Últimes notícies del CIS

Es publica la Resolució definitiva del Centre d'Investigacions Sociològiques d'admissió al XXXIII Curs de Postgrau de formació d'especialistes en investigació social aplicada i anàlisi de dades 2024-2025 i l'adjudicació de les ajudes de matrícula vinculades a la realització del mateix.

El 17 de gener , a les 12,30 h , l'avenç de resultats del 'Baròmetre de gener 2025' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Beques de formació per a postgraduats 2025: Es publica l'adjudicació provisional .

El CIS ha realitzat el baròmetre mensual amb les preguntes habituals com ara la intenció de vot, la valoració de líders o les qüestions relacionades amb l'actualitat com la DANA que va afectar València. EL PSOE obté un 32,2% d?estimació de vot segons el baròmetre del desembre, seguit del Partit Popular amb un 28,4%. Vox aconseguiria el 12,2% mentre que Sumar obtindria el 7%, Podem arribaria al 4,1%, i S'ha acabat la Festa al 2,8%. Valoració de líders polítics i preferència com a president Pedro Sánchez és el polític més ben valorat amb una puntuació mitjana de 4; seguit de Yolanda Díaz que aconsegueix un 3,98, Alberto Núñez Feijóo obté una nota de 3,64, mentre que Santiago Abascal arriba a un 2,87. Pel que fa a la preferència com a president del govern, Pedro Sánchez és el favorit per al 42% dels enquestats que donen la seva opinió, traient 23,7 punts d'avantatge a Alberto Núñez Feijóo que ho és per al 18,3%, Isabel Díaz Ayuso per a l'11,3%, Santiago Abascal per al 9,9. La DANA Se la relaciona amb el canvi climàtic El 99,7% dels espanyols considera “molt o força greus” els efectes de la DANA a la Comunitat Valenciana, a més el 71,3% el relaciona directament amb el canvi climàtic, mentre que un 17,5% diu que és un fenomen totalment aïllat. Sobre les probabilitats que torni a passar un fenomen com aquest en els propers dos o tres anys, els enquestats ho veuen altament probable amb un 7,51 sobre 10 quant a les possibilitats. Preocupació per veure's afectats per aquest tipus de catàstrofes Un 56,1% d'enquestats assegura que el preocupa molt o força veure's afectat per una catàstrofe d'aquest tipus, però un 41,1% afirma que poc o res. Si observem aquesta mateixa dada entre els valencians la preocupació augmenta fins al 70,7%, i els que diuen que els preocupa poc o gens baixa fins al 26,5%. Hi ha consens quant a la importància que es prenguin mesures prèvies per protegir la ciutadania contra els efectes de la crisi climàtica amb un 9,18 sobre 10. Els qui han de prendre mesures Sobre qui li correspondria prendre mesures per fer front a les conseqüències del canvi climàtic, un 38,9% diu que a totes les administracions públiques, un 29% assegura que el Govern central i un 10,7% els governs autonòmics. Més recursos als Pressupostos Generals de l'Estat El 82% dels enquestats opina que s'haurien de dedicar més recursos als Pressupostos Generals de l'Estat a organismes dedicats a fer front a fenòmens com la DANA, mentre que un 14,1% no creu que sigui necessari. Entre els valencians, estan a favor de dedicar més recursos un 85,3%, mentre que un 11,5% assegura que no és necessari. Impotència, ràbia i solidaritat, són les tres emocions que els enquestats han experimentat amb més intensitat en conèixer les conseqüències materials, econòmiques o personals de la DANA Problemes a Espanya El principal problema que hi ha actualment a Espanya segons els enquestats és l'habitatge (22,3%), seguit de l'atur que ho és per al 18,7%, i la crisi econòmica en tercer lloc per al 17,6%. Els principals problemes que afecten personalment els enquestats són la crisi econòmica i els problemes d'índole econòmica per al 25,4%, la sanitat en segon lloc (20,7%) i l'habitatge en tercera posició per al 17,3%. Situació econòmica El 62,7% dels espanyols considera que la seva situació econòmica personal actualment és molt bona o bona davant del 24,7% que afirma que és dolenta o molt dolenta. En preguntar per la situació econòmica general d'Espanya, el 34,4% la considera molt bona o bona davant d'un 55,5% que diu que és molt dolenta o dolenta. Aquestes i altres dades es troben recollides al baròmetre realitzat del 2 al 9 de desembre, amb 4.621 entrevistes.

Ja està disponible l'estudi 3488 'Índex de Confiança del Consumidor (ICC). Novembre 2024'. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

El 19 de desembre , a les 12,30 h , l'avenç de resultats del 'Baròmetre de desembre 2024' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Ja està disponible l'estudi 3484 'Baròmetre sanitari 2024 (tercera onada)'. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

El darrer Baròmetre Sanitari realitzat pel CIS i el ministeri de Sanitat assenyala que la satisfacció dels usuaris amb latenció primària creix fins al 84,2%. Els aspectes més ben valorats pels pacients continuen sent la confiança i la seguretat que transmet tant el personal d'infermeria com el personal mèdic (8,13 i 7,89 sobre 10, respectivament). Aquest percentatge ha augmentat respecte a la tercera onada del 2023 (80,9%) i també del 2022 (79,9%). Segons aquesta enquesta, realitzada des del 1993 pel Ministeri de Sanitat en col·laboració amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), amb 2.440 entrevistes a cada onada, el 80,3% de les persones de 18 i més anys havia acudit a un metge d'atenció primària de la sanitat pública l'últim any i un 19,7%. La mateixa apreciació positiva s'observa des de la perspectiva dels que han utilitzat altres serveis sanitaris l'últim any: les consultes dels metges especialistes reben una bona valoració pel 81,5% dels pacients i quant a l'ingrés hospitalari més del 90% dels pacients qualifiquen l'atenció rebuda com a bona o molt bona. El Baròmetre també assenyala que el 54,6% de la població general valora positivament el funcionament de la sanitat a Espanya. Pel que fa al sistema sanitari públic, la satisfacció, mesurada en una escala de 1 a 10, se situa en 6,1 punts. Els serveis del 061/112 i l'assistència a pacients ingressats a hospitals públics, amb 7,31 i 7,13 punts, respectivament, són els més ben qualificats per l'opinió pública. El conjunt de la població atorga 6,22 punts a latenció primària a loctubre de 2024 i les consultes datenció especialitzada se situen en 5,80 punts. D'aquesta manera, mentre es recull una bona valoració de l'atenció rebuda per part de les persones que utilitzen els serveis, la percepció de la població general és menys positiva tant en atenció primària com a les consultes especialitzades ambulatòries. El descens d'aquesta valoració observat després de la pandèmia en l'opinió pública sembla haver-se estabilitzat, havent estat especialment notable a l'atenció primària que prèviament era un dels serveis més ben valorats per la ciutadania, amb una puntuació de 7,3 sobre 10. Equitat i accessibilitat Aquest any 2024 el Baròmetre Sanitari ha reprès una pregunta sobre la percepció que té la població respecte a la igualtat en el tracte a la sanitat pública en funció de diferents aspectes. Gairebé un 38,4% de la població general percep que no es reben els mateixos serveis segons la comunitat autònoma de residència, i un 35,5% consideren que també es donen desigualtats depenent del maneig que tingui cada persona de les noves tecnologies. El nivell socioeconòmic, l'edat i l'origen de les persones ateses són els aspectes en què es percep més igualtat en el tracte. Els resultats són similars als obtinguts a la segona onada del 2024 en totes les categories de resposta i en tots els casos superen el 75% de la resposta. Respecte al factor territorial, el 50% de la població percebia el 2019 que els serveis prestats per la sanitat pública eren iguals independentment de la comunitat autònoma on es resideix, mentre que el 2024 aquest percentatge disminueix per sota del 45%. Aquest descens, de gairebé 6 punts percentuals, s'acompanya de l'augment dels qui perceben desigualtat territorial que ha passat del 24,5% el 2019 al 38,8% actual, principalment de baixar el percentatge de les persones que, prèviament, no tenien una opinió definida sobre aquest tema. Pel que fa a l'accessibilitat, el Baròmetre assenyala que el 21,2% dels qui van demanar cita amb el metge/essa d'atenció primària van ser atesos el mateix dia o l'endemà (el 2019 era el 43%). La resta va tenir una espera mitjana de 8,9 dies, amb una lleugera disminució respecte del 2023 (9,12 dies). Les llistes d'espera al nivell especialitzat han empitjorat el darrer any segons el 38% de la població. Pel que fa als criteris que s'han de tenir en compte per prioritzar l'atenció de les persones que estan esperant per a una operació quirúrgica, el 57,2% considera que el criteri mèdic s'ha de tenir en compte en primer lloc i un 24,2% la repercussió que la malaltia tingui a l'autonomia del pacient. Salut mental En aquesta edició del Baròmetre Sanitari s'exploren per primer cop alguns aspectes relacionats amb l'atenció als problemes de salut mental. L'octubre del 2024, un 17,6% dels entrevistats refereix haver tingut necessitat de consultar un professional sanitari, els últims 12 mesos, per un problema de salut mental o per un malestar psicològic o emocional. El 46,4% manifesten haver estat atesos principalment a la sanitat pública, el 46,6% a la sanitat privada i un 2,1% a totes dues. En el cas de les persones ateses a la sanitat pública, el 41% informa que va ser atès principalment pel seu metge de família, un 33% per un especialista en psiquiatria i un 17,6% per un psicòleg. El 33,8% va aconseguir una cita en menys de 30 dies, el 36,7% en un termini entre 1 i 3 mesos i un altre 20,4% va trigar més de 3 mesos per ser atès a consulta. El 84,2% de les persones ateses a la sanitat pública declaren estar satisfetes amb l'atenció rebuda a la consulta i un 48,2% assenyalen haver rebut una atenció millor de la que esperaven. No s'aprecien canvis significatius respecte als resultats obtinguts a la segona onada de 2024. Vacunes L'acceptació de la vacunació al nostre país és alta. El grau dacord amb els efectes protectors de les vacunes és molt alt, tant sobre la persona que es vacuna (88,7%) com sobre les persones amb qui conviu (89,4%). Tot i això, un 37% de les persones consideren (molt d'acord o d'acord) que provoquen efectes adversos en la salut. Un 85,9% manifesta seguir les recomanacions dels professionals sanitaris respecte a la vacunació. Coneixement i ús de tecnologies El 58,8% de les persones entrevistades refereix tenir algun tipus de certificat electrònic per a la realització de tràmits amb l'administració pública i només l'1,1% no sap què és. Aquest indicador és rellevant, ja que l'accés a la història clínica interoperable de l'SNS i, en la majoria dels casos, a la història clínica autonòmica, necessiten certificat personal electrònic. El 41,9% ha accedit a la seva història clínica electrònica, davant del 58% de les persones entrevistades que encara no hi ha accedit mai: un 34,8% no sabia que existia aquesta possibilitat i un 21% no sap o no pot utilitzar Internet. El 59,4% sap que pot retirar els medicaments receptats per la sanitat pública fora de la seva comunitat autònoma gràcies al sistema de recepta electrònica interoperable de l'SNS i el 46,8% ha utilitzat aquest servei. Per contra, el 56% dels enquestats desconeix que els metges d'una comunitat autònoma poden consultar electrònicament els informes clínics que tingui un pacient en una altra comunitat autònoma quan necessiti assistència. Pel que fa a la diversificació de canals de relació entre pacients i professionals, el 56,3% de les persones ateses en atenció primària han efectuat alguna consulta telefònica en els darrers 12 mesos. El 68,1% manifesten satisfacció amb aquest sistema, si bé només un 7,8% creu que ha de ser el mitjà que es faci servir habitualment per consultar el metge d'atenció primària i un 26,3% manifesta que haurien de ser totes les consultes presencials.

El 17 de desembre , a partir de les 12.00 h , l'estudi ' Baròmetre sanitari 2024 (tercera onada)' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Podran accedir a aquesta enquesta, des de la web del CIS pel Catàleg d'Estudis . Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El Curs de Postgrau té com a finalitat contribuir a la formació de titulats universitaris superiors en les tècniques de recerca social, donant especial rellevància a la recollida de dades ia l'anàlisi, la interpretació i la presentació d'aquestes, tot això amb una orientació essencialment pràctica. Per això s'ofereixen fins a un màxim 22 places que seran adjudicades mitjançant la selecció dels candidats que reuneixin els requisits exigits a la convocatòria. I s'adjudicaran deu ajuts de matrícula per als sol·licitants admesos en aquest curs, per import de la meitat de la mateixa. Dues de les places de curs es reservaran per a persones que acreditin una discapacitat en grau igual o superior al trenta-tres per cent. En cas que aquestes places no es puguin cobrir de la manera assenyalada, passaran a formar part de la quota general. Tota l'activitat del programa docent i investigador serà desenvolupada a la seu del Centre d'Investigacions Sociològiques de forma presencial, sempre que ho permetin les circumstàncies sanitàries; en cas contrari, i per raons d'excepcionalitat, es realitzaria en forma en línia. El curs s'estructura en dos mòduls amb els continguts següents: Mòdul 1. METODOLOGIA D'INVESTIGACIÓ A CIÈNCIES SOCIALS. Mòdul 2. ANÀLISI I INTERPRETACIÓ DE DADES D'ENQUESTA. Els ensenyaments de cada mòdul inclouen classes teòriques i pràctiques. La realització dexercicis pràctics està tutoritzada per professors i per professionals del CIS. Tota la informació aquí: https://www.cis.es/formacion-ayudas/cursos-posgrado

Ja està disponible l'estudi 3487 ' Actituds cap a l'Estat de benestar (II) '. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

La confiança del consumidor se situa en 80,6 punts, cosa que representa un punt més que la dada del mes anterior. Aquest augment de l'índex es deu a l'evolució dels dos components: d'una banda, la valoració de la situació actual puja gairebé un punt i, de l'altra, la valoració de les expectatives creix 1,3 punts respecte al mes d'octubre. Pel que fa al mes de novembre de l'any anterior, l'evolució interanual de l'ICC també és positiva: augmenta en 4 punts. Aquesta millora és deguda a l'increment de 6,5 punts de la valoració de la situació actual a l'últim any ia la millora d'1,4 punts de les expectatives de futur respecte al novembre del 2023. Pel que fa a l'índex de valoració de la situació actual arriba aquest mes a 73,8 punts, amb un augment de 0,7 punts en relació amb l'obtingut el mes d'octubre passat. Això suposa una pujada reflex de l'evolució dels tres components: la valoració de la situació econòmica disminueix 4 punts respecte al mes d'octubre, situant-se en 60,5 punts; la valoració de la situació de les llars augmenta 3,4 punts, arribant aquest mes de novembre als 86,1 punts i la valoració del mercat de treball arriba a 74,7 punts, fet que suposa un creixement respecte al mes d'octubre de 2,8 punts. L'Índex d'Expectatives arriba aquest mes de novembre arriba als 87,5 punts, un resultat 1,3 punts més gran que els registrats al mes d'octubre. Aquest resultat es deu a l'evolució conjunta dels seus tres components: la valoració de l'evolució de l'economia en el futur amb 74,2 punts mostra una baixada de 2,9 punts respecte al mes d'octubre, la valoració de la futura situació de les llars té un creixement de 3,7 punts, assolint els 106,6 punts i les expectatives sobre el futur del mercat de treball suben. Les dades de l'ICC del CIS es basen en una mostra representativa de la població espanyola de 2.860 entrevistes fetes entre el 15 i el 19 de novembre.

Ja està disponible l'estudi 3462 ' Enquesta Social General Espanyola 2024 (ESGE) / Salut (II) (ISSP) '. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

El 12 de desembre , a les 12,30 h, l'avenç de resultats de l' ICC (Índex de Confiança del Consumidor) estarà a disposició de tots els mitjans i les persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). L'ICC recull mensualment la valoració de l'evolució recent i les expectatives dels consumidors espanyols relacionades amb la seva economia familiar, l'ocupació i les possibilitats d'estalvi i consum. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El Consell Assessor del CIS s'ha reunit aquest dimarts per fer un repàs de l'any de treball a la institució. La reunió ha estat presidida pel president del CIS, José Félix Tezanos, que ha estat acompanyat de la directora de Recerca, Silvia García, la directora de Banc de Dades, María Belén Romero, el director de Tecnologies de la Informació i Comunicacions, Jesús Cabello i la directora de Publicacions i Foment de la Investigació, Rosario H. A més, a la reunió han assistit la Catedràtica de Sociologia, Almudena Moreno, la Catedràtica i Premi Nacional de Sociologia, Constanza Tobío, l'expresident del CIS, Juan Díez Nicolás, la vicepresidenta de la Federació Espanyola de Sociologia, Lucila Finkel, la Catedràtica i Premi Nacional de Sociologia, Carl Catedràtic de Ciència Política, Pablo Oñate, el professor de Ciència Política, Oriol Bartomeus, el cap de Gabinet, Óscar Iglesias, i la secretària general, Julia García Bermejo. Entre els temes tractats en aquest consell cal destacar que: es preveu tancar l'any amb un total de 54 estudis, fet que suposa un increment del 20% en comparació dels 45 realitzats el 2023, i del 46% en comparació dels 37 realitzats el 2017. A més a més, s'ha continuat amb la tendència de creixement de les mostres dels estudis realitzats pel CIS. En concret, es preveu tancar l'any amb un total de 231.903 entrevistes realitzades, fet que suposa un increment del 5% en comparació amb les 220.903 realitzades el 2023, i del 184% en comparació amb les 81.517 realitzades el 2017. I també cal destacar que s'han conclòs les tasques preparatòries relatives al projecte d'edició de l'obra Espanya 2025, i s'han iniciat les tasques editorials. Aquesta obra, que abordarà l'estudi més gran de l'estructura i els canvis socials experimentats per la societat espanyola en els últims 10 anys, compta amb 144 autors, dels quals un 42% són dones.

Una delegació d'estudiants de la Universitat del País Basc ha visitat les instal·lacions del CIS aquest dimarts. El president, José Félix Tezanos, els ha rebut i els ha ensenyat l?exposició pel 60è aniversari de la Institució. A més, se'ls ha explicat com es treballa al centre i com es fan les enquestes.

El CIS ha realitzat una enquesta sobre “Actituds cap a l'Estat de benestar” amb valoracions sobre els serveis públics, necessitats de més despesa per part de les administracions públiques o l'accés dels ciutadans als serveis públics, entre d'altres qüestions. El 71,3% dels espanyols creuen que a l'hora d'aplicar les lleis es fan diferències segons qui es tracti; el 26% estima que es tracta igual de tothom. El 64% creu que l'accés a una educació pública de qualitat està garantida per a tots els espanyols; el 61,5% que la garantia és per a la protecció de la salut i el 55% a la protecció de la infància. D'altra banda, el 67,8% creu que “l'accés a un habitatge digne i adequat” només està garantit per a algunes persones i el 59,2% que només alguns poden viure en “un medi ambient adequat”. Funcionament serveis públics Pel que fa a l'opinió dels serveis públics, els enquestats valoren “molt o força satisfactòriament” el funcionament de l'ensenyament (63,8%), el transport públic (60,9%) i la sanitat (55,3%). Consideren com a “poc o gens satisfactòriament” els serveis de justícia (69,3%), l'ajuda a persones dependents (63,9%) i els serveis socials (49,5%). Impostos El 58,8% dels espanyols creuen que en conjunt la societat “es beneficia poc o res” del que es paga en impostos i cotitzacions, mentre que el 38,7% sí que creu que la societat es beneficia “molt o bastant”. Quant a si perceben ells de les administracions públiques més o menys del que paguen en impostos i cotitzacions, un 62,1% manifesten que menys del que paga. Un 25,7% més o menys el que paga. I un 8% més del que paga. El 69,4% dels enquestats no creu que pagui més impostos qui més en té, mentre que el 28,3% si ho creu així. En què s'hauria de gastar més Els espanyols entenen que les administracions públiques haurien de gastar més a Sanitat (92,7%); en educació (89%) i en les pensions (72,5%). Accés als serveis públics El 51,5% dels enquestats creu que a Espanya no totes les persones tenen les mateixes oportunitats per accedir als serveis públics, mentre que el 47,8% sí que creuen que les tenen. Quan es pregunta pel motiu pel qual no totes les persones tenen les mateixes oportunitats en l'accés als serveis públics, el 13,1% assegura que és degut als “ingressos econòmics”, el 7,2% a “la comunitat autonòmica on viu” i el 6% “al poble o barri on resideix”. La majoria dels enquestats assegura que va caminant als principals serveis públics que necessita. El 87,2% indica que va caminant al centre de salut, el 88,1% afirma que també va a l'escola d'educació primària i el 92,5% pot anar a la farmàcia. Valoració serveis En una escala de l'1 al 10, els espanyols atorguen als serveis de farmàcia un 8,24; a internet un 7,74; a les botigues d?alimentació un 7,62; a les botigues de roba o calçat un 7,19 i als col·legis densenyament bàsic un 7,07. Les dades recollides en aquesta enquesta s'han fet del 20 al 28 de novembre del 2024, amb una mostra de 3.858 entrevistes.

El 9 de desembre , a les 12,30 h , l'avenç de resultats de l'estudi ' Actituds cap a l'Estat de benestar (II) ' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Ja està disponible l'estudi 3486 'Enquesta sobre tendències socials (IV)' . Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.