- La valoració positiva del sistema sanitari arriba al 51,6% a nivell nacional, amb una notable variabilitat entre comunitats autònomes
- Cantàbria registra la valoració més alta amb un 66,4%, davant d'Andalusia amb un 38,8%, fet que suposa una bretxa de 27,6 punts percentuals
- El 80,8% de la població de 18 anys i més ha utilitzat els serveis d'Atenció Primària de la sanitat pública el darrer any, almenys en una ocasió
Els resultats del Baròmetre Sanitari 2025, elaborat pel Ministeri de Sanitat i el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), confirmen que l'opinió de la ciutadania sobre el sistema sanitari està lligada profundament a l'exercici de cada comunitat autònoma (CCAA). En un sistema on les competències estan transferides, l'informe evidencia diferències territorials en la percepció del funcionament del sistema sanitari.
A nivell nacional, el 51,6% de la població manté una valoració positiva del funcionament del sistema sanitari públic. Tot i això, aquesta mitjana amaga una marcada desigualtat territorial: Cantàbria lidera la valoració amb un 66,4% d'opinions favorables, situant-se 14,8 punts per sobre de la mitjana. A l'extrem oposat, Andalusia registra l'índex més baix amb un 38,8%, fet que suposa una bretxa de 27,6 punts percentuals entre les dues comunitats.
Pel que fa a l'Atenció Primària, el servei més utilitzat per la població (80,8%), el 80,4% dels usuaris qualifica l'atenció rebuda com a bona o molt bona. Tot i això, l'anàlisi per comunitats revela una distribució molt heterogènia. A l'extrem superior, destaquen Cantàbria i el País Basc, on els nivells de satisfacció positiva arriben al 90%, mentre que als nivells més crítics, se situen Andalusia, València i, especialment, Galícia, que registra el percentatge més baix de satisfacció de tot el territori, situant-se per sota del 73%.
Aquesta disparitat també es reflecteix en els temps despera per accedir al metge de família. Davant una demora mitjana nacional de 9,15 dies per als que no obtenen cita el mateix dia o al següent, el País Basc se situa com la comunitat amb menys demora, amb només 4,91 dies. A la banda oposada, els residents a Andalusia pateixen l'espera més prolongada del país, arribant a una mitjana d'11,16 dies, seguida de prop per Catalunya amb 10,59 dies.
A l'àmbit de l'ingrés hospitalari, la sanitat pública registra una valoració del 81,4% dels pacients, amb una nota mitjana de 7,02 punts sobre 10, consolidant-se com un dels serveis més ben valorats del sistema. En aquest servei, Cantàbria encapçala els nivells d?excel·lència amb una nota de 7,64 punts, seguida d?Astúries (7,55) i el País Basc (7,53). Per la seva banda, la valoració baixa fins als 6,62 punts a les Canàries i les ciutats autònomes.
D'altra banda, la coordinació entre els serveis d'atenció primària i l'àmbit hospitalari compta amb una valoració del 49,4% de la població a nivell nacional. Per comunitats, el País Basc registra la valoració més gran, amb un 65,8% de ciutadans que aproven la comunicació entre nivells assistencials. En contrast, les Canàries registra el punt més baix del país amb un 39,6% d'opinions favorables.
Pel que fa als serveis d'urgències, el 48,7% de la població espanyola ha recorregut a la xarxa pública el darrer any. Tot i que l'atenció és valorada positivament pel 72,4% dels usuaris a nivell nacional, la manera com s'accedeix a aquest servei depèn estretament de l'organització a cada comunitat autònoma. Mentre que la Comunitat de Madrid registra l'ús més gran d'urgències hospitalàries d'Espanya (68,6%), a regions com les Canàries o Extremadura és l'Atenció Primària la que absorbeix la majoria dels casos (més del 55%), alleujant la pressió sobre els hospitals. Pel que fa a la qualitat percebuda, els serveis d'emergències 061 i 112 es consoliden com els més ben valorats del sistema amb una nota mitjana nacional de 7,26 punts, destacant especialment el lideratge de Castella-la Manxa amb una puntuació de 7,90.
Per part seva, les urgències hospitalàries obtenen les seves valoracions més altes a Cantàbria i el País Basc (6,71), davant la percepció més crítica de Ceuta (5,05).
Pel que fa a la salut mental, l'informe revela que el 19,9% de la població (gairebé una de cada cinc persones) ha necessitat consultar un professional per un problema de salut o malestar emocional l'últim any. D'aquest grup, el 51,1% va ser atès principalment al sistema públic, on el servei rep una valoració positiva del 56% per part dels seus usuaris.
D'altra banda, malgrat la variabilitat territorial detectada en altres indicadors, es manté una sòlida i majoritària preferència per l'hospitalització pública, que triaria el 73,9% dels ciutadans davant del 23,9% que optaria per la sanitat privada.
Aquesta confiança en el sistema públic per als casos de més complexitat ha experimentat un creixement sòlid d'11 punts des de l'any 2015, i ha reafirmat que la seguretat i els mitjans dels hospitals públics continuen sent l'eix vertebrador i l'opció de referència per a la població espanyola.
Relacionats
- 23 JUL 2024