Últimes notícies del CIS

El 23 d'abril, a partir de les 13,00 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Opiniones y actitudes ante la Unión Europea' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

L'estudi 3448 'Preelectoral del País Vasco. Elecciones autonómicas 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

La confiança del consumidor se situa en 82,5 punts, cosa que representa 4,1 punts més que la dada del mes anterior. Aquest augment de l'índex es deu a l'evolució dels dos components: d'una banda, la valoració de la situació actual puja 5,3 punts i, de l'altra, la valoració de les expectatives creix 2,8 punts respecte al mes de febrer. Quant a l'índex de valoració de la situació actual arriba aquest mes a 76 punts, amb un creixement de 5,3 punts en relació amb l'obtingut al febrer. Això suposa una pujada reflex de l'evolució dels tres components: la valoració de la situació econòmica actual puja 8,2 punts respecte al mes de febrer, situant-se en 64,6 punts; mentre que la valoració de la situació de les llars creix 2,6 punts, arribant als 84,4 punts i la valoració del mercat de treball arriba a 78,9 punts, 5,1 punts més que el mes anterior. L'Índex d'Expectatives arriba aquest mes de març als 89,1 punts, un resultat 2,8 punts més gran que els 86,3 punts registrats al mes de febrer. Aquest resultat es deu a l'evolució dels seus tres components: la valoració de l'evolució de l'economia en el futur amb 80 punts, la valoració de la futura situació de les llars presenta una lleugera pujada de 0,9 punts, assolint els 103,6 punts i les expectatives sobre el futur del mercat de treball augmenten 3,1 punts, situant-se aquest mes de març. Les dades de l'ICC del CIS es basen en una mostra representativa de la població espanyola de 3.024 entrevistes fetes entre el 25 i el 27 de març.

El 16 de abril, a les 13,00 h, l'avanç de resultats de l'ICC (Índice de Confianza del Consumidor) estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). L'ICC recull mensualment la valoració de l'evolució recent i les expectatives dels consumidors espanyols relacionades amb la seva economia familiar, l'ocupació i les possibilitats d'estalvi i consum. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El divendres 12 d'abril, estudiants del Màster de Consum i Comerç i Aula Laboratori de Teatre Social, de la Universitat Complutense de Madrid, en una visita organitzada per la Professora Dra. María José Díaz Santiago, de la Unitat Departamental de Sociologia Aplicada, de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, la visita CIS. També rebem la visita d´una delegació de 31 estudiants de la Facultat de Ciències Socials i Jurídiques de la Universitat Carlos III de Madrid. La majoria dels alumnes són del quart any del doble grau de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Carlos III.

El CIS ha realitzat el baròmetre mensual amb les qüestions habituals com ara l'estimació de vot, els problemes que afecten els espanyols, els conflictes internacionals o la Unió Europea, entre altres qüestions. Estimació de vot i preferència de president de govern El Partit Popular aconseguiria aquest mes el 33,5% dels vots, seguit del PSOE, amb el 32,5%. En tercer lloc, se situaria VOX amb el 10,1% i SUMAR obtindria el 8,2% dels vots. Podem assoliria un 3,1%. Pedro Sánchez és el preferit com a president del Govern per al 25,3% dels espanyols, a 8,7 punts d'Alberto Núñez Feijóo, que ho és per al 16,6%. Yolanda Díaz és la favorita per al 6,5%, Santiago Abascal per al 6,4% i Isabel Díaz Ayuso per al 5,6%. Sobre els enquestats definits les distàncies augmenten: Un 38,9% dels enquestats que donen la seva opinió prefereixen Pedro Sánchez com a president del Govern, traient 13,4 punts d'avantatge a Feijóo, que prefereixen el 25,5%, amb Yolanda Diaz en tercera posició amb un 10%. Pel que fa a la valoració de líders, el president del govern Pedro Sánchez és el més ben valorat amb un 4,22, seguit d'Alberto Núñez Feijóo amb un 4,14, Yolanda Díaz amb un 4,07 i Santiago Abascal amb un 2,81. Pel que fa als ministres del Govern, la ministra de Defensa, Margarita Robles, és la més ben valorada amb un 5,06, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, és el segon més ben valorat amb un 4,73 i en tercer lloc hi ha el ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2023, Pablo Bustinduy amb un 4,66. La Unió Europea i conflictes internacionals El 81,2% de la població coincideix que les decisions que es prenen a Europa influeixen “molt o força” a la vida dels espanyols. Un 13,2% creu que hi influeixen poc i 2,9% res. A més, per al 25,7% el PSOE és el partit que defensa millor els interessos d'Espanya a la Unió Europea, seguit del Partit Popular (17,8%). Un 5,6% assegura que és VOX el partit que defensa millor els interessos del país. Sobre la guerra a Gaza, el 67% dels enquestats assegura que els preocupa “molt o força”, un 15,4% diu que “poc o res” i un 16,2% afirma estar “alguna cosa” preocupats. Pel que fa a la invasió de Rússia a Ucraïna, un 69,4% assegura que el preocupa “molt o força”, a un 15,9% “poc o res” i un 13,7% diu que està “una cosa” preocupada. El canvi climàtic preocupa “bastant o molt” el 73,9%. Situació econòmica i principals problemes Augmenten les persones que asseguren que la seva situació econòmica personal és “molt bona o bona” arribant al 63,4%, davant del 24,8% que diu que és “dolenta o molt dolenta” i un 11,1% que afirma que és regular. Els problemes que més afecten els espanyols de manera personal en aquests moments són la crisi econòmica i els d'índole econòmica (36,7%), la sanitat que puja gairebé 3 punts respecte al mes passat (18,4%), els problemes relacionats amb la qualitat de l'ocupació (16,6%) i l'atur (13,2%) Aquestes i altres dades es troben recollides al baròmetre mensual realitzat de l'1 al 4 d'abril amb 4.032 entrevistes.  

El 11 de abril, a les 13,00 h, l'avanç de resultats del 'Barómetro de abril 2024' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El CIS ha realitzat l'enquesta Campanya de les eleccions autonòmiques del País Basc davant les eleccions que se celebraran el proper 21 d'abril. Aquest estudi revela un lleuger avantatge d'EH-Bildu (34,2%-35,1%), sobre el PNB que obtindria entre el 32,6% i el 33,5%. El PSOE es consolidaria com a tercera força (13,3%-14,1%). El PP seria la quarta força del parlament basc amb 6,7%-7% de. Elkarrekin-Podem trauria entre el 3,1%-3,2% dels vots. Sumar, obtindria entre el 3,1% i el 3,6% i VOX trauria entre el 2,7% i el 3%. La Premsa, preferida per informar-se El mitjà preferit pels bascos per informar-se sobre els programes dels partits i les propostes dels candidats és la premsa en format imprès o digital amb un 62,4%, seguit per la televisió per a un 59,6%. La ràdio ocupa el tercer lloc, amb un 40,6% i en quart lloc s'ubiquen les xarxes socials que és el mitjà elegit pel 37,6%. Sobre el seguiment de la campanya en mitjans de comunicació, un 37,8% assegura que l'ajuda “molt o força” per veure les diferències que hi ha entre uns partits i els altres, un 88,5% diu que li serveix de “poc o res” per canviar la decisió del seu vot i un 65,1% reconeix que no ajuda a conèixer millor els candidats. El 42,7% dels bascos assegura estar seguint amb “molt o força interès” les notícies i temes relacionats amb les properes eleccions autonòmiques, mentre que un 56,6% afirma tenir “poc o cap” interès sobre el tema. A l'hora de votar El 71,8% assegura que en aquestes eleccions donarà més importància al partit polític a l'hora de votar, un 14,4% al candidat, i un 4,8% afirma que a totes dues coses. A més, un 3,2% diu que el que li importa més és el programa electoral. Fidelitat i decisió de vot Un 31,6% dels bascos afirma que vota sempre pel mateix partit, un 25,8% que en general “sol” votar sempre pel mateix partit i un 35,1% segons “el que més el convenci en aquest moment”, voten per un partit o un altre, o no voten. Un 57,2% assegura que decideix el vot molt abans de l'inici de la campanya electoral, un 10,6% ho fa al començament de la campanya, un 16,9% durant la darrera setmana de campanya, un 5,1% durant la jornada de reflexió i un 6,9% el mateix dia de les eleccions. A més a més, un 1,5% ja té clar que s'abstindrà. A més, el 67,1% dels enquestats afirma que ja ha decidit el vot per al 21 d'abril, mentre que el 30,1% diu que encara dubta. Valoració candidats El candidat d'EH Bildu, Pello Otxandiano, és el més ben valorat amb un 5,51, en segon lloc, hi ha el candidat del PNB, Imanol Pradales, amb un 5,47. En tercera posició hi ha el candidat del PSE, Eneko Andueza, amb un 4,70 i segueix la candidata de Podem, Miran Gorratxategi, amb un 4,41. El candidat que els bascos creuen que es preocupa més pels problemes d'Euskadi és Otxandiano amb un 25,7%, seguit de Pradales amb el 24,8% i Andueza amb un 5%. Preferència com Lehendakari A un 29,8% dels bascos els agradaria que guanyés les eleccions EAJ-PNB, seguit d'EH Bildu (29%) i PSE-EE-PSOE (11,2%). El 28,2% vol que Imanol Pradales sigui el lehendakari del País Basc després de les eleccions autonòmiques, un 26,8% vol que sigui Otxandiano i un 8,9% vol que sigui el candidat del PSE, Eneko Andueza. Un 4% assenyala el candidat del PP, Javier de Andrés. Aquestes i altres dades es troben recollides a l'enquesta preelectoral realitzada del 18 al 22 de març amb 4.998 entrevistes.

El 10 d'abril , a les 13,00 h , l'avenç de resultats de l'estudi ' Campanya de les eleccions autonòmiques del País Basc 2024 ' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www. cis.és). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25/664 470 083. Aquesta informació pot ser utilitzada en part o en la seva integritat sense necessitat de citar fonts.

El CIS ha realitzat una nova enquesta sobre els 'Hàbits esportius a Espanya (V)' en què es pregunta a la ciutadania sobre l'esport què fan, si els agrada o no practicar-ho i sobre la seva salut i forma física, entre d'altres qüestions. La institució recupera amb aquest estudi la sèrie que es realitzava anteriorment sobre l'exercici físic al nostre país. El 47,9% afirma que practica “un o diversos esports”, mentre que un 34,9% diu que “ho ha practicat, però ja no”, i un 17,1% diu que “no en practica cap”. El 57,9% assegura que els agradaria millorar la seva forma física, davant d'un 26,5% que diu que està satisfet amb el seu estat, només a un 14,9% no el preocupa gaire el seu estat actual de forma. Només un 5,4% considera que té una forma física “excel·lent”, un 36,6% assegura que la seva forma és “bona” i un 42,6% diu que “acceptable”. Per contra, un 14,8% indica que té una forma física entre “deficient i francament dolenta”. Estat de salut i felicitat El 82,5% assegura que se senten “bé o molt bé” i només un 11,5% diuen sentir-se “malament o molt malament”. Un 5,5% ha contestat que “ni bé ni malament”. Pel que fa al benestar propi, 86,5% afirma sentir-se “bé o molt bé” i només un 8,8% “malament o molt malament”. Sobre la felicitat en termes generals, els espanyols aproven amb nota ja que s'autoavaluen amb un 7,69 de mitjana sobre 10 quant a si es consideren persones felices o no. Hàbits i rutines Un 66,2% assegura que sol sortir a caminar o passejar amb “el propòsit de millorar o mantenir la forma física”, mentre que un 33,6% no ho fa. A més, un 40,6% dels espanyols diu que ho fa “tots o gairebé cada dia”, un 14,2% “dues o tres vegades per setmana” i un 5,3% surt a caminar els caps de setmana. Respecte al dia a dia a la feina, un 36,6% incideix que passa “assegut el major temps del dia”, un 27,4% ho passa “caminant, amb desplaçaments freqüents”, un 23,8% “passa dempeus la major part del temps i sense fer grans esforços”. Només un 9,5% fa “un treball pesant, amb grans esforços físics”. Pràctica esportiva Sobre les persones que practiquen actualment esport, el 33,3% assegura que el realitza “de vegades sol i d'altres en grup”, el 31,2% que “la major part de vegades ho fa sol” i el 20,8% afirma que “amb grup d'amics”. Els motius principals pels quals practiquen esport són: per la millora o el manteniment de la salut (74,9%), seguit del manteniment de la forma física (28,2%), en tercer lloc, hi ha l'opció de la diversió i passar el temps (27,6%) i hi ha un 27,3% que assegura que ho fa perquè li agrada l'esport.  

L'estudi 3446 'Postelectoral de Galicia. Elecciones autonómicas 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

El 9 d'abril, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Hábitos deportivos en España (V)' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

L'estudi 3444 'Índice de Confianza del Consumidor (ICC). Febrero 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

50 estudiants de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat de Granada han visitat aquest dijous, dia 4, les instal·lacions del CIS on van poder contemplar l'exposició del 60è aniversari de la institució, així com les diferents dependències del centre com la biblioteca on es guarden totes les enquestes i les sales on es duen a terme els estudis qualitatius. L'alumnat ha estat acompanyat pel Sr. Francisco Javier Alarcón González, professor de Ciència Política i de l'Administració de la Facultat de Granada i per Carmen Cortés Cabillas de la Delegació d'Estudiants de la Facultat de Granada.           Visita a l'exposició Visita a l'exposició

El CIS ha realitzat l'enquesta preelectoral per als comicis que se celebraran al País Basc el proper 21 d'abril. Aquest estudi revela que el PNB guanyaria les eleccions amb el 36,1% dels vots i aconseguiria entre 30 i 31 escons. EH Bildu seria segona força política amb el 33% i obtindria entre 28 i 29, el PSE arribaria al 13,1% i entre 10 i 11 escons. El PP seria la quarta força del parlament basc amb un 7,7% de suport i tindria entre 5 i 6 escons. Sumar amb el 3,7% podria tenir entre 0 i 2 escons, Podem trauria el 2,5% dels vots i es podria quedar entre 0 i 1 escó i Vox, amb un 1,9% d'estimació de vot, entre 0 i 1. El 41,4% dels bascos assegura estar seguint amb “molt o força interès” les notícies i temes relacionats amb les properes eleccions autonòmiques, mentre que un 57,6% afirma tenir “poc o cap” interès sobre el tema. A l'hora de votar El 73,7% indica que tindrà més en compte els temes propis del País Basc que no pas els temes generals que afecten Espanya, un 19% que pensarà abans en els temes principals del país. I un 5,7% pensa tant en els temes de la comunitat com del país. A més, el 70,9% assegura que en aquestes eleccions donarà més importància al partit polític a l'hora de votar, un 17,1% al candidat, i un 3,6% afirma que ambdues coses. Fidelitat i decisió de vot Un 29,7% dels bascos afirma que vota sempre pel mateix partit, un 24,7% “sol” votar sempre pel mateix partit i un 40,5% segons el que més el convenci en aquell moment, voten per un partit o un altre, o no voten. Un 54,8% assegura que decideix el vot molt abans de l'inici de la campanya electoral, un 11% ho fa al començament de la campanya, un 20,2% durant la darrera setmana de campanya, un 4,9% durant la jornada de reflexió i un 6,1% el mateix dia de les eleccions. A més a més, un 1,2% ja té clar que s'abstindrà. Els joves de 25 a 34 anys (8,8%) i els de 18 a 24 anys (8,5%) són els que presenten percentatges més grans entre els que decideixen el seu vot a la jornada de reflexió. I les persones entre 35 i 44 anys (8,6%) i les de 45 a 54 anys (8%) les que més ho decideixen el mateix dia de les eleccions. Gestió del Govern Basc El 51% dels bascos afirma que el PNB ha fet una “molt bona o bona” gestió durant aquests darrers quatre anys al capdavant del govern. Un 8,5% pensa que ha estat regular i un 38,5% assegura que ha estat “dolenta o molt dolenta”. Sobre la gestió de la resta de partits, per al 53,1% la tasca que ha fet EH Bildu ha estat “molt bona o bona”, per al 39,9% la tasca del PSE ha estat “molt bona o bona”, 23,7% recolza la gestió d'Elkarrekin Podemos-IU i per al 9,6% la gestió del PP-Ciutadans ha estat “molt bona o bona”. Pel 52,6% dels bascos EH Bildu és el partit que “defensa millor la identitat, cultura i l'idioma euskera”, el 44,6% creu que el PNB és “el que millor defensa els interessos del País Basc”, i el 47,6% índica que el partit “més capacitat per governar el País Basc” és el PNB. Valoració candidats El candidat d'EH Bildu, Pello Otxandiano, és el més ben valorat amb un 5,64, en segon lloc, hi ha el candidat del PNB, Imanol Pradales, amb un 5,48. En tercera posició hi ha el candidat del PSE, Eneko Andueza, amb un 4,66 i segueix la candidata de Podem, Miran Gorratxategi, amb un 4,59. El candidat que els bascos creuen que està més preparat per resoldre els problemes d?Euskadi és Pradales amb un 28,8%, seguit d?Otxandiano amb el 21,3% i Andueza amb un 5,5%. Preferència com a Lehendakari i com a president del Govern El 30,4% vol que Imanol Pradales sigui el lehendakari del País Basc després de les eleccions autonòmiques, un 26,1% desitja que sigui Otxandiano i per a un 8,2% el candidat del PSE, Eneko Andueza. Un 4% assenyala el candidat del PP, Javier de Andrés. Pel que fa a qui prefereixen els bascos com a president del Govern d'Espanya en aquests moments, un 43% prefereix Pedro Sánchez. En segon lloc, un 9,6% assenyala Yolanda Díaz, i en tercer lloc Alberto Núñez Feijóo un 9,1%. Principals problemes Sobre els principals problemes d'Euskadi en aquests moments, el 16,1% afirma que la sanitat (Osakidetza) és el principal problema, seguit de l'atur per al 8,4% i en tercer lloc hi hauria els problemes polítics en general el 7,9% . Els segueix de prop la crisi econòmica per al 7,5% i l'habitatge es posa en cinquè lloc pel 7,3%. Aquestes i altres dades es troben recollides a l'enquesta preelectoral realitzada del 18 al 22 de març amb 4.998 entrevistes.

Madrid a 1 d'abril 2024. Avui, dia 1 d'abril a les 13,00 h, l'avanç de resultats de l'estudi ‘Preelectoral del País Vasco. Elecciones Autonómicas 2024' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Durant la presentació del llibre que ha editat el CIS, Juan Díez Nicolás, Francisco José Llera Ramo, Pilar Antolínez Merchán i Mayra Martínez Avidad, coautors de l'obra. Aquest llibre 'La globalització dels valors al món ia Espanya' pertany a la col·lecció Monografies i es pot trobar a la nostra llibreria a la venda. Aquest llibre ofereix l'anàlisi més àmplia en llengua castellana de les investigacions sobre valors (EVS i WVS) durant quaranta anys (1981-2022) en set onades, a 117 països, amb un total de més de 650 000 entrevistes personals, representant més del 85 % de la població mundial, per comparar les actituds respecte als valors. És una anàlisi comparada, que s'ofereix per a quatre nivells d'anàlisi: 7 onades, 10 regions geoculturals en què s'han agrupat els països, 10 països seleccionats i, per descomptat, Espanya, a la qual es dediquen tres capítols. Les anàlisis són descriptives i explicatives, pretenen conèixer les variables que expliquen millor les diferències entre les diferents unitats d'anàlisi, i s'han utilitzat molt diverses variables explicatives, com les socioeconòmiques clàssiques agrupades en l'índex de posició social, l'índex de materialisme-posmaterialisme, la generació, l'exposició a mitjans de comunicació tradicionals i les noves xarxes socials, la ideologia, i moltes altres. El marc teòric utilitzat ha inclòs principalment la teoria d'Inglehart sobre el canvi de valors a les societats industrials i postindustrials, la de Galtung sobre la difusió d'actituds i valors des del centre cap a la perifèria, i d'altres esmentades en una bibliografia molt àmplia de ciències socials. Una aportació nova és la construcció d'un Índex de Valors Tradicionals-Moderns basat en les onze qualitats o valors per les quals s'ha preguntat si s'haurien d'ensenyar als nens, i que és alternatiu al construït per Inglehart, amb què mostra una correlació robusta. Els autors formen part del grup de recerca INCISO i el Centre d'Investigacions sobre Valors, tots dos de la UCJC.

L'estudi 3445 'Barómetro de marzo 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.