...Freqüències i representació gràfica Tabla-S1-2016 Tabla-S2a-2016 S1-2016 S2a-2016 Encreuaments per sexe, edat, estat civil, educació, situació laboral, classe social...

...M18-2014 Tabla-M14-2014 Tabla-M15-2014 Encreuaments per sexe, edat, estat civil, educació, situació laboral, classe social Freqüències i representació gràfica M14-2014...

...F8cont-2015 Tabla-F9-2015 Tabla-F8cont-2015 Encreuaments per sexe, edat, estat civil, educació, situació laboral, classe social (cont.)...Encreuaments per ideologia, record...

...Tabla-M27a-2016 Encreuaments per ideologia, record de vot, religió i hàbitat Encreuaments per sexe, edat, estat civil, educació, situació laboral, classe social...

...Tabla-M19-2017 Freqüències i representació gràfica Encreuaments per sexe, edat, estat civil, educació, situació laboral i classe social M20a-2017 M19-2017 Tabla-M20a-2017...

...En segon lloc, el 47,1% creu que cal prioritzar a “avançar en els drets socials i polítics dels ciutadans de la Unió Europea”....Futur de la Unió Europea Pel que fa al...

El CIS ha fet una enquesta sobre la percepció que els espanyols té de la Unió Europea i l'interès que genera. El 82,9% reconeix que les decisions que es prenen al si de la Unió Europea “ens afecten molt o bastant”, davant d'un 15,9% que creu que “poc o res”. Al 65,3% dels espanyols els interessen molt o força les notícies de la UE, tot i que un 58,3% assegura que està “poc o gens informat” sobre els assumptes relacionats amb la UE i un 40,9% diu que està “molt o força informat”. Sobre la pertinença a la Unió El 63,9% creu que les coses ens anirien pitjor en el pla econòmic si Espanya no fos dins de la Unió Europea. Només un 17,7% creu que estaríem millor fora i un 14,1% assegura que estaríem igual. Pertànyer a la UE és més beneficiós per a temes com la cultura” (79,9%); "les oportunitats de feina" (73,2%); per a “les oportunitats de fer negoci” (77,4%), i per al pes d'Espanya al món (76,5%). Pel que fa als “preus de béns i consums”, el 48,4% coincideix que estar dins de la Unió és més perjudicial. Mesures per millorar la UE Pel que fa a l'estat de la Unió Europea, un 54,2% creu que “necessita alguns canvis, però no radicals”, un 38,6% diu que “necessita canvis profunds”, i només un 4,1% que “està bé” com està”. Per al 47,2%, la mesura més prioritària que ha d'assumir la UE és “fixar un salari mínim europeu”. En segon lloc, el 47,1% creu que cal prioritzar a “avançar en els drets socials i polítics dels ciutadans de la Unió Europea”. I un 30,7% indica que el més important és “reforçar la política exterior i de seguretat comuna”. El 87,1% diu que està a favor d'“una política de drets i obligacions comunes” a la Unió Europea. El 83,3% de reforçar la política exterior europea comuna. Un 80,7% assegura que caldria “contribuir econòmicament a finançar un estat de benestar europeu”. I el 63,5% és partidari de la creació d'un exèrcit europeu comú. Futur de la Unió Europea Pel que fa al futur de la UE, el 32,9% considera que l'economia i l'ocupació és el més important, per al 16,9% la protecció social i l'estat de benestar, mentre que per al 15,7% és important la democràcia, els valors i l'Estat de dret. Una altra dada que reflecteix l'enquesta és que la darrera paraula de les decisions importants l'han de tenir sempre els estats membres (65,2%) i que la UE hauria de tenir un veritable govern federal que prengués les decisions (30,6%). Sentiment de pertinença El 53,9% assegura que se sent “ciutadà europeu i espanyol alhora”, un 35,7% diu que “sobretot ciutadà espanyol” i un 4,6% “sobretot ciutadà europeu”. Un 1,3% que diu que és “ciutadà del món”. Pel que fa als temes que als espanyols els agradaria fossin abordats pel Parlament Europeu, el 33,6% diuen que “el suport a l'economia i la creació d'ocupació”; el 32,4% “la lluita contra la pobresa i l'exclusió social” i, en tercer lloc, “la sanitat pública” per al 31,4%. Institucions Europees El Parlament Europeu és de la que més han sentit a parlar els ciutadans (94,3%), seguida del Banc Central Europeu (92,6%), la Comissió Europea és la més coneguda per al 84,8%, el Consell de la Unió Europea per al 83,1% i la institució menys coneguda és el Consell Europeu (73,4%). Sobre la confiança que mereixen aquestes institucions als espanyols que les coneixen, el Parlament Europeu és en què més confien amb un 5,94 sobre 10 de nota, seguida de la Comissió Europea amb un 5,88. Pel que fa a la probabilitat d'anar a votar el proper 9 de juny a les eleccions al Parlament Europeu, el 53,3% assegura que ho farà “amb tota probabilitat”. Aquestes i altres dades es troben a l'estudi 'Opinions i actituds davant la Unió Europea' que està disponible a la nostra web (www.cis.es). El treball de camp s?ha realitzat del 9 al 13 d?abril, amb una mostra de 3.750 entrevistes. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

...Portada Análisis de datos incompletos en Ciencias Sociales Cuadernos Metodológicos 46 Análisis de datos incompletos en Ciencias Sociales Madrid,...

...Tabla-D1-2015 Tabla-D2-2015 Encreuaments per sexe, edat, estat civil, educació, situació laboral, classe social Freqüències i representació gràfica D1-2015 Encreuaments per...

...Tabla-D5cont-2015 Encreuaments per sexe, edat, estat civil, educació, situació laboral, classe social (cont.)...Encreuaments per sexe, edat, estat civil, educació, situació...

El CIS ha fet una enquesta sobre la percepció que els espanyols té de la Unió Europea i l'interès que genera. El 82,9% reconeix que les decisions que es prenen al si de la Unió Europea “ens afecten molt o bastant”, davant d'un 15,9% que creu que “poc o res”. Al 65,3% dels espanyols els interessen molt o força les notícies de la UE, tot i que un 58,3% assegura que està “poc o gens informat” sobre els assumptes relacionats amb la UE i un 40,9% diu que està “molt o força informat”. Sobre la pertinença a la Unió El 63,9% creu que les coses ens anirien pitjor en el pla econòmic si Espanya no fos dins de la Unió Europea. Només un 17,7% creu que estaríem millor fora i un 14,1% assegura que estaríem igual. Pertànyer a la UE és més beneficiós per a temes com la cultura” (79,9%); "les oportunitats de feina" (73,2%); per a “les oportunitats de fer negoci” (77,4%), i per al pes d'Espanya al món (76,5%). Pel que fa als “preus de béns i consums”, el 48,4% coincideix que estar dins de la Unió és més perjudicial. Mesures per millorar la UE Pel que fa a l'estat de la Unió Europea, un 54,2% creu que “necessita alguns canvis, però no radicals”, un 38,6% diu que “necessita canvis profunds”, i només un 4,1% que “està bé” com està”. Per al 47,2%, la mesura més prioritària que ha d'assumir la UE és “fixar un salari mínim europeu”. En segon lloc, el 47,1% creu que cal prioritzar a “avançar en els drets socials i polítics dels ciutadans de la Unió Europea”. I un 30,7% indica que el més important és “reforçar la política exterior i de seguretat comuna”. El 87,1% diu que està a favor d'“una política de drets i obligacions comunes” a la Unió Europea. El 83,3% de reforçar la política exterior europea comuna. Un 80,7% assegura que caldria “contribuir econòmicament a finançar un estat de benestar europeu”. I el 63,5% és partidari de la creació d'un exèrcit europeu comú. Futur de la Unió Europea Pel que fa al futur de la UE, el 32,9% considera que l'economia i l'ocupació és el més important, per al 16,9% la protecció social i l'estat de benestar, mentre que per al 15,7% és important la democràcia, els valors i l'Estat de dret. Una altra dada que reflecteix l'enquesta és que la darrera paraula de les decisions importants l'han de tenir sempre els estats membres (65,2%) i que la UE hauria de tenir un veritable govern federal que prengués les decisions (30,6%). Sentiment de pertinença El 53,9% assegura que se sent “ciutadà europeu i espanyol alhora”, un 35,7% diu que “sobretot ciutadà espanyol” i un 4,6% “sobretot ciutadà europeu”. Un 1,3% que diu que és “ciutadà del món”. Pel que fa als temes que als espanyols els agradaria fossin abordats pel Parlament Europeu, el 33,6% diuen que “el suport a l'economia i la creació d'ocupació”; el 32,4% “la lluita contra la pobresa i l'exclusió social” i, en tercer lloc, “la sanitat pública” per al 31,4%. Institucions Europees El Parlament Europeu és de la que més han sentit a parlar els ciutadans (94,3%), seguida del Banc Central Europeu (92,6%), la Comissió Europea és la més coneguda per al 84,8%, el Consell de la Unió Europea per al 83,1% i la institució menys coneguda és el Consell Europeu (73,4%). Sobre la confiança que mereixen aquestes institucions als espanyols que les coneixen, el Parlament Europeu és en què més confien amb un 5,94 sobre 10 de nota, seguida de la Comissió Europea amb un 5,88. Pel que fa a la probabilitat d'anar a votar el proper 9 de juny a les eleccions al Parlament Europeu, el 53,3% assegura que ho farà “amb tota probabilitat”. Aquestes i altres dades es troben a l'estudi 'Opinions i actituds davant la Unió Europea' que està disponible a la nostra web (www.cis.es). El treball de camp s?ha realitzat del 9 al 13 d?abril, amb una mostra de 3.750 entrevistes. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El CIS ha realitzat el baròmetre mensual amb les preguntes habituals sobre intenció de vot, valoració de líders i altres temes d'actualitat com el proper 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. Al mes d'octubre, el PSOE arribaria al 34,8% d'estimació de vot, mentre que el Partit Popular obtindria el 19,8%, VOX un 17,7%, Sumar el 7,7% i Podem el 4,9%. Pedro Sánchez és el millor valorat i favorit com a president Pedro Sánchez és el líder polític més ben valorat amb una puntuació mitjana de 4,44; seguit de Yolanda Díaz que aconsegueix un 4,24; Alberto Núñez Feijóo obté una nota de 3,46, mentre que Santiago Abascal arriba a 2,89. Pedro Sánchez és el favorit com a president del Govern per al 42,3% dels enquestats que donen la seva opinió, traient 26,3 punts d'avantatge a Santiago Abascal que ho és per al 16,0%. Alberto Núñez Feijóo és el preferit per al 13,5%, Yolanda Díaz per al 7% i Isabel Díaz Ayuso per al 4,8%. Valoració ministres Carlos Cuerpo, ministre d'Economia, Comerç i Empresa, amb una nota mitjana de 5,41, és el ministre més ben valorat, seguit de Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 amb un 5,32. En tercer lloc hi ha la ministra de Defensa, Margarita Robles, amb una nota de 4,92. Administració i ocupació pública El 69,3% estima que la flexibilitat horària i la conciliació laboral és millor a l'Administració que a l'empresa privada, davant del 10% que creu que és pitjor. Pel que fa a la retribució salarial, el 49,5% opina que és millor a l'Administració, davant del 22,4% que creu que és pitjor. Un 15,9% sosté que és igual. Pel que fa al prestigi social, el 44,2% diu que és millor a l'Administració, un 23,4% diu que és pitjor, mentre que per al 24,9% el prestigi és igual en tots dos casos. Accés a l'ocupació pública a Espanya Un 78,9% dels enquestats creuen que el sistema actual d'accés a l'ocupació pública a Espanya afavoreix més els que tenen temps i recursos per preparar-se. El 63,6% opina que està caracteritzat per una excessiva càrrega memorística en detriment del contingut pràctic. Un 62,8% creu que és atractiu per als joves. I un 49,2% considera que es garanteix la igualtat d'oportunitats. D'altra banda, un 51,6% considera que no se selecciona els candidats més capacitats. I un 49,3% que no es valora adequadament lexperiència prèvia. Situació a Gaza El 67,6% dels enquestats es mostren “molt o força” preocupats pel que està passant a la franja de Gaza; mentre que el 16,9% ho està “poc o res”. Quan la valoració de com ha actuat el govern d'Espanya davant aquesta situació, el 38% assegura estar “molt o força” d'acord; el 30,5% no està "res d'acord" i el 23,3% "poc d'acord". Dictadura franquista El proper 20 de novembre es compleixen 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco i per al 65,5% dels espanyols els anys de la dictadura van ser “molt dolents o dolents”, mentre que per al 21,3% van ser “bons o molt bons”. El 6,1% opina que van ser “regulars”. El 74,6% assegura que, en general, l'actual règim democràtic és “molt millor o millor” que la dictadura franquista, mentre que el 17,3% considera que el règim democràtic és “pitjor o molt pitjor”. Problemes a Espanya El principal problema que hi ha actualment a Espanya, segons els enquestats, és l'habitatge (37,1%), seguit de la immigració que ho és per al 20,5%, i els problemes relacionats amb la qualitat de l'ocupació per al 18,3%. Els problemes que més afecten de manera personal són la vivenda (26,2%); la crisi econòmica i els problemes d'índole econòmica pel 24%, i la sanitat pel 22,3%. Situació econòmica personal i general El 66% dels espanyols considera que la seva situació econòmica personal és actualment “molt bona o bona” davant del 21,2% que afirma ser “dolenta o molt dolenta”. Pel que fa a la situació econòmica general d'Espanya, el 40% la considera “bona o molt bona” davant d'un 54,2% que la considera “dolenta o molt dolenta”. Aquestes i altres dades es troben recollides al baròmetre realitzat de l'1 al 7 d'octubre amb 4.029 entrevistes.

El CIS ha realitzat un estudi sobre audiències de mitjans de comunicació social i sobre el comportament i l'ús que fan els ciutadans amb els mitjans. Segons aquest estudi, el 68,5% dels espanyols estan “molt o bastant” informats, 3,6 punts menys que al primer estudi sobre audiències i mitjans realitzat el 2023. Per contra, un 25,7% ha afirmat que ho estan “poc o res” i un 4,6% diu que regular. Els mitjans més seguits per informar-se sobre les notícies d'Espanya són la televisió en primer lloc amb un 70,4%, la premsa –ja sigui en format imprès o digital– amb un 54,9%, i, en tercer lloc, i davant de la ràdio, les xarxes socials amb un 51,3%. La ràdio és el mitjà que escullen per informar-se el 49,6% dels espanyols. La ràdio és la que més confiança mereix als ciutadans pel que fa a les notícies que expliquen habitualment, ja que un 57,2% ha assegurat que tenen “molta o força” confiança en aquest mitjà; un 51,7% a la premsa, la televisió cau a la tercera posició amb un 42,3%, i un 17,1% creu que les xarxes socials els mereixen “molta o força confiança”. Premsa El 56,6% dels enquestats assegura que llegeix “algun diari habitualment”, mentre que un 43,4% no ho fa. El diari més citat pels enquestats que llegeixen el diari per informar-se és El País (35,6%), seguit per El Mundo (24,3%), i La Vanguardia en tercer lloc amb 10,6%. ElDiario.es és el digital més citat amb un 8,8%. Un 48% dels enquestats ha assegurat que llegeix el diari citat “tots o gairebé cada dia”, un 20,8% diu que “de tant en tant”, un 19,4% “dues o tres vegades per setmana” i un 11,4% “quatre o cinc dies per setmana”. Pel que fa a com aconsegueixen el diari els que asseguren llegir-ne algun, un 50,9%, llegeix les edicions digitals que no tenen cost, un 15,8% paguen subscripció, un 12,5% ho compra. L'estudi també recull que un 71% dels joves de 18 a 24 anys i un 74% dels joves de 25 a 34 anys consumeixen aquestes edicions de premsa digital sense cost. Respecte a la confiança que els produeix el diari que segueixen habitualment, el 77,8% dels espanyols tenen “molta o força” sobre aquesta capçalera, mentre que un 16,2% poca o cap. Televisió El 66,9% dels espanyols segueixen habitualment els programes informatius a les cadenes de televisió. Entre els que veuen la televisió per informar-se, el 48,2% ho fa a la 1 (TVE), seguit d'Antena 3 (43,7%) i el 28,6% escull La Sexta. Pel que fa a la freqüència amb què es veu programes informatius, un 65,5% ha assegurat que “tots o gairebé cada dia”, un 14,4% “quatre o cinc dies per setmana”, un 11,8% “dues o tres vegades per setmana” i un 7,7% “de tant en tant”. El 79,8% té “molta o força” confiança en la cadena de televisió que ha citat. Ràdio El 63,3% dels ciutadans han indicat que escolten habitualment alguna emissora de ràdio, mentre que un 36,7% ha assegurat que no. La Cadena SER és la ràdio que més se sent, el 36,8% dels que segueixen habitualment alguna emissora de ràdio, seguida de la COPE, per al 27% i Onda Cero per al 20,8% dels enquestats. Ràdio Nacional és l'escollida per al 13%. Un 54,1% ha afirmat escoltar l'emissora de ràdio esmentada “tots o gairebé cada dia”, un 17,8% “quatre o cinc dies per setmana”, un 13,8% “de tant en tant” i un 13,7% “dues o tres cops per setmana”. Respecte a la confiança que tenen els espanyols sobre les notícies de la ràdio que escolten, el 87,8% ha assegurat “molta o força”, només un 9,5% ha contestat que “poca o res”. Pel que fa a les tertúlies de ràdio on es comenten les notícies d'actualitat i especialment polítiques, el 37,4% mai no les segueix, el 34,4% “sempre que poden”, el 21,5% les segueixen habitualment, i el 6,1% “rarament”. Xarxes Socials Un 54,5% dels espanyols fan servir les xarxes socials per informar-se. Mentres que un 45,5% no. El dispositiu que principalment usen és el telèfon mòbil (97%), seguit de lordinador portàtil amb un 27,8% i la tauleta un 18,4%. Els joves de 18 a 24 anys són els que més usen les xarxes socials per informar-se (87,7%), seguit dels joves de 25 a 34 anys (83%). Pel que fa a la freqüència amb què entren en xarxes socials, un 86,2% dels enquestats que usen les xarxes ho fan “tots o gairebé cada dia”, un 5,3% “quatre o cinc dies per setmana”, un 4,4% “de tant en tant” i un 3,4% “dues o tres vegades per setmana”. Instagram és la xarxa social més utilitzada (62,6%), en segon lloc, Facebook amb el 47,1% i X en tercera posició per al 31,3%.

Resolució de 22 de novembre de 2024 de la Presidència del Centre d'Investigacions Sociològiques per la qual es convoca el XXXIII Curs de Postgrau de Formació d'Especialistes en Investigació Social aplicada i Anàlisi de Dades 2024-2025, i els ajuts de matrícula vinculats a la realització del mateix.