Últimes notícies del CIS

El CIS ha realitzat una enquesta sobre “Actituds cap a l'Estat de benestar” amb valoracions sobre els serveis públics, necessitats de més despesa per part de les administracions públiques o l'accés dels ciutadans als serveis públics, entre d'altres qüestions. El 71,3% dels espanyols creuen que a l'hora d'aplicar les lleis es fan diferències segons qui es tracti; el 26% estima que es tracta igual de tothom. El 64% creu que l'accés a una educació pública de qualitat està garantida per a tots els espanyols; el 61,5% que la garantia és per a la protecció de la salut i el 55% a la protecció de la infància. D'altra banda, el 67,8% creu que “l'accés a un habitatge digne i adequat” només està garantit per a algunes persones i el 59,2% que només alguns poden viure en “un medi ambient adequat”. Funcionament serveis públics Pel que fa a l'opinió dels serveis públics, els enquestats valoren “molt o força satisfactòriament” el funcionament de l'ensenyament (63,8%), el transport públic (60,9%) i la sanitat (55,3%). Consideren com a “poc o gens satisfactòriament” els serveis de justícia (69,3%), l'ajuda a persones dependents (63,9%) i els serveis socials (49,5%). Impostos El 58,8% dels espanyols creuen que en conjunt la societat “es beneficia poc o res” del que es paga en impostos i cotitzacions, mentre que el 38,7% sí que creu que la societat es beneficia “molt o bastant”. Quant a si perceben ells de les administracions públiques més o menys del que paguen en impostos i cotitzacions, un 62,1% manifesten que menys del que paga. Un 25,7% més o menys el que paga. I un 8% més del que paga. El 69,4% dels enquestats no creu que pagui més impostos qui més en té, mentre que el 28,3% si ho creu així. En què s'hauria de gastar més Els espanyols entenen que les administracions públiques haurien de gastar més a Sanitat (92,7%); en educació (89%) i en les pensions (72,5%). Accés als serveis públics El 51,5% dels enquestats creu que a Espanya no totes les persones tenen les mateixes oportunitats per accedir als serveis públics, mentre que el 47,8% sí que creuen que les tenen. Quan es pregunta pel motiu pel qual no totes les persones tenen les mateixes oportunitats en l'accés als serveis públics, el 13,1% assegura que és degut als “ingressos econòmics”, el 7,2% a “la comunitat autonòmica on viu” i el 6% “al poble o barri on resideix”. La majoria dels enquestats assegura que va caminant als principals serveis públics que necessita. El 87,2% indica que va caminant al centre de salut, el 88,1% afirma que també va a l'escola d'educació primària i el 92,5% pot anar a la farmàcia. Valoració serveis En una escala de l'1 al 10, els espanyols atorguen als serveis de farmàcia un 8,24; a internet un 7,74; a les botigues d?alimentació un 7,62; a les botigues de roba o calçat un 7,19 i als col·legis densenyament bàsic un 7,07. Les dades recollides en aquesta enquesta s'han fet del 20 al 28 de novembre del 2024, amb una mostra de 3.858 entrevistes.

El 9 de desembre , a les 12,30 h , l'avenç de resultats de l'estudi ' Actituds cap a l'Estat de benestar (II) ' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Ja està disponible l'estudi 3486 'Enquesta sobre tendències socials (IV)' . Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

Es publica la relació provisional d'admesos i exclosos a la convocatòria de beques de formació per a postgraduats en matèries d'interès per a l'organisme per a l'any 2025.

Ja està disponible l'estudi 3485 'Baròmetre de novembre 2024'. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

Resolució de 22 de novembre de 2024 de la Presidència del Centre d'Investigacions Sociològiques per la qual es convoca el XXXIII Curs de Postgrau de Formació d'Especialistes en Investigació Social aplicada i Anàlisi de Dades 2024-2025, i els ajuts de matrícula vinculats a la realització del mateix.

El 27 de novembre , a les 9,00 h , l'avenç de resultats de l'estudi ' Enquesta sobre tendències socials (IV) ' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

L'estudi 3483 'Índex de Confiança del Consumidor (ICC) ja està disponible. Octubre 2024'. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

El Catedràtic de Ciència Política de la Universitat de València, Pablo Oñate, ha rebut el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2024. El jurat ha fonamentat la seva decisió en una brillant trajectòria professional i acadèmica de més de 30 anys, en què Oñate ha realitzat els seus estudis en processos electorals, comportament polític i democràcia. És Catedràtic de Ciència Política de la Universitat de València des del 2007. Abans ha exercit com a docent tant a la Universitat Nacional d'Educació a Distància, ia la Universitat Carlos III de Madrid. Ha estat investigador i professor visitant de la Georgetown University i de la George Washington University (USA), Oxford University, London School of Economics and Political Science (UK), Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Universitat Autònoma de Baixa Califòrnia Sud i Universitat de Veracruz (Mèxic). Oñate ha estat consultor i observador internacional en diversos processos electorals a Amèrica Llatina, a Bòsnia Hercegovina ia Myanmar; i ha estat Academic Advisor de l'Administration and Cost of Elections Project (UN). Assessor institucional a Espanya, treballant per al Ministeri d'Educació, l'ANECA, el Conveni Andrés Bello, i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional i Desenvolupament. A més, ha estat director Acadèmic Adjunt de la Fundació Ortega i Gasset-Marañón (i del seu Institut Universitari de Recerca). Avaluador d'un gran nombre de revistes, nacionals i internacionals, així com diverses institucions i programes d'avaluació científica. Membre i director d´un bon nombre de projectes de recerca nacionals i internacionals. Compta amb més de 150 ponències a congressos científics nacionals i internacionals. És membre del Consell Assessor del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), secretari general de l'Associació Espanyola de Ciència Política i de l'Administració (2008-2013); president de l'European Confederation of Political Science Associations (ECPSA) (2013-2019). Membre de l'Executive Committee (des del 2018) i primer espanyol President Elect (des del 2021) de la International Political Science Association (IPSA). Actualment coordina un projecte de recerca sobre actors per a la representació política a la democràcia espanyola i participa en un altre sobre intel·ligència artificial aplicada al disseny i anàlisi de les polítiques públiques. Autor, editor i coautor de nombrosos llibres, entre els últims destaquen: Les eleccions generals de novembre de 2019 (CIS, 2023) i Sistemes electorals a Espanya: Caracterització, efectes, rendiments i propostes de reforma (CIS, 2020), així com de més de 100 articles de revistes especialitzades i capítols de llibres, eleccions, comportament polític, representació política, parlaments, elits polítiques parlamentàries, entre altres temes. El jurat del Premi ha estat format pel president del CIS, el Catedràtic de Sociologia José Félix Tezanos, està format per la Catedràtica Emèrita de Sociologia, Inés Alberdi Alonso (Premi Nacional de Sociologia 2019); el Catedràtic de Sociologia Matemàtica, Antonio Alaminos; la Catedràtica de Sociologia, María Rosario H. Sánchez Morales; la directora del departament de Recerca del CIS, Silvia García Ramos; el Catedràtic de Sociologia Rafael Pardo (Premi Nacional de Sociologia 2022), la Catedràtica de Sociologia Constanza Tobío (Premi Nacional de Sociologia 2021), el Catedràtic de Ciència Política i President de l'Associació Espanyola de Ciència Política i Administració (AECPA) Juan Montabes; el president de la Federació Espanyola de Sociologia i professor titular de Sociologia, Màrius Domínguez; la Vicepresidenta de la Federació Espanyola de Sociologia i professora titular de Sociologia, Lucila Finkel; la Catedràtica de Ciència Política, Irene Delgado i la professora titular de Sociologia, Violante Martínez.

El CIS ha realitzat el baròmetre mensual amb les preguntes habituals com ara la intenció de vot, la valoració de líders o les qüestions relacionades amb l'actualitat que afecten els joves, entre altres temes. EL PSOE guanyaria les eleccions amb el 34,2% d?estimació de vot segons el baròmetre del novembre, seguit del Partit Popular amb un 29,3%. La formació d'Abascal arribaria a l'11,8% mentre que Sumar obtindria el 7% i Podem arribaria al 3,4%. Valoració de líders polítics i preferència com a president Pedro Sánchez és el polític més ben valorat amb una puntuació mitjana de 3,86; seguit d'Alberto Núñez Feijóo que obté una nota de 3,43, Yolanda Díaz aconsegueix un 3,68, mentre que Santiago Abascal arriba a 2,66. Pel que fa a la preferència com a president del govern, Pedro Sánchez és el favorit per al 42% dels enquestats que donen la seva opinió, traient 25,7 punts d'avantatge a Alberto Núñez Feijóo que ho és per al 16,3%, Santiago Abascal per al 13,1%, Isabel Díaz Ayuso per al 8,4. Joves El principal problema que tenen els joves a Espanya és l'atur per al 22,5%, seguit de la precarietat de les feines (12,2%) i, en tercer lloc, el preu de l'habitatge (8,1%). El 84,8% creu que els joves tenen més oportunitats que les que van tenir els pares per estudiar, el 83,4% també assegura que tenen més oportunitats per viatjar i conèixer altres països. En canvi, un 84,8% assegura que els joves tenen menys oportunitats per independitzar-se o emancipar-se i un 77,4% diuen que també ho tenen més difícil per formar una família. Futur El 34,2% contempla “molt positiu o positivament” el futur de la societat espanyola d'aquí a 10 anys, mentre que un 61,2% ho contempla “molt negatiu o negativament”. Pel que fa al futur personal d'aquí a 10 anys, el 69,6% ho veu “molt positiu o positivament” i el 24,5% ho veu “molt negatiu o negativament”. L'habitatge entre els problemes que més afecten Pel que fa als tres principals problemes que afecten els espanyols, el 26,2% assegura que és “la crisi econòmica, els problemes de caire econòmic” el primer, el 18,6% “la sanitat” i el 18,3% els problemes relacionats amb l'habitatge. Pel que fa als problemes d'Espanya, els problemes polítics en general són en primer lloc per al 23,8%, seguit de l'habitatge (22,5%), i la crisi econòmica per al 21,9%. Situació econòmica El 65,8% dels espanyols considera que la seva situació econòmica personal actualment és molt bona o bona davant del 25,9% que afirma que és dolenta o molt dolenta. En preguntar per la situació econòmica general d'Espanya, el 29,2% la considera “molt bona o bona” davant d'un 63,9% que diu que és “molt dolenta o dolenta”. Aquestes i altres dades es troben recollides al baròmetre realitzat del 2 al 7 de novembre, amb 4.010 entrevistes. Podeu consultar les dades al complet a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El 18 de novembre , a les 12,30 h , l'avenç de resultats del 'Baròmetre de novembre 2024' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El 15 de novembre , a les 12,30 h, l'avenç de resultats de l' ICC (Índex de Confiança del Consumidor) estarà a disposició de tots els mitjans i les persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). L'ICC recull mensualment la valoració de l'evolució recent i les expectatives dels consumidors espanyols relacionades amb la seva economia familiar, l'ocupació i les possibilitats d'estalvi i consum. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Ja està disponible l'estudi 3479 'Xarxes de suport' . Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

Ja està disponible l'estudi 3480 'Ideologia i polarització'. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

Ja està disponible l'estudi 3477 'Índex de Confiança del Consumidor (ICC). Setembre 2024'. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

Ja està disponible l'estudi 3478 'Baròmetre d'octubre 2024'. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

El 5 de novembre , a les 12,30 h, l'avenç de resultats de l' ICC (Índex de Confiança del Consumidor) estarà a disposició de tots els mitjans i les persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). L'ICC recull mensualment la valoració de l'evolució recent i les expectatives dels consumidors espanyols relacionades amb la seva economia familiar, l'ocupació i les possibilitats d'estalvi i consum. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El CIS ha fet una enquesta sobre ideologia i polarització. Les persones es poden definir de moltes maneres, i així el 94,5% dels enquestats assegura que amb allò que més s'identifica és amb les persones del mateix gènere; el 91,8%, amb les de la seva orientació sexual; el 88,5%, amb les del seu origen cultural; i el 84,7%, amb la classe social. El 63,3% dels enquestats està "molt o bastant" d'acord amb què tenir èxit a la vida depèn més de l'esforç personal que de la família on ha nascut, el 59,5% està "molt o bastant d'acord" amb l'afirmació que cal abaixar els impostos, i així hi haurà més diners per invertir i consumir, i hi ha un 57,4% que hi ha gas amb més públics, encara que això signifiqui pagar més impostos. Impostos El 58,8% està d'acord que els impostos són necessaris perquè l'Estat pugui prestar serveis públics, el 23,4% creu que els impostos són una cosa que l'Estat ens obliga a pagar sense saber gaire bé a canvi de què, i el 16,4% afirma que els impostos són un mitjà per redistribuir millor la riquesa a la societat. Desigualtats a Espanya Un 46,8% diu que Espanya és un país on hi ha grans desigualtats en general, un 45,6% afirma que a Espanya hi ha algunes desigualtats importants en alguns aspectes, però en altres no i un 6,6% diu que hi ha poques desigualtats socials. Feminisme i protecció del medi ambient El 63,9% està molt d'acord o d'acord amb què el moviment feminista és necessari per aconseguir la igualtat entre homes i dones, el 59% està molt d'acord o d'acord amb què s'ha de donar prioritat a la protecció del medi ambient, fins i tot si això provoca un menor creixement econòmic i pèrdua de llocs de treball. Responsabilitat de l'Estat El 66,6% creu que l'Estat ha de ser responsable del benestar de tothom, el 17,4% assegura que els ciutadans han de ser responsables del benestar i el 13,7% manifesta que l'Estat només ha de ser responsable del benestar dels ciutadans més desafavorits. Organització territorial i identitats El 26,3% aposta per la fórmula actual: un Estat amb comunitats autònomes; el 23,8% creu que el millor seria un Estat on les comunitats autònomes tinguin menor autonomia que actualment, un 18,5% afirma que el millor seria un Estat on les comunitats autònomes tinguin més autonomia que actualment i un 15,1% vol un Estat amb un únic Govern central sense autonomies. Un 51,9% assegura que se sent tan espanyol com de la seva comunitat autònoma, un 14,7% diu que se sent únicament espanyol, un 13,5% més de comunitat que espanyol i un 10,2% més espanyol. I el 63,6% dels enquestats afirmen que allò que més influeix en les seves opinions polítiques és “la seva pròpia experiència i criteri”, a més un 10% reconeix que “la formació acadèmica rebuda” a l'escola ia la universitat també hi ha influït. Polarització Els enquestats es mostren força tolerants al fet de tenir veïns o companys d'altres ideologies El 74,2% assegura que no incomoda tenir veïns de diferent ideologia a la seva; un 73,3% afirma que tampoc no li importa la ideologia dels seus companys de treball o estudis; i el 63,9% l'incomoda poc o gens que la ideologia de la parella dels fills sigui diferent de la seva. Les dades recollides a l'enquesta sobre cultura i estils de vida s'han fet de l'11 al 21 d'octubre amb una mostra de 3.928 entrevistes. Està a disposició de tots els mitjans a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es).

El 30 d'octubre , a les 12,30 h , l'avenç de resultats de l'estudi ' Ideologia i polarització ' estarà a disposició de tots els mitjans i les persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.