El Centre d'Investigacions Sociològiques i el Ministeri de Sanitat han elaborat la segona onada del baròmetre sanitari aquest any. L'estudi arreplega la percepció de la ciutadania sobre el funcionament del sistema sanitari públic. Un dels resultats més rellevants d'aquesta edició és la confiança elevada de la població en el sistema sanitari públic. El 61,4% de les persones que compten amb una assegurança mèdica privada —ja sigui individual o contractada per la seva empresa— considera que, en cas de patir un problema de salut greu, rebria un millor tractament a la sanitat pública. Aquesta dada posa de manifest el paper del Sistema Nacional de Salut (SNS) com a referència de qualitat i seguretat assistencial, fins i tot entre els que tenen accés a la sanitat privada. El 52,5% de la població general valora positivament el funcionament del sistema sanitari a Espanya, fet que suposa un lleuger descens respecte al 53,9% registrat a la primera onada del 2025. La puntuació mitjana de satisfacció general se situa en 6,02 punts sobre 10, davant de 6,13 de l'any anterior. Encara que aquests indicadors mostren una tendència lleugerament descendent a la percepció global, l'anàlisi detallada per nivells assistencials revela una alta satisfacció entre els que han utilitzat efectivament els serveis públics de salut. A l'atenció primària, el 78,5% de les persones ateses van valorar positivament l'atenció rebuda, davant del 82,4% de l'any anterior. En atenció hospitalària, la valoració positiva arriba al 77,8% (81,7% el 2024), i en els que van tenir un ingrés hospitalari es manté al 78,4% (81,4% el 2024). Els serveis d'urgències reben una valoració favorable per part del 73,5% dels usuaris, una xifra estable respecte de l'any anterior. En l'àmbit de la salut mental, el 74,9% de les persones ateses a la sanitat pública afirmen que l'atenció rebuda va ser com esperaven o millor. El Baròmetre també mostra una evolució positiva en l‟ús d‟eines digitals sanitàries. El 35% de la població ha accedit a la seva història clínica electrònica, davant del 32,8% el 2024. L'ús de la recepta electrònica interoperable fora de la comunitat autònoma arriba al 20,6%, amb un increment d'1,2 punts respecte a l'any anterior. A més, el 52,2% de la ciutadania disposa de certificat electrònic, i el 52,1% de les persones que han estat ateses en atenció primària han fet alguna consulta telefònica, amb un nivell de satisfacció que creix fins al 68,9%. Per primera vegada, el Baròmetre Sanitari recull informació detallada sobre la realització de proves diagnòstiques a l'últim any per motiu d'un nou problema de salut, i el temps transcorregut entre la indicació mèdica i la realització de la prova. El 19,2% de la població adulta s'ha fet una ecografia, el 13,7% un TAC, el 12,1% una ressonància magnètica i el 4,3% una colonoscòpia. Les colonoscòpies registren el temps mitjà d'espera més gran (158 dies), seguides per les ressonàncies (117 dies), les ecografies (66 dies) i els TAC (60 dies). Pel que fa a la rapidesa d'accés, el 56,7% de les ecografies, el 50,3% dels TAC, el 46,7% de les ressonàncies i el 34% de les colonoscòpies es van fer en menys d'un mes des de la seva indicació. Com que es tracta de la primera edició en què es mesura aquest indicador, les dades constitueixen una referència inicial per avaluar l'accessibilitat a proves diagnòstiques en properes onades de l'estudi. Altres resultats destacats de l'informe: el 17,7% de la població ha necessitat atenció sanitària per motius de salut mental o malestar emocional a l'últim any. En atenció primària, el temps mitjà d'espera per obtenir cita amb el metge de família supera els vuit dies (8,85) i el 71,2% declara haver hagut d'esperar més d'un dia perquè no hi havia disponibilitat prèvia. L'estudi es basa en una mostra de 2.318 entrevistes realitzades durant el mes de juliol de 2025.

El CIS ha realitzat el baròmetre mensual amb les preguntes habituals sobre intenció de vot, valoració de líders i altres temes d'actualitat com el proper 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. Al mes d'octubre, el PSOE arribaria al 34,8% d'estimació de vot, mentre que el Partit Popular obtindria el 19,8%, VOX un 17,7%, Sumar el 7,7% i Podem el 4,9%. Pedro Sánchez és el millor valorat i favorit com a president Pedro Sánchez és el líder polític més ben valorat amb una puntuació mitjana de 4,44; seguit de Yolanda Díaz que aconsegueix un 4,24; Alberto Núñez Feijóo obté una nota de 3,46, mentre que Santiago Abascal arriba a 2,89. Pedro Sánchez és el favorit com a president del Govern per al 42,3% dels enquestats que donen la seva opinió, traient 26,3 punts d'avantatge a Santiago Abascal que ho és per al 16,0%. Alberto Núñez Feijóo és el preferit per al 13,5%, Yolanda Díaz per al 7% i Isabel Díaz Ayuso per al 4,8%. Valoració ministres Carlos Cuerpo, ministre d'Economia, Comerç i Empresa, amb una nota mitjana de 5,41, és el ministre més ben valorat, seguit de Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 amb un 5,32. En tercer lloc hi ha la ministra de Defensa, Margarita Robles, amb una nota de 4,92. Administració i ocupació pública El 69,3% estima que la flexibilitat horària i la conciliació laboral és millor a l'Administració que a l'empresa privada, davant del 10% que creu que és pitjor. Pel que fa a la retribució salarial, el 49,5% opina que és millor a l'Administració, davant del 22,4% que creu que és pitjor. Un 15,9% sosté que és igual. Pel que fa al prestigi social, el 44,2% diu que és millor a l'Administració, un 23,4% diu que és pitjor, mentre que per al 24,9% el prestigi és igual en tots dos casos. Accés a l'ocupació pública a Espanya Un 78,9% dels enquestats creuen que el sistema actual d'accés a l'ocupació pública a Espanya afavoreix més els que tenen temps i recursos per preparar-se. El 63,6% opina que està caracteritzat per una excessiva càrrega memorística en detriment del contingut pràctic. Un 62,8% creu que és atractiu per als joves. I un 49,2% considera que es garanteix la igualtat d'oportunitats. D'altra banda, un 51,6% considera que no se selecciona els candidats més capacitats. I un 49,3% que no es valora adequadament lexperiència prèvia. Situació a Gaza El 67,6% dels enquestats es mostren “molt o força” preocupats pel que està passant a la franja de Gaza; mentre que el 16,9% ho està “poc o res”. Quan la valoració de com ha actuat el govern d'Espanya davant aquesta situació, el 38% assegura estar “molt o força” d'acord; el 30,5% no està "res d'acord" i el 23,3% "poc d'acord". Dictadura franquista El proper 20 de novembre es compleixen 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco i per al 65,5% dels espanyols els anys de la dictadura van ser “molt dolents o dolents”, mentre que per al 21,3% van ser “bons o molt bons”. El 6,1% opina que van ser “regulars”. El 74,6% assegura que, en general, l'actual règim democràtic és “molt millor o millor” que la dictadura franquista, mentre que el 17,3% considera que el règim democràtic és “pitjor o molt pitjor”. Problemes a Espanya El principal problema que hi ha actualment a Espanya, segons els enquestats, és l'habitatge (37,1%), seguit de la immigració que ho és per al 20,5%, i els problemes relacionats amb la qualitat de l'ocupació per al 18,3%. Els problemes que més afecten de manera personal són la vivenda (26,2%); la crisi econòmica i els problemes d'índole econòmica pel 24%, i la sanitat pel 22,3%. Situació econòmica personal i general El 66% dels espanyols considera que la seva situació econòmica personal és actualment “molt bona o bona” davant del 21,2% que afirma ser “dolenta o molt dolenta”. Pel que fa a la situació econòmica general d'Espanya, el 40% la considera “bona o molt bona” davant d'un 54,2% que la considera “dolenta o molt dolenta”. Aquestes i altres dades es troben recollides al baròmetre realitzat de l'1 al 7 d'octubre amb 4.029 entrevistes.

El CIS ha realitzat el baròmetre mensual amb les preguntes habituals sobre intenció de vot, valoració de líders i altres temes d'actualitat com el proper 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. Al mes d'octubre, el PSOE arribaria al 34,8% d'estimació de vot, mentre que el Partit Popular obtindria el 19,8%, VOX un 17,7%, Sumar el 7,7% i Podem el 4,9%. Pedro Sánchez és el millor valorat i favorit com a president Pedro Sánchez és el líder polític més ben valorat amb una puntuació mitjana de 4,44; seguit de Yolanda Díaz que aconsegueix un 4,24; Alberto Núñez Feijóo obté una nota de 3,46, mentre que Santiago Abascal arriba a 2,89. Pedro Sánchez és el favorit com a president del Govern per al 42,3% dels enquestats que donen la seva opinió, traient 26,3 punts d'avantatge a Santiago Abascal que ho és per al 16,0%. Alberto Núñez Feijóo és el preferit per al 13,5%, Yolanda Díaz per al 7% i Isabel Díaz Ayuso per al 4,8%. Valoració ministres Carlos Cuerpo, ministre d'Economia, Comerç i Empresa, amb una nota mitjana de 5,41, és el ministre més ben valorat, seguit de Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 amb un 5,32. En tercer lloc hi ha la ministra de Defensa, Margarita Robles, amb una nota de 4,92. Administració i ocupació pública El 69,3% estima que la flexibilitat horària i la conciliació laboral és millor a l'Administració que a l'empresa privada, davant del 10% que creu que és pitjor. Pel que fa a la retribució salarial, el 49,5% opina que és millor a l'Administració, davant del 22,4% que creu que és pitjor. Un 15,9% sosté que és igual. Pel que fa al prestigi social, el 44,2% diu que és millor a l'Administració, un 23,4% diu que és pitjor, mentre que per al 24,9% el prestigi és igual en tots dos casos. Accés a l'ocupació pública a Espanya Un 78,9% dels enquestats creuen que el sistema actual d'accés a l'ocupació pública a Espanya afavoreix més els que tenen temps i recursos per preparar-se. El 63,6% opina que està caracteritzat per una excessiva càrrega memorística en detriment del contingut pràctic. Un 62,8% creu que és atractiu per als joves. I un 49,2% considera que es garanteix la igualtat d'oportunitats. D'altra banda, un 51,6% considera que no se selecciona els candidats més capacitats. I un 49,3% que no es valora adequadament lexperiència prèvia. Situació a Gaza El 67,6% dels enquestats es mostren “molt o força” preocupats pel que està passant a la franja de Gaza; mentre que el 16,9% ho està “poc o res”. Quan la valoració de com ha actuat el govern d'Espanya davant aquesta situació, el 38% assegura estar “molt o força” d'acord; el 30,5% no està "res d'acord" i el 23,3% "poc d'acord". Dictadura franquista El proper 20 de novembre es compleixen 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco i per al 65,5% dels espanyols els anys de la dictadura van ser “molt dolents o dolents”, mentre que per al 21,3% van ser “bons o molt bons”. El 6,1% opina que van ser “regulars”. El 74,6% assegura que, en general, l'actual règim democràtic és “molt millor o millor” que la dictadura franquista, mentre que el 17,3% considera que el règim democràtic és “pitjor o molt pitjor”. Problemes a Espanya El principal problema que hi ha actualment a Espanya, segons els enquestats, és l'habitatge (37,1%), seguit de la immigració que ho és per al 20,5%, i els problemes relacionats amb la qualitat de l'ocupació per al 18,3%. Els problemes que més afecten de manera personal són la vivenda (26,2%); la crisi econòmica i els problemes d'índole econòmica pel 24%, i la sanitat pel 22,3%. Situació econòmica personal i general El 66% dels espanyols considera que la seva situació econòmica personal és actualment “molt bona o bona” davant del 21,2% que afirma ser “dolenta o molt dolenta”. Pel que fa a la situació econòmica general d'Espanya, el 40% la considera “bona o molt bona” davant d'un 54,2% que la considera “dolenta o molt dolenta”. Aquestes i altres dades es troben recollides al baròmetre realitzat de l'1 al 7 d'octubre amb 4.029 entrevistes.

El 13 d'octubre, a les 12,30 h, l'avanç de resultats del 'Barómetro de octubre 2025' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El 13 d'octubre, a les 12,30 h, l'avanç de resultats del 'Barómetro de octubre 2025' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Els llibres que per les seves característiques especials no tenen acomodament en altres col·leccions es publiquen Fora de Col·lecció , com és el cas dels homenatges o algunes obres en coedició amb altres institucions. Com citar els títols i aquesta col·lecció: Tezanos, José Felix (ed.) (2022). Canvis socials en temps de panèmia. Madrid: Centre de Recerques Sociològiques. (Fora de Col·lecció; 54)

La col·lecció Elecciones està dedicada a treballs sobre les convocatòries electorals que tenen lloc a Espanya (generals, autonòmiques, municipals i europees) i als elements més rellevants que incideixen en el comportament electoral. Així mateix, dóna cabuda a estudis comparats referents a la temàtica electoral. Aquesta col·lecció presenta les aportacions d'investigadors i grups d'investigació en volums que tenen un caràcter exhaustiu, de manera que ofereixen al lector una visió de conjunt dels temes analitzats. Per a seleccionar-los es fan servir els criteris més exigents, amb avaluació anònima i per parells.

La col·lecció Elecciones està dedicada a treballs sobre les convocatòries electorals que tenen lloc a Espanya (generals, autonòmiques, municipals i europees) i als elements més rellevants que incideixen en el comportament electoral. Així mateix, dóna cabuda a estudis comparats referents a la temàtica electoral. Aquesta col·lecció presenta les aportacions d'investigadors i grups d'investigació en volums que tenen un caràcter exhaustiu, de manera que ofereixen al lector una visió de conjunt dels temes analitzats. Per a seleccionar-los es fan servir els criteris més exigents, amb avaluació anònima i per parells.

La col·lecció Elecciones està dedicada a treballs sobre les convocatòries electorals que tenen lloc a Espanya (generals, autonòmiques, municipals i europees) i als elements més rellevants que incideixen en el comportament electoral. Així mateix, dóna cabuda a estudis comparats referents a la temàtica electoral. Aquesta col·lecció presenta les aportacions d'investigadors i grups d'investigació en volums que tenen un caràcter exhaustiu, de manera que ofereixen al lector una visió de conjunt dels temes analitzats. Per a seleccionar-los es fan servir els criteris més exigents, amb avaluació anònima i per parells.

Ja està disponible l'estudi 3489 'Baròmetre de desembre de 2024'. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

L'estudi 3498 'Índex de Confiança del Consumidor (ICC) ja està disponible. Febrer 2025'. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.