La Ley de la Eutanasia entró en vigor en España en junio de 2021, después de aprobarse en el Congreso de los Diputados por amplia mayoría en marzo de ese mismo año. Unos meses antes de su aprobación, en el barómetro de enero se preguntó a la ciudadanía por esta ley (Enlace al Estudio 3307). Un 23,9% de los españoles aseguró estar “totalmente de acuerdo” y un 48,4% afirmó estar “de acuerdo”, por lo que el CIS pudo constatar que la ley contaba con un amplio respaldo en la sociedad. Solo el 15,1% dijo estar “en desacuerdo o totalmente en desacuerdo”. Enlace a gráfico

La obra Cambios sociales en tiempos de pandemia, publicada en 2022, se basa en 33 amplias investigaciones empíricas, con un conjunto de más de 115.000 entrevistas personales. Para su elaboración, se contó con la participación de 41 catedráticos e investigadores reputados en diferentes disciplinas. La monografía supuso un análisis inmediato de los cambios sociales provocados por la pandemia de la COVID-19 recogiendo los datos procedentes de las encuestas y estudios realizados por el CIS desde que eclosionó la pandemia.

La portada de una de nuestras monografías; la nº 19: Mecina. La cambiante estructura social de un pueblo de la Alpujarra, escrita por Pio Navarro Alcalá Zamora, ha sido reproducida en forma de fuente como homenaje a su autor en el municipio de la Alpujarra de la Sierra. La escultura se conoce como “Fuente Libro Don Pío’ y se inauguró en abril de 2022.

La portada de una de nuestras monografías; la nº 19: Mecina. La cambiante estructura social de un pueblo de la Alpujarra, escrita por Pio Navarro Alcalá Zamora, ha sido reproducida en forma de fuente como homenaje a su autor en el municipio de la Alpujarra de la Sierra. La escultura se conoce como “Fuente Libro Don Pío’ y se inauguró en abril de 2022.

L'estudi 3445 'Barómetro de marzo 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

L'estudi 3445 'Barómetro de marzo 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

El CIS ha realitzat l'enquesta preelectoral per als comicis que se celebraran al País Basc el proper 21 d'abril. Aquest estudi revela que el PNB guanyaria les eleccions amb el 36,1% dels vots i aconseguiria entre 30 i 31 escons. EH Bildu seria segona força política amb el 33% i obtindria entre 28 i 29, el PSE arribaria al 13,1% i entre 10 i 11 escons. El PP seria la quarta força del parlament basc amb un 7,7% de suport i tindria entre 5 i 6 escons. Sumar amb el 3,7% podria tenir entre 0 i 2 escons, Podem trauria el 2,5% dels vots i es podria quedar entre 0 i 1 escó i Vox, amb un 1,9% d'estimació de vot, entre 0 i 1. El 41,4% dels bascos assegura estar seguint amb “molt o força interès” les notícies i temes relacionats amb les properes eleccions autonòmiques, mentre que un 57,6% afirma tenir “poc o cap” interès sobre el tema. A l'hora de votar El 73,7% indica que tindrà més en compte els temes propis del País Basc que no pas els temes generals que afecten Espanya, un 19% que pensarà abans en els temes principals del país. I un 5,7% pensa tant en els temes de la comunitat com del país. A més, el 70,9% assegura que en aquestes eleccions donarà més importància al partit polític a l'hora de votar, un 17,1% al candidat, i un 3,6% afirma que ambdues coses. Fidelitat i decisió de vot Un 29,7% dels bascos afirma que vota sempre pel mateix partit, un 24,7% “sol” votar sempre pel mateix partit i un 40,5% segons el que més el convenci en aquell moment, voten per un partit o un altre, o no voten. Un 54,8% assegura que decideix el vot molt abans de l'inici de la campanya electoral, un 11% ho fa al començament de la campanya, un 20,2% durant la darrera setmana de campanya, un 4,9% durant la jornada de reflexió i un 6,1% el mateix dia de les eleccions. A més a més, un 1,2% ja té clar que s'abstindrà. Els joves de 25 a 34 anys (8,8%) i els de 18 a 24 anys (8,5%) són els que presenten percentatges més grans entre els que decideixen el seu vot a la jornada de reflexió. I les persones entre 35 i 44 anys (8,6%) i les de 45 a 54 anys (8%) les que més ho decideixen el mateix dia de les eleccions. Gestió del Govern Basc El 51% dels bascos afirma que el PNB ha fet una “molt bona o bona” gestió durant aquests darrers quatre anys al capdavant del govern. Un 8,5% pensa que ha estat regular i un 38,5% assegura que ha estat “dolenta o molt dolenta”. Sobre la gestió de la resta de partits, per al 53,1% la tasca que ha fet EH Bildu ha estat “molt bona o bona”, per al 39,9% la tasca del PSE ha estat “molt bona o bona”, 23,7% recolza la gestió d'Elkarrekin Podemos-IU i per al 9,6% la gestió del PP-Ciutadans ha estat “molt bona o bona”. Pel 52,6% dels bascos EH Bildu és el partit que “defensa millor la identitat, cultura i l'idioma euskera”, el 44,6% creu que el PNB és “el que millor defensa els interessos del País Basc”, i el 47,6% índica que el partit “més capacitat per governar el País Basc” és el PNB. Valoració candidats El candidat d'EH Bildu, Pello Otxandiano, és el més ben valorat amb un 5,64, en segon lloc, hi ha el candidat del PNB, Imanol Pradales, amb un 5,48. En tercera posició hi ha el candidat del PSE, Eneko Andueza, amb un 4,66 i segueix la candidata de Podem, Miran Gorratxategi, amb un 4,59. El candidat que els bascos creuen que està més preparat per resoldre els problemes d?Euskadi és Pradales amb un 28,8%, seguit d?Otxandiano amb el 21,3% i Andueza amb un 5,5%. Preferència com a Lehendakari i com a president del Govern El 30,4% vol que Imanol Pradales sigui el lehendakari del País Basc després de les eleccions autonòmiques, un 26,1% desitja que sigui Otxandiano i per a un 8,2% el candidat del PSE, Eneko Andueza. Un 4% assenyala el candidat del PP, Javier de Andrés. Pel que fa a qui prefereixen els bascos com a president del Govern d'Espanya en aquests moments, un 43% prefereix Pedro Sánchez. En segon lloc, un 9,6% assenyala Yolanda Díaz, i en tercer lloc Alberto Núñez Feijóo un 9,1%. Principals problemes Sobre els principals problemes d'Euskadi en aquests moments, el 16,1% afirma que la sanitat (Osakidetza) és el principal problema, seguit de l'atur per al 8,4% i en tercer lloc hi hauria els problemes polítics en general el 7,9% . Els segueix de prop la crisi econòmica per al 7,5% i l'habitatge es posa en cinquè lloc pel 7,3%. Aquestes i altres dades es troben recollides a l'enquesta preelectoral realitzada del 18 al 22 de març amb 4.998 entrevistes.

L'estudi 3444 'Índice de Confianza del Consumidor (ICC). Febrero 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

L'estudi 3446 'Postelectoral de Galicia. Elecciones autonómicas 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

El CIS ha realitzat l'enquesta Campanya de les eleccions autonòmiques del País Basc davant les eleccions que se celebraran el proper 21 d'abril. Aquest estudi revela un lleuger avantatge d'EH-Bildu (34,2%-35,1%), sobre el PNB que obtindria entre el 32,6% i el 33,5%. El PSOE es consolidaria com a tercera força (13,3%-14,1%). El PP seria la quarta força del parlament basc amb 6,7%-7% de. Elkarrekin-Podem trauria entre el 3,1%-3,2% dels vots. Sumar, obtindria entre el 3,1% i el 3,6% i VOX trauria entre el 2,7% i el 3%. La Premsa, preferida per informar-se El mitjà preferit pels bascos per informar-se sobre els programes dels partits i les propostes dels candidats és la premsa en format imprès o digital amb un 62,4%, seguit per la televisió per a un 59,6%. La ràdio ocupa el tercer lloc, amb un 40,6% i en quart lloc s'ubiquen les xarxes socials que és el mitjà elegit pel 37,6%. Sobre el seguiment de la campanya en mitjans de comunicació, un 37,8% assegura que l'ajuda “molt o força” per veure les diferències que hi ha entre uns partits i els altres, un 88,5% diu que li serveix de “poc o res” per canviar la decisió del seu vot i un 65,1% reconeix que no ajuda a conèixer millor els candidats. El 42,7% dels bascos assegura estar seguint amb “molt o força interès” les notícies i temes relacionats amb les properes eleccions autonòmiques, mentre que un 56,6% afirma tenir “poc o cap” interès sobre el tema. A l'hora de votar El 71,8% assegura que en aquestes eleccions donarà més importància al partit polític a l'hora de votar, un 14,4% al candidat, i un 4,8% afirma que a totes dues coses. A més, un 3,2% diu que el que li importa més és el programa electoral. Fidelitat i decisió de vot Un 31,6% dels bascos afirma que vota sempre pel mateix partit, un 25,8% que en general “sol” votar sempre pel mateix partit i un 35,1% segons “el que més el convenci en aquest moment”, voten per un partit o un altre, o no voten. Un 57,2% assegura que decideix el vot molt abans de l'inici de la campanya electoral, un 10,6% ho fa al començament de la campanya, un 16,9% durant la darrera setmana de campanya, un 5,1% durant la jornada de reflexió i un 6,9% el mateix dia de les eleccions. A més a més, un 1,5% ja té clar que s'abstindrà. A més, el 67,1% dels enquestats afirma que ja ha decidit el vot per al 21 d'abril, mentre que el 30,1% diu que encara dubta. Valoració candidats El candidat d'EH Bildu, Pello Otxandiano, és el més ben valorat amb un 5,51, en segon lloc, hi ha el candidat del PNB, Imanol Pradales, amb un 5,47. En tercera posició hi ha el candidat del PSE, Eneko Andueza, amb un 4,70 i segueix la candidata de Podem, Miran Gorratxategi, amb un 4,41. El candidat que els bascos creuen que es preocupa més pels problemes d'Euskadi és Otxandiano amb un 25,7%, seguit de Pradales amb el 24,8% i Andueza amb un 5%. Preferència com Lehendakari A un 29,8% dels bascos els agradaria que guanyés les eleccions EAJ-PNB, seguit d'EH Bildu (29%) i PSE-EE-PSOE (11,2%). El 28,2% vol que Imanol Pradales sigui el lehendakari del País Basc després de les eleccions autonòmiques, un 26,8% vol que sigui Otxandiano i un 8,9% vol que sigui el candidat del PSE, Eneko Andueza. Un 4% assenyala el candidat del PP, Javier de Andrés. Aquestes i altres dades es troben recollides a l'enquesta preelectoral realitzada del 18 al 22 de març amb 4.998 entrevistes.

L'estudi 3449 'Índice de Confianza del Consumidor (ICC). Marzo 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

L'estudi 3448 'Preelectoral del País Vasco. Elecciones autonómicas 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

L'estudi 3437 'Preelectoral de Galicia. Elecciones autonómicas 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

L'estudi 3451 'Campaña de las elecciones autonómicas del País Vasco 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.

Informe de 23 d'abril de 2024 de l'Òrgan instructor, pel qual es proposa la resolució provisional del Centre d'Investigacions Sociològiques, que fa pública l'adjudicació de subvencions per a formació i investigació en matèries d'interès per a l'organisme per a l'any 2024

El CIS ha fet una enquesta sobre la percepció que els espanyols té de la Unió Europea i l'interès que genera. El 82,9% reconeix que les decisions que es prenen al si de la Unió Europea “ens afecten molt o bastant”, davant d'un 15,9% que creu que “poc o res”. Al 65,3% dels espanyols els interessen molt o força les notícies de la UE, tot i que un 58,3% assegura que està “poc o gens informat” sobre els assumptes relacionats amb la UE i un 40,9% diu que està “molt o força informat”. Sobre la pertinença a la Unió El 63,9% creu que les coses ens anirien pitjor en el pla econòmic si Espanya no fos dins de la Unió Europea. Només un 17,7% creu que estaríem millor fora i un 14,1% assegura que estaríem igual. Pertànyer a la UE és més beneficiós per a temes com la cultura” (79,9%); "les oportunitats de feina" (73,2%); per a “les oportunitats de fer negoci” (77,4%), i per al pes d'Espanya al món (76,5%). Pel que fa als “preus de béns i consums”, el 48,4% coincideix que estar dins de la Unió és més perjudicial. Mesures per millorar la UE Pel que fa a l'estat de la Unió Europea, un 54,2% creu que “necessita alguns canvis, però no radicals”, un 38,6% diu que “necessita canvis profunds”, i només un 4,1% que “està bé” com està”. Per al 47,2%, la mesura més prioritària que ha d'assumir la UE és “fixar un salari mínim europeu”. En segon lloc, el 47,1% creu que cal prioritzar a “avançar en els drets socials i polítics dels ciutadans de la Unió Europea”. I un 30,7% indica que el més important és “reforçar la política exterior i de seguretat comuna”. El 87,1% diu que està a favor d'“una política de drets i obligacions comunes” a la Unió Europea. El 83,3% de reforçar la política exterior europea comuna. Un 80,7% assegura que caldria “contribuir econòmicament a finançar un estat de benestar europeu”. I el 63,5% és partidari de la creació d'un exèrcit europeu comú. Futur de la Unió Europea Pel que fa al futur de la UE, el 32,9% considera que l'economia i l'ocupació és el més important, per al 16,9% la protecció social i l'estat de benestar, mentre que per al 15,7% és important la democràcia, els valors i l'Estat de dret. Una altra dada que reflecteix l'enquesta és que la darrera paraula de les decisions importants l'han de tenir sempre els estats membres (65,2%) i que la UE hauria de tenir un veritable govern federal que prengués les decisions (30,6%). Sentiment de pertinença El 53,9% assegura que se sent “ciutadà europeu i espanyol alhora”, un 35,7% diu que “sobretot ciutadà espanyol” i un 4,6% “sobretot ciutadà europeu”. Un 1,3% que diu que és “ciutadà del món”. Pel que fa als temes que als espanyols els agradaria fossin abordats pel Parlament Europeu, el 33,6% diuen que “el suport a l'economia i la creació d'ocupació”; el 32,4% “la lluita contra la pobresa i l'exclusió social” i, en tercer lloc, “la sanitat pública” per al 31,4%. Institucions Europees El Parlament Europeu és de la que més han sentit a parlar els ciutadans (94,3%), seguida del Banc Central Europeu (92,6%), la Comissió Europea és la més coneguda per al 84,8%, el Consell de la Unió Europea per al 83,1% i la institució menys coneguda és el Consell Europeu (73,4%). Sobre la confiança que mereixen aquestes institucions als espanyols que les coneixen, el Parlament Europeu és en què més confien amb un 5,94 sobre 10 de nota, seguida de la Comissió Europea amb un 5,88. Pel que fa a la probabilitat d'anar a votar el proper 9 de juny a les eleccions al Parlament Europeu, el 53,3% assegura que ho farà “amb tota probabilitat”. Aquestes i altres dades es troben a l'estudi 'Opinions i actituds davant la Unió Europea' que està disponible a la nostra web (www.cis.es). El treball de camp s?ha realitzat del 9 al 13 d?abril, amb una mostra de 3.750 entrevistes. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El CIS ha realitzat l'enquesta preelectoral per als comicis que se celebraran a Catalunya el proper 12 de maig. El PSC-PSOE seria primera força i aconseguiria entre el 26,9% i el 28,3%, ERC obtindria entre el 17,7% i el 19,5% i Junts aconseguiria entre el 16,3% i el 18,1%. El Partit Popular seria quarta força amb una estimació de 9,2% i 10,6%. VOX quedaria entre el 6,3% i el 7,5% d'estimació en percentatge de vot. A Comuns Sumar entre el 5,5% i 6,4%. La CUP entre un 3,7% i un 4,6%. I Aliança Catalana, entre el 2,6% i el 3,4%. El 44,4% dels catalans reconeix estar seguint les notícies i temes relacionats amb les properes eleccions amb “molt o força interès”, davant d'un 54,5% que diu que té “poc o cap interès”. A l'hora de votar Els temes propis de Catalunya serà el més important per al 65% dels catalans al?hora d?anar a votar, mentre que els temes propis d?Espanya serà el que marqui la decisió d?un 26,5% de votants. Un 5,6% afirma que tindrà en compte tant els problemes del país com els de la comunitat. Pels catalans, és més important el partit polític a l'hora de votar en aquestes eleccions (60,8%) que el candidat que presenta el partit (25,9%). Un 3,5% assegura que dóna la mateixa importància al partit que al candidat. I només un 1,8% donarà més importància al programa electoral. Fidelitat i decisió de vot Un 19% dels catalans afirma que vota sempre pel mateix partit, un 25,3% que en general “sol” votar sempre pel mateix partit i un 51,2% segons “el que més li convenci en aquell moment” , voten per un partit o un altre, o no voten. Un 48% afirma que decideix el vot molt abans de l'inici de la campanya electoral, un 12,4% ho fa al començament de la campanya, un 22% durant la darrera setmana de campanya, un 7% durant la jornada de reflexió i un 7,2% el mateix dia de les eleccions. A més a més, un 1,5% ja té clar que s'abstindrà. A més, un 72,3% de catalans asseguren que aniran a votar “amb tota seguretat” el proper 12 de maig. Gestió del Govern català Pel que fa a la gestió d'ERC al capdavant del govern, un 30,7% creu que ha estat “molt bona o bona”, davant d'un 58,9% que diu que ha estat “dolenta o molt dolenta”. Un 7,8% opina que regular. Pel que fa a l'oposició, la tasca més ben valorada és la del PSC, ja que per al 34% dels catalans ha estat “molt bona o bona”, quant a la de Junts, només el 17,2% considera que han fet una tasca “molt bona o bona”. Sobre l'oposició d'En Comú Podem, un 27,1% considera que han fet una feina “molt bona o bona”. I la del PP, ha estat “molt bona o bona” per al 14,8%. Sobre la situació política, un 21,7% creu que ara és “millor o molt millor” que fa tres anys, però un 42,7% assegura que és pitjor. I un 34,4% creu que és igual. Pel que fa a la situació econòmica, només un 17,6% assegura que està “millor o molt millor” que fa 3 anys, un 35,2% creu que està “pitjor o molt pitjor” i un 37,8% diu que està igual. PSC, el partit més capacitat per governar a Catalunya El PSC és el partit “més capacitat per governar a Catalunya”, amb un percentatge del 26%. ERC és el partit que “millor defensa els interessos de Catalunya” per al 22% dels enquestats. I el PSC és el que “millor representa les idees de la gent” per al 21,8%. Llei d'amnistia El 37,6% dels catalans creuen que la Llei d'amnistia ha contribuït a millorar la convivència a Catalunya, un 36,1% assegura que la situació continua igual i un 23,8% opina que ha empitjorat. El 46% assegura “sentir-se tan espanyol com català”, un 21,8% diu “sentir-se més català que espanyol”, un 17,3% se sent “únicament català” i un 5,9% “únicament espanyol”. Valoració candidats El candidat del PSOE, Salvador Illa, és el més ben valorat amb un 5,35 i és l'únic que aprova, en segon lloc, hi ha el candidat d'Esquerra, Pere Aragonés, amb un 4,86. En tercera posició hi ha la candidata d'En Comú Podem, Jessica Albiach, amb un 4,16. Per sota del 4, hi ha el candidat del Junts, Carles Puigdemont, amb un 3,83. Illa torna a encapçalar la llista com "el candidat més preparat per resoldre les qüestions rellevants de Catalunya", segons el 25,3% d'enquestats. I també és el candidat que inspira més confiança de tothom (23%). Preferència com a President El 24,8% vol que Salvador Illa sigui el president de la Generalitat després de les eleccions autonòmiques, un 17% vol que sigui Puigdemont i un 14,6% vol que sigui el candidat d'Esquerra, Pere Aragonés. Pel que fa a qui s'estimen més els catalans com a president del govern d'Espanya en aquests moments, un 42,6% prefereix Pedro Sánchez. En segon lloc, un 11,5% assenyala Alberto Núñez Feijóo, i en tercer lloc Yolanda Díaz amb un 8,6%. Principals problemes a Catalunya La independència és el principal problema per al 20,5% dels enquestats, seguit dels problemes polítics en general pel 16,5% i per al 6,4% és la crisi econòmica i la pujada de preus. Aquestes dades es troben recollides a l'enquesta preelectoral realitzada de l'11 al 22 d'abril amb 8.905 entrevistes.

El CIS ha realitzat l'enquesta preelectoral per als comicis que se celebraran a Catalunya el proper 12 de maig. El PSC-PSOE seria primera força i aconseguiria entre el 26,9% i el 28,3%, ERC obtindria entre el 17,7% i el 19,5% i Junts aconseguiria entre el 16,3% i el 18,1%. El Partit Popular seria quarta força amb una estimació de 9,2% i 10,6%. VOX quedaria entre el 6,3% i el 7,5% d'estimació en percentatge de vot. A Comuns Sumar entre el 5,5% i 6,4%. La CUP entre un 3,7% i un 4,6%. I Aliança Catalana, entre el 2,6% i el 3,4%. El 44,4% dels catalans reconeix estar seguint les notícies i temes relacionats amb les properes eleccions amb “molt o força interès”, davant d'un 54,5% que diu que té “poc o cap interès”. A l'hora de votar Els temes propis de Catalunya serà el més important per al 65% dels catalans al?hora d?anar a votar, mentre que els temes propis d?Espanya serà el que marqui la decisió d?un 26,5% de votants. Un 5,6% afirma que tindrà en compte tant els problemes del país com els de la comunitat. Pels catalans, és més important el partit polític a l'hora de votar en aquestes eleccions (60,8%) que el candidat que presenta el partit (25,9%). Un 3,5% assegura que dóna la mateixa importància al partit que al candidat. I només un 1,8% donarà més importància al programa electoral. Fidelitat i decisió de vot Un 19% dels catalans afirma que vota sempre pel mateix partit, un 25,3% que en general “sol” votar sempre pel mateix partit i un 51,2% segons “el que més li convenci en aquell moment” , voten per un partit o un altre, o no voten. Un 48% afirma que decideix el vot molt abans de l'inici de la campanya electoral, un 12,4% ho fa al començament de la campanya, un 22% durant la darrera setmana de campanya, un 7% durant la jornada de reflexió i un 7,2% el mateix dia de les eleccions. A més a més, un 1,5% ja té clar que s'abstindrà. A més, un 72,3% de catalans asseguren que aniran a votar “amb tota seguretat” el proper 12 de maig. Gestió del Govern català Pel que fa a la gestió d'ERC al capdavant del govern, un 30,7% creu que ha estat “molt bona o bona”, davant d'un 58,9% que diu que ha estat “dolenta o molt dolenta”. Un 7,8% opina que regular. Pel que fa a l'oposició, la tasca més ben valorada és la del PSC, ja que per al 34% dels catalans ha estat “molt bona o bona”, quant a la de Junts, només el 17,2% considera que han fet una tasca “molt bona o bona”. Sobre l'oposició d'En Comú Podem, un 27,1% considera que han fet una feina “molt bona o bona”. I la del PP, ha estat “molt bona o bona” per al 14,8%. Sobre la situació política, un 21,7% creu que ara és “millor o molt millor” que fa tres anys, però un 42,7% assegura que és pitjor. I un 34,4% creu que és igual. Pel que fa a la situació econòmica, només un 17,6% assegura que està “millor o molt millor” que fa 3 anys, un 35,2% creu que està “pitjor o molt pitjor” i un 37,8% diu que està igual. PSC, el partit més capacitat per governar a Catalunya El PSC és el partit “més capacitat per governar a Catalunya”, amb un percentatge del 26%. ERC és el partit que “millor defensa els interessos de Catalunya” per al 22% dels enquestats. I el PSC és el que “millor representa les idees de la gent” per al 21,8%. Llei d'amnistia El 37,6% dels catalans creuen que la Llei d'amnistia ha contribuït a millorar la convivència a Catalunya, un 36,1% assegura que la situació continua igual i un 23,8% opina que ha empitjorat. El 46% assegura “sentir-se tan espanyol com català”, un 21,8% diu “sentir-se més català que espanyol”, un 17,3% se sent “únicament català” i un 5,9% “únicament espanyol”. Valoració candidats El candidat del PSOE, Salvador Illa, és el més ben valorat amb un 5,35 i és l'únic que aprova, en segon lloc, hi ha el candidat d'Esquerra, Pere Aragonés, amb un 4,86. En tercera posició hi ha la candidata d'En Comú Podem, Jessica Albiach, amb un 4,16. Per sota del 4, hi ha el candidat del Junts, Carles Puigdemont, amb un 3,83. Illa torna a encapçalar la llista com "el candidat més preparat per resoldre les qüestions rellevants de Catalunya", segons el 25,3% d'enquestats. I també és el candidat que inspira més confiança de tothom (23%). Preferència com a President El 24,8% vol que Salvador Illa sigui el president de la Generalitat després de les eleccions autonòmiques, un 17% vol que sigui Puigdemont i un 14,6% vol que sigui el candidat d'Esquerra, Pere Aragonés. Pel que fa a qui s'estimen més els catalans com a president del govern d'Espanya en aquests moments, un 42,6% prefereix Pedro Sánchez. En segon lloc, un 11,5% assenyala Alberto Núñez Feijóo, i en tercer lloc Yolanda Díaz amb un 8,6%. Principals problemes a Catalunya La independència és el principal problema per al 20,5% dels enquestats, seguit dels problemes polítics en general pel 16,5% i per al 6,4% és la crisi econòmica i la pujada de preus. Aquestes dades es troben recollides a l'enquesta preelectoral realitzada de l'11 al 22 d'abril amb 8.905 entrevistes.

L'estudi 3450 'Barómetro de abril 2024' ja està disponible. Tenen a la seva disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i encreuaments, i la documentació tècnica. Poden accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament mitjançant l'enllaç indicat a sota.