Últimes notícies del CIS

El seminari 'Estructura i canvis socials a l'Espanya actual' que organitza el CIS amb la UIMP ha arribat al final després d'una setmana de ponències de diversos especialistes i acadèmics. El curs ha finalitzat amb les ponències de la professora de Sociologia, Verónica Díaz, que ha parlat sobre els joves espanyols i el seu futur, i el professor Óscar Iglesias que ha parlat sobre les velles i noves cultures a la societat espanyola. Durant aquest dijous, el seminari va estar centrat a l'Economia. El Catedràtic d´Història Econòmica, Carles Manera, ha parlat sobre l´evolució recent de l´economia espanyola a partir del COVID-19. També ens ha acompanyat el professor titular d'Economia, Pedro Casares, que ha tractat l'evolució i les perspectives de l'economia espanyola en el marc europeu. La dona també ha tingut un espai aquest seminari, la directora de Recerca del CIS, Silvia García Ramos, ha centrat la seva ponència en els estereotips de gènere a la societat espanyola. I la Catedràtica de Sociologia, Carlota Solé, ha parlat sobre la dona immigrant.

El president del CIS, José Félix Tezanos, ha inaugurat el seminari 'Estructura i canvis socials a l'Espanya actual' amb la seva ponència sobre les tendències de canvi i desigualtats socials a la societat espanyola. La directora de Publicacions i Foment a la investigació del CIS, Rorsario H. Sánchez Morales, ha tractat la pobresa i exclusió social durant el primer dia de curs. I, finalment, la Catedràtica emèrita i Premi Nacional de Sociologia, Inés Alberdi, ha parlat sobre les noves formes i maneres de relacions interpersonals al nostre país.

Dilluns que ve comença el curs d'estiu 'Estructura i canvis socials a l'Espanya actual' que té com a objectiu realitzar una anàlisi de les principals dimensions que conformen l'estructura social d'Espanya, la seva evolució i des de la perspectiva comparada internacional. Per això, durant el curs s'analitzaran: les tendències estructurals i de canvis a la societat espanyol, des de la pobresa i l'exclusió social, fins al paper dels partits polítics i els canvis que s'estan produint en els comportaments electorals. També s'abordarà la situació de les dones i el feminisme com a motor de canvi; els valors, ideologies i creences existents a la societat espanyola; la cultura científica a Espanya; els processos migratoris; la situació dels joves i el seu futur; i les velles i noves cultures i mentalitats a la societat espanyola. A les conferències s'intentaran unir la pluralitat i la diversitat d'enfocaments teòrics i metodològics per abordar l'evolució de la societat espanyola. El president el CIS, Jose Félix Tezanos, obrirà el curs en què també participaran, entre d'altres, experts com Inés Alberdi, Catedràtica Emèrita de Sociologia de la Universitat Carlos III; Constanza Tobío Catedràtica de Sociologia de la Universitat Carlos III de Madrid; Rafael Pardo, Director de la Fundació BBVA i Catedràtic de Sociologia; Carles Manera, Catedràtic d'Història Econòmica de la Universitat de les Illes Balears i Conseller del Banc d'Espanya o Antón Losada, periodista i professor de Ciència Política de la Universitat de Santiago de Compostela. Cada estiu, la UIMP programa i desenvolupa al Palau de la Magdalena i al Campus de les Flames de la ciutat de Santander cursos d'alt perfil acadèmic en diverses disciplines i àrees del coneixement. A més del seu caràcter formatiu, la seva finalitat és promoure la trobada, la reflexió i el debat de temes a la frontera del coneixement, així com l'anàlisi interdisciplinària de les qüestions que concerneixen el futur de les nostres societats. Consulta el programa complet del curs a la nostra web www.cis.es.

El CIS ha fet el baròmetre del juliol amb les qüestions habituals com ara l'estimació de vot o la valoració de ministres. El PSOE seria primera força amb el 32,9% dels vots, el PP se situaria al 30,2%, VOX al 12,2%, SUMAR al 6,6% i Podem al 4%. El 69,9% de les persones que van votar a les eleccions generals del passat 23 de juliol de 2023 votaria el mateix partit o coalició que va votar en unes properes eleccions. Un 15,7% afirma que votaria un altre partit o coalició diferent. Preferències sobre els líders Sobre la preferència a president del Govern, Pedro Sánchez és el favorit per al 26,5%, el 13,5% prefereix Alberto Núñez Feijóo, el 6,8% a Santiago Abascal i el 4,7% a Yolanda Díaz. Sobre els enquestats definits les distàncies augmenten: Un 42,6% dels enquestats que donen la seva opinió prefereixen Pedro Sánchez com a president del Govern, traient 20,9 punts d'avantatge Feijóo, que prefereixen el 21,7%. En tercer lloc, se situa Santiago Abascal, per al 10,9%, seguit de Yolanda per al 7,5%, i Isabel Díaz Ayuso per al 5,9%. Pel que fa a la valoració dels líders, Pedro Sánchez aconsegueix un 4,32, Núñez Feijóo un 4,04, Yolanda Díaz un 4,09 i Abascal un 2,88. Sobre la valoració de ministres, el titular d'Economia, Carlos Cuerpo, és el més ben valorat amb un 5,22 i la ministra de Defensa, Margarita Robles, amb un 5,13 és la segona més ben valorada. Problemes mundials El 64,1% dels enquestats assegura que presta “molta o força” atenció a les informacions que sorgeixen en altres països, mentre que el 33,3% indica que “poca o cap”. Un 36,7% de la població creu que “les guerres i els conflictes bèl·lics” són el principal problema actualment, “la pobresa i la desigualtat entre països pobres i rics” seria el segon problema per al 34% i la crisi climàtica per a l'11,2%. El 64,8% afirma estar “molt o força preocupat” per la invasió de Rússia a Ucraïna. Un 18,1% afirma estar “una cosa preocupada” i un 16% “poc o gens preocupat”. Un 65,5% assegura estar “molt o força preocupat” per la guerra al Pròxim Orient, un 18,6% “una cosa preocupada” i un 14,4% “poc o gens preocupat”. A més, el 76,8% creu que Espanya ha de cooperar internacionalment per ajudar els països menys desenvolupats, davant d'un 18,9% que creu que no. En incidir en aquest tema, un 66,2% creuen que l'Estat ha de garantir primer “el benestar dels espanyols i després el d'altres països”. En canvi, un 31% creu que si ha d'ajudar aquests països per mitjà de projectes. A un 70,9% dels espanyols els preocupa “molt o força” la crisi climàtica. I a un 27,5% els preocupa “poc o res”. Situació econòmica El 65,4% dels espanyols considera que la seva situació econòmica personal actualment és molt bona o bona davant del 22,8% que afirma que és dolenta o molt dolenta. En preguntar per la situació econòmica general d'Espanya, el 35,9% la considera “molt bona o bona” i un 55,1% “molt dolenta o dolenta”. Pel que fa als tres principals problemes que afecten els espanyols, el 27,7% assegura que és “la crisi econòmica, els problemes de caire econòmic” el primer, el 16,6% “la sanitat” i el 15,8% els problemes relacionats amb la qualitat de l'ocupació. Aquestes i altres dades es troben recollides al baròmetre de juliol realitzat de l'1 al 4 de juliol amb 4.007 entrevistes. Podeu consultar les dades al complet a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es).

El 12 de juliol, a les 13,00 h, l'avanç de resultats del 'Barómetro de julio 2024' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

L'estudi 3465 'Postelectoral elecciones al Parlamento Europeo 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

L'estudi 3466 'Desigualdades y tendencias sociales' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

El 9 de juliol, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Postelectoral elecciones al Parlamento Europeo 2024' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El 5 de juliol, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'ICC (Índice de Confianza del Consumidor) estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). L'ICC recull mensualment la valoració de l'evolució recent i les expectatives dels consumidors espanyols relacionades amb la seva economia familiar, l'ocupació i les possibilitats d'estalvi i consum. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

L'estudi 3455 'Barómetro sanitario 2024 (primera oleada)' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

La primera onada del Baròmetre Sanitari del 2024 revela un lleuger augment en la satisfacció de la població amb el sistema sanitari públic, que va assolir 6,26 punts sobre 10, a l'abril, i va superar lleument la puntuació de 6,14 registrada en el mateix període del 2023. La satisfacció amb l'Atenció Primària va experimentar un lleu augment i va arribar a 6,29 punts en comparació dels 6,19 de l'any anterior. Tot i que l'atenció especialitzada manté una valoració positiva, la seva puntuació va disminuir de 5,95 a 5,86 punts. D'altra banda, els serveis d'urgències (7,51 punts) i l'assistència hospitalària (7,14 punts) continuen sent els aspectes més ben valorats del sistema sanitari. Pel que fa a les llistes d'espera, es redueix a més de quatre punts, del 39,2% al 34,6% el percentatge de ciutadans que consideren que han empitjorat. El 50,1% de la població pensa encara que la sanitat pública es finança totalment o parcialment amb les cotitzacions de les persones que treballen i únicament un 45,6% sap que es finança amb els impostos de tots els ciutadans. Atenció Primària El 83,6% de les persones usuàries dels serveis dAtenció Primària valora positivament latenció rebuda. Aquest percentatge ha augmentat lleugerament respecte al 80,4% del 2023. Els aspectes més ben valorats són la confiança i la seguretat que transmet tant el personal d'infermeria com el personal mèdic (8,08 i 7,87 sobre 10, respectivament). Respecte a l'espera, el 25,1% dels que van demanar cita van ser atesos pel seu metge/essa d'atenció primària el mateix dia o l'endemà, cinc punts més que l'enquesta de l'any passat, la resta va tenir una espera mitjana de 8,3 dies, davant els 9,12 del 2023. A més, gairebé el 80% de la ciutadania presencial. Especialitats El 42,3% ha consultat un especialista de la sanitat pública en els darrers dotze mesos, bé per derivació del metge/essa d'Atenció Primària (37,2%), bé per citació del mateix metge/essa especialista en una consulta anterior (57,9%). El 81,5% de les persones usuàries valoren positivament latenció rebuda, sense canvis significatius respecte al 2023 (82,8%). Els aspectes més ben valorats pels seus usuaris són la informació rebuda sobre el seu problema de salut i la confiança i seguretat que transmet el personal mèdic (7,74 i 7,73, respectivament). Ingrés hospitalari El 10,1% refereix haver estat ingressat en un hospital públic en els dotze últims mesos. El 40,3% ho va fer de manera programada per a cirurgia o prova diagnòstica; el 56,9% per una malaltia o problema de salut urgent; i el 2,8% per part. El 87,6% de les persones usuàries dels hospitals públics valoren positivament l'atenció rebuda durant el seu ingrés. Els aspectes més ben valorats són les cures dels diferents professionals (infermeria 8,46 punts i medicina 8,39 punts). Urgències El 44,6% dels ciutadans reconeixen haver acudit a un servei d'urgències de la sanitat pública en els dotze últims mesos. Els dispositius d'Atenció Primària han absorbit el 40,5% de la demanda en aquest període, els serveis d'urgència hospitalaris el 52,7% i el 6,5% ha utilitzat un servei d'urgències tipus 061/112. El conjunt de serveis d'urgències del Sistema Nacional de Salut el valoren positivament el 76,5% de les persones que els van utilitzar. Igualtat Aquest any 2024 el Baròmetre Sanitari ha inclòs una pregunta sobre la percepció que té la població respecte a la igualtat en el tracte a la sanitat pública en funció de diferents aspectes. Gairebé un 40% de la població general percep que no es reben els mateixos serveis segons la comunitat autònoma de residència, i un 36% consideren que també és desigual el tracte segons el maneig de les noves tecnologies que tinguis les persones ateses. El nivell socioeconòmic, o l'edat de les persones ateses, són els aspectes en què es percep més igualtat en el tracte. Salut mental En aquesta edició també s'exploren, per primera vegada, alguns aspectes relacionats amb l'atenció als problemes de salut mental. L'abril del 2024, un 17,8% dels entrevistats diuen haver tingut necessitat de consultar un professional sanitari per un problema de salut mental o per un malestar psicològic o emocional. El 46,3% van ser atesos a la sanitat pública, un 44,7% a la sanitat privada i un 2,6% a totes dues. En el cas de les persones ateses a la sanitat pública, el 40,1% refereix que va ser atès principalment per un especialista en psiquiatria, un 33,1% pel seu metge de família i un 20,8% per un psicòleg. El 26% dels que van consultar un professional per problemes de salut mental van aconseguir la cita en menys de 30 dies; el 40% va aconseguir ser vist en un termini entre 1 i 3 mesos; i un altre 26% va trigar més de 3 mesos per ser atès a consulta. El 78,9% de les persones ateses a la sanitat pública declaren estar satisfetes amb l'atenció rebuda a la consulta i un 49,0% assenyalen haver rebut una atenció millor de la que esperaven. Acceptació de les vacunes El Baròmetre Sanitari ha inclòs, també per primera vegada, una sèrie de preguntes per valorar el grau d'acceptació que té l'ús de les vacunes a la població general. L'acceptació de la vacunació al nostre país és alta, tot i que un 36,7% considera que provoquen efectes adversos a la salut. El grau d'acord amb els aspectes protectors de les vacunes supera el 90% i un 89,9% manifesta seguir les recomanacions dels i les professionals sanitaris respecte a la vacunació. Coneixement i ús de tecnologies El Baròmetre Sanitari també pregunta en aquesta onada sobre l'ús de les tecnologies digitals per part dels ciutadans per relacionar-se amb el sistema sanitari. El 55,9% de les persones entrevistades refereix tenir algun certificat electrònic per a la realització de tràmits amb l'Administració i només el 0,9% no sap què és. Aquest indicador és rellevant ja que l'accés a la història clínica interoperable de l'SNS i, en la majoria dels casos, a la història clínica autonòmica, necessiten certificat personal electrònic El 38,5% ha accedit a la seva història clínica electrònica, davant del 61,5% de les persones entrevistades que encara no hi ha accedit mai: un 32,2% no sabia que existia aquesta possibilitat i un 19,3% no sap o no pot utilitzar Internet. El 60,4% sap que pot retirar els medicaments receptats per la sanitat pública fora de la seva comunitat autònoma gràcies al sistema de recepta electrònica interoperable, i el 44,3% ha utilitzat aquest servei. El Baròmetre Sanitari és una enquesta d'opinió de periodicitat anual, que des del 1993 realitza el Ministeri de Sanitat, en col·laboració amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). L'enquesta anual, base de l'estudi, la componen unes 7.800 entrevistes domiciliàries a persones de 18 anys i més, a totes les províncies espanyoles. La primera onada s'ha fet el mes d'abril del 2024 amb 2.576 entrevistes.

L'estudi 3463 'Barómetro de junio 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

El 4 de juliol, a partir de les 11.30 h, l'estudi 'Barómetro sanitario 2024 (primera oleada)' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Podran accedir a aquest estudi, des de la web del CIS pel "Catàleg d'estudis". Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Continua el curs d'estiu 'L'estudi de l'Opinió Pública a les societats democràtiques' a l'Escorial. Aquesta segona jornada s'ha centrat en la comunicació i l'opinió pública a les democràcies modernes. El president d'EFE, Miguel Ángel Oliver, ha ressaltat la importància de verificar la informació i contrastar-la, a més, ha assegurat que la mateixa agència EFE és “una eina de verificació”. "El periodisme actual viu un clima més complex que fa uns anys per la fragmentació de la societat i per la gran quantitat de mitjans", ha explicat Oliver. El que va ser director general de RTVE, José María Calviño ha assegurat que abans era més senzill que ara informar als mitjans. "Als anys 80 a TVE es pretenia acostar els elements informatius al públic, no tenir la veritat absoluta", ha explicat Calviño. També s´ha parlat sobre l´estudi científic de l´Opinió Pública de la mà del Catedràtic i consell científic del CIS, Antonio Alaminos. Alaminos ha explicat que "els models predictius a Espanya efectuen ajustaments operatius que són productes de la intuïció", referint-se a enquestadores privades. A la jornada d'avui també hi ha intervingut el professor titular de Sociologia, Gaspar Brändle, per parlar sobre l'Opinió Pública a Espanya i la seva evolució.

El 2 de juliol, a les 12,00 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Postelectoral de Cataluña. Elecciones autonómicas 2024' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El curs d'estiu que organitza el CIS 'L'estudi de l'Opinió Pública a les societats democràtiques' ha estat inaugurat avui pel president de la Institució, José Félix Tezanos. Tezanos ha centrat la ponència en els estudis d'opinió pública i investigacions sociològiques. El Catedràtic i president del CIS ha posat el focus entre la diferència que hi ha entre un pronòstic i una estimació: “l'estimació es basa en indicadors estadístics”. A més, ha explicat que en processos o contextos senzills és “més fàcil fer una estimació, tot i que avui dia els electorats estan en descomposició, la gent que vota un mateix partit s'ha anat reduint al 20%”. Durant el matí també hi ha intervingut l'expresident del CIS i Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, Juan Díez Nicolás. Díez ha assegurat que "les enquestes d'opinió estan dins de la investigació sociològica, però només són una part de la realitat social" i ha afegit que "aquesta realitat no està ordenada, sinó que l'ordenem nosaltres amb els sistemes de classificació". Uns sistemes que són “totalment subjectius”. Durant la sessió de la tarda s'ha celebrat la taula 'La informació i l'estudi de l'opinió pública com a servei públic', la presidenta de RTVE, Concepción Cascajosa, ha explicat que l'ens públic té posat el focus aquests darrers anys a “oferir informació veraç i crear eines que permetin verificar informació”.

Amb el lema #SociologiaParaLaSocietatDigital , més de 1.500 sociòlegs i sociòlogues s'han donat cita a la Universitat Pablo de Olavide amb motiu del XV Congrés Espanyol de Sociologia, que s'ha celebrat a Sevilla del 26 al 29 de juny. El president del CIS, José Félix Tezanos, ha presidit el simposi de cloenda del Congrés que aquest any versa sobre els efectes de la digitalització. Amb el títol 'La societat digital: alguns interrogants actuals', Tezanos ha moderat la taula en què ha estat la Premi Nacional de Sociologia, Constanza Tobío. Tot seguit s'ha celebrat l'acte de cloenda en què han estat el president del CIS, la presidenta del Comitè Organitzador, Mercedes Camarero, i el president de la Federació Espanyola de Sociologia, Màrius Domínguez. Durant el tancament, Tezanos ha assegurat que “la Sociologia es dedica a analitzar, entendre i estudiar les tendències socials. Aquest és el seu paper fonamental”. I ha afegit que “és una ciència que ha estat qualificada com la ciència dels moments apassionants i en aquests moments, la societat està vivint un altre moment apassionant”. Consulta aquí més informació sobre el Congrés.  

L'estudi 3459 'Postelectoral País Vasco . Elecciones autonómicas 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

Alain Touraine es uno de los grandes autores clásicos de la Sociología actual, cuya obra giró en torno al análisis de las sociedades que él calificaba como posindustriales. Sociedades en las que los movimientos sociales han sido «el motor de los cambios» acaecidos en este periodo histórico. Esta obra es el resultado de las valoraciones de algunos de sus discípulos y colaboradores a lo largo del tiempo, cuyo propósito ha sido realizar un esbozo histórico sobre el trabajo intelectual de este eminente sociólogo, centrándose en la influencia que ha tenido su obra en la Sociología. En esta breve obra se incluyen los análisis de sociólogos como Manuel Castells, José Félix Tezanos, Marina Subirats, Michel Wieviorka y Verónica Díaz. Cómpralo en nuestra Librería.

El CIS ha realitzat una enquesta sobre desigualtats i tendències socials durant el mes de juny en què es pregunten per situacions que generen desigualtat, nivell de vida i classes socials, entre d'altres qüestions. Un 86,4% assegura que el preocupa “molt o força” que hi hagi desigualtats socials mentre que un 13,1% afirma que el preocupa “poc o res”. A més, el 47,9% diu que ara hi ha més desigualtats que fa deu anys, un 35,8% que n'hi ha menys i un 11,7%. En preguntar per d'aquí a 10 anys, un 50,6% assegura que n'hi haurà més, un 31,6% que n'hi haurà menys i 6% que les mateixes que ara. El 58% dels enquestats creuen que els joves viuran pitjor al llarg de les seves vides que els seus pares, un 19,7% opina que viuran millor i un 18,6% que ho faran igual. Un 51,2% assegura que a Espanya hi ha grans desigualtats “en alguns aspectes, però en altres no”, un 35,4% afirma que hi ha grans desigualtats socials i un 8,7% diu que n'hi ha poques. Nivell de vida Un 64,5% dels enquestats afirma sentir-se “molt o força satisfet” amb el seu nivell de vida, davant d'un 30,6% que assegura sentir-se “poc o gens satisfet” i 3,3% pensa que la seva situació personal és “ regular”. Pel que fa a les expectatives de futur, el 47,2% creu que la seva vida millorarà durant els propers 5 anys, un 33,6% opina que la seva vida empitjorarà i un 14,5% que la seva vida continuarà igual. Sobre la identificació de classe, el 62,4% afirma que la classe social ha canviat respecte a la dels seus pares. D'aquests, 62,3% opinen que ha canviat a “molt millor o millor”. A més, el 51,9% assegura que ara tenen “moltes més o més” oportunitats econòmiques que les que van tenir els seus pares, davant del 37,3% que afirma que ara n'hi ha “menys o moltes menys”. Mobilitat social Un 55,7% afirma que ha experimentat una mobilitat social ascendent al llarg de la seva vida, un 26,5% creu que ha estat descendent i un 15,3% que no ha tingut mobilitat de cap mena. Un 56,9% creu que l'educació és el principal element que afecta la mobilitat social, un 45,5% assegura que és l'esforç personal i el treball dur i un 31,9% opina que el factor principal és la família . Desigualtats entre comunitats autònomes Segons el 41% dels enquestats, les diferències entre comunitats han augmentat, el 29,8% creu que han estat “més o menys iguals” i un 20,6% han tendit a disminuir. Pel que fa als propers anys, 38,8% creu que tendiran a augmentar, el 40,2% que estaran més o menys iguals i un 15,3% que tendiran a disminuir. Situacions que generen desigualtat El 85,2% creu que a Espanya l'atur continuarà sent un problema important, hi ha consens també sobre l'afirmació “a Espanya hi haurà més pobres que rics” ja que el recolza el 76,2% dels enquestats i un 62,1% apunta que “a Espanya les dones tindran la mateixa presència que els homes a tots els àmbits de la societat”. En aquesta enquesta s'ha preguntat per algunes frases que reflecteixen opinions que la gent sol tenir, el 83,3% està en desacord amb la idea que “les persones pobres no saben gestionar bé la seva economia”, al contrari, el 88, 8% creu que “la pobresa infantil necessita una acció urgent i decidida del Govern”. I el 74,5% està a favor que “el Govern ha de garantir que la riquesa es distribueixi de manera justa entre tots els espanyols”. Altres dades que aporta l'enquesta són que el 70,7% opinen que els més rics haurien de pagar més impostos perquè el govern disposi de més mitjans per lluitar contra la pobresa i el 85,5% assegura que la millor política social és la feina . Aquestes i altres dades es troben a l'estudi 'Desigualtat i tendències socials' que s'ha realitzat del 6 a l'11 de juny i compta amb una mostra de 4.006 entrevistes.