Últimes notícies del CIS

L'estudi 3451 'Campaña de las elecciones autonómicas del País Vasco 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

El 23 d'abril, a partir de les 13,00 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Opiniones y actitudes ante la Unión Europea' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

L'estudi 3448 'Preelectoral del País Vasco. Elecciones autonómicas 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

La confianza del consumidor se sitúa en 82,5 puntos, lo que representa 4,1 puntos más que el dato del mes anterior. Este aumento del índice se debe a la evolución de sus dos componentes: por un lado, la valoración de la situación actual sube 5,3 puntos y, por otro, la valoración de las expectativas crece 2,8 puntos, respecto al mes de febrero. En cuando al índice de valoración de la situación actual alcanza este mes 76 puntos, con un crecimiento de 5,3 puntos en relación con el obtenido en febrero. Esto supone una subida reflejo de la evolución de sus tres componentes: la valoración de la situación económica actual sube 8,2 puntos respecto al mes de febrero, situándose en 64,6 puntos; mientras que la valoración de la situación de los hogares crece 2,6 puntos, alcanzando los 84,4 puntos y la valoración del mercado de trabajo llega a 78,9 puntos, 5,1 puntos más que el mes anterior. El Índice de Expectativas alcanza este mes de marzo los 89,1 puntos, un resultado 2,8 puntos mayor que los 86,3 puntos registrados en el mes de febrero. Este resultado se debe a la evolución de sus tres componentes: la valoración de la evolución de la economía en el futuro con 80 puntos, la valoración de la futura situación de los hogares presenta una ligera subida de 0,9 puntos, alcanzando los 103,6 puntos y las expectativas sobre el futuro del mercado de trabajo aumentan 3,1 puntos, situándose este mes de marzo en los 83,6 puntos. Los datos del ICC del CIS se basan en una muestra representativa de la población española de 3.024 entrevistas realizadas entre el 25 al 27 de marzo.  

El 16 de abril, a les 13,00 h, l'avanç de resultats de l'ICC (Índice de Confianza del Consumidor) estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). L'ICC recull mensualment la valoració de l'evolució recent i les expectatives dels consumidors espanyols relacionades amb la seva economia familiar, l'ocupació i les possibilitats d'estalvi i consum. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El viernes 12 de abril, estudiantes del Máster de Consumo y Comercio y Aula Laboratorio de Teatro Social, de la Universidad Complutense de Madrid, en una visita organizada por la Profesora Dra. María José Díaz Santiago, de la Unidad Departamental de Sociología Aplicada, de la Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales, estuvieron visitando las instalaciones del CIS y conociendo la Exposición del 60 Aniversario del CIS. También recibimos la visita de una delegación de 31 estudiantes de la Facultad de Ciencias Sociales y Jurídicas de la Universidad Carlos III de Madrid. La mayor parte de los alumnos son del cuarto año del doble grado de Ciencias Políticas y Sociología de la Universidad Carlos III.   

El CIS ha realizado el barómetro mensual con las cuestiones habituales como la estimación de voto, los problemas que afectan a los españoles, los conflictos internacionales o la Unión Europea, entre otras cuestiones. Estimación de voto y preferencia de presidente de gobierno El Partido Popular lograría este mes el 33,5% de los votos, seguido del PSOE, con el 32,5%. En tercer lugar, se situaría VOX con el 10,1% y SUMAR obtendría el 8,2% de los votos. Podemos alcanzaría un 3,1%. Pedro Sánchez es el preferido como presidente del Gobierno para el 25,3% de los españoles, a 8,7 puntos de Alberto Núñez Feijóo, que lo es para el 16,6%. Yolanda Díaz es la favorita para el 6,5%, Santiago Abascal para el 6,4% e Isabel Díaz Ayuso para el 5,6%. Sobre los encuestados definidos las distancias aumentan: Un 38,9% de los encuestados que dan su opinión prefieren a Pedro Sánchez como presidente del Gobierno, sacando 13,4 puntos de ventaja a Feijóo, al que prefieren el 25,5%, con Yolanda Diaz en tercera posición con un 10%. En cuanto a la valoración de líderes, el presidente del gobierno Pedro Sánchez es el mejor valorado con un 4,22, seguido de Alberto Núñez Feijóo con un 4,14, Yolanda Díaz con un 4,07 y Santiago Abascal con un 2,81. Respecto a los ministros del Gobierno, la ministra de Defensa, Margarita Robles, es la mejor valorada con un 5,06, el ministro de Economía, Carlos Cuerpo, es el segundo mejor valorado con un 4,73 y en tercer lugar está el ministro de Derechos Sociales, Consumo y Agenda 2023, Pablo Bustinduy con un 4,66. La Unión Europea y conflictos internacionales El 81,2% de la población coincide en que las decisiones que se toman en Europa influyen “mucho o bastante” en la vida de los españoles. Un 13,2% cree que influyen poco y 2,9% nada. Además, para el 25,7% el PSOE es el partido que mejor defiende los intereses de España en la Unión Europea, seguido del Partido Popular (17,8%). Un 5,6% asegura que es VOX el partido que mejor defiende los intereses del país.   Sobre la guerra en Gaza, el 67% de los encuestados asegura que les preocupa “mucho o bastante”, un 15,4% dice que “poco o nada” y un 16,2% afirma estar “algo” preocupados. En cuanto a la invasión de Rusia a Ucrania, un 69,4% asegura que le preocupa “mucho o bastante”, a un 15,9% “poco o nada” y un 13,7% dice estar “algo” preocupado. El cambio climático preocupa “bastante o mucho” al 73,9%. Situación económica y principales problemas Aumentan las personas que aseguran que su situación económica personal es “muy buena o buena” llegando al 63,4%, frente 24,8% que dice que es “mala o muy mala” y un 11,1% que afirma que es regular. Los problemas que más afectan a los españoles de manera personal en estos momentos son la crisis económica y los de índole económica (36,7%), la sanidad que sube casi 3 puntos respecto al mes pasado (18,4%), los problemas relacionados con la calidad del empleo (16,6%) y el paro (13,2%) Estos y otros datos se encuentran recogidos en el barómetro mensual realizado del 1 al 4 de abril con 4.032 entrevistas.  

El 11 de abril, a les 13,00 h, l'avanç de resultats del 'Barómetro de abril 2024' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El CIS ha realitzat l'enquesta Campanya de les eleccions autonòmiques del País Basc davant les eleccions que se celebraran el proper 21 d'abril. Aquest estudi revela un lleuger avantatge d'EH-Bildu (34,2%-35,1%), sobre el PNB que obtindria entre el 32,6% i el 33,5%. El PSOE es consolidaria com a tercera força (13,3%-14,1%). El PP seria la quarta força del parlament basc amb 6,7%-7% de. Elkarrekin-Podem trauria entre el 3,1%-3,2% dels vots. Sumar, obtindria entre el 3,1% i el 3,6% i VOX trauria entre el 2,7% i el 3%. La Premsa, preferida per informar-se El mitjà preferit pels bascos per informar-se sobre els programes dels partits i les propostes dels candidats és la premsa en format imprès o digital amb un 62,4%, seguit per la televisió per a un 59,6%. La ràdio ocupa el tercer lloc, amb un 40,6% i en quart lloc s'ubiquen les xarxes socials que és el mitjà elegit pel 37,6%. Sobre el seguiment de la campanya en mitjans de comunicació, un 37,8% assegura que l'ajuda “molt o força” per veure les diferències que hi ha entre uns partits i els altres, un 88,5% diu que li serveix de “poc o res” per canviar la decisió del seu vot i un 65,1% reconeix que no ajuda a conèixer millor els candidats. El 42,7% dels bascos assegura estar seguint amb “molt o força interès” les notícies i temes relacionats amb les properes eleccions autonòmiques, mentre que un 56,6% afirma tenir “poc o cap” interès sobre el tema. A l'hora de votar El 71,8% assegura que en aquestes eleccions donarà més importància al partit polític a l'hora de votar, un 14,4% al candidat, i un 4,8% afirma que a totes dues coses. A més, un 3,2% diu que el que li importa més és el programa electoral. Fidelitat i decisió de vot Un 31,6% dels bascos afirma que vota sempre pel mateix partit, un 25,8% que en general “sol” votar sempre pel mateix partit i un 35,1% segons “el que més el convenci en aquest moment”, voten per un partit o un altre, o no voten. Un 57,2% assegura que decideix el vot molt abans de l'inici de la campanya electoral, un 10,6% ho fa al començament de la campanya, un 16,9% durant la darrera setmana de campanya, un 5,1% durant la jornada de reflexió i un 6,9% el mateix dia de les eleccions. A més a més, un 1,5% ja té clar que s'abstindrà. A més, el 67,1% dels enquestats afirma que ja ha decidit el vot per al 21 d'abril, mentre que el 30,1% diu que encara dubta. Valoració candidats El candidat d'EH Bildu, Pello Otxandiano, és el més ben valorat amb un 5,51, en segon lloc, hi ha el candidat del PNB, Imanol Pradales, amb un 5,47. En tercera posició hi ha el candidat del PSE, Eneko Andueza, amb un 4,70 i segueix la candidata de Podem, Miran Gorratxategi, amb un 4,41. El candidat que els bascos creuen que es preocupa més pels problemes d'Euskadi és Otxandiano amb un 25,7%, seguit de Pradales amb el 24,8% i Andueza amb un 5%. Preferència com Lehendakari A un 29,8% dels bascos els agradaria que guanyés les eleccions EAJ-PNB, seguit d'EH Bildu (29%) i PSE-EE-PSOE (11,2%). El 28,2% vol que Imanol Pradales sigui el lehendakari del País Basc després de les eleccions autonòmiques, un 26,8% vol que sigui Otxandiano i un 8,9% vol que sigui el candidat del PSE, Eneko Andueza. Un 4% assenyala el candidat del PP, Javier de Andrés. Aquestes i altres dades es troben recollides a l'enquesta preelectoral realitzada del 18 al 22 de març amb 4.998 entrevistes.

El 10 d'abril , a les 13,00 h , l'avenç de resultats de l'estudi ' Campanya de les eleccions autonòmiques del País Basc 2024 ' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www. cis.és). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25/664 470 083. Aquesta informació pot ser utilitzada en part o en la seva integritat sense necessitat de citar fonts.

El CIS ha realitzat una nova enquesta sobre els 'Hàbits esportius a Espanya (V)' en què es pregunta a la ciutadania sobre l'esport què fan, si els agrada o no practicar-ho i sobre la seva salut i forma física, entre d'altres qüestions. La institució recupera amb aquest estudi la sèrie que es realitzava anteriorment sobre l'exercici físic al nostre país. El 47,9% afirma que practica “un o diversos esports”, mentre que un 34,9% diu que “ho ha practicat, però ja no”, i un 17,1% diu que “no en practica cap”. El 57,9% assegura que els agradaria millorar la seva forma física, davant d'un 26,5% que diu que està satisfet amb el seu estat, només a un 14,9% no el preocupa gaire el seu estat actual de forma. Només un 5,4% considera que té una forma física “excel·lent”, un 36,6% assegura que la seva forma és “bona” i un 42,6% diu que “acceptable”. Per contra, un 14,8% indica que té una forma física entre “deficient i francament dolenta”. Estat de salut i felicitat El 82,5% assegura que se senten “bé o molt bé” i només un 11,5% diuen sentir-se “malament o molt malament”. Un 5,5% ha contestat que “ni bé ni malament”. Pel que fa al benestar propi, 86,5% afirma sentir-se “bé o molt bé” i només un 8,8% “malament o molt malament”. Sobre la felicitat en termes generals, els espanyols aproven amb nota ja que s'autoavaluen amb un 7,69 de mitjana sobre 10 quant a si es consideren persones felices o no. Hàbits i rutines Un 66,2% assegura que sol sortir a caminar o passejar amb “el propòsit de millorar o mantenir la forma física”, mentre que un 33,6% no ho fa. A més, un 40,6% dels espanyols diu que ho fa “tots o gairebé cada dia”, un 14,2% “dues o tres vegades per setmana” i un 5,3% surt a caminar els caps de setmana. Respecte al dia a dia a la feina, un 36,6% incideix que passa “assegut el major temps del dia”, un 27,4% ho passa “caminant, amb desplaçaments freqüents”, un 23,8% “passa dempeus la major part del temps i sense fer grans esforços”. Només un 9,5% fa “un treball pesant, amb grans esforços físics”. Pràctica esportiva Sobre les persones que practiquen actualment esport, el 33,3% assegura que el realitza “de vegades sol i d'altres en grup”, el 31,2% que “la major part de vegades ho fa sol” i el 20,8% afirma que “amb grup d'amics”. Els motius principals pels quals practiquen esport són: per la millora o el manteniment de la salut (74,9%), seguit del manteniment de la forma física (28,2%), en tercer lloc, hi ha l'opció de la diversió i passar el temps (27,6%) i hi ha un 27,3% que assegura que ho fa perquè li agrada l'esport.  

L'estudi 3446 'Postelectoral de Galicia. Elecciones autonómicas 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

El 9 d'abril, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Hábitos deportivos en España (V)' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

L'estudi 3444 'Índice de Confianza del Consumidor (ICC). Febrero 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

50 estudiants de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat de Granada han visitat aquest dijous, dia 4, les instal·lacions del CIS on van poder contemplar l'exposició del 60è aniversari de la institució, així com les diferents dependències del centre com la biblioteca on es guarden totes les enquestes i les sales on es duen a terme els estudis qualitatius. L'alumnat ha estat acompanyat pel Sr. Francisco Javier Alarcón González, professor de Ciència Política i de l'Administració de la Facultat de Granada i per Carmen Cortés Cabillas de la Delegació d'Estudiants de la Facultat de Granada.           Visita a l'exposició Visita a l'exposició

El CIS ha realitzat l'enquesta preelectoral per als comicis que se celebraran al País Basc el proper 21 d'abril. Aquest estudi revela que el PNB guanyaria les eleccions amb el 36,1% dels vots i aconseguiria entre 30 i 31 escons. EH Bildu seria segona força política amb el 33% i obtindria entre 28 i 29, el PSE arribaria al 13,1% i entre 10 i 11 escons. El PP seria la quarta força del parlament basc amb un 7,7% de suport i tindria entre 5 i 6 escons. Sumar amb el 3,7% podria tenir entre 0 i 2 escons, Podem trauria el 2,5% dels vots i es podria quedar entre 0 i 1 escó i Vox, amb un 1,9% d'estimació de vot, entre 0 i 1. El 41,4% dels bascos assegura estar seguint amb “molt o força interès” les notícies i temes relacionats amb les properes eleccions autonòmiques, mentre que un 57,6% afirma tenir “poc o cap” interès sobre el tema. A l'hora de votar El 73,7% indica que tindrà més en compte els temes propis del País Basc que no pas els temes generals que afecten Espanya, un 19% que pensarà abans en els temes principals del país. I un 5,7% pensa tant en els temes de la comunitat com del país. A més, el 70,9% assegura que en aquestes eleccions donarà més importància al partit polític a l'hora de votar, un 17,1% al candidat, i un 3,6% afirma que ambdues coses. Fidelitat i decisió de vot Un 29,7% dels bascos afirma que vota sempre pel mateix partit, un 24,7% “sol” votar sempre pel mateix partit i un 40,5% segons el que més el convenci en aquell moment, voten per un partit o un altre, o no voten. Un 54,8% assegura que decideix el vot molt abans de l'inici de la campanya electoral, un 11% ho fa al començament de la campanya, un 20,2% durant la darrera setmana de campanya, un 4,9% durant la jornada de reflexió i un 6,1% el mateix dia de les eleccions. A més a més, un 1,2% ja té clar que s'abstindrà. Els joves de 25 a 34 anys (8,8%) i els de 18 a 24 anys (8,5%) són els que presenten percentatges més grans entre els que decideixen el seu vot a la jornada de reflexió. I les persones entre 35 i 44 anys (8,6%) i les de 45 a 54 anys (8%) les que més ho decideixen el mateix dia de les eleccions. Gestió del Govern Basc El 51% dels bascos afirma que el PNB ha fet una “molt bona o bona” gestió durant aquests darrers quatre anys al capdavant del govern. Un 8,5% pensa que ha estat regular i un 38,5% assegura que ha estat “dolenta o molt dolenta”. Sobre la gestió de la resta de partits, per al 53,1% la tasca que ha fet EH Bildu ha estat “molt bona o bona”, per al 39,9% la tasca del PSE ha estat “molt bona o bona”, 23,7% recolza la gestió d'Elkarrekin Podemos-IU i per al 9,6% la gestió del PP-Ciutadans ha estat “molt bona o bona”. Pel 52,6% dels bascos EH Bildu és el partit que “defensa millor la identitat, cultura i l'idioma euskera”, el 44,6% creu que el PNB és “el que millor defensa els interessos del País Basc”, i el 47,6% índica que el partit “més capacitat per governar el País Basc” és el PNB. Valoració candidats El candidat d'EH Bildu, Pello Otxandiano, és el més ben valorat amb un 5,64, en segon lloc, hi ha el candidat del PNB, Imanol Pradales, amb un 5,48. En tercera posició hi ha el candidat del PSE, Eneko Andueza, amb un 4,66 i segueix la candidata de Podem, Miran Gorratxategi, amb un 4,59. El candidat que els bascos creuen que està més preparat per resoldre els problemes d?Euskadi és Pradales amb un 28,8%, seguit d?Otxandiano amb el 21,3% i Andueza amb un 5,5%. Preferència com a Lehendakari i com a president del Govern El 30,4% vol que Imanol Pradales sigui el lehendakari del País Basc després de les eleccions autonòmiques, un 26,1% desitja que sigui Otxandiano i per a un 8,2% el candidat del PSE, Eneko Andueza. Un 4% assenyala el candidat del PP, Javier de Andrés. Pel que fa a qui prefereixen els bascos com a president del Govern d'Espanya en aquests moments, un 43% prefereix Pedro Sánchez. En segon lloc, un 9,6% assenyala Yolanda Díaz, i en tercer lloc Alberto Núñez Feijóo un 9,1%. Principals problemes Sobre els principals problemes d'Euskadi en aquests moments, el 16,1% afirma que la sanitat (Osakidetza) és el principal problema, seguit de l'atur per al 8,4% i en tercer lloc hi hauria els problemes polítics en general el 7,9% . Els segueix de prop la crisi econòmica per al 7,5% i l'habitatge es posa en cinquè lloc pel 7,3%. Aquestes i altres dades es troben recollides a l'enquesta preelectoral realitzada del 18 al 22 de març amb 4.998 entrevistes.

Madrid a 1 d'abril 2024. Avui, dia 1 d'abril a les 13,00 h, l'avanç de resultats de l'estudi ‘Preelectoral del País Vasco. Elecciones Autonómicas 2024' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Durant la presentació del llibre que ha editat el CIS, Juan Díez Nicolás, Francisco José Llera Ramo, Pilar Antolínez Merchán i Mayra Martínez Avidad, coautors de l'obra. Aquest llibre 'La globalització dels valors al món ia Espanya' pertany a la col·lecció Monografies i es pot trobar a la nostra llibreria a la venda. Aquest llibre ofereix l'anàlisi més àmplia en llengua castellana de les investigacions sobre valors (EVS i WVS) durant quaranta anys (1981-2022) en set onades, a 117 països, amb un total de més de 650 000 entrevistes personals, representant més del 85 % de la població mundial, per comparar les actituds respecte als valors. És una anàlisi comparada, que s'ofereix per a quatre nivells d'anàlisi: 7 onades, 10 regions geoculturals en què s'han agrupat els països, 10 països seleccionats i, per descomptat, Espanya, a la qual es dediquen tres capítols. Les anàlisis són descriptives i explicatives, pretenen conèixer les variables que expliquen millor les diferències entre les diferents unitats d'anàlisi, i s'han utilitzat molt diverses variables explicatives, com les socioeconòmiques clàssiques agrupades en l'índex de posició social, l'índex de materialisme-posmaterialisme, la generació, l'exposició a mitjans de comunicació tradicionals i les noves xarxes socials, la ideologia, i moltes altres. El marc teòric utilitzat ha inclòs principalment la teoria d'Inglehart sobre el canvi de valors a les societats industrials i postindustrials, la de Galtung sobre la difusió d'actituds i valors des del centre cap a la perifèria, i d'altres esmentades en una bibliografia molt àmplia de ciències socials. Una aportació nova és la construcció d'un Índex de Valors Tradicionals-Moderns basat en les onze qualitats o valors per les quals s'ha preguntat si s'haurien d'ensenyar als nens, i que és alternatiu al construït per Inglehart, amb què mostra una correlació robusta. Els autors formen part del grup de recerca INCISO i el Centre d'Investigacions sobre Valors, tots dos de la UCJC.