El 80% dels espanyols qualifiquen positivament l'atenció primària

---

• L'atenció hospitalària durant l'ingrés arriba al 83,7% de valoració positiva, cinc punts més que a la segona onada, segons el baròmetre sanitari que realitza el CIS
• El 31% de la població disposa d'assegurança mèdica privada, però el 65,6% prefereix ser atès a la sanitat pública davant d'una malaltia greu, quatre punts més que a l'onada anterior
• Un 20% de la població es va realitzar una ecografia el 2024, el 16,5% un TAC i el 15,3% una ressonància; les colonoscòpies, fetes pel 5,1%, tenen una espera mitjana de 109,8 dies

El Ministeri de Sanitat i Centre d'Investigacions Sociològiques han publicat els resultats de la tercera onada del Baròmetre Sanitari 2025, que ofereix una radiografia actualitzada de l'opinió de la ciutadania sobre el funcionament del sistema sanitari públic.
Els resultats mostren un avenç generalitzat en la percepció positiva del funcionament dels serveis sanitaris públics, especialment als nivells assistencials més utilitzats per la població: serveis d'urgències, atenció primària, consultes hospitalàries i hospitalització.
L'atenció primària continua essent el principal nivell d'accés al sistema sanitari públic i un dels més ben valorats pels qui l'utilitzen. Segons les dades del Baròmetre, el 82,3% de la població ha acudit almenys una vegada a un metge d'atenció primària del sistema públic el darrer any.

Entre aquestes persones usuàries, la valoració positiva de l'atenció rebuda arriba al 80,1%, fet que suposa una millora significativa respecte al 78,5% registrat a la segona onada.
Aquest augment en la satisfacció s'explica, en part, per la confiança i la seguretat que transmet el personal sanitari. El personal d'infermeria obté una puntuació mitjana de 8,04 sobre 10, i el personal mèdic, de 7,76, es manté com els aspectes més ben valorats del servei. A més, el 16,8% de les consultes es van fer per via telefònica, una modalitat l'acceptació de la qual continua sent elevada.
Tot i això, en considerar el conjunt de la població general —incloent-hi els que no van utilitzar el servei durant l'últim any (12,2 %)—, la valoració global del funcionament del sistema sanitari públic disminueix, situant-se en 5,89 punts sobre 10, davant els 6,13 punts de l'any anterior. Aquesta baixada reflecteix una percepció una mica més crítica entre els que no van tenir contacte directe amb el sistema en aquest període.
Temps d'espera

Pel que fa als temps d'espera en atenció primària, únicament un 22% de les persones que van acudir al seu metge de família a l'últim any van ser ateses el mateix dia o l'endemà de sol·licitar cita. La resta va manifestar haver hagut d'esperar més temps a causa de la manca de disponibilitat en dates anteriors. En aquests casos, el temps mitjà despera va ser de 9,78 dies.

Entre els que van experimentar dificultats per accedir a consulta —el 23,7% de la població enquestada—, un 53,3% va acabar recorrent a un servei d?urgències i un 29,3% va indicar que, quan va arribar la data assignada, ja no necessitava la visita.

Durant el darrer any, el 50% de la població enquestada va declarar haver acudit a algun servei d'urgències de la sanitat pública. D'aquests, el 42,9% va fer servir dispositius d'urgència en atenció primària, el 50,8% va anar a serveis d'urgència hospitalaris i el 6% va fer ús dels serveis del 061/112. En conjunt, aquests dispositius van ser valorats positivament pel 71% de les persones que els van fer servir.

Atenció hospitalària

El 47,9 % de la població ha estat atesa en els darrers dotze mesos per un especialista del sistema públic. La valoració positiva de l'atenció especialitzada arriba al 78,1%, lleugerament superior al 77,8% registrat a la segona onada. Es tracta d'un servei clau per al diagnòstic i el seguiment de problemes de salut complexos.
Entre els elements més ben puntuats per la ciutadania destaquen la confiança que transmet el personal mèdic (7,64 punts) i la informació rebuda sobre l'estat de salut i el tractament (7,58), elements fonamentals per a l'acompanyament clínic i la presa de decisions compartides entre pacient i professional.

Hospitalització

L'atenció durant l'ingrés hospitalari registra la millora més significativa en comparació de l'any anterior. Un 11,5% de la població ha estat ingressada en un hospital públic en els dotze últims mesos, i el 83,7% dels qui ho han fet, valoren positivament l'atenció rebuda cinc punts més que a la segona onada (78,4%).

Les cures prestades durant l'ingrés reben les puntuacions més altes de tots els nivells assistencials analitzats: 8,21 punts per a l'atenció d'infermeria i 8,18 per a l'atenció mèdica. Aquestes dades reflecteixen el reconeixement de la ciutadania a la feina i el compromís dels equips hospitalaris, fins i tot en contextos d'alta pressió assistencial.

El 20% de les persones enquestades va declarar disposar d'una assegurança mèdica privada contractada per elles mateixes o per algun membre de la seva família, mentre que un 11% compta amb una assegurança proporcionada per la seva empresa. Aquestes xifres reflecteixen una lleugera variació respecte a la segona onada de l'estudi, on els percentatges van ser del 21,6% i el 10,1%, respectivament.

Tot i comptar amb cobertura sanitària privada, una àmplia majoria d'aquestes persones va manifestar la seva confiança en el sistema públic davant de situacions de més complexitat. Concretament, el 65,6% dels que disposen d'assegurança mèdica van afirmar que, en cas d'enfrontar-se a un problema greu de salut, preferirien ser atesos a la sanitat pública, davant del 61,4% que va expressar aquesta preferència a l'onada anterior.

Proves diagnòstiques

Per primer cop, el Baròmetre Sanitari ha recollit informació específica sobre la realització de proves diagnòstiques per un problema de salut nou, així com sobre el temps transcorregut entre la indicació mèdica i la realització de la prova. Segons els resultats de la tercera onada del 2025, el 20% de la població de 18 i més anys va declarar haver-se realitzat una ecografia en els darrers 12 mesos. El segueixen el TAC (16,5%), la ressonància magnètica (15,3%) i la colonoscòpia (5,1%). Aquestes dades permeten obtenir una visió més detallada sobre l'accés i els temps de resposta a l'àmbit del diagnòstic per imatge i l'endoscòpia digestiva.

Pel que fa als terminis d'espera, s'observa que més de la meitat de les proves es van fer en un termini inferior a un mes des de la seva indicació mèdica en el cas de les ecografies (55,6%), els TAC (52,7%) i les ressonàncies magnètiques (50,7%). En canvi, les colonoscòpies presenten un percentatge més baix de realització en aquest interval (39,4%) i el major temps mitjà d'espera registrat, amb 109,8 dies. Les ressonàncies magnètiques, amb una espera mitjana superior als 90 dies, i els TAC, amb 64,32 dies, presenten menys temps mitjà d'espera entre les proves analitzades.

Podeu consultar les dades al complet a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25.