La majoria de la població optaria per la sanitat pública davant d'un problema greu de salut
El Centre d'Investigacions Sociològiques i el Ministeri de Sanitat han elaborat la segona onada del baròmetre sanitari aquest any. L'estudi arreplega la percepció de la ciutadania sobre el funcionament del sistema sanitari públic. Un dels resultats més rellevants d'aquesta edició és la confiança elevada de la població en el sistema sanitari públic. El 61,4% de les persones que compten amb una assegurança mèdica privada —ja sigui individual o contractada per la seva empresa— considera que, en cas de patir un problema de salut greu, rebria un millor tractament a la sanitat pública. Aquesta dada posa de manifest el paper del Sistema Nacional de Salut (SNS) com a referència de qualitat i seguretat assistencial, fins i tot entre els que tenen accés a la sanitat privada. El 52,5% de la població general valora positivament el funcionament del sistema sanitari a Espanya, fet que suposa un lleuger descens respecte al 53,9% registrat a la primera onada del 2025. La puntuació mitjana de satisfacció general se situa en 6,02 punts sobre 10, davant de 6,13 de l'any anterior. Encara que aquests indicadors mostren una tendència lleugerament descendent a la percepció global, l'anàlisi detallada per nivells assistencials revela una alta satisfacció entre els que han utilitzat efectivament els serveis públics de salut. A l'atenció primària, el 78,5% de les persones ateses van valorar positivament l'atenció rebuda, davant del 82,4% de l'any anterior. En atenció hospitalària, la valoració positiva arriba al 77,8% (81,7% el 2024), i en els que van tenir un ingrés hospitalari es manté al 78,4% (81,4% el 2024). Els serveis d'urgències reben una valoració favorable per part del 73,5% dels usuaris, una xifra estable respecte de l'any anterior. En l'àmbit de la salut mental, el 74,9% de les persones ateses a la sanitat pública afirmen que l'atenció rebuda va ser com esperaven o millor. El Baròmetre també mostra una evolució positiva en l‟ús d‟eines digitals sanitàries. El 35% de la població ha accedit a la seva història clínica electrònica, davant del 32,8% el 2024. L'ús de la recepta electrònica interoperable fora de la comunitat autònoma arriba al 20,6%, amb un increment d'1,2 punts respecte a l'any anterior. A més, el 52,2% de la ciutadania disposa de certificat electrònic, i el 52,1% de les persones que han estat ateses en atenció primària han fet alguna consulta telefònica, amb un nivell de satisfacció que creix fins al 68,9%. Per primera vegada, el Baròmetre Sanitari recull informació detallada sobre la realització de proves diagnòstiques a l'últim any per motiu d'un nou problema de salut, i el temps transcorregut entre la indicació mèdica i la realització de la prova. El 19,2% de la població adulta s'ha fet una ecografia, el 13,7% un TAC, el 12,1% una ressonància magnètica i el 4,3% una colonoscòpia. Les colonoscòpies registren el temps mitjà d'espera més gran (158 dies), seguides per les ressonàncies (117 dies), les ecografies (66 dies) i els TAC (60 dies). Pel que fa a la rapidesa d'accés, el 56,7% de les ecografies, el 50,3% dels TAC, el 46,7% de les ressonàncies i el 34% de les colonoscòpies es van fer en menys d'un mes des de la seva indicació. Com que es tracta de la primera edició en què es mesura aquest indicador, les dades constitueixen una referència inicial per avaluar l'accessibilitat a proves diagnòstiques en properes onades de l'estudi. Altres resultats destacats de l'informe: el 17,7% de la població ha necessitat atenció sanitària per motius de salut mental o malestar emocional a l'últim any. En atenció primària, el temps mitjà d'espera per obtenir cita amb el metge de família supera els vuit dies (8,85) i el 71,2% declara haver hagut d'esperar més d'un dia perquè no hi havia disponibilitat prèvia. L'estudi es basa en una mostra de 2.318 entrevistes realitzades durant el mes de juliol de 2025.
Nota Informativa
