Vés enrere
Gairebé el 80% de la població va utilitzar els serveis d'atenció primària el 2024
Madrid, 27 de febrer 2025
Nota Informativa
- El 83% valora positivament l'atenció rebuda al primer nivell assistencial
- El 43% va consultar amb un especialista el darrer any i el 10% va haver d'ingressar a un hospital públic
- El 40% va accedir a la seva història clínica digital i el 60% sap que pot retirar medicaments a qualsevol farmàcia del país amb la recepta electrònica del Sistema Nacional de Salut
- El 18,2% de les persones entrevistades van necessitar ser ateses per un problema de salut mental
- El grau d'acord amb els aspectes protectors de les vacunes arriba al 90%
Gairebé el 80% de la població de 18 anys i més utilitza els serveis d'Atenció Primària i el 83,1% d'aquestes persones valoren positivament l'atenció rebuda, segons el Baròmetre Sanitari global que fa el CIS en col·laboració amb el Ministeri de Sanitat. Alhora, el 43,4% havia anat el darrer any a una consulta d'un metge especialista i el 81,8% valora positivament l'atenció rebuda. El 10% refereix almenys un ingrés en un hospital públic l'últim any i un 87,9% dels pacients valora positivament la manera com va ser tractat.
S'aprecien millores respecte a la salut digital i l'ús de diferents serveis a través d'internet, ja que el 40,1% dels entrevistats refereix haver accedit alguna vegada a la història clínica electrònica per internet; el 44,4% coneix que els metges poden consultar la informació clínica en una comunitat autònoma diferent de la seva; i el 60% sap que pot retirar medicaments a qualsevol farmàcia del país amb la recepta electrònica.
El nivell de satisfacció amb el sistema sanitari públic espanyol (s'hagi utilitzat o no) es manté estable el 2024, amb una puntuació de 6,28 sobre 10 i els ciutadans continuen mostrant una clara preferència pels centres públics a les quatre àrees assistencials analitzades. Aquesta valoració consolida la tendència observada el 2023 i confirma l'estabilització de l'opinió pública sobre el Sistema Nacional de Salut després del descens registrat el 2022 respecte als nivells prepandèmia del 2019 (6,74).
El Baròmetre Sanitari del 2024 revela que els serveis d'urgències, tant del 061 com del 112, juntament amb els ingressos i l'assistència a hospitals públics, són els més ben valorats per la població, amb puntuacions de 7,43 i 7,16 punts sobre 10, respectivament.
Pel que fa a l'atenció primària, la valoració de les consultes amb metges de família en centres de salut arriba a 6,29 punts, mentre que els serveis d'urgències d'atenció primària obtenen 6,34 punts.
En general, el 55% de la població té una opinió positiva sobre el funcionament del sistema sanitari espanyol, davant d'un 15,6% que considera que necessita canvis profunds. Pel que fa a la situació de les llistes d'espera, un 47,4% creu que segueix igual, un 35,6%, que ha emporat i el 8,3% creu que ha millorat la situació.
Valoració de les persones usuàries
El 80% dels adults espanyols va utilitzar l'any passat els serveis d'Atenció Primària, i la gran majoria (83,1%) valora positivament l'atenció rebuda, destacant la confiança i la seguretat que transmeten els professionals. Pel que fa al temps d'espera, un 22,3% dels pacients van ser atesos el dia o l'endemà de demanar la cita; per a la resta la demora mitjana va ser de 8,7 dies.
L'últim any el 43,4% de les persones enquestades va acudir a una consulta d'un metge/essa especialista i el 81,8% valora positivament l'atenció rebuda, per la confiança i la seguretat que transmeten els facultatius i per la informació rebuda sobre el seu problema de salut. D'aquests, el 38,3% havien estat remesos pel metge/essa d'atenció primària i el 38% va haver d'esperar tres mesos o més per ser rebut per l'especialista.
El 10% refereix almenys un ingrés a un hospital públic l'últim any. El 87,9% dels pacients valoren positivament l'atenció rebuda. Els aspectes més ben valorats són les cures dels professionals de medicina i infermeria.
El conjunt de serveis d'urgències del Sistema Nacional de Salut és valorat positivament pel 75,2% de les persones que els van utilitzar el darrer any. Els dispositius d‟urgència d‟Atenció Primària han atès el 39,2% de la demanda en aquest període i els hospitalaris al 54%.
Segons les dades del Baròmetre Sanitari del 2024, el 18,2% de les persones van necessitar consultar per un problema de salut mental, la meitat van ser ateses a la sanitat pública, amb una valoració positiva per part del 80,4%, i l'altra meitat a la sanitat privada.
Centres públics
El Baròmetre Sanitari revela una clara preferència dels espanyols per la sanitat pública. Davant la possibilitat d'escollir, la majoria optaria per centres públics a tots els nivells assistencials: atenció primària, atenció especialitzada, hospitalització i urgències.
Aquesta preferència es manté en nivells similars als d'anys anteriors, amb un 69,9% de la població que triaria un centre públic per a atenció primària i un 56,9% per a consultes amb especialistes. No obstant això, destaca l'augment en la preferència per la sanitat pública per a ingressos hospitalaris i urgències des de la pandèmia: la preferència per la pública en ingressos hospitalaris ha augmentat del 69,8% el 2019 al 76,1% el 2024, mentre que a urgències ha pujat del 66,9% el 2014 al 2
Tot i aquesta clara preferència generalitzada pel públic, les consultes amb especialistes són l'àrea on la sanitat privada té més acceptació, amb un 40,1% de la població que optaria per aquesta opció.
Coordinació i accessibilitat
El 45,1% de la població té una valoració positiva de la coordinació entre els serveis datenció primària i de làmbit hospitalari que intervenen en la seva atenció.
El grau d'acord amb els aspectes protectors de les vacunes és molt alt, tant sobre la persona que es vacuna (90,2%) com sobre les persones amb qui conviu (90,4%); no obstant això, un 37% considera que poden produir efectes adversos a la salut.
El 40,1% dels entrevistats refereix haver accedit alguna vegada a la seva història clínica electrònica per internet; el 44,4% coneix que els metges poden consultar la informació clínica en una comunitat autònoma diferent de la seva; i el 60% sap que pot retirar medicaments a qualsevol farmàcia del país amb la recepta electrònica.
Equitat de la sanitat pública
En aquesta edició del baròmetre s'ha explorat la percepció que té la població sobre la igualtat de tracte al sistema sanitari reprenent una pregunta que ja es va realitzar el 2016 i 2019.
El nivell socioeconòmic, el país d'origen, l'edat i l'estatus legal a Espanya de les persones, són els aspectes en què es percep una igualtat més gran en la prestació de serveis, i no s'identifiquen com a motius d'inequitat.
Per contra, un 38,7% de la població percep que no es tracta igual els pacients segons la comunitat autònoma de residència i un 35,5% considera també que el maneig que cada persona tingui de les noves tecnologies pot influir en desigualtats en el tracte rebut del sistema sanitari.
Cobertura
El 99% de les persones entrevistades refereixen tenir coberta la seva assistència sanitària mitjançant finançament públic. Aquest percentatge inclou les persones adscrites a l'SNS i les persones que declaren pertànyer a les mutualitats de funcionaris, tant les que tenen com a proveïdor de serveis l'SNS com els que manifesten tenir un proveïdor privat, atès que, en tots els casos, el seu finançament se sustenta en pressupost públic.
Un 23,2% refereix disposar d'una assegurança mèdica privada contractada de manera individual (per ells mateixos o per algun familiar) i un 9,4% contractada per la seva empresa, i en els últims anys s'ha produït un augment de la població que declara disposar d'una assegurança privada.
Aquestes i altres dades es poden trobar a la pàgina web del CIS. (www.cis.es)
