El Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) estará presente en la 82 Feria del Libro de Madrid, que se celebrará en el Parque del Retiro, entre el 26 de mayo y el 11 de junio de 2023. Una cita que este año cuenta con México como país invitado de honor y Cali estrenará la condecoración de Ciudad invitada de honor. El CIS estará ubicado en la caseta 3 del Parque del Retiro (Paseo de Fernán Núñez cuyo acceso más cercano es el de la Puerta de Madrid, por la calle O´Donell), y en ella se podrán encontrar algunas de las más de 600 publicaciones que se incluyen en su Catálogo de Publicaciones. Entre ellas destacan la Revista Española de Investigaciones Sociológica (REIS) y numerosos libros pertenecientes a nuestras 10 colecciones de variada temática. El horario de nuestra caseta (3) será: Días laborables de lunes a jueves de 10:30 a 14:00 y de 17:00 a 21:00 horas. Viernes a domingo de 10:30 a 15:00 y de 17:00 a 21:00 horas.

LA JUVENTUD FEMENINA En 1964, el Instituto de la Opinión Pública colabora con la investigadora María Campo Alange en un estudio sobre la Juventud Femenina, encargándose del recuento de los datos de la investigación que se fundamentaba en un cuestionario de 113 preguntas, siguiendo, según las autoras, un “método exploratorio”; ya que no existían precedentes de estudios sociológicos de estas características. El estudio, que nació con la idea de saber “cómo viven, cómo piensan, cómo estudian, cómo trabajan, cómo aman, cómo sufren o cómo se divierten las jóvenes que viven en la capital de España”, fue publicado en 1967 por la Editorial Cuadernos para el Diálogo, con el título Habla la Mujer. Entre los numerosos datos que se desprenden de este trabajo, en relación con el empleo de la mujer, las autoras afirmaban que la juventud femenina madrileña aceptaba con reparos que la mujer casada trabajara fuera del hogar; el 32,08% se pronunciaba en contra y sólo el 22,56 % lo aceptaba sin reservas. En relación con la evolución de la mujer en la familia, en la sociedad y en sus relaciones con el hombre, un 62,91% afirmaba que el matrimonio era la meta ideal de sus vidas, la fidelidad conyugal un factor fundamental para la felicidad del matrimonio (88,22%) y la formación religiosa era la cualidad más sobresaliente en un futuro marido (17,79%), seguida de la bondad (12,78%) y la sinceridad (9,52%). En cuanto a la educación sexual, el 52,13% recibió “la clásica y socorrida evasiva de la cigüeña” como explicación al origen de la vida, sin embargo, un 70% de las mujeres encuestadas reclamaba una correcta educación sexual para la siguiente generación. MAYO DEL 68. LA JUVENTUD ESPAÑOLA En 1968 se sucedieron en Francia una serie de movilizaciones estudiantiles y sindicales, que son conocidas históricamente como “mayo del 68” o el “mayo francés”, y que tuvieron una gran repercusión; no solo en el país galo, sino también en el resto de Europa. En España, en plena dictadura franquista, el movimiento universitario estaba condicionado por el deseo de poner fin a la dictadura reclamando libertades políticas y sociales. Uno de los estudios más significativos que llevó a cabo el Instituto de la Opinión Pública, fue el realizado en 1968 con el nombre de la Juventud española (Enlace al Estudio 1031), en el que fueron encuestados 1931 jóvenes de 15 a 29 años de ambos sexos. Gran parte de la investigación contenía preguntas muy comprometidas, como, por ejemplo, la número 39: “Actualmente se discute sobre si es mejor el que todos y cada uno nos interesemos por la política del país y seamos responsables de la misma, o que un hombre destacado tenga la autoridad y decida por nosotros. ¿Por cuál te inclinas?”. A pesar de que un significativo porcentaje de encuestados no respondió (un 22%), un 47% de los mismos se atrevió a responder que se decantaba por la opción de que todos fuéramos responsables de decidir a nuestros gobernantes. La pregunta 49 recogía la posibilidad de que existieran partidos políticos en nuestro país y fue formulada en los siguientes términos: “Suponiendo que en España hubiese partidos políticos, como por ejemplo en Italia, y que estos partidos tuvieran una ideología similar a la de los italianos, ¿por cuál de ellos votarías o te afiliarías? Un 52% optó por no responder, y de entre los que sí lo hicieron, un 30% manifestó sus preferencias por la democracia cristiana. TIEMPO LIBRE DE LOS ESPAÑOLES EN EL FIN DE SEMANA Con la llegada de la democracia, las nuevas libertades y el fin de la censura, se abría para los españoles un abanico de actividades mucho más diverso en el que ocupar el tiempo libre. En 1982 el CIS realiza un estudio con el fin de averiguar qué actitudes teníamos los españoles ante el tiempo libre y qué actividades realizábamos los fines de semana. La primera pregunta de este Estudio (Enlace al Estudio 1339) trataba de conocer cómo entendíamos el sentido de nuestra vida. Un 58% de los encuestados coincidía con la siguiente afirmación: “considero mi vida como una misión, para la que tengo que disponer de todas mis fuerzas. Quiero rendir en mi vida, aunque muchas veces sea difícil y trabajoso” y un 35% se decantaba por esta otra respuesta: “ante todo quiero disfrutar de mi vida y no esforzarme más de lo necesario. Solamente se vive una vez”. Preguntados por qué tipo de actividades realizaban los fines de semana y la frecuencia, un 39% afirmaba que nunca leía un libro, un 67% nunca practicaba deporte fuera de casa, un 57% decía que nunca iba a restaurantes o discotecas, un 46% nunca hacía excursiones en coche, un 54% nunca iba al cine y un 76% nunca iba al teatro. En lo que respecta a la ocupación activa del tiempo, las tres actividades que acumulaban mayor porcentaje de respuesta en la frecuencia de siempre fueron, por este orden: charlar con la familia (55%), pasear (37%) y estar con los amigos (36%). DESIGUALDAD SOCIAL EN LA VIDA FAMILIAR Y DOMÉSTICA En 1984, el CIS realiza un estudio dirigido a amas de casa, de 18 años en adelante. La investigación, que se denominó Desigualdad social en la vida familiar y doméstica (Enlace al Estudio 1433) pretendía conocer, entre otros temas, la distribución de las tareas domésticas, el reparto en la toma de decisiones en el ámbito familiar y los trabajos de cuidados de las personas a cargo en el ámbito familiar. En el reparto de las tareas domésticas, compartimentadas en los apartados de compras, limpieza, costura, preparación de alimentos y cuidado de los niños, prácticamente la totalidad de las actividades correspondía a la mujer. Trabajos cotidianos como barrer, quitar el polvo, fregar, lavar la ropa, planchar, hacer la comida o llevar a los niños al médico, según las encuestadas, eran tareas en las que el hombre nunca participaba. “Sacar la basura” constituía la tarea más atribuida por las entrevistadas a su marido o pareja; alcanzando un 9%. La actividad doméstica más compartida, con un 58%, era la referente a las compras de consumo duradero, como la vivienda, el mobiliario, los vehículos o los electrodomésticos. Sin embargo, preguntadas si eran partidarias de que el hombre compartiera el “trabajo casero”, un 86% afirmó que sí, aunque de ese porcentaje sólo el 29% respondió que en igual medida que la mujer. En el ámbito político, ante la pregunta: ¿cree usted que los partidos políticos se preocupan de las cosas que interesan a las mujeres? Un 26% respondió que se preocupaban poco y un 36% que no se preocupaban nada. ATENTADOS TERRORISTAS EN LOS ESTADOS UNIDOS En septiembre de 2001, las Torres Gemelas de Nueva York y el Pentágono en Washington fueron atacados por terroristas de Al Qaeda provocando cerca de 3.000 muertes en Estados Unidos. Los ataques fueron firmemente condenados por la comunidad internacional y supusieron una toma de conciencia, en todo el mundo, de la grave amenaza que el terrorismo representa para la seguridad internacional. La sociedad española vivió estos acontecimientos con una inmensa preocupación y solidaridad con la ciudadanía estadounidense, como recoge la encuesta que el CIS elaboró ese mismo mes (Enlace al Estudio 2436). Ante la pregunta: ¿cree Ud. que se trata de un incidente terrorista más, o que significa el comienzo de una nueva etapa?, el 55 % de los encuestados respondió que se trataba del comienzo de una nueva etapa.

El CIS acoge la clausura del curso 'La justicia electoral en España: Un modelo de referencia Europeo' En esta última jornada, el presidente del CIS, José Félix Tezanos, ha clausurado el curso junto al miembro de la Junta Electoral Central y codirector del curso, Juan Montabes. En el acto también han participado los vocales de la Junta Electoral Central, Esther del Campo y Carlos Vidal, y la profesora titular de la Universidad de Navarra, Carmen Ortega.

El Rey Felipe VI ha entregado a la catedrática de Sociología de la Universidad Carlos III, Constanza Tobío Soler, el Premio Nacional de Sociología y Ciencia Política 2021 del Centro de Investigaciones Sociológicas por sus más de 40 años de carrera profesional. Durante su carrera profesional, la galardonada ha centrado buena parte de sus estudios en la sociología de género, la relación familia-empleo y los cuidados.

El Centro de Investigaciones Sociológicas ha presentado en la Feria del Libro de Madrid ‘Cambios sociales en tiempos de pandemia’, uno de los más amplios libros de análisis sobre la COVID-19 realizado en Europa. Se trata de una obra editada por el presidente del CIS, José Félix Tezanos, y en la que han colaborado 41 expertos e investigadores reputados en diferentes disciplinas. El propósito de este libro es analizar desde diferentes puntos de vista los impactos y las consecuencias que la pandemia está teniendo en nuestra sociedad. Para ello, se han realizado 33 investigaciones empíricas en las que se han analizado diversos aspectos de la COVID-19 y sus impactos en la opinión pública.

El acto, presidido por el presidente del CIS, José Félix Tezanos, ha recordado a los catedráticos de Sociología fallecidos estos últimos años, Alfonso de Esteban, Fausto Miguélez, Alfonso Pérez-Agote y Bernabé Sarabia. Cuatro importantes académicos que han contribuido a la Sociología española con su trabajo y estudios. En el homenaje han intervenido el presidente del CIS, José Félix Tezanos, el catedrático de Sociología, Carlos Prieto, el expresidente del CIS, Ramón Ramos y el catedrático de Sociología, Emilio Lamo de Espinosa.

El miércoles 10 de noviembre a las 12.00 horas, en el Auditorio del Museo del Prado, Su Majestad el Rey hizo entrega a la catedrática de Sociología, doña Inés Alberdi Alonso del Premio Nacional de Sociología y Ciencia Política 2019 y al catedrático de Sociología don Miguel Beltrán Villalva el Premio Correspondiente al año 2020, en reconocimiento a unas trayectorias de excelencia profesional y académica. Biografias: Doña Ines Alberdi Alonso y Don Miguel Beltrán Villalba Fotos: © Casa de S.M. el Rey Video: © Museo Nacional del Prado

Sa Majestat el Rei lliura el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política a la Sra. María Ángeles Durán Heras Madrid, 30 de gener de 2019: Ahir dimarts, 29 de gener a les 12.00 hores, a l’Auditori del Museu del Prado, Sa Majestat el Rei va fer lliurament a la catedràtica de sociologia, la Sa. María Ángeles Durán Heras, del Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2018 en reconeixement a una trajectòria d’excel•lència professional i acadèmica.

Madrid, 25 de novembre.- El Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) ha presentat l'obra "ESPAÑA 2015. SITUACIÓN SOCIAL", una anàlisi exhaustiva de l'estructura i la situació social espanyola, en la qual han participat 160 professors i investigadors pertanyents a diferents generacions de sociòlegs i que constitueix una autèntica fotografia de la realitat social del nostre país. L'acte ha tingut lloc el 24 de novembre, al Palacio de Zurbano de Madrid, i hi han assistit Cristóbal Torres Albero, catedràtic de Sociologia de la Universitat Autònoma de Madrid; Juan Díez Nicolás, catedràtic de Sociologia de la Universitat Complutense; Mª Ángeles Durán, catedràtica de Sociologia i professora d'Investigació al CSIC, i Enrique Gil Calvo, catedràtic de Sociologia de la Universitat Complutense, a més del president del CIS, Félix Requena.

Sa Majestat el Rei lliura el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política a Víctor Pérez Díaz Madrid, 9 de març 2015: Avui dilluns, 9 de març a les 12.00 hores, al Palau de la Zarzuela, Sa Majestat el Rei ha fet lliurament, al professor Víctor Pérez Díaz, del Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2014 en reconeixement a una trajectòria d'excel·lència professional i acadèmica. A l'acte han assistit la vicepresidenta del Govern i ministra de la Presidència, Soraya Sáenz de Santamaría, i el president del CIS, Félix Requena Santos. Víctor Pérez Díaz és doctor en sociologia per la Universitat Harvard i doctor en dret i en ciències polítiques per la Universidad Complutense de Madrid. Víctor Pérez-Díaz (Madrid, 1938) és catedràtic de sociologia de la Universidad Complutense de Madrid des de 1980. Al llarg dels últims 50 anys, Pérez-Díaz ha reunit mèrits acadèmics i professionals en les disciplines de la sociologia, la ciència política i l'economia que l'acrediten com una de les grans figures espanyoles de les ciències socials contemporànies. El jurat l'han compost el president del CIS, Félix Requena Santos; l'europarlamentària i expresidenta del CIS, Pilar del Castillo; el catedràtic de la Universitat Nacional d'Educació a Distància, Luis J. Garrido Medina; la catedràtica de la Universitat Nacional d'Educació a Distància, Carmen González Enríquez; el catedràtic de la Universitat del País Basc, Francisco J. Llera Ramo; el catedràtic de la Universidad Autónoma de Madrid, José Juan Toharia Cortés; i el catedràtic de la Universidad Autónoma de Madrid, Cristóbal Torres Albero. Fotos: © Casa de S. M. el Rei

Madrid, 14 de març. - El dijous, 13 de març, a les 12.00 h, al Saló de Graus de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Màlaga, va tenir lloc la presentació del llibre "Sociología económica: una investigación sistemática", publicat pel Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), com a nou títol de la col·lecció "Clásicos Contemporáneos". La taula de presentació va estar formada per Eugenio J. Luque Domínguez, degà de la facultat; Félix Requena Santos, catedràtic de la Universitat de Màlaga i president del CIS; Macarena Parrado Gallardo, vicedegana de suport a la Docència i Comunicació de la facultat; Luis Ayuso Sánchez, doctor en Sociologia per la Universitat de Granada i professor a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Màlaga; i l'autor de l'obra, Alejandro Portes, professor de Sociologia a les universitats de Princenton i Miami. Sociología económica: una investigación sistemática; és una obra clàssica d'Alejandro Portes, que reuneix algunes de les aportacions més importants que ha desenvolupat durant la seva vida acadèmica. L'obra contribueix a la institucionalització de la sociologia econòmica i consolida el seu gir cap a nous plantejaments que possibilitin un avenç real de la disciplina. En l'actualitat, Alejandro Portes és professor de Sociologia a les universitats de Princenton i Miami. Entre els seus títols publicats destaquen: City on the Edge: The Transformation of Miami (1983), Immigrant America: A Portrait (1996), Legacies: The Story of the Immigrant Second Generation (2001) i Ethnicities: Children of Immigrants in America (2011). Tant pel seu pensament com per la seva obra, Portes és possiblement el sociòleg de referència més important de parla hispana en l'actualitat i un dels més influents en l'anàlisi de les migracions i de la sociologia econòmica de començaments del segle XXI. Per a més informació, premeu aquí  

Social Transformations and the Digital Age Montreal, Canadà - Del 13 al 15 d'octubre   El CIS participa, per primera vegada, en el World Social Science Forum (WSSF, fòrum mundial de ciències socials), organitzat per l'International Social Science Council de la UNESCO (consell internacional de ciències socials). El tema monogràfic d'aquesta edició del WSSF van ser les transformacions socials en l'era digital. Hi van assistir més de 800 delegats de països europeus, americans, llatins, asiàtics i africans. En el marc del WSSF2013, el CIS va organitzar la sessió de treball "Digital Technologies and Digital Data as Strategic Research Materials for the Social Science" (Tecnologia i dades digitals com a material de recerca estratègic en les ciències socials), sota la coordinació del professor Manuel Fernández Esquinas (IESA). El CIS va presentar la seva base de dades d'estudis com a exemple de dades accessibles i gratuïtes, enllaçant així amb un dels temes més debatuts en diferents sessions del fòrum, que es refereixen a l'accessibilitat a les dades que es produeixen en l'àmbit de les ciències socials. La participació en el WSSF forma part de l'estratègia d'internacionalització que està duent a terme el CIS. El WSSF té com a principal objectiu tractar temes de rellevància al món de les ciències socials, així com canalitzar els treballs i les reflexions que sorgeixen en les diferents institucions i organismes que desenvolupen la seva activitat en aquests àmbits. Es pot obtenir més informació sobre el WSSF a: http://www.wssf2013.org/social-transformations-and-digital-age I sobre la sessió organitzada pel CIS a: http://www.wssf2013.org/panel-comit%C3%A9/digital-technologies-and-digital-data-strategic-research-materials-social-sciences.

Madrid, 28 de juny. - El Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) ha presentat l'obra De la sociedad española y otras sociedades: Libro homenaje a Amando de Miguel, coordinat per Benjamín García Sanz, Julio Iglesias de Ussel, Jesús Martínez Paricio, Benjamín Oltra i Miguel S. Valles. L'acte, celebrat el 27 de juny al Salón de Tapices del Centro de Estudios Políticos y Constitucionales (CEPC), ha tingut la presència de Félix Requena Santos (president del CIS), Benigno Pendás García (director del CEPC), Julio Iglesias de Ussel (Universidad Complutense), Miguel S.Valles (Universidad Complutense) i Amando de Miguel. Amb prop de 40 articles escrits per prestigiosos autors del món acadèmic vinculat, sobretot, a la sociologia, aquesta obra constitueix un homenatge a la figura del catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, Amando de Miguel. L'obra reflecteix la trajectòria professional de De Miguel, que ha conjugat l'activitat científica com a sociòleg i la tasca docent amb la seva activitat com a divulgador i periodista, fins a signar una producció editorial que supera el centenar d'obres. Al llarg de quatre seccions temàtiques, que transiten per l'anàlisi de la societat des del punt de vista del llenguatge, la comunicació, la demografia o l'economia, entre altres aspectes, aquesta publicació recull múltiples testimonis personals, així com contribucions acadèmiques que reflecteixen la temàtica essencial de l'obra d'Amando de Miguel.

Biografía Juan Díez Nicolás

El CIS és present a la caseta núm. 17 de la Fira del Llibre de Madrid, de fàcil accés des de la Puerta de Madrid (c/O'Donnell), fins al dia 12 de juny. Les publicacions del CIS es poden adquirir amb un descompte del 10% sobre el PVP.

Biografia :

John H. Goldthorpe presenta a Madrid el primer títol de la nova col·lecció Clásicos Contemporáneos, editada pel CIS A la presentació del llibre "De la sociología: números, narrativas e integración de la investigación y la teoría", celebrada el 15 de setembre a la seu del CEPC, hi van acudir també José María Maravall, catedràtic de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, i Belén Barreiro, presidenta del CIS. John. H. Goldthorpe, un dels sociòlegs més importants de l'actualitat, ha presentat el primer títol de la nova col·lecció Clásicos Contemporáneos, editada pel CIS: "De la sociología: números, narrativas e integración de la investigación y la teoría". La col·lecció, coeditada amb el BOE, es proposa recullir obres dels sociòlegs i politòlegs contemporanis més prestigiosos. Aquest primer títol analitza les diferències entre les classes socials i les desigualtats en les oportunitats vitals, en les taxes de mobilitat social i en els assoliments educatius. L'acte va començar amb unes paraules de la presidenta del CIS, Belén Barreiro, qui va subratllar que l'organisme que presideix contribueix, a través de la producció de dades d'enquesta i mitjançant l'activitat editorial, al desenvolupament i la consolidació d'una sociologia científica, regida per les mateixes normes de rigor i transparència que defensa Goldthorpe al seu llibre. A continuació, José María Maravall va destacar que aquest títol ofereix una excel·lent recopilació de les principals idees de l'autor britànic, constitueix una autèntica guia del que significa fer bona sociologia i aporta arguments fonamentals per entendre per què hi ha desigualtats a la nostra societat actual. Per la seva part, John H. Goldthorpe, després d'exposar la diferent acollida que ha tingut la seva obra en diferents parts del món, va defensar una manera d'investigar composta de tres etapes fonamentals. En la primera, es documenten les regularitats empíriques del fenomen que s'intenta analitzar. En la segona, es generen hipòtesis a partir de teories per intentar identificar els mecanismes explicatius de les esmentades regularitats. En la tercera, se sotmeten a prova les esmentades hipòtesis mitjançant l'anàlisi de dades. L'autor va defensar la teoria de l'elecció racional per la seva potència explicativa i va insistir que la recerca qualitativa ha de fer explícita la seva metodologia de la mateixa manera que la quantitativa. Finalment, l'autor va felicitar l'editorial i la traductora, Teresa Casado, per la seva tasca. Entrevista amb John H. Goldthorpe publicada pel Servicio de Información y Noticias Científicas - SINC John H. Goldthorpe és membre emèrit del Nuffield College a la Universitat d'Oxford. També és membre de l'Acadèmia Britànica, de l'Acadèmia Europea i membre estranger de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències. Goldthorpe és un dels principals estudiosos de l'estructura de classes socials i de la mobilitat social en les societats avançades, camp a què ha contribuït amb nombroses investigacions ja clàssiques. El seu esquema de classes és, possiblement, l'instrument d'anàlisi més influent en la sociologia empírica contemporània, ja que ha permès comparar estructures socials -en un mateix país al llarg del temps i també entre diferents països- i mesurar els seus efectes sobre el comportament. En els últims anys, a més de continuar amb la recerca empírica, ha participat molt activament en els debats metodològics de la sociologia, presentant una defensa clara del seu punt de vista sobre la direcció del progrés científic en el coneixement de les societats. José María Maravall és catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, Honorary Fellow del St. Antony's College de la Universitat d'Oxford, membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, i també de l'Acadèmia Britànica. El 2007 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política que atorga el CIS, del Consell Assessor del qual és actualment membre. Igualment, forma part del Consell Editorial de la Revista Española de Investigaciones Sociológicas (REIS), editada pel CIS. Les seves nombroses publicacions versen sobre una àmplia gamma d'assumptes entre els quals destaca l'estudi comparat del funcionament de les democràcies i les seves institucions.