Últimes notícies del CIS

El 18 d'octubre , a les 12,30 h , l'avenç de resultats de l'estudi ' Cultura i estils de vida ' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El CIS ha fet la primera enquesta sobre fecunditat, família i infància. En aquesta enquesta s'aborden temes com ara la maternitat, la conciliació o com afecta tenir fills a la carrera professional entre altres qüestions. Al 58,9% dels enquestats que no tenen fills els hagués agradat tenir-los, mentre que a un 36,7% no. Sobre el nombre idoni de fills, el 49,8% coincideix que dos fills és ideal, un 27,4% ha assegurat que el millor són tres. En preguntar per les raons per les quals la gent no té fills, un 77,3% assegura que “per manca de mitjans econòmics”, un 44,1% “per problemes de conciliació de vida laboral i familiar” i, en tercer lloc –un 26,4%- ha dit que “per no entorpir la carrera professional”. Fecunditat Sobre l'edat ideal per tenir fills, el 50,1% afirma que per a la dona és entre els 25 i els 29 anys. A més, el 63,2% creu que dels 31 als 40 anys és quan les dones perden de manera important la probabilitat d'aconseguir un embaràs, en el cas dels homes la franja de perdre possibilitats per tenir fills és dels 41 als 50, segons el 33,8%. Sobre algunes situacions que es plantegen els enquestats a l'hora de tenir fills hi ha el preu de l'habitatge al nostre país, cosa que preocupa el 40,7% de les persones, el nivell de desocupació a Espanya també és una preocupació per al 35,5%. Criança El 93,1% està "molt d'acord o d'acord" que veure créixer els fills és el plaer més gran de la vida, el 80,7% coincideix que els fills suposen una càrrega econòmica per als pares i un 69,9% aquesta "molt d'acord o d'acord" en què tenir fills redueix les oportunitats de treball i progressió professional d'un dels pares. D'altra banda, un 58,3% està “molt en desacord o desacord” amb què tenir fills millora el prestigi social de la gent en societat. Oportunitats de treball i fills El 53,7% de les persones creu que tenir fills afecta més la mare quant a la reducció d'oportunitats de treball, davant d'un 0,5% que assegura que afecten més el pare. I un 15,1% afirma que els afecta tots dos per igual. En preguntar pel naixement del primer fill, el 24,3% dels enquestats assegura que sí que ha utilitzat el permís per naixement i cura de menor, davant d'un 25,4% que afirma que no l'ha fet servir. Pel que fa a la reducció de jornada laboral només un 5,6% assegura que sí que l'ha utilitzat, davant d'un 44,2% que diu que no. La dada d'excedències per cura de fills encara és menor, se situa en el 2,3%. Un 19,4% de les persones assegura que haver tingut el primer fill li ha limitat les oportunitats de promoció professional, un 15,3% afirma que ha acceptat una feina per sota de la seva formació i un 15,6% ha reduït la seva activitat laboral. Pel que fa a les dones, el percentatge augmenta i són un 29,2% les que reconeixen que se n'han limitat les oportunitats de promoció davant del 9% dels homes. Principals problemes dels nens El 30,2% creu que el principal problema és el sistema educatiu al nostre país, el 30,1% assegura que és la manca d'educació i valors (com el respecte, la responsabilitat i l'esforç) i pel 20,3% les dificultats econòmiques de les seves famílies (pobresa). Mesures del Govern per conciliar Un 47,6% dels enquestats creuen que cal flexibilitzar la jornada laboral dels treballadors amb responsabilitats familiars, un 31% afirma que cal millorar el tractament fiscal a l'IRPF de famílies amb fills i un 27,5% assegura que cal facilitar l'accés a millors vivendes per a famílies amb fills. Tasques domèstiques Pel que fa a la dedicació de les tasques domèstiques, el 23,5% de les dones dediquen entre 21 i 40 hores, en aquesta franja de temps, el percentatge d'homes baixa fins al 12,6%. Sobre la dedicació a cura d'algun membre de la família, el percentatge entre homes i dones és molt diferent, sobretot pel que fa a les hores de dedicació. El 14,5% de les dones reconeixen que dedica més de 41 hores a la setmana a aquesta tasca, mentre que la quantitat d'homes es redueix al 7,3%. El 15,5% de les dones reconeix que “fa molt més del que correspon a casa”, aquesta xifra entre els homes baixa fins a un 2,7%. A la inversa, el 3,1% de les dones afirma que “fa una mica menys dels que correspon”, en preguntar als homes la xifra augmenta fins al 15,4%. Aquestes i altres dades es troben recollides a l'enquesta sobre fecunditat, família i infància que s'ha realitzat de l'11 al 19 de setembre amb una mostra de 5.742 entrevistes.

El 8 d'octubre , a les 12,30 h , l'avenç de resultats de l'estudi ' Fecunditat, família i infància ' estarà a disposició de tots els mitjans i les persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El Ministeri de Sanitat i el CIS han publicat els resultats de la segona onada del Baròmetre Sanitari 2024, que assenyala que malgrat que des de l'any 1997 la sanitat pública es finança amb els impostos generals, el 49% de la població pensa encara que la sanitat pública es finança totalment o parcialment amb les cotitzacions del col·lectiu de treballadors4 les persones. Els resultats també fan referència al funcionament del sistema sanitari públic, s'hagi utilitzat o no, i assenyalen que és valorat per l'opinió pública amb 6,35 punts sobre 10. El Baròmetre Sanitari és un estudi que es fa des del 1995 amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), amb periodicitat anual. Aquesta percepció general situa els serveis d'urgències del 061 o 112 i l'assistència a pacients ingressats a hospitals públics, amb 7,48 i 7,22 punts, respectivament, com els serveis més ben valorats. Les consultes datenció primària es puntuen amb 6,34 punts i les consultes datenció especialitzada amb 5,93 punts. Les urgències datenció primària es valoren amb 6,36 punts i les dels hospitals amb 6,26 punts. Sanitat: igualtat de tracte L'edició de 2024 inclou la percepció que té la població respecte a la igualtat en el tracte a la sanitat pública en funció de diferents aspectes. La majoria dels enquestats no percep discriminació en l'atenció sanitària per raons socioeconòmiques, d'edat o nacionalitat, però un 38% considera que hi ha diferències en els serveis rebuts segons la comunitat autònoma de residència. D'altra banda, un 35% dels enquestats assenyala la capacitat de maneig de les noves tecnologies com a factor que influeix en la igualtat d'accés a la sanitat. En aquest sentit, el Baròmetre revela que el 40,1% de la població accedeix a la història clínica electrònica, mentre que un 59,8% encara no ho ha fet. D'aquests darrers, un 34,5% desconeix aquesta possibilitat i un 20,1% no sap fer servir Internet o no té accés a la xarxa. Valoració de la sanitat pública El 78,9% de les persones enquestades van anar a un metge d'atenció primària de la sanitat pública durant els 12 mesos previs. El 20,6% van ser atesos pel seu metge/essa d'atenció primària el mateix dia o l'endemà i la resta va tenir una espera mitjana de 8,8 dies. L'atenció rebuda és valorada positivament pel 82,2% de les persones ateses. El 44,1% havia consultat un especialista de la sanitat pública en els darrers 12 mesos, bé per indicació del metge/essa d'atenció primària (40,2%), bé per citació del mateix metge/essa especialista en una consulta anterior (56,3%). El 82,1% de les persones usuàries valoren l'atenció rebuda positivament. El 9,9% refereix haver estat ingressat el darrer any en un hospital públic: un 40,5% ho va fer de manera programada per a cirurgia o prova diagnòstica i un 54,2% per una malaltia o problema de salut urgent; el 3,8% va anar per un part. El 85,4% valora positivament latenció rebuda durant el seu ingrés. El 45,2% havia acudit a un servei d?urgències de la sanitat pública. El 39,6% va anar a un dispositiu d'atenció primària, mentre que el 52,9% va anar a un servei hospitalari i el 6,7% va utilitzar un servei d'urgències tipus 061/112. El conjunt de serveis d'urgències del Sistema Nacional de Salut és valorat positivament pel 75% de les persones que els van fer servir. Salut mental A l'edició de 2024 del Baròmetre Sanitari s'exploren per primera vegada alguns aspectes relacionats amb l'atenció als problemes de salut mental. Un 19,2% dels entrevistats refereixen haver tingut necessitat de consultar un professional sanitari en els darrers 12 mesos per un problema de salut mental o per un malestar psicològic o emocional. El 50% refereixen haver estat atesos principalment a la sanitat pública, un 43,4% a la sanitat privada i un 2,4% a totes dues. Entre els primers, el 22,7% refereix que va aconseguir la seva cita en menys de 30 dies, el 44,4% en un termini entre 1 i 3 mesos i un altre 23,8% va trigar més de 3 mesos per ser atès a consulta. El 79,8% de les persones ateses a la sanitat pública declaren estar satisfetes amb l'atenció rebuda a la consulta i un 46,3% assenyalen haver rebut una atenció millor de la que esperaven.

Ja està disponible l'estudi 3470 'Baròmetre sanitari 2024 (segona onada)'. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

El 3 d'octubre , a partir de les 13.00 h , l'estudi ' Baròmetre sanitari 2024 (segona onada)' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Podran accedir a aquesta enquesta, des de la web del CIS pel Catàleg d'Estudis . Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Ja està disponible l'estudi 3474 'Baròmetre de setembre de 2024'. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

A l'acte homenatge per Salustiano del Campo intervindran l'actual president del CIS, José Félix Tezanos, que estarà acompanyat del president de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, Benigno Pendás, del president d'Honor del Col·legi Nacional de Doctors i Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia, Miguel Ángel Ruiz de Azú. També hi assistiran el president de l'AECPA, Juan Montabes, el president de Federació Espanyola de Sociologia, Màrius Domínguez, la Catedràtica de Ciència Política i de l'Administració, Esther del Campo, i els fills de l'homenatjat, Miguel i Ana del Campo. L'acte se celebrarà el proper dijous, 26 de setembre al CIS. L'esdeveniment es retransmetrà al canal de Youtube del CIS: https://youtube.com/live/LF98WYZugZE?feature=share  

El CIS ha realitzat el baròmetre mensual amb les preguntes habituals com la intenció de vot, qüestions relacionades amb l'actualitat que afecta els espanyols i la situació internacional, entre d'altres temes. EL PSOE guanyaria les eleccions amb un 33% d'intenció de vot segons el baròmetre del setembre, seguit del Partit Popular amb un 28,5%. La formació d'Abascal assoliria el 13,1%, mentre que Sumar obtindria el 7,8% i Podem arribaria al 3,6%. Valoració de líders polítics i preferència com a president Pedro Sánchez és el polític més ben valorat amb una puntuació mitjana de 4,28; seguit de Yolanda Díaz amb un 4,15. Alberto Núñez Feijóo obté una nota de 3,95, mentre que Santiago Abascal arriba a 2,89. Pel que fa a la preferència com a president del govern, Pedro Sánchez és el favorit per al 24,8%, Alberto Núñez Feijóo ho és per al 12,1%, Santiago Abascal per al 6,3% i Yolanda Díaz per al 4,8%. Sobre els enquestats definits les distàncies augmenten: Un 42,4% dels enquestats que donen la seva opinió prefereixen Pedro Sánchez com a president del Govern, traient 21,7 punts d'avantatge a Feijóo, que prefereixen el 20,7%. En tercer lloc, se situa Santiago Abascal, per al 10,8%, seguit de Yolanda per al 8,2%, i Isabel Díaz Ayuso per al 7,7%. La immigració, principal problema d'Espanya Si la immigració constituïa per als espanyols el quart problema que hi ha a Espanya al baròmetre del mes de juliol passat, en aquest estudi arriba a la primera posició, amb un 30,4%. En segon lloc, els enquestats situen “els problemes polítics en general” amb un 20,6%, i “l'atur” és el tercer problema amb un 20,1%, “la crisi econòmica” amb un 19,8%, seguits de “les desigualtats” amb un 16,1% i “l'habitatge” amb el 15,4%. Pel que fa als tres principals problemes que afecten els espanyols, el 30,2% assegura que és “la crisi econòmica, els problemes de caire econòmic” el primer, el 17,1% “la sanitat” i el 16,5% els problemes relacionats amb la qualitat de l'ocupació. Desigualtats El 96,6% dels enquestats creuen que actualment hi ha grans desigualtats entre els països rics i els països pobres, i el 54% entén, a més, que aquestes desigualtats són més grans ara que fa 30 o 35 anys. Una altra dada que reflecteix l'estudi és que el 87,3% creu que les desigualtats entre països rics i pobres són una les causes de l'augment de la immigració a Espanya i que països com el nostre haurien de fer més esforços per ajudar a desenvolupar-se als països més pobres, segons el 72,2% dels enquestats. Situació econòmica El 65% dels espanyols considera que la seva situació econòmica personal actualment és molt bona o bona davant del 23,1% que afirma que és dolenta o molt dolenta. En preguntar per la situació econòmica general d'Espanya, el 35,2% la considera “molt bona o bona” i un 53,2% “molt dolenta o dolenta”. Conflictes internacionals La invasió d'Ucraïna continua preocupant “molt o força” el 68,2% dels espanyols, mentre que guerra del Pròxim Orient és motiu de “molta o força” preocupació per al 67,8%. A un 76,3% dels espanyols els preocupa “molt o força” la crisi climàtica. I a un 22% els preocupa “poc o res”. Aquestes i altres dades es troben recollides al baròmetre realitzat del 2 al 6 de setembre, amb 4.027 entrevistes.

Davant la petició del PP i Vox al Tribunal de Comptes, aprovada per la Comissió Mixta Congrés-Senat el 17 de setembre, perquè realitzi un informe de fiscalització del Centre d'Investigacions Sociològiques, com a president del CIS vull assenyalar que estarem encantats de col·laborar amb aquesta institució perquè pugui portar a cap tal tasca. La política de transparència i de col·laboració amb altres institucions que practica el CIS, des que vaig accedir a la seva presidència el 2018 (i entenc que abans també), ha marcat la línia d'actuació professional de tots els qui treballem en aquesta institució. La fiscalització del CIS per part del Tribunal de Comptes és especialment útil per a organismes com aquest, ja que pot ajudar a millorar la nostra tasca ia seguir recomanacions que sempre són molt útils, com va passar amb les apreciacions i recomanacions que ens van formular després de la seva darrera fiscalització, que va acabar el 31 d'octubre del 2019. Quedem, per tant, a disposició de les decisions que adopti el Tribunal de Comptes, que sap que sempre comptarà amb tota la nostra col·laboració per portar a la seva tasca.

Madrid, 17 de setembre 2024. Matí, dia 18 de setembre, a les 13,00 h , l'avenç de resultats del baròmetre del mes de setembre estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

L'estudi 3469 'Opinión pública y política fiscal (XLI)' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

L'estudi 3472 'Índice de Confianza del Consumidor (ICC). Julio 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

L'estudi 3471 'Turismo y gastronomía (II)' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

L'estudi 3473 'Felicidad y valores sociales' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

Per Ordre PJC/620/2024, de 19 de juny, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió pel Centre d'Investigacions Sociològiques del Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política, es regula la concessió d'aquest Premi, que s'atorgarà com a reconeixement a l'aportació i la trajectòria acadèmica, científica i professional en el camp de la Sociologia.

L'estudi 3464 'Postelectoral de Cataluña. Elecciones autonómicas 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

La confiança del consumidor se situa al juliol en 89,4 punts, un punt més que la dada de juny segons l'índex mensual del Centre d'Investigacions Sociològiques. La dada de l?ICC porta a l?alça des que va començar l?any, quan se situava en 78,6 punts. Aquest ascens de l'índex és degut a l'augment de la valoració de la situació actual que puja 3,7 punts, malgrat la baixada de la valoració de les expectatives que baixa 1,6 punts respecte al mes de juny. L'índex de valoració de la situació actual arriba aquest mes a 86,6 punts, amb un creixement de 3,7 punts en relació amb l'obtingut el mes de juny passat. Això suposa una pujada reflex de l'evolució dels tres components: la valoració de la situació econòmica actual puja 4,6 punts respecte al mes de juny, situant-se en 80,9 punts; mentre que la valoració de la situació de les llars creix 2,5 punts, assolint els 89,2 punts i la valoració del mercat de treball arriba a 89,8 punts, fet que suposa un augment respecte al mes de juny de 4 punts. L'índex d'expectatives arriba aquest mes de juliol als 92,2 punts, un resultat 1,6 punts menor que els 93,8 punts registrats al mes de juny. Aquest resultat es deu a l'evolució negativa dels seus tres components: la valoració de l'evolució de l'economia en el futur amb 85,2 punts mostra una baixada de 2,7 punts respecte al mes de juny, la valoració de la futura situació de les llars pràcticament es manté igual, amb un mínim descens de 0,1 punts, aconseguint els 107,2 punts i les expectatives a 84,2 punts.  

L'estudi 3467 'Índice de Confianza del Consumidor (ICC). Junio 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

El 5 de setembre, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'ICC (Índice de Confianza del Consumidor) estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). L'ICC recull mensualment la valoració de l'evolució recent i les expectatives dels consumidors espanyols relacionades amb la seva economia familiar, l'ocupació i les possibilitats d'estalvi i consum. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.