Més del 80% de les persones que utilitzen la sanitat pública valoren positivament latenció rebuda
El CIS i el Ministeri de Sanitat han publicat els resultats de la primera onada del Baròmetre Sanitari 2025, una enquesta que proporciona informació clau sobre la percepció de la ciutadania en relació amb el sistema sanitari. Valoració general del sistema sanitari i satisfacció ciutadana La valoració general del funcionament del sistema sanitari públic a Espanya es manté estable respecte a les onades anteriors. Segons les dades del Baròmetre Sanitari 2025, un 53,9% de la població considera que el sistema funciona bé o força bé, mentre que un 45,1% opina que necessita canvis importants o profunds. Aquesta estabilitat en la percepció global conviu, però, amb una certa polarització d'opinions, reflex de les expectatives ciutadanes i dels desafiaments persistents en aspectes com ara els temps d'espera o l'accessibilitat. Quan s'analitza l'opinió de les persones que han utilitzat els serveis sanitaris públics en els darrers 12 mesos, la percepció millora significativament. El 80,7% de la població declara haver acudit a atenció primària i un 44,7% a atenció hospitalària. En tots dos nivells assistencials, més del 80% de les persones usuàries valoren positivament l'atenció rebuda, cosa que reforça la confiança en el sistema des de l'experiència directa. Aquest contrast posa de manifest que la percepció del funcionament del sistema sanitari és més crítica quan no es basa en lús recent dels seus serveis. Per contra, els qui han accedit a l'atenció sanitària pública manifesten un alt nivell de satisfacció, i destaquen especialment la professionalitat, la seguretat i la confiança que transmet el personal sanitari. Aquesta diferència suggereix que lexperiència directa amb el sistema contribueix a consolidar una visió més favorable i realista del seu funcionament. Valoració dels serveis i nivells assistencials Els serveis d'urgències del 061/112 (7,34 punts) i l'atenció hospitalària a pacients ingressats (7,10) encapçalen la llista dels més ben valorats. Els segueixen l'atenció primària i les consultes d'atenció hospitalària, encara que en aquestes darreres es percep menys satisfacció. Un 80,7% de la població ha acudit al metge d'atenció primària pública els darrers 12 mesos, i un 44,7% ha estat atesa per un especialista de l'àmbit hospitalari. En tots dos nivells assistencials, més del 80% de les persones usuàries valoren positivament l'atenció rebuda, destacant la confiança i la seguretat que transmet el personal sanitari. A l'hospitalització, el 9,9% de la població ha patit algun ingrés l'últim any, i un 81,4% valora positivament la seva experiència. A urgències, utilitzades pel 48,4% dels enquestats, el grau de satisfacció arriba al 72,8%. Salut mental El 20,6% de la població ha requerit atenció sanitària per motius de salut mental a l'últim any. D'aquests, el 52% va anar a la sanitat pública, l'11,6% mitjançant assegurances privades i un 30,3% mitjançant pagament directe. A nivell públic, l'atenció va ser prestada sobretot per psiquiatres (38,6%), metges de família (37,5%) i psicòlegs (16,6%). El 60,5% es mostra satisfet amb l'atenció rebuda i el 85,1% afirma que va ser igual o millor del que s'esperava, encara que un 24,3% refereix que la seva situació no va millorar. El baròmetre explora per primer cop l'accés a determinades proves diagnòstiques davant d'un problema de salut nou. El 23,1% de la població refereix haver-se hagut de fer una ecografia, el 16% un TAC, el 15,2% una ressonància i el 4,8% una colonoscòpia el darrer any. Els temps d'espera varien significativament: un 54,9% de les ecografies i un 55,5% dels TAC es van fer en menys d'un mes des de la seva indicació, mentre que el percentatge baixa al 40,1% a les colonoscòpies. Aquesta última prova, segons manifesten les persones entrevistades, registra el major temps mitjà d'espera (113 dies), davant els 37 dies de mitjana de la ressonància. Problemes d'accessibilitat i desigualtats Un 24,3% de la població declara haver tingut, en alguna ocasió, problemes per accedir al metge de família. D'aquests casos, més de la meitat va anar finalment a urgències, mentre que un 30% més no va acudir a la cita en la data que li van assignar, perquè en aquell moment ja no necessitava atenció. La coordinació entre nivells assistencials rep una valoració positiva del 51,8% i el 34,1% dels enquestats considera que la situació de les llistes d'espera ha empitjorat el darrer any. A més, el 4,6% afirma haver hagut de deixar de prendre algun medicament prescrit per motius econòmics. Confiança en la pública Un 19,7% de les persones entrevistades disposa d'una assegurança mèdica privada contractada per elles o per algun membre de la seva família, i un 9,7% la té a través de la seva empresa. Aquesta xifra reflecteix que una part de la població recorre a assegurances privades, en molts casos, a la recerca de més agilitat o comoditat en l'accés a determinades prestacions sanitàries. Tanmateix, aquesta elecció no implica necessàriament una desconfiança envers el sistema públic, sinó que acostuma a tenir un caràcter complementari. De fet, més del 60% dels que compten amb una assegurança mèdica privada consideren que, davant d'un problema de salut greu, la sanitat pública els oferiria un tractament millor. Aquesta dada confirma que, fins i tot entre els que disposen de cobertura privada, es manté una confiança elevada en la capacitat resolutiva del sistema públic. La percepció de seguretat, eficàcia i qualitat professional consolida la sanitat pública com a principal referent per afrontar situacions clíniques complexes. Tecnologies digitals en salut i percepció de la intel·ligència artificial Un 32,7% de la població ha accedit a la seva història clínica a la sanitat pública, mentre que un 34,4% desconeix aquesta possibilitat i un 20,6% no disposa o no sap utilitzar els mitjans digitals. El 49,7% de la ciutadania utilitza algun certificat electrònic per a tràmits administratius, cosa que facilita l'accés a serveis com la història clínica electrònica. El sistema de recepta electrònica interoperable del SNS és conegut pel 66,2% de la població, però només un 20,3% ha utilitzat aquesta funcionalitat. A més, el 43,2% sap que el seu historial clínic el pot consultar professionals sanitaris d'altres comunitats autònomes en cas de necessitar assistència sanitària. Pel que fa a la intel·ligència artificial, el 53,4% ha sentit a parlar de la seva aplicació en salut. La majoria es mostra favorable que s'informi el pacient sobre el seu ús (85,5%), ja que es pugui negar que les seves dades siguin utilitzades en el seu desenvolupament (77,5%). Un 68% consideren necessari legislar específicament l'ús d'IA en salut. Aquesta edició s'ha elaborat a partir de 2.452 entrevistes fetes a l'abril d'aquest any.
Nota Informativa
