...FIS5 Tabla-FIS1 Tabla-FIS2 Encreuaments per sexe, edat, estat civil, educació, situació laboral i classe social Freqüències i representació gràfica FIS1 Encreuaments per...

...La ràdio ocupa el tercer lloc, amb un 40,6% i en quart lloc s'ubiquen les xarxes socials que és el mitjà elegit pel 37,6%....Fidelitat i decisió de vot Un 31,6% dels bascos...

...Poques generacions com la nostra han tingut la sort d'estudiar el canvi social i veure com s'ha desenvolupat davant dels ulls....Hi ha moltes...

...Encreuaments per sexe, edat, estat civil, educació D14 Encreuaments per situació laboral, classe social D16 D15 Tabla-D16 D17 Tabla-D18 Tabla-D17 Encreuaments per situació...

...Pel que fa a la motivació per sortir a sopar, el 62,2% indica que la principal motivació és tenir plans socials amb familiars o amics, el 25,4% és “trencar amb la rutina...

...S19-2013 S18-2013 Tabla-S19-2013 S20-2013 Tabla-S21-2013 Tabla-S20-2013 Encreuaments per educació, situació laboral, classe social Tabla-S22-2013 Encreuaments per record de...

El CIS ha realitzat aquest estiu una àmplia enquesta sobre turisme i gastronomia, en què es pregunta als espanyols pels seus costums de vacances i sobre les seves preferències quan mengen i cuinen. La majoria solen anar-se'n de vacances d'estiu habitualment entre una i dues setmanes (29,4%), seguits pels quals se'n van només una setmana (27,8%) i són un 19% els que se'n van més de dues setmanes. Sobre el tipus d'allotjament, el 45,2% utilitza hotel o aparthotel durant les vacances, el 12,5% assegura que lloga un habitatge complet/apartament turístic i en tercer lloc hi ha els habitatges de familiars i amics (12,4%) . A més, el 90,8% assegura que tenir les vacances, el temps lliure i l'oci recreatiu són “molt o força importants” per a les persones. Només un 2,8% creu que són “poc o gens importants”. Sobre els pisos turístics, un tema que preocupa molts espanyols, el 7,3% dels enquestats són a favor de controlar l'expansió d'aquest tipus d'habitatge. Un 13,6% creu que no cal. Vacances de sol i platja Més de la meitat prefereixen el turisme de sol i platja (53%), seguit del turisme de caràcter cultural (38,3%) i el turisme de contacte amb la natura (36,7%). Un 86,2% afirma que “sempre viatja acompanyat de parella, familiars o amics”, mentres que a un 4% li agrada viatjar sol. La gastronomia espanyola Un 31% assegura que sol anar a restaurants “dues o tres vegades al mes”, seguit d'un 30,6% que afirma anar “més de tres cops al mes”, i un 21,8% indica que, almenys, “ una vegada al mes”. Sobre els diners que solen gastar els espanyols que van a restaurants, un 56% diu que, entre 15 i 30 euros, i un 26,5% assegura que de 31 a 50 euros. Pel que fa a la motivació per sortir a sopar, el 62,2% indica que la principal motivació és tenir plans socials amb familiars o amics, el 25,4% és “trencar amb la rutina diària de cuinar” i un 15,4% assegura que és per “gaudir de bon menjar”. Sortides a dinar o sopar en restaurants durant les vacances Un 24,2% dels enquestats sol fer de dues a tres vegades a la setmana algun dinar o sopar en un restaurant quan estan de vacances, un 20,7% ho fa més de tres vegades a la setmana. I un 21,1% assegura que ho fan cada dia durant les vacances. Sobre el que valoren més els espanyols de la gastronomia, un 87,7% assegura que dóna molta importància al plaer de la degustació i un 89,5% diu que “a les relacions socials que l'acompanyen”. Paella, truita de patates i pernil ibèric La truita de patata és considerada el plat “més típic i representatiu” de la gastronomia espanyola (66,2%) seguida per paella (63,1%), situant-se en tercera posició el pernil ibèric (32,2%). Poc feta i amb ceba Pel 71,8% dels enquestats la truita de patates s'ha de fer amb ceba, davant del 21,3% que opina que sense ceba. Sobre la discussió de si ha d'estar “molt feta o poc feta”, guanya l'opció de la truita poc feta amb el 52,9%, davant del 28,3% que la prefereix molt feta. Dinar a domicili Un 46,5% dels espanyols creu que el menjar casolà s'està veient desplaçat pel menjar ràpid, davant d'un 26,9% que afirma que “el menjar fet a casa és el que se segueix consumint en gran mesura”. Sobre el principal motiu d'aquest costum, el 48,7% coincideix que l'actual estil de vida accelerat no permet gaire temps per cuinar, el 13,2% apunta a més facilitat per accés al menjar preparat i un 12,6 % assegura que cada cop hi ha més persones que no saben cuinar. Un 46,7% dels espanyols assegura que utilitza el servei de demanar menjar a domicili, i un 11,7% ho fa un cop a la setmana i un 3,5% d'una a tres vegades per setmana. Aquestes dades es troben recollides a l'enquesta sobre turisme i gastronomia que s'ha realitzat del 18 al 26 de juliol amb una mostra de 4.024 entrevistes.

...Nomenat director general d'Universitats (1982) i posteriorment el primer secretari general del Consell d'Universitats, assumint la responsabilitat...

Divendres 11 de novembre de 2016 . El Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política del present any ha estat concedit a Emilio Lamo de Espinosa. Aquest Premi és un reconeixement a l'aportació i la tasca científica al camp de la Sociologia o la Ciència Política i s'atorga per una trajectòria professional o una obra singular. Emilio Lamo de Espinosa (Madrid, 1946) és Catedràtic de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid, Doctor en Dret per la Universitat Complutense i Doctor en Sociologia per la Universitat de Califòrnia-Santa Bàrbara. És Doctor Honoris Causa per la Universitat de Salamanca (2012). Nomenat director general d'Universitats (1982) i posteriorment el primer secretari general del Consell d'Universitats, assumint la responsabilitat de l'elaboració de la Llei de reforma universitària (1983). En el marc de l'EXPO (1992), va iniciar les investigacions sobre la imatge d'Espanya a l'exterior sota el rètol “La Mirada de l'Altre”, tasca que ha continuat des de llavors a nombrosos països (Itàlia, Alemanya, França, Anglaterra, USA) , Japó i altres). Director de l'Institut Universitari Ortega i Gasset (1992-2001) i fundador i primer director del Reial Institut Elcano (2001-2005). Ha estat a més President de la Federació Espanyola de Sociologia (2007-2009), de la qual és actualment Membre d'Honor, i membre del Research Committee de l'Institut Universitari Europeu (Universitat Europea de Florència). Va guanyar el 1996 el Premi Internacional d'Assaig Jovellanos pel seu llibre Sociedades de cultura y sociedades de ciencia (Ediciones Nobel, 1996), i és editor (juntament amb S. Giner i C. Torres) del Diccionari de Sociologia més utilitzat en llengua castellana ( Aliança Editorial, Madrid). El seu darrer llibre, com a coordinador, és Europa després d'Europa (Madrid, 2010). Ha publicat vint-i-dos llibres, més d'un centenar de monografies científiques, i quasi 400 articles de premsa o divulgació. El guardonat ha estat reconegut per la seva aportació al desenvolupament de la teoria sociològica i de la sociologia del coneixement, les seves anàlisis per a la comprensió dels canvis en un món globalitzat i la seva important tasca en la institucionalització de les ciències socials. El jurat ha estat constituït pel president del CIS Félix Requena, el catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid Joaquín Arango Vila-Belda, el catedràtic de sociologia de la Universitat Pública de Navarra Josetxo Beriaín Razquin, la catedràtica de sociologia de la Universitat de la Llacuna Teresa González de la Fe, la catedràtica de ciència política de la Universitat Nacional d'Educació a Distància Carmen González Enríquez, el catedràtic de ciència política i de l'administració de la Universitat de València Pablo Oñate Rubalcaba, i el catedràtic de sociologia de la Universitat Autònoma de Madrid Cristóbal Torres Albero.

...Tabla-M5-2014 Encreuaments per situació laboral, classe social i ideologia (cont.)...Encreuaments per situació laboral, classe social i ideologia...

...Encreuaments per situació laboral, classe social e ideologia Tabla-O3a-2016 Tabla-O3b-2016 O3a-2016 O3b-2016 Encreuaments per situació laboral, classe...

...Aquest any el CIS presentarà a la Fira el seu llibre recent publicat “Canvis socials en temps de pandèmia” , serà el proper dimarts 31 de maig al Pavelló de CaixaBank a les...

...AGOTADO https://libreria.cis.es/libros/manual-de-trabajo-de-campo-de-la-encuesta/9788474766776/ Portada Manual de trabajo de campo en la encuesta...

...Tabla-S3b-2017 Encreuaments per situació laboral, classe social i ideología (cont.)...Encreuaments per situació laboral, classe social i ideología...

...https://libreria.cis.es/libros/encuesta-de-fecundidad-y-familia-1995-ffs/9788474762655/ 9788474762655 Encuesta de Fecundidad y Familia 1995...

...A l'últim estudi del CIS sobre Tendències Socials (III) publicat el 27 de novembre passat, els espanyols aproven la seva confiança en la Carta Magna atorgant una valoració...

...Encreuaments per sexe, edat, estat civil i educació F17a-2017 Encreuaments per situació laboral, classe social i ideologia F18a-2017 F17b-2017 Tabla-F18a-2017 F18b-2017...

El CIS organitza la trobada "Canvi en les actituds i opinions: el paper de les enquestes en el seu mesurament", que es desenvoluparà entre el 2 i el 4 de juliol del 2012, en el marc dels cursos d'estiu de la Universitat Complutense de Madrid, a la seva seu de San Lorenzo de El Escorial. Els interessats en obtenir una beca per assistir a l'esmentada trobada ho han de sol·licitar a: http://www.ucm.es/info/cv/matricula.php Tenint en compte la petició de nombrosos interessats, la Direcció dels cursos d'estiu de la UCM ha decidit ampliar el termini de sol·licitud de beques fins al diumenge vinent, dia 10 de juny, a les 24.00 hores. El programa detallat de la trobada es pot consultar a la pàgina web següent: http://www.ucm.es/info/cv/descargas/cursos/71306.pdf o prement aquí.

...Encuesta de fecundidad, familia y valores 2006 Delgado, Margarita (ed.) 296 págs....Portada Encuesta de fecundidad, familia y valores 2006...