CIS - Centro de Investigaciones Sociológicas

LAUDATIO DE D. PABLO OÑATE RUBALCABA

Majestat, Senyor, gràcies per la vostra presència una vegada més en un acte tan grat per als qui formem part del gremi dedicat a les ciències socials.

Ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts;

President del CIS;

Autoritats acadèmiques, jurats, col·legues, Sres. Srs.

És per mi un plaer i un honor fer la laudatio del professor Sr. Pablo Oñate Rubalcaba, a qui conec des de la seva època d'estudiant a la Universitat Autònoma de Madrid i l'excel·lent trajectòria professional del qual he tingut ocasió de seguir des dels seus inicis. Tots dos pertanyíem a la mateixa escola acadèmica, aquella que girava al voltant de la gran figura del Sr. Francisco Murillo Ferrol, que, per cert, va ser el primer científic social espanyol a obtenir aquest prestigiós premi.

Pablo Oñate, el més jove de tots nosaltres, va créixer intel·lectualment en aquest entorn, en què convivien diferents especialitats i sensibilitats de la nostra disciplina, i va tenir l'ocasió de formar-se en totes. Això li va permetre accedir a una àmplia formació bàsica, que sens dubte va tenir l'efecte a mitjà termini de proporcionar-li mèrits excel·lents sense perdre l'equilibri analític que ha de caracteritzar el bon acadèmic. Ha recorregut aquesta intensa i extensa trajectòria, aconseguint “el necessari nivell d'abstracció sense deixar de tenir els peus ancorats a terra de la realitat complexa, movedissa i, sobretot, pugnaç (…), cosa que té una mica de funambulisme marejant”. Així ho assenyalava Don Francisco Murillo al Pròleg de la publicació de la tesi doctoral que Pablo Oñate va defensar el 1996 amb el suggeridor títol de 'Consens i ideologia en la transició política espanyola'.

Com que no puc esquivar les restriccions de temps, tot seguit intentaré fer una breu dissecció d'aquests mèrits, que sens dubte ho fan mereixedor d'aquest premi. I començo subratllant, que, malgrat la seva formació teòrica, sempre es va interessar més per àmbits i perspectives de caràcter empíric, totes nuclears per a la política contemporània: l'anàlisi del comportament electoral, els valors de la cultura política, les institucions, els sistemes electorals i els seus efectes, les campanyes electorals, el parlament i els parlamentaris, els partits i els sistemes de partits, la representació política i la seva articulació als parlaments, el populisme i la polarització política, o les emocions en el comportament polític, entre altres temes.

Com veuen, els seus interessos no es van ancorar en un únic àmbit substantiu: ha traçat una trajectòria curricular caracteritzada per la diversitat de temes, fonamentals tots ells per als nostres sistemes polítics, temes que han merescut la seva atenció i als que ha dedicat tenaçment les seves publicacions, a la calor de la seva participació en nombroses xarxes i projectes de recerca de diferents nivells, nacionals i internacionals, així com Disciplina, a Espanya i fora.

Aquesta intensa activitat investigadora s'ha plasmat en nombroses publicacions individuals i en coautoria, sent autor i editor o coeditor de 19 llibres, i de més de 100 articles en revistes especialitzades i capítols de llibre, publicats als journals i editorials més prestigioses. Va saber adaptar-se als requeriments progressius de reflectir el seu treball en les publicacions recollides en els millors quartils dels rànquings internacionals (JCR o SPI internacional…), publicant els resultats del seu treball en les millors revistes i editorials internacionals i nacionals… Publius Computing: Journal of Networks, Journal of Statistical Software, Programari Tools and Applications, Anàlisi Política, El Professional de la Informació, a més de les espanyoles Revista Espanyola d'Investigacions Sociològiques, Revista Espanyola de Ciència Política, o Revista d'Estudis Polítics. O Routledge, Oxford University Press, Sage, Springer o Centre d'Investigacions Sociològiques, entre d'altres.

Però Pablo Oñate no és d'aquests acadèmics ocupats només per acumular “resultats d'impacte”. A la seva trajectòria curricular ha estat constant la preocupació per crear xarxes i propiciar els treballs col·lectius, a Espanya i fora d'Espanya, dirigint projectes de recerca – o participant en altres equips – i editant llibres col·lectius resultants del treball de xarxes de recerca. Com a exemple, citaré només les xarxes Comparative Parliamentary Research-Net (COMPARE-Net), Parliaments in the Pandemic (PiP, del Research Committee número 8 d'IPSA), la seva condició de fellow de l'Institut für Parlamentarismus-forschung, o la seva participació en els projectes ERASMUS+ EQUAM-India EQUAM-Tunísia i altres.

També ha parat atenció a una perspectiva més didàctica i aplicada de la professió, editant o participant en manuals per als alumnes o creant una eina informàtica (inscrita positivament al Registre de la Propietat Intel·lectual). Aquesta eina informàtica permet el càlcul de fins a 48 índexs i indicadors relatius al sistema electoral i la seva proporcionalitat ia les dimensions dels sistemes de partits –eina informàtica que va posar a disposició del públic a la pàgina web del CIS–, en un exemple de producció de Ciència Política aplicada, recollit després a la publicació d'un Quadern Metodològic del CIS.

De nou, només a tall d'exemple d'aquesta profusa activitat investigadora en una gran diversitat de temes que han anat sent rellevants a mesura que avançava en la seva trajectòria curricular, vull esmentar que actualment és investigador principal d'un projecte sobre la crisi de la representació política i els vincles democràtics (amb 12 investigadors més importants de Públic - Privada, per analitzar l'impacte de la intel·ligència artificial i el big data en el disseny i anàlisi de polítiques públiques, en col·laboració amb investigadors de dues universitats més i dues empreses tecnològiques i de desenvolupament de projectes.

Per descomptat, el seu compromís acadèmic intens també s'estén, és clar, a l'àmbit de la docència. Al llarg de la seva carrera dilatada com a professor, ha impartit un alt nombre d'assignatures dins del camp de la Ciència Política i de l'Administració: més de 25 assignatures diferents, cobrint pràcticament tots els àmbits de la Ciència Política. També, és clar, ha impartit diferents assignatures en nombrosos programes de màster i doctorat, i tant a la universitat com en altres espanyoles i estrangeres.

De nou, permeteu-me esmentar només que va ser durant quatre anys el coordinador del Harvard - CIS Summer Seminar on Social and Political Research (2015-2018) que, com tots sabem, posava en contacte 25 alumnes i professors espanyols amb els millors investigadors en Ciència Política i Sociologia de les Universitats de Harvard, Yale, Prince. I, per descomptat, ha dirigit un bon nombre de tesis doctorals (malgrat que a la Universitat no hi hagi un programa de doctorat específic de Ciència Política).

Pablo Oñate també ha parat esment al que podríem anomenar la 'construcció de comunitat acadèmica politològica': no només en xarxes i projectes de recerca, sinó en això que es podria qualificar com a institutional building. D'una banda, al si de la Universitat, ha ocupat diversos càrrecs acadèmics i ha participat en innombrables tribunals i comissions a les diferents universitats que ha 'habitat' (Universitat Autònoma de Madrid, Carles III de Madrid, i Universitat de València). De nou, em serviré només d'un exemple: des que es va incorporar a la Universitat de València l'any 2000, la seva Unitat Docent de Ciència Política va passar de tenir dos professors i impartir només tres assignatures, a tenir 14 professors a temps complet i 10 professors associats, que imparteixen un alt nombre d'assignatures en Programes de Ciència Política, dobles graus Facultat de Dret. I això sense detriment de les moltes altres activitats de recerca i transferència ja referides.

Però juntament amb la 'construcció de comunitat acadèmica politològica' a la Universitat, el compromís acadèmic 'integral' de Pablo Oñate també l'ha portat a prestar atenció a la “transferència” de coneixement a la societat: esmentaré només alguns casos d'aquest tipus de mèrit: ha estat director de l'Institut Universitari de Recerca de la Fundació Ortega i Gasset-Marón altra índole), ocupant – addicionalment – el lloc de director acadèmic de la Fundació. Des del 2013, és editor de la Revista Espanyola d'Investigacions Sociològiques (REIS) i pertany a diversos consells de redacció d'altres revistes de referència. Des del 2003 és director de la Col·lecció de Ciència Política de l'Editorial Tirant lo Blanch i des del 2013 és membre del Comitè Científic d'aquesta Editorial. També ha estat assessor extern d'ANECA durant un llarg nombre d'anys i ha concentrat la seva feina especialment en l'àmbit de les relacions internacionals de l'Agència. És director del capítol per a Espanya de l'European Social Survey - ERIC. També ha estat col·laborador habitual, com a expert avaluador d'agències nacionals, del Sistema Iberoamericà d'Assegurament de la Qualitat a l'Educació Superior (SIACES). A això se suma la seva activitat com a observador electoral a Llatinoamèrica, a Bòsnia i Hercegovina oa Myanmar (col·laborant amb diverses institucions i organitzacions internacionals – ONU, OSCE, Comissió Europea, Fundació Konrad Adenauer, o el mateix Govern d'Espanya –)… En definitiva, una intensa activitat de transferència a la societat del coneixement generat, encertant a vincular la Universitat.

Finalment, vull esmentar que, en aquest afany per contribuir al desenvolupament de la Ciència Política i la seva institucionalització i internacionalització, Pablo Oñate va ser Secretari General de l'Associació Espanyola de Ciència Política i de l'Administració durant vuit anys (de 2005 a 2013), organitzant el Congrés Espanyol de la Disciplina a València (el 2007) i participant al Com. (la IPSA) a Madrid, amb més de 3000 participants, el 2012.

Sent el Secretari General de l'AECPA, va ser un dels fundadors de l'European Confederation of Political Science Associations (ECPSA), en què es van integrar 26 associacions nacionals de Ciència Política del Continent, servint com a vicepresident cinc anys i com a president cinc més (de 2013 a 2018).

Addicionalment, el 2018, va ser elegit membre de l'Executive Committee de l'International Political Science Association (IPSA), l'associació científica mundial de la disciplina, “la veu de la Ciència Política al món” com diu el seu lema. El 2021 va ser elegit vicepresident primer i president-elect d'IPSA, dirigint el Committee for Research and Training -coordinant els 53 Research Committees de l'associació mundial, les vuit Summer Schools in Technics, Research and Methods, i l'IPSA - MOOCs Program-.

Al Congrés Mundial d'IPSA a Buenos Aires, el 2023, Pablo Oñate va prendre possessió com a President d'IPSA, el primer espanyol a accedir a aquest lloc d'extraordinària projecció internacional a la Disciplina. En la seva qualitat de President, coordina tots els Subcommittees de l'Executive Committee. A més, ha dirigit l'organització de dos congressos d'àmbit mundial, en ocasió del 75è aniversari d'IPSA el 2024, sobre temes d'enorme rellevància per als nostres sistemes polítics (Multi-Level Governance, a Montreal, abril de 2024; i Democratization and Autocratization, a Lisboa, setembre de 2024). A més, ha engegat les IPSA Work in Progress Sessions (IPSA-WiPS), Congrés en modalitat on-line per a la presentació i discussió sistemàtica de treballs de recerca en curs en perspectiva planetària. I, per descomptat, està dirigint l'organització de l'IPSA Political Science World Congress, que se celebrarà a Seül, el juliol del 2025, amb una assistència estimada de 3.000 investigadors i aproximadament 850 panells i sessions plenàries.

Cap espanyol no havia gaudit de l'excepcional suport i reconeixement internacional per ocupar aquesta singular responsabilitat, que tan insignes col·legues d'altres llocs han exercit en el passat.

En resum, i amb això acabo, el professor Oñate pertany a aquesta rara espècie acadèmica dels qui són capaços de sobresortir en cadascuna de les diferents facetes del nostre treball: investigació, docència, transferència del coneixement, gestió…, etc. No ho hauria aconseguit res si no fos per la seva tenacitat i esforç personal, el seu caràcter innovador i la seva habilitat emprenedora, un tret no sempre ben ponderat però imprescindible per a l'expansió nacional i internacional de la nostra disciplina. Per a algú com jo, que el coneix des d'estudiant, poder assistir a aquesta cerimònia de reconeixement dels seus mèrits molts i merescuts és una font d'enorme alegria.

Accés a contingut multimèdia