...Convocatoria de prensa ConvocatoriaPublicacionCC4 FotoNoticiaLibroActualidad El Centre d'Investigacions Sociològiques presenta la seva nova publicació: “Generacions...

La primera onada del Baròmetre Sanitari del 2024 revela un lleuger augment en la satisfacció de la població amb el sistema sanitari públic, que va assolir 6,26 punts sobre 10, a l'abril, i va superar lleument la puntuació de 6,14 registrada en el mateix període del 2023. La satisfacció amb l'Atenció Primària va experimentar un lleu augment i va arribar a 6,29 punts en comparació dels 6,19 de l'any anterior. Tot i que l'atenció especialitzada manté una valoració positiva, la seva puntuació va disminuir de 5,95 a 5,86 punts. D'altra banda, els serveis d'urgències (7,51 punts) i l'assistència hospitalària (7,14 punts) continuen sent els aspectes més ben valorats del sistema sanitari. Pel que fa a les llistes d'espera, es redueix a més de quatre punts, del 39,2% al 34,6% el percentatge de ciutadans que consideren que han empitjorat. El 50,1% de la població pensa encara que la sanitat pública es finança totalment o parcialment amb les cotitzacions de les persones que treballen i únicament un 45,6% sap que es finança amb els impostos de tots els ciutadans. Atenció Primària El 83,6% de les persones usuàries dels serveis dAtenció Primària valora positivament latenció rebuda. Aquest percentatge ha augmentat lleugerament respecte al 80,4% del 2023. Els aspectes més ben valorats són la confiança i la seguretat que transmet tant el personal d'infermeria com el personal mèdic (8,08 i 7,87 sobre 10, respectivament). Respecte a l'espera, el 25,1% dels que van demanar cita van ser atesos pel seu metge/essa d'atenció primària el mateix dia o l'endemà, cinc punts més que l'enquesta de l'any passat, la resta va tenir una espera mitjana de 8,3 dies, davant els 9,12 del 2023. A més, gairebé el 80% de la ciutadania presencial. Especialitats El 42,3% ha consultat un especialista de la sanitat pública en els darrers dotze mesos, bé per derivació del metge/essa d'Atenció Primària (37,2%), bé per citació del mateix metge/essa especialista en una consulta anterior (57,9%). El 81,5% de les persones usuàries valoren positivament latenció rebuda, sense canvis significatius respecte al 2023 (82,8%). Els aspectes més ben valorats pels seus usuaris són la informació rebuda sobre el seu problema de salut i la confiança i seguretat que transmet el personal mèdic (7,74 i 7,73, respectivament). Ingrés hospitalari El 10,1% refereix haver estat ingressat en un hospital públic en els dotze últims mesos. El 40,3% ho va fer de manera programada per a cirurgia o prova diagnòstica; el 56,9% per una malaltia o problema de salut urgent; i el 2,8% per part. El 87,6% de les persones usuàries dels hospitals públics valoren positivament l'atenció rebuda durant el seu ingrés. Els aspectes més ben valorats són les cures dels diferents professionals (infermeria 8,46 punts i medicina 8,39 punts). Urgències El 44,6% dels ciutadans reconeixen haver acudit a un servei d'urgències de la sanitat pública en els dotze últims mesos. Els dispositius d'Atenció Primària han absorbit el 40,5% de la demanda en aquest període, els serveis d'urgència hospitalaris el 52,7% i el 6,5% ha utilitzat un servei d'urgències tipus 061/112. El conjunt de serveis d'urgències del Sistema Nacional de Salut el valoren positivament el 76,5% de les persones que els van utilitzar. Igualtat Aquest any 2024 el Baròmetre Sanitari ha inclòs una pregunta sobre la percepció que té la població respecte a la igualtat en el tracte a la sanitat pública en funció de diferents aspectes. Gairebé un 40% de la població general percep que no es reben els mateixos serveis segons la comunitat autònoma de residència, i un 36% consideren que també és desigual el tracte segons el maneig de les noves tecnologies que tinguis les persones ateses. El nivell socioeconòmic, o l'edat de les persones ateses, són els aspectes en què es percep més igualtat en el tracte. Salut mental En aquesta edició també s'exploren, per primera vegada, alguns aspectes relacionats amb l'atenció als problemes de salut mental. L'abril del 2024, un 17,8% dels entrevistats diuen haver tingut necessitat de consultar un professional sanitari per un problema de salut mental o per un malestar psicològic o emocional. El 46,3% van ser atesos a la sanitat pública, un 44,7% a la sanitat privada i un 2,6% a totes dues. En el cas de les persones ateses a la sanitat pública, el 40,1% refereix que va ser atès principalment per un especialista en psiquiatria, un 33,1% pel seu metge de família i un 20,8% per un psicòleg. El 26% dels que van consultar un professional per problemes de salut mental van aconseguir la cita en menys de 30 dies; el 40% va aconseguir ser vist en un termini entre 1 i 3 mesos; i un altre 26% va trigar més de 3 mesos per ser atès a consulta. El 78,9% de les persones ateses a la sanitat pública declaren estar satisfetes amb l'atenció rebuda a la consulta i un 49,0% assenyalen haver rebut una atenció millor de la que esperaven. Acceptació de les vacunes El Baròmetre Sanitari ha inclòs, també per primera vegada, una sèrie de preguntes per valorar el grau d'acceptació que té l'ús de les vacunes a la població general. L'acceptació de la vacunació al nostre país és alta, tot i que un 36,7% considera que provoquen efectes adversos a la salut. El grau d'acord amb els aspectes protectors de les vacunes supera el 90% i un 89,9% manifesta seguir les recomanacions dels i les professionals sanitaris respecte a la vacunació. Coneixement i ús de tecnologies El Baròmetre Sanitari també pregunta en aquesta onada sobre l'ús de les tecnologies digitals per part dels ciutadans per relacionar-se amb el sistema sanitari. El 55,9% de les persones entrevistades refereix tenir algun certificat electrònic per a la realització de tràmits amb l'Administració i només el 0,9% no sap què és. Aquest indicador és rellevant ja que l'accés a la història clínica interoperable de l'SNS i, en la majoria dels casos, a la història clínica autonòmica, necessiten certificat personal electrònic El 38,5% ha accedit a la seva història clínica electrònica, davant del 61,5% de les persones entrevistades que encara no hi ha accedit mai: un 32,2% no sabia que existia aquesta possibilitat i un 19,3% no sap o no pot utilitzar Internet. El 60,4% sap que pot retirar els medicaments receptats per la sanitat pública fora de la seva comunitat autònoma gràcies al sistema de recepta electrònica interoperable, i el 44,3% ha utilitzat aquest servei. El Baròmetre Sanitari és una enquesta d'opinió de periodicitat anual, que des del 1993 realitza el Ministeri de Sanitat, en col·laboració amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). L'enquesta anual, base de l'estudi, la componen unes 7.800 entrevistes domiciliàries a persones de 18 anys i més, a totes les províncies espanyoles. La primera onada s'ha fet el mes d'abril del 2024 amb 2.576 entrevistes.

...Comprovació extensió telefònica CIS – Enquesta Social Europea 11 Inici / Estudis / FAQs - Preguntes freqüents / Comprovació Enquesta Social Europea...

...(Com la preelectoral de les Eleccions Municipals de 1999, la de les Eleccions Generals del 2000, la de les Eleccions Municipals i Autonòmiques de 2003 o la de les Eleccions...

...Sèrie anual i representació gràfica Encreuaments per sexe, edat, estat civil, educació, situació laboral i classe social POL11-2019 POL10-2019 POL12-2019 Encreuaments per...

...Encreuaments per sexe, edat, estat civil, educació, situació laboral i classe social Sèrie anual i representació gràfica POL13-2019 Encreuaments per ideologia, record de...

Madrid, 5 de febrer de 2021. El Centre d'Investigacions Sociològiques recorda que no és la primera vegada que es publiquen sondejos preelectorals durant la campanya . Des del 1999, el CIS ha publicat aquest tipus d'enquestes durant la campanya diverses vegades. (Com la preelectoral de les Eleccions Municipals de 1999, la de les Eleccions Generals del 2000, la de les Eleccions Municipals i Autonòmiques de 2003 o la de les Eleccions Generals de 2004 entre altres…) Cal incidir que aquest tipus de sondejos 'flash' , més ràpids i propers a una data electoral, permeten conèixer millor la realitat en contextos en què cada vegada és més gran el nombre d'indecisos, persistint una alta volatilitat en el vot fins al últim moment .

...Encreuaments per ideologia, record de vot, religió i hàbitat POL6-2019 POL5-2019 Encreuaments per sexe, edat, estat civil, educació, situació laboral i classe social...

Madrid, 5 de febrer de 2021. El Centre d'Investigacions Sociològiques recorda que no és la primera vegada que es publiquen sondejos preelectorals durant la campanya . Des del 1999, el CIS ha publicat aquest tipus d'enquestes durant la campanya diverses vegades. (Com la preelectoral de les Eleccions Municipals de 1999, la de les Eleccions Generals del 2000, la de les Eleccions Municipals i Autonòmiques de 2003 o la de les Eleccions Generals de 2004 entre altres…) Cal incidir que aquest tipus de sondejos 'flash' , més ràpids i propers a una data electoral, permeten conèixer millor la realitat en contextos en què cada vegada és més gran el nombre d'indecisos, persistint una alta volatilitat en el vot fins al últim moment .

...Sèrie anual i representació gràfica POL7-2019 POL8-2019 Encreuaments per sexe, edat, estat civil, educació, situació laboral i classe social Encreuaments per ideologia,...

Madrid, 5 de febrer de 2021. El Centre d'Investigacions Sociològiques recorda que no és la primera vegada que es publiquen sondejos preelectorals durant la campanya . Des del 1999, el CIS ha publicat aquest tipus d'enquestes durant la campanya diverses vegades. (Com la preelectoral de les Eleccions Municipals de 1999, la de les Eleccions Generals del 2000, la de les Eleccions Municipals i Autonòmiques de 2003 o la de les Eleccions Generals de 2004 entre altres…) Cal incidir que aquest tipus de sondejos 'flash' , més ràpids i propers a una data electoral, permeten conèixer millor la realitat en contextos en què cada vegada és més gran el nombre d'indecisos, persistint una alta volatilitat en el vot fins al últim moment .

...N3-2018 N4-tabla-2018 N3-tabla-2018 Encreuaments per sexe, edat, estat civil, educació, situació laboral i classe social Encreuaments per ideologia, record de vot, religió...

...Freqüències i representació gràfica D28 Tabla-D28 D29 Tabla-D29 Encreuaments per sexe, edat, estat civil, educació, situació laboral i classe social Encreuaments per...

Madrid, 5 de febrer de 2021. El Centre d'Investigacions Sociològiques recorda que no és la primera vegada que es publiquen sondejos preelectorals durant la campanya . Des del 1999, el CIS ha publicat aquest tipus d'enquestes durant la campanya diverses vegades. (Com la preelectoral de les Eleccions Municipals de 1999, la de les Eleccions Generals del 2000, la de les Eleccions Municipals i Autonòmiques de 2003 o la de les Eleccions Generals de 2004 entre altres…) Cal incidir que aquest tipus de sondejos 'flash' , més ràpids i propers a una data electoral, permeten conèixer millor la realitat en contextos en què cada vegada és més gran el nombre d'indecisos, persistint una alta volatilitat en el vot fins al últim moment .

...Tabla-POL9 Tabla-POL10 Encreuaments per sexe, edat, estat civil, educació, situació laboral, classe social Sèrie anual POL9 Encreuaments per ideologia, record de vot,...

...POL2 Tabla-POL3 Tabla-POL2 Encreuaments per sexe, edat, estat civil, educació, situació laboral, classe social Encreuaments per ideologia, record de vot, religió, hàbitat...

Madrid, 5 de febrer de 2021. El Centre d'Investigacions Sociològiques recorda que no és la primera vegada que es publiquen sondejos preelectorals durant la campanya . Des del 1999, el CIS ha publicat aquest tipus d'enquestes durant la campanya diverses vegades. (Com la preelectoral de les Eleccions Municipals de 1999, la de les Eleccions Generals del 2000, la de les Eleccions Municipals i Autonòmiques de 2003 o la de les Eleccions Generals de 2004 entre altres…) Cal incidir que aquest tipus de sondejos 'flash' , més ràpids i propers a una data electoral, permeten conèixer millor la realitat en contextos en què cada vegada és més gran el nombre d'indecisos, persistint una alta volatilitat en el vot fins al últim moment .

Madrid, 5 de febrer de 2021. El Centre d'Investigacions Sociològiques recorda que no és la primera vegada que es publiquen sondejos preelectorals durant la campanya . Des del 1999, el CIS ha publicat aquest tipus d'enquestes durant la campanya diverses vegades. (Com la preelectoral de les Eleccions Municipals de 1999, la de les Eleccions Generals del 2000, la de les Eleccions Municipals i Autonòmiques de 2003 o la de les Eleccions Generals de 2004 entre altres…) Cal incidir que aquest tipus de sondejos 'flash' , més ràpids i propers a una data electoral, permeten conèixer millor la realitat en contextos en què cada vegada és més gran el nombre d'indecisos, persistint una alta volatilitat en el vot fins al últim moment .