Com es fan les enquestes?

A través de les enquestes podem conèixer les opinions, les actituds i els comportaments de la ciutadania. Però… com es fan?

1. El tema

   Per fer una enquesta cal, en primer lloc, seleccionar el tema i els objectius sobre els quals tractarà la investigació.

   El CIS ha fet enquestes de temàtiques molt diverses: ocupació, educació, joventut, sanitat, política nacional i internacional, religió, gènere, valors ciutadans etc.

2. L'univers i la mostra

   En segon lloc, cal definir la població de referència (a la qual anomenem univers) i fer una selecció representativa d'aquesta població (a la qual anomenem mostra).

   El disseny mostral, és a dir, la selecció de persones per a l'enquesta és crucial, ja que permet utilitzar les dades obtingudes per descriure i analitzar la població de què ha estat extreta, l'univers. Cal tenir en compte que en una mostra hi ha un marge d'error, la magnitud del qual s'estableix a la fitxa tècnica que acompanya cada estudi i on s'especifiquen totes les característiques tècniques.

3. La mida

   La mida i les característiques de la mostra varien en funció dels objectius de l'enquesta. El CIS sol treballar amb mostres grans, que varien segons la finalitat de lestudi.

4. La redacció del qüestionari Com es pregunta?

   El qüestionari inclou una sèrie de preguntes per assolir el coneixement del tema seleccionat. A més, també es pregunta sobre característiques de les persones entrevistades (sexe, edat, nivell d'estudis, ocupació, estat civil, ingressos…).

   El personal tècnic del CIS elabora els qüestionaris a partir d'una tasca de documentació acurada que inclou la consulta d'estudis anteriors realitzats pel CIS, i també els realitzats per altres institucions i organismes internacionals dedicats a la realització d'enquestes.

   En dissenyar les preguntes es posa una cura especial que totes elles siguin puguin ser clares i compreses per les persones entrevistades, independentment del seu nivell de formació o qualsevol altra característica. També en què siguin objectives i imparcials i no incorporin a la seva redacció cap tipus de biaix que pugui influir o condicionar els enquestats en les seves respostes.

   Hi ha altres preguntes dels qüestionaris que són obertes, és a dir, que no tenen respostes prefixades. En aquest cas, es demana a les persones enquestades que expressin, amb les pròpies paraules, l'opinió que creguin oportuna. Per exemple, en els baròmetres mensuals es pregunta als entrevistats quins creuen que són els tres principals problemes d'Espanya. I ells responen lliurement i els entrevistadors han d'anotar literalment les seves respostes. Posteriorment, es classifiquen totes aquestes respostes (allò que s'anomena “procés de codificació”). D'aquesta manera és possible agrupar les respostes que es refereixen, per exemple, a l'“atur”, “l'habitatge”, o “sanitat”. Gràcies a això, podeu comptabilitzar el nombre de mencions de cadascun d'aquests temes.

5. La recollida de dades o treball de camp

   La recollida de dades –anomenada també “treball de camp”- consisteix a realitzar el qüestionari a totes les persones seleccionades.

   L'any 2020, el confinament establert com a conseqüència de la COVID-19 va impulsar el canvi del model presencial al telefònic. L'enquestació telefònica es fa gràcies al sistema CATI (Computer-Assisted Telephone Interviewing), que permet tenir un registre de respostes directes de les persones entrevistades.

   Els telèfons que utilitza el CIS als seus estudis són telèfons de 9 xifres, mòbils i fixos, generats aleatòriament. Un robot els marca i comprova si aquests telèfons existeixen realment i corresponen a particulars. Els entrevistadors no trien els telèfons a què trucar ni tenen cap tipus d'informació al respecte. És un sistema automatitzat el que llança les trucades i els ofereix el contacte. D'aquesta manera, s'evita el biaix de selecció.

   La col·laboració de la ciutadania és sempre voluntària i fonamental per aconseguir que els resultats de les enquestes reflecteixin amb rigor les opinions del conjunt de la societat. Totes les respostes són anònimes i estan protegides per les lleis de secret estadístic i de protecció de dades de caràcter personal.

6. Processament de les dades

   Quan s'acaba la recollida de dades, es processa tota la informació per conèixer els resultats al detall i poder analitzar així les opinions de la població sobre el tema d'estudi.

   Totes les respostes que proporcionen les persones entrevistades queden recollides anònimament en un fitxer o matriu de dades.

   Les dades que s'obtenen són processades (tabulades) i publicades a la pàgina web del CIS, a la qual pot accedir qualsevol persona. Aquests documents tenen una versió provisional coneguda com a “avenços de resultats”. Posteriorment, el fitxer de dades es revisa i se sotmet a un procés de verificació i depuració

   El Departament de Recerca del CIS és la unitat que planifica i duu a terme aquestes investigacions. El Departament de Banc de Dades verifica, classifica, emmagatzema i custodia les dades dels estudis realitzats. Com a conseqüència de l'ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, l'any 2022 s'ha creat un nou Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, encarregat d'impulsar la transformació digital i la innovació aplicada a l'estudi de l'opinió pública.