Us donem la benvinguda al Centre d'Investigacions Sociològiques | CIS

La visió de les cinc sociòlogues guardonades amb el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política és el fil conductor que aquest any inspira les V Jornades sobre Sociologia del Gènere que organitza el Centre de Recerques Sociològiques amb motiu del Dia de la Dona. La directora general de Coordinació i Investigació del CIS, Silvia García Ramos, va definir la cita com un espai institucional ja consolidat de debat i producció de coneixement al voltant de la Sociologia del Gènere que es posa a disposició de totes les sociòlogues i investigadores: “una mostra més del compromís del CIS per donar l'espai que mereixen les acadèmiques, les visites representació equilibrada al debat públic”. García Ramos va matisar que la igualtat de gènere "no és una qüestió sectorial ni un assumpte accessori. És una dimensió estructural que travessa tots els àmbits de la vida social: l'ocupació, les cures, l'educació, la participació política, la ciència i la cultura. Analitzar la desigualtat de gènere suposa investigar com es distribueixen el poder, els recursos, el temps i les oportunitats a la nostra societat". "La igualtat és una manera d'enriquir la vida", va declarar José Félix Tezanos, que va voler transmetre també les seves impressions personals després d'arribar a la institució i comprovar que no hi havia sociòlogues guardonades amb el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política. "Ho vaig viure com una patologia social. Crec que la discriminació i subjugació històrica de la dona, a partir de les darreres etapes del neolític, s'ha d'entendre com una patologia social greu, un error en la conformació de la societat. Una patologia que deforma la nostra civilització, la nostra forma d'entendre la convivència i que deforma també els comportaments polítics". I va recordar la seva experiència com a nen “nascut l'any de la fam, el 1946” i els episodis de menyspreu cap a la dona que ja va viure des de la ingenuïtat de la infància, per després continuar comprovant la pràctica inexistència de dones docents a les facultats de Dret, Sociologia o Ciències Polítiques en què es va formar. “Cal fugir de les patologies socials”, va continuar Tezanos. "I davant d'elles, la normalitat social, l'equilibri, i això es reflecteix en la igualtat. En aquest moment tenim un tresor al CIS, que són les cinc premiades, i la seva aportació és singular i un exemple per a la societat".   La delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé García, va centrar la seva intervenció en com s'ha avançat molt en igualtat de gènere en l'última dècada. I es va dirigir a les cinc premiades en assegurar que “les lleis serveixen per fixar tot el que vosaltres investigau a la societat”. "Al llarg del segle XX el feminisme ha tingut tres pilars fonamentals: activisme, acadèmia/recerca i legislació. Legislar, executar polítiques públiques i reivindicar l'ocupació de l'espai públic". I va assenyalar que, en l'àmbit laboral, és on més s'ha avançat, amb la bretxa salarial més baixa de la sèrie històrica (el 15%), i va fer un repàs de les iniciatives legislatives que han fet avançar les dones a la feina ia les cures. La Llei de Dependència i la Llei Integral contra la Violència de Gènere, “treient a l'esfera pública el que estava a l'esfera privada, on el món callava i avui ia cadascun de nosaltres i nosaltres es converteix en un 'punt violeta' per poder denunciar, i així i tot no aconseguim doblegar aquest revolt terrible”. Però també la Reforma Laboral, la pujada del Salari Mínim Interprofessional o la pujada de les pensions; la Llei de paritat, la futura llei dels usos del temps, l'equiparació dels permisos de maternitat i paternitat i la Llei d'igualtat retributiva. "Els governs responsables i feministes saben que la igualtat també es juga a final de mes". Tot i aquests avenços, Bernabé va assenyalar que hi ha camps en què queda molt per batallar. I va llançar una pregunta: "Estem les dones en aquest país preparades per afrontar una crisi, del tipus que sigui, en les mateixes condicions que els homes? Jo us dic que, a la meva comunitat, la DANA va afectar molt més a les dones que als homes. Qui creieu que es quedava el cotxe? Qui s'acollia als ERTE? Qui es quedava amb els nens fins que pogués? tornem a tenir-ho més complicat”. I va concloure amb el que per a ella és el “repte de tots els reptes”. Assenyalant el mòbil, va assegurar que les xarxes són el nou espai on les dones estan en total desigualtat. Que s'ha fet campanya fins i tot contra la paraula feminisme. "Els algorismes del salvatge oest digital i els seus amos sí que tenen ideologia. I no és nova, és la més antiga del món, la que ens vol portar una altra vegada a l'espai privat, a la invisibilitat, al silenci". La intervenció de María Ángeles Durán, Premi Nacional de Sociologia 2018, va ser una lliçó d¿humanitat, passió, lucidesa i sentit comú. El seu relat és el d'una “sociòloga total”. La catedràtica va fer un repàs de la seva trajectòria, des de les primeres decisions familiars i personals sobre el que havia d'estudiar o no, les renúncies i els avatars de la vida que van anar conformant el seu destí. "Vaig tenir consciència de classe de seguida, perquè la vaig perdre quan va morir el meu pare. I això em va fer sociòloga perquè vaig estar veient la societat espanyola simultàniament des de molts punts de vista alhora". “Jo sóc llicenciada gràcies a dues dones: una que va assumir deutes, una altra que es va desclassar perquè jo pogués estudiar sense les càrregues familiars”. I va anar embastant anècdotes amb professors i referents, els seus primers treballs, la riquesa dels matisos en les primeres tasques com a enquestadora i codificadora. Va aprendre a treballar amb enquestats hostils, a ser conscient de la seva pròpia imatge, va aprendre a dubtar de les seves pròpies dades, a interpretar el llenguatge no verbal, els codis sobreentesos en què l'important era el gest i la tonalitat; va aprendre a gestionar la frustració de la reducció de les respostes a un sí o un no, a ser conscient que, de vegades, és impossible transcriure un missatge. La pluralitat de camps en què ha treballat María Ángeles li fa tenir una visió polièdrica de la societat espanyola: "L'economia és una ficció. És el cim de l'iceberg: confonem ocupació amb feina. Cada hora de treball remunerat es recolza en dues hores de feina no remunerada. I la immensa majoria de les hores de treball sense remunerar. caríssim. Se'ns vénen les càrregues a sobre. Per què no tenim fills? I ara, a més, tenim el pes de la gent gran…”. "Estem en una contradicció molt profunda. I mentre tinguem aquesta confusió interna de valors, el feminisme està en risc de retrocedir. Jo segueixo dient: a això! Però el feminisme està dividit i tenim el vent en contra".    

Amb motiu de la celebració del Dia de la Dona el 8 de març, les cinc dones guardonades amb el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política que atorga el CIS, han volgut definir les claus que fan diferent la tasca investigadora de les pensadores socials, la manera d'acostar-se a temes, problemes, preguntes i tendències. Cinc sociòlogues, cinc catedràtiques, cinc trajectòries, cinc visions, un mateix fil conductor: analitzar i celebrar, des del Centre d'Investigacions Sociològiques, el paper de la dona a la societat.   Capitolina Díaz Martínez , Premi Nacional de Sociologia 2025, "Les sociòlogues van tornar a la Sociologia el que el cànon havia deixat fora: el cos, la vida quotidiana i la desigualtat real . La Sociologia clàssica va entendre la societat i les sociòlogues van explicar com es viu. Sense les pensadores socials, la sociologia ha estat més abstracta que veritable."   Inés Alberdi Alonso , Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2019, "A més dels temes habituals de la Sociologia, les dones sociòlogues han estudiat algunes qüestions oblidades per la Sociologia Clàssica. Les sociòlogues han posat de manifest la importància de la vida quotidiana i s'han dedicat a estudiar-la. Dins d'ella han assenyalat la importància de les cures que són la base de la vida humana ".   Carlota Solé i Puig , premi Nacional de Sociologia 2023, "Les pensadores socials aporten temes a la investigació que connecten amb les preocupacions, els sentiments i les necessitats del seu gènere, a més de qüestions rellevants en debats generals de la Sociologia Contemporània, a través del mètode científic propi d'una ciència empírica".   Constanza Tobío Soler Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2021, "La pròpia atreviment de les científiques com a dones aporta una mirada que permet fer preguntes diferents i pensar maneres diferents de buscar respostes . Així va passar fa gairebé dos segles, quan Harriet Martineau va decidir estudiar empíricament la societat, incloent aquelles institucions o grups socials llavors considerats d'escàs interès com les dones o els negres. Des de fa unes poques dècades les efectives , treballen a sociòlogues, treballen amb la reciprocitat imprescindible per a la supervivència humana. La presència creixent i cada cop més reconeguda de les dones enriqueix la sociologia i l'orienta cap a nous àmbits de coneixement de la realitat social ”.   I María Ángeles Durán Heras , Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2018 conclou: "La major aportació de les dones pensadores socials és la de trobar les llacunes científiques que no han estat explorades. L'empremta de milers d'anys en què la dona va estar fora dels centres de producció de pensament ha llastat tots els camps científics ".  

La confianza del consumidor se sitúa en 83,9 puntos, lo que representa 2,5 puntos más que el dato del mes de febrero del año pasado. Este aumento del índice se debe a la evolución de sus dos componentes: por un lado, la valoración de la situación actual sube 3 puntos en relación con enero y, por otro, la valoración de las expectativas es 3,7 puntos mayor que en el mes anterior. Esta subida se produce por el aumento de 0,4 puntos en la valoración de la situación actual en el último año y, principalmente, al incremento de 4,5 puntos en las expectativas de futuro respecto a febrero de 2025. En términos porcentuales, el crecimiento interanual del ICC es del 3% desde el mes de febrero del pasado año, como resultado del ascenso del 0,6% en la valoración de la situación actual y de la mejora del 5,2% en la valoración de las expectativas de futuro, en los últimos doce meses. En cuanto al Índice de Valoración de la Situación Actual alcanza este mes 77,5 puntos, con un aumento de 3 puntos en relación con el obtenido el pasado mes de enero. Este resultado se debe a la evolución interanual positiva de sus tres componentes: la valoración de la situación económica sufre un leve aumento de 0,2 puntos, la valoración de la situación de los hogares tiene incremento de 0,6 puntos y las opciones que ofrece el mercado de trabajo se valoran 0,5 puntos más que en febrero del año pasado. El Índice de Expectativas alcanza este mes de febrero 90,2 puntos, con un aumento de 3,7 puntos respecto al dato registrado en el mes de enero y representa un 4,3% de variación en términos relativos. Este resultado se debe a la evolución positiva del conjunto de sus componentes: la valoración de la evolución de la economía en el futuro llega a 78,7 puntos, lo que representa un aumento de 5 puntos, mientras que con 106,6 puntos la valoración de la futura situación de los hogares tiene un incremento de 1,3 puntos y las expectativas sobre el futuro del mercado de trabajo crecen 4,8 puntos, situándose este mes de febrero en 85,4 puntos. Los datos del ICC del CIS se basan en una muestra representativa de la población española de 3004 entrevistas realizadas entre el 13 al 18 de febrero del 2026.