecnològica del CIS, ja hi ha disponible la nova pàgina web de REIS, la revista de Sociologia que edita el CIS. La revista ofereix un aspecte molt més modern i funcional, per a la gestió editorial dels articles científics que s'hi publiquen, i integra la darrera versió del Programari Open Journal Systems (OJS). Aquest nou portal presenta un disseny innovador com a gestor editorial, adaptat als nous requeriments tecnològics. Aquest nou portal facilitarà als usuaris l'enviament d'articles i la gestió d'aquests fins a la publicació. La nova web dota l'organisme d'una eina actualitzada per a la difusió de contingut científic i per promoure'n l'accés obert. Es podran consultar els continguts de la REIS de l´1 al 184. Per accedir al nou portal visiteu: www.reis.cis.es

Noticia
Els alumnes i les alumnes de periodisme de la Universitat de Valladolid visiten el CIS
Els alumnes i les alumnes de periodisme de la Universitat de Valladolid visiten el CIS
  • 28 DE NOV. 2023

Un centenar d'alumnes de la Facultat de Periodisme de la Universitat de Valladolid van visitar dijous passat, dia 23, l'exposició del 60è aniversari de la creació de l'Institut de l'Opinió Pública-Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). Els estudiants de 3r i 4t curs van poder contemplar l'exposició amb material històric de gran valor sociològic, ubicada al saló d'actes del CIS que acull l'exposició, així com les sales on es duen a terme els estudis qualitatius i la biblioteca que hi guarda tots els estudis.

Noticia
Un 68,7% dels espanyols creuen que l'Estat ha d'intervenir a l'economia
Un 68,7% dels espanyols creuen que l'Estat ha d'intervenir a l'economia
  • 27 DE NOV. 2023

El CIS ha realitzat la tercera enquesta sobre tendències socials en què es pregunta als ciutadans per qüestions com la igualtat, l'automatització del treball, el paper de l'Estat a la vida dels espanyols o pel futur polític i social d'aquí a 10 anys , entre altres temes. En termes generals, al 59,8% de les persones els interessa “molt o força” les qüestions polítiques, davant d'un 17,3% que ha contestat que els interessa “poc o res”. Un 22,3% no tenen especial interès. Aquestes dades reflecteixen un increment de l'interès per les qüestions polítiques a Espanya de 10,2 punts percentuals des de l'any 2021, quan el percentatge dels espanyols que els interessava la política “molt o força” era del 49,6%. Pel que fa a les decisions polítiques preses durant els dos darrers anys -com poden ser votar, no votar o manifestar-se per alguna cosa-, un 40,7% manifesta que li ha influït l'actuació d'un candidat o candidats, un 22,4% les xarxes socials i un 21,3% alguna persona concreta de la família o els amics. El paper de l'Estat a la vida econòmica El 68,7% dels enquestats entén que l'Estat sí que ha d'intervenir a l'economia, mentre que un 23,15 respon que no. Un 3,2% afirma que depèn de les condicions econòmiques i un 1,9% té dubtes. Dels que enquestats favorables a la intervenció, un 82,9% assegura que “només ha d'intervenir en determinats sectors d'interès públic i fixant orientacions generals”; per contra, un 14,2% assegura que “ha de dirigir i planificar tota activitat econòmica”. Afavorir la igualtat A un 57,6% dels espanyols els sembla que s'ha de donar més importància a la nostra societat a afavorir la igualtat i solidaritat entre les persones, mentre que un 33,6% ha indicat que cal donar més importància a “fer possible que cada com arribi el més alt que pugui amb el seu esforç i la seva feina”. Si comparem la dada amb els dos anys anteriors, l'evolució de les persones que creuen que cal afavorir la igualtat té una tendència descendent, ja que el 2021 era un 62,7% el total de persones que estaven a favor d'això i en 2022 ja va baixar al 60,7%. Per contra, augmenta l'evolució sobre el pensament de l'esforç individual, que ha augmentat 7,3 punts des del 2021, quan eren un 26% els que es decantaven per aquesta opció.     Aprovat per a la Constitució de 1978 Pel que fa a la confiança que genera entre els ciutadans certes organitzacions i institucions, la Constitució Espanyola és la favorita per als espanyols, amb una puntuació de 6,59 de mitjana, i és l'única que aprova. La Justícia queda en segon lloc amb un 4,98, el Parlament espanyol arriba a un 4,35, els mitjans de comunicació un 4,12, el Govern aconsegueix un 3,99, i partits i sindicats un 3,82. Dins de 10 anys… El 70,3% dels espanyols entén que hi haurà “molts o força canvis” socials i econòmics. Un 39,1% estima que aquests canvis seran positius, mentre que un 35,4% afirma que seran “negatius o molt negatius”. Quan es pregunta per la influència mundial dels països, el 72,2% afirma que la Xina tindrà més que ara, com els Països Àrabs, ja que el 47,2% assegura que augmentarà la seva influència. Pel que fa a la Unió Europea, el 35% indica que en tindrà més que ara, un 31,1% i un 30,4% menys que ara. Sobre el futur de l'automatització de la feina, el 81,5% dels espanyols pensen que el nombre de robots i sistemes automàtics augmentarà molt o força en els propers deu anys. A més, el 45,7% indica que la utilització dels robots donarà lloc a un augment de l'atur. Per contra, només un 16,1% afirma que donarà lloc a la creació de més llocs de treball. Aquestes dades i altres es troben recollides a l'enquesta sobre tendències socials que s'ha realitzat del 24 al 31 d'octubre i compta amb una mostra de 4.121 entrevistes. Està a disposició de tots els mitjans a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es).

Nota Informativa
Pròxim lliurament de l'avanç de resultats del 3424 ‘Encuesta sobre tendencias sociales (III)’
Pròxim lliurament de l'avanç de resultats del 3424 ‘Encuesta sobre tendencias sociales (III)’
  • 24 DE NOV. 2023

El 27 de novembre, a les 13,00 h, l'avanç de resultats de l'Encuesta sobre tendencias sociales (III)’ estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Notas de Prensa Avance Estudio