Biografia :

John H. Goldthorpe presenta a Madrid el primer títol de la nova col·lecció Clásicos Contemporáneos, editada pel CIS A la presentació del llibre "De la sociología: números, narrativas e integración de la investigación y la teoría", celebrada el 15 de setembre a la seu del CEPC, hi van acudir també José María Maravall, catedràtic de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, i Belén Barreiro, presidenta del CIS. John. H. Goldthorpe, un dels sociòlegs més importants de l'actualitat, ha presentat el primer títol de la nova col·lecció Clásicos Contemporáneos, editada pel CIS: "De la sociología: números, narrativas e integración de la investigación y la teoría". La col·lecció, coeditada amb el BOE, es proposa recullir obres dels sociòlegs i politòlegs contemporanis més prestigiosos. Aquest primer títol analitza les diferències entre les classes socials i les desigualtats en les oportunitats vitals, en les taxes de mobilitat social i en els assoliments educatius. L'acte va començar amb unes paraules de la presidenta del CIS, Belén Barreiro, qui va subratllar que l'organisme que presideix contribueix, a través de la producció de dades d'enquesta i mitjançant l'activitat editorial, al desenvolupament i la consolidació d'una sociologia científica, regida per les mateixes normes de rigor i transparència que defensa Goldthorpe al seu llibre. A continuació, José María Maravall va destacar que aquest títol ofereix una excel·lent recopilació de les principals idees de l'autor britànic, constitueix una autèntica guia del que significa fer bona sociologia i aporta arguments fonamentals per entendre per què hi ha desigualtats a la nostra societat actual. Per la seva part, John H. Goldthorpe, després d'exposar la diferent acollida que ha tingut la seva obra en diferents parts del món, va defensar una manera d'investigar composta de tres etapes fonamentals. En la primera, es documenten les regularitats empíriques del fenomen que s'intenta analitzar. En la segona, es generen hipòtesis a partir de teories per intentar identificar els mecanismes explicatius de les esmentades regularitats. En la tercera, se sotmeten a prova les esmentades hipòtesis mitjançant l'anàlisi de dades. L'autor va defensar la teoria de l'elecció racional per la seva potència explicativa i va insistir que la recerca qualitativa ha de fer explícita la seva metodologia de la mateixa manera que la quantitativa. Finalment, l'autor va felicitar l'editorial i la traductora, Teresa Casado, per la seva tasca. Entrevista amb John H. Goldthorpe publicada pel Servicio de Información y Noticias Científicas - SINC John H. Goldthorpe és membre emèrit del Nuffield College a la Universitat d'Oxford. També és membre de l'Acadèmia Britànica, de l'Acadèmia Europea i membre estranger de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències. Goldthorpe és un dels principals estudiosos de l'estructura de classes socials i de la mobilitat social en les societats avançades, camp a què ha contribuït amb nombroses investigacions ja clàssiques. El seu esquema de classes és, possiblement, l'instrument d'anàlisi més influent en la sociologia empírica contemporània, ja que ha permès comparar estructures socials -en un mateix país al llarg del temps i també entre diferents països- i mesurar els seus efectes sobre el comportament. En els últims anys, a més de continuar amb la recerca empírica, ha participat molt activament en els debats metodològics de la sociologia, presentant una defensa clara del seu punt de vista sobre la direcció del progrés científic en el coneixement de les societats. José María Maravall és catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, Honorary Fellow del St. Antony's College de la Universitat d'Oxford, membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, i també de l'Acadèmia Britànica. El 2007 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política que atorga el CIS, del Consell Assessor del qual és actualment membre. Igualment, forma part del Consell Editorial de la Revista Española de Investigaciones Sociológicas (REIS), editada pel CIS. Les seves nombroses publicacions versen sobre una àmplia gamma d'assumptes entre els quals destaca l'estudi comparat del funcionament de les democràcies i les seves institucions.

Conferència de la Sra. Belén Barreiro Pérez-Pardo, presidenta del CIS, al Foro de la Nueva Sociedad 23 de juny de 2010. - Aquest matí, la Sra. Belén Barreiro Pérez-Pardo va intervenir en el Foro de la Nueva Sociedad, dins de les conferències organitzades per Nueva Economía Foro. Va realitzar la presentació el Sr. José María Maravall, sociòleg i exministre d'Educació. Text de la conferència:

Conferència de la Sra. Belén Barreiro Pérez-Pardo, presidenta del CIS, al Foro de la Nueva Sociedad 23 de juny de 2010. - Aquest matí, la Sra. Belén Barreiro Pérez-Pardo va intervenir en el Foro de la Nueva Sociedad, dins de les conferències organitzades per Nueva Economía Foro. Va realitzar la presentació el Sr. José María Maravall, sociòleg i exministre d'Educació. Text de la conferència:

El curs d'estiu que organitza el CIS 'L'estudi de l'Opinió Pública a les societats democràtiques' ha estat inaugurat avui pel president de la Institució, José Félix Tezanos. Tezanos ha centrat la ponència en els estudis d'opinió pública i investigacions sociològiques. El Catedràtic i president del CIS ha posat el focus entre la diferència que hi ha entre un pronòstic i una estimació: “l'estimació es basa en indicadors estadístics”. A més, ha explicat que en processos o contextos senzills és “més fàcil fer una estimació, tot i que avui dia els electorats estan en descomposició, la gent que vota un mateix partit s'ha anat reduint al 20%”. Durant el matí també hi ha intervingut l'expresident del CIS i Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, Juan Díez Nicolás. Díez ha assegurat que "les enquestes d'opinió estan dins de la investigació sociològica, però només són una part de la realitat social" i ha afegit que "aquesta realitat no està ordenada, sinó que l'ordenem nosaltres amb els sistemes de classificació". Uns sistemes que són “totalment subjectius”. Durant la sessió de la tarda s'ha celebrat la taula 'La informació i l'estudi de l'opinió pública com a servei públic', la presidenta de RTVE, Concepción Cascajosa, ha explicat que l'ens públic té posat el focus aquests darrers anys a “oferir informació veraç i crear eines que permetin verificar informació”.

Continua el curs d'estiu 'L'estudi de l'Opinió Pública a les societats democràtiques' a l'Escorial. Aquesta segona jornada s'ha centrat en la comunicació i l'opinió pública a les democràcies modernes. El president d'EFE, Miguel Ángel Oliver, ha ressaltat la importància de verificar la informació i contrastar-la, a més, ha assegurat que la mateixa agència EFE és “una eina de verificació”. "El periodisme actual viu un clima més complex que fa uns anys per la fragmentació de la societat i per la gran quantitat de mitjans", ha explicat Oliver. El que va ser director general de RTVE, José María Calviño ha assegurat que abans era més senzill que ara informar als mitjans. "Als anys 80 a TVE es pretenia acostar els elements informatius al públic, no tenir la veritat absoluta", ha explicat Calviño. També s´ha parlat sobre l´estudi científic de l´Opinió Pública de la mà del Catedràtic i consell científic del CIS, Antonio Alaminos. Alaminos ha explicat que "els models predictius a Espanya efectuen ajustaments operatius que són productes de la intuïció", referint-se a enquestadores privades. A la jornada d'avui també hi ha intervingut el professor titular de Sociologia, Gaspar Brändle, per parlar sobre l'Opinió Pública a Espanya i la seva evolució.

La primera onada del Baròmetre Sanitari del 2024 revela un lleuger augment en la satisfacció de la població amb el sistema sanitari públic, que va assolir 6,26 punts sobre 10, a l'abril, i va superar lleument la puntuació de 6,14 registrada en el mateix període del 2023. La satisfacció amb l'Atenció Primària va experimentar un lleu augment i va arribar a 6,29 punts en comparació dels 6,19 de l'any anterior. Tot i que l'atenció especialitzada manté una valoració positiva, la seva puntuació va disminuir de 5,95 a 5,86 punts. D'altra banda, els serveis d'urgències (7,51 punts) i l'assistència hospitalària (7,14 punts) continuen sent els aspectes més ben valorats del sistema sanitari. Pel que fa a les llistes d'espera, es redueix a més de quatre punts, del 39,2% al 34,6% el percentatge de ciutadans que consideren que han empitjorat. El 50,1% de la població pensa encara que la sanitat pública es finança totalment o parcialment amb les cotitzacions de les persones que treballen i únicament un 45,6% sap que es finança amb els impostos de tots els ciutadans. Atenció Primària El 83,6% de les persones usuàries dels serveis dAtenció Primària valora positivament latenció rebuda. Aquest percentatge ha augmentat lleugerament respecte al 80,4% del 2023. Els aspectes més ben valorats són la confiança i la seguretat que transmet tant el personal d'infermeria com el personal mèdic (8,08 i 7,87 sobre 10, respectivament). Respecte a l'espera, el 25,1% dels que van demanar cita van ser atesos pel seu metge/essa d'atenció primària el mateix dia o l'endemà, cinc punts més que l'enquesta de l'any passat, la resta va tenir una espera mitjana de 8,3 dies, davant els 9,12 del 2023. A més, gairebé el 80% de la ciutadania presencial. Especialitats El 42,3% ha consultat un especialista de la sanitat pública en els darrers dotze mesos, bé per derivació del metge/essa d'Atenció Primària (37,2%), bé per citació del mateix metge/essa especialista en una consulta anterior (57,9%). El 81,5% de les persones usuàries valoren positivament latenció rebuda, sense canvis significatius respecte al 2023 (82,8%). Els aspectes més ben valorats pels seus usuaris són la informació rebuda sobre el seu problema de salut i la confiança i seguretat que transmet el personal mèdic (7,74 i 7,73, respectivament). Ingrés hospitalari El 10,1% refereix haver estat ingressat en un hospital públic en els dotze últims mesos. El 40,3% ho va fer de manera programada per a cirurgia o prova diagnòstica; el 56,9% per una malaltia o problema de salut urgent; i el 2,8% per part. El 87,6% de les persones usuàries dels hospitals públics valoren positivament l'atenció rebuda durant el seu ingrés. Els aspectes més ben valorats són les cures dels diferents professionals (infermeria 8,46 punts i medicina 8,39 punts). Urgències El 44,6% dels ciutadans reconeixen haver acudit a un servei d'urgències de la sanitat pública en els dotze últims mesos. Els dispositius d'Atenció Primària han absorbit el 40,5% de la demanda en aquest període, els serveis d'urgència hospitalaris el 52,7% i el 6,5% ha utilitzat un servei d'urgències tipus 061/112. El conjunt de serveis d'urgències del Sistema Nacional de Salut el valoren positivament el 76,5% de les persones que els van utilitzar. Igualtat Aquest any 2024 el Baròmetre Sanitari ha inclòs una pregunta sobre la percepció que té la població respecte a la igualtat en el tracte a la sanitat pública en funció de diferents aspectes. Gairebé un 40% de la població general percep que no es reben els mateixos serveis segons la comunitat autònoma de residència, i un 36% consideren que també és desigual el tracte segons el maneig de les noves tecnologies que tinguis les persones ateses. El nivell socioeconòmic, o l'edat de les persones ateses, són els aspectes en què es percep més igualtat en el tracte. Salut mental En aquesta edició també s'exploren, per primera vegada, alguns aspectes relacionats amb l'atenció als problemes de salut mental. L'abril del 2024, un 17,8% dels entrevistats diuen haver tingut necessitat de consultar un professional sanitari per un problema de salut mental o per un malestar psicològic o emocional. El 46,3% van ser atesos a la sanitat pública, un 44,7% a la sanitat privada i un 2,6% a totes dues. En el cas de les persones ateses a la sanitat pública, el 40,1% refereix que va ser atès principalment per un especialista en psiquiatria, un 33,1% pel seu metge de família i un 20,8% per un psicòleg. El 26% dels que van consultar un professional per problemes de salut mental van aconseguir la cita en menys de 30 dies; el 40% va aconseguir ser vist en un termini entre 1 i 3 mesos; i un altre 26% va trigar més de 3 mesos per ser atès a consulta. El 78,9% de les persones ateses a la sanitat pública declaren estar satisfetes amb l'atenció rebuda a la consulta i un 49,0% assenyalen haver rebut una atenció millor de la que esperaven. Acceptació de les vacunes El Baròmetre Sanitari ha inclòs, també per primera vegada, una sèrie de preguntes per valorar el grau d'acceptació que té l'ús de les vacunes a la població general. L'acceptació de la vacunació al nostre país és alta, tot i que un 36,7% considera que provoquen efectes adversos a la salut. El grau d'acord amb els aspectes protectors de les vacunes supera el 90% i un 89,9% manifesta seguir les recomanacions dels i les professionals sanitaris respecte a la vacunació. Coneixement i ús de tecnologies El Baròmetre Sanitari també pregunta en aquesta onada sobre l'ús de les tecnologies digitals per part dels ciutadans per relacionar-se amb el sistema sanitari. El 55,9% de les persones entrevistades refereix tenir algun certificat electrònic per a la realització de tràmits amb l'Administració i només el 0,9% no sap què és. Aquest indicador és rellevant ja que l'accés a la història clínica interoperable de l'SNS i, en la majoria dels casos, a la història clínica autonòmica, necessiten certificat personal electrònic El 38,5% ha accedit a la seva història clínica electrònica, davant del 61,5% de les persones entrevistades que encara no hi ha accedit mai: un 32,2% no sabia que existia aquesta possibilitat i un 19,3% no sap o no pot utilitzar Internet. El 60,4% sap que pot retirar els medicaments receptats per la sanitat pública fora de la seva comunitat autònoma gràcies al sistema de recepta electrònica interoperable, i el 44,3% ha utilitzat aquest servei. El Baròmetre Sanitari és una enquesta d'opinió de periodicitat anual, que des del 1993 realitza el Ministeri de Sanitat, en col·laboració amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). L'enquesta anual, base de l'estudi, la componen unes 7.800 entrevistes domiciliàries a persones de 18 anys i més, a totes les províncies espanyoles. La primera onada s'ha fet el mes d'abril del 2024 amb 2.576 entrevistes.

La primera onada del Baròmetre Sanitari del 2024 revela un lleuger augment en la satisfacció de la població amb el sistema sanitari públic, que va assolir 6,26 punts sobre 10, a l'abril, i va superar lleument la puntuació de 6,14 registrada en el mateix període del 2023. La satisfacció amb l'Atenció Primària va experimentar un lleu augment i va arribar a 6,29 punts en comparació dels 6,19 de l'any anterior. Tot i que l'atenció especialitzada manté una valoració positiva, la seva puntuació va disminuir de 5,95 a 5,86 punts. D'altra banda, els serveis d'urgències (7,51 punts) i l'assistència hospitalària (7,14 punts) continuen sent els aspectes més ben valorats del sistema sanitari. Pel que fa a les llistes d'espera, es redueix a més de quatre punts, del 39,2% al 34,6% el percentatge de ciutadans que consideren que han empitjorat. El 50,1% de la població pensa encara que la sanitat pública es finança totalment o parcialment amb les cotitzacions de les persones que treballen i únicament un 45,6% sap que es finança amb els impostos de tots els ciutadans. Atenció Primària El 83,6% de les persones usuàries dels serveis dAtenció Primària valora positivament latenció rebuda. Aquest percentatge ha augmentat lleugerament respecte al 80,4% del 2023. Els aspectes més ben valorats són la confiança i la seguretat que transmet tant el personal d'infermeria com el personal mèdic (8,08 i 7,87 sobre 10, respectivament). Respecte a l'espera, el 25,1% dels que van demanar cita van ser atesos pel seu metge/essa d'atenció primària el mateix dia o l'endemà, cinc punts més que l'enquesta de l'any passat, la resta va tenir una espera mitjana de 8,3 dies, davant els 9,12 del 2023. A més, gairebé el 80% de la ciutadania presencial. Especialitats El 42,3% ha consultat un especialista de la sanitat pública en els darrers dotze mesos, bé per derivació del metge/essa d'Atenció Primària (37,2%), bé per citació del mateix metge/essa especialista en una consulta anterior (57,9%). El 81,5% de les persones usuàries valoren positivament latenció rebuda, sense canvis significatius respecte al 2023 (82,8%). Els aspectes més ben valorats pels seus usuaris són la informació rebuda sobre el seu problema de salut i la confiança i seguretat que transmet el personal mèdic (7,74 i 7,73, respectivament). Ingrés hospitalari El 10,1% refereix haver estat ingressat en un hospital públic en els dotze últims mesos. El 40,3% ho va fer de manera programada per a cirurgia o prova diagnòstica; el 56,9% per una malaltia o problema de salut urgent; i el 2,8% per part. El 87,6% de les persones usuàries dels hospitals públics valoren positivament l'atenció rebuda durant el seu ingrés. Els aspectes més ben valorats són les cures dels diferents professionals (infermeria 8,46 punts i medicina 8,39 punts). Urgències El 44,6% dels ciutadans reconeixen haver acudit a un servei d'urgències de la sanitat pública en els dotze últims mesos. Els dispositius d'Atenció Primària han absorbit el 40,5% de la demanda en aquest període, els serveis d'urgència hospitalaris el 52,7% i el 6,5% ha utilitzat un servei d'urgències tipus 061/112. El conjunt de serveis d'urgències del Sistema Nacional de Salut el valoren positivament el 76,5% de les persones que els van utilitzar. Igualtat Aquest any 2024 el Baròmetre Sanitari ha inclòs una pregunta sobre la percepció que té la població respecte a la igualtat en el tracte a la sanitat pública en funció de diferents aspectes. Gairebé un 40% de la població general percep que no es reben els mateixos serveis segons la comunitat autònoma de residència, i un 36% consideren que també és desigual el tracte segons el maneig de les noves tecnologies que tinguis les persones ateses. El nivell socioeconòmic, o l'edat de les persones ateses, són els aspectes en què es percep més igualtat en el tracte. Salut mental En aquesta edició també s'exploren, per primera vegada, alguns aspectes relacionats amb l'atenció als problemes de salut mental. L'abril del 2024, un 17,8% dels entrevistats diuen haver tingut necessitat de consultar un professional sanitari per un problema de salut mental o per un malestar psicològic o emocional. El 46,3% van ser atesos a la sanitat pública, un 44,7% a la sanitat privada i un 2,6% a totes dues. En el cas de les persones ateses a la sanitat pública, el 40,1% refereix que va ser atès principalment per un especialista en psiquiatria, un 33,1% pel seu metge de família i un 20,8% per un psicòleg. El 26% dels que van consultar un professional per problemes de salut mental van aconseguir la cita en menys de 30 dies; el 40% va aconseguir ser vist en un termini entre 1 i 3 mesos; i un altre 26% va trigar més de 3 mesos per ser atès a consulta. El 78,9% de les persones ateses a la sanitat pública declaren estar satisfetes amb l'atenció rebuda a la consulta i un 49,0% assenyalen haver rebut una atenció millor de la que esperaven. Acceptació de les vacunes El Baròmetre Sanitari ha inclòs, també per primera vegada, una sèrie de preguntes per valorar el grau d'acceptació que té l'ús de les vacunes a la població general. L'acceptació de la vacunació al nostre país és alta, tot i que un 36,7% considera que provoquen efectes adversos a la salut. El grau d'acord amb els aspectes protectors de les vacunes supera el 90% i un 89,9% manifesta seguir les recomanacions dels i les professionals sanitaris respecte a la vacunació. Coneixement i ús de tecnologies El Baròmetre Sanitari també pregunta en aquesta onada sobre l'ús de les tecnologies digitals per part dels ciutadans per relacionar-se amb el sistema sanitari. El 55,9% de les persones entrevistades refereix tenir algun certificat electrònic per a la realització de tràmits amb l'Administració i només el 0,9% no sap què és. Aquest indicador és rellevant ja que l'accés a la història clínica interoperable de l'SNS i, en la majoria dels casos, a la història clínica autonòmica, necessiten certificat personal electrònic El 38,5% ha accedit a la seva història clínica electrònica, davant del 61,5% de les persones entrevistades que encara no hi ha accedit mai: un 32,2% no sabia que existia aquesta possibilitat i un 19,3% no sap o no pot utilitzar Internet. El 60,4% sap que pot retirar els medicaments receptats per la sanitat pública fora de la seva comunitat autònoma gràcies al sistema de recepta electrònica interoperable, i el 44,3% ha utilitzat aquest servei. El Baròmetre Sanitari és una enquesta d'opinió de periodicitat anual, que des del 1993 realitza el Ministeri de Sanitat, en col·laboració amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). L'enquesta anual, base de l'estudi, la componen unes 7.800 entrevistes domiciliàries a persones de 18 anys i més, a totes les províncies espanyoles. La primera onada s'ha fet el mes d'abril del 2024 amb 2.576 entrevistes.

La primera onada del Baròmetre Sanitari del 2024 revela un lleuger augment en la satisfacció de la població amb el sistema sanitari públic, que va assolir 6,26 punts sobre 10, a l'abril, i va superar lleument la puntuació de 6,14 registrada en el mateix període del 2023. La satisfacció amb l'Atenció Primària va experimentar un lleu augment i va arribar a 6,29 punts en comparació dels 6,19 de l'any anterior. Tot i que l'atenció especialitzada manté una valoració positiva, la seva puntuació va disminuir de 5,95 a 5,86 punts. D'altra banda, els serveis d'urgències (7,51 punts) i l'assistència hospitalària (7,14 punts) continuen sent els aspectes més ben valorats del sistema sanitari. Pel que fa a les llistes d'espera, es redueix a més de quatre punts, del 39,2% al 34,6% el percentatge de ciutadans que consideren que han empitjorat. El 50,1% de la població pensa encara que la sanitat pública es finança totalment o parcialment amb les cotitzacions de les persones que treballen i únicament un 45,6% sap que es finança amb els impostos de tots els ciutadans. Atenció Primària El 83,6% de les persones usuàries dels serveis dAtenció Primària valora positivament latenció rebuda. Aquest percentatge ha augmentat lleugerament respecte al 80,4% del 2023. Els aspectes més ben valorats són la confiança i la seguretat que transmet tant el personal d'infermeria com el personal mèdic (8,08 i 7,87 sobre 10, respectivament). Respecte a l'espera, el 25,1% dels que van demanar cita van ser atesos pel seu metge/essa d'atenció primària el mateix dia o l'endemà, cinc punts més que l'enquesta de l'any passat, la resta va tenir una espera mitjana de 8,3 dies, davant els 9,12 del 2023. A més, gairebé el 80% de la ciutadania presencial. Especialitats El 42,3% ha consultat un especialista de la sanitat pública en els darrers dotze mesos, bé per derivació del metge/essa d'Atenció Primària (37,2%), bé per citació del mateix metge/essa especialista en una consulta anterior (57,9%). El 81,5% de les persones usuàries valoren positivament latenció rebuda, sense canvis significatius respecte al 2023 (82,8%). Els aspectes més ben valorats pels seus usuaris són la informació rebuda sobre el seu problema de salut i la confiança i seguretat que transmet el personal mèdic (7,74 i 7,73, respectivament). Ingrés hospitalari El 10,1% refereix haver estat ingressat en un hospital públic en els dotze últims mesos. El 40,3% ho va fer de manera programada per a cirurgia o prova diagnòstica; el 56,9% per una malaltia o problema de salut urgent; i el 2,8% per part. El 87,6% de les persones usuàries dels hospitals públics valoren positivament l'atenció rebuda durant el seu ingrés. Els aspectes més ben valorats són les cures dels diferents professionals (infermeria 8,46 punts i medicina 8,39 punts). Urgències El 44,6% dels ciutadans reconeixen haver acudit a un servei d'urgències de la sanitat pública en els dotze últims mesos. Els dispositius d'Atenció Primària han absorbit el 40,5% de la demanda en aquest període, els serveis d'urgència hospitalaris el 52,7% i el 6,5% ha utilitzat un servei d'urgències tipus 061/112. El conjunt de serveis d'urgències del Sistema Nacional de Salut el valoren positivament el 76,5% de les persones que els van utilitzar. Igualtat Aquest any 2024 el Baròmetre Sanitari ha inclòs una pregunta sobre la percepció que té la població respecte a la igualtat en el tracte a la sanitat pública en funció de diferents aspectes. Gairebé un 40% de la població general percep que no es reben els mateixos serveis segons la comunitat autònoma de residència, i un 36% consideren que també és desigual el tracte segons el maneig de les noves tecnologies que tinguis les persones ateses. El nivell socioeconòmic, o l'edat de les persones ateses, són els aspectes en què es percep més igualtat en el tracte. Salut mental En aquesta edició també s'exploren, per primera vegada, alguns aspectes relacionats amb l'atenció als problemes de salut mental. L'abril del 2024, un 17,8% dels entrevistats diuen haver tingut necessitat de consultar un professional sanitari per un problema de salut mental o per un malestar psicològic o emocional. El 46,3% van ser atesos a la sanitat pública, un 44,7% a la sanitat privada i un 2,6% a totes dues. En el cas de les persones ateses a la sanitat pública, el 40,1% refereix que va ser atès principalment per un especialista en psiquiatria, un 33,1% pel seu metge de família i un 20,8% per un psicòleg. El 26% dels que van consultar un professional per problemes de salut mental van aconseguir la cita en menys de 30 dies; el 40% va aconseguir ser vist en un termini entre 1 i 3 mesos; i un altre 26% va trigar més de 3 mesos per ser atès a consulta. El 78,9% de les persones ateses a la sanitat pública declaren estar satisfetes amb l'atenció rebuda a la consulta i un 49,0% assenyalen haver rebut una atenció millor de la que esperaven. Acceptació de les vacunes El Baròmetre Sanitari ha inclòs, també per primera vegada, una sèrie de preguntes per valorar el grau d'acceptació que té l'ús de les vacunes a la població general. L'acceptació de la vacunació al nostre país és alta, tot i que un 36,7% considera que provoquen efectes adversos a la salut. El grau d'acord amb els aspectes protectors de les vacunes supera el 90% i un 89,9% manifesta seguir les recomanacions dels i les professionals sanitaris respecte a la vacunació. Coneixement i ús de tecnologies El Baròmetre Sanitari també pregunta en aquesta onada sobre l'ús de les tecnologies digitals per part dels ciutadans per relacionar-se amb el sistema sanitari. El 55,9% de les persones entrevistades refereix tenir algun certificat electrònic per a la realització de tràmits amb l'Administració i només el 0,9% no sap què és. Aquest indicador és rellevant ja que l'accés a la història clínica interoperable de l'SNS i, en la majoria dels casos, a la història clínica autonòmica, necessiten certificat personal electrònic El 38,5% ha accedit a la seva història clínica electrònica, davant del 61,5% de les persones entrevistades que encara no hi ha accedit mai: un 32,2% no sabia que existia aquesta possibilitat i un 19,3% no sap o no pot utilitzar Internet. El 60,4% sap que pot retirar els medicaments receptats per la sanitat pública fora de la seva comunitat autònoma gràcies al sistema de recepta electrònica interoperable, i el 44,3% ha utilitzat aquest servei. El Baròmetre Sanitari és una enquesta d'opinió de periodicitat anual, que des del 1993 realitza el Ministeri de Sanitat, en col·laboració amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). L'enquesta anual, base de l'estudi, la componen unes 7.800 entrevistes domiciliàries a persones de 18 anys i més, a totes les províncies espanyoles. La primera onada s'ha fet el mes d'abril del 2024 amb 2.576 entrevistes.

La primera onada del Baròmetre Sanitari del 2024 revela un lleuger augment en la satisfacció de la població amb el sistema sanitari públic, que va assolir 6,26 punts sobre 10, a l'abril, i va superar lleument la puntuació de 6,14 registrada en el mateix període del 2023. La satisfacció amb l'Atenció Primària va experimentar un lleu augment i va arribar a 6,29 punts en comparació dels 6,19 de l'any anterior. Tot i que l'atenció especialitzada manté una valoració positiva, la seva puntuació va disminuir de 5,95 a 5,86 punts. D'altra banda, els serveis d'urgències (7,51 punts) i l'assistència hospitalària (7,14 punts) continuen sent els aspectes més ben valorats del sistema sanitari. Pel que fa a les llistes d'espera, es redueix a més de quatre punts, del 39,2% al 34,6% el percentatge de ciutadans que consideren que han empitjorat. El 50,1% de la població pensa encara que la sanitat pública es finança totalment o parcialment amb les cotitzacions de les persones que treballen i únicament un 45,6% sap que es finança amb els impostos de tots els ciutadans. Atenció Primària El 83,6% de les persones usuàries dels serveis dAtenció Primària valora positivament latenció rebuda. Aquest percentatge ha augmentat lleugerament respecte al 80,4% del 2023. Els aspectes més ben valorats són la confiança i la seguretat que transmet tant el personal d'infermeria com el personal mèdic (8,08 i 7,87 sobre 10, respectivament). Respecte a l'espera, el 25,1% dels que van demanar cita van ser atesos pel seu metge/essa d'atenció primària el mateix dia o l'endemà, cinc punts més que l'enquesta de l'any passat, la resta va tenir una espera mitjana de 8,3 dies, davant els 9,12 del 2023. A més, gairebé el 80% de la ciutadania presencial. Especialitats El 42,3% ha consultat un especialista de la sanitat pública en els darrers dotze mesos, bé per derivació del metge/essa d'Atenció Primària (37,2%), bé per citació del mateix metge/essa especialista en una consulta anterior (57,9%). El 81,5% de les persones usuàries valoren positivament latenció rebuda, sense canvis significatius respecte al 2023 (82,8%). Els aspectes més ben valorats pels seus usuaris són la informació rebuda sobre el seu problema de salut i la confiança i seguretat que transmet el personal mèdic (7,74 i 7,73, respectivament). Ingrés hospitalari El 10,1% refereix haver estat ingressat en un hospital públic en els dotze últims mesos. El 40,3% ho va fer de manera programada per a cirurgia o prova diagnòstica; el 56,9% per una malaltia o problema de salut urgent; i el 2,8% per part. El 87,6% de les persones usuàries dels hospitals públics valoren positivament l'atenció rebuda durant el seu ingrés. Els aspectes més ben valorats són les cures dels diferents professionals (infermeria 8,46 punts i medicina 8,39 punts). Urgències El 44,6% dels ciutadans reconeixen haver acudit a un servei d'urgències de la sanitat pública en els dotze últims mesos. Els dispositius d'Atenció Primària han absorbit el 40,5% de la demanda en aquest període, els serveis d'urgència hospitalaris el 52,7% i el 6,5% ha utilitzat un servei d'urgències tipus 061/112. El conjunt de serveis d'urgències del Sistema Nacional de Salut el valoren positivament el 76,5% de les persones que els van utilitzar. Igualtat Aquest any 2024 el Baròmetre Sanitari ha inclòs una pregunta sobre la percepció que té la població respecte a la igualtat en el tracte a la sanitat pública en funció de diferents aspectes. Gairebé un 40% de la població general percep que no es reben els mateixos serveis segons la comunitat autònoma de residència, i un 36% consideren que també és desigual el tracte segons el maneig de les noves tecnologies que tinguis les persones ateses. El nivell socioeconòmic, o l'edat de les persones ateses, són els aspectes en què es percep més igualtat en el tracte. Salut mental En aquesta edició també s'exploren, per primera vegada, alguns aspectes relacionats amb l'atenció als problemes de salut mental. L'abril del 2024, un 17,8% dels entrevistats diuen haver tingut necessitat de consultar un professional sanitari per un problema de salut mental o per un malestar psicològic o emocional. El 46,3% van ser atesos a la sanitat pública, un 44,7% a la sanitat privada i un 2,6% a totes dues. En el cas de les persones ateses a la sanitat pública, el 40,1% refereix que va ser atès principalment per un especialista en psiquiatria, un 33,1% pel seu metge de família i un 20,8% per un psicòleg. El 26% dels que van consultar un professional per problemes de salut mental van aconseguir la cita en menys de 30 dies; el 40% va aconseguir ser vist en un termini entre 1 i 3 mesos; i un altre 26% va trigar més de 3 mesos per ser atès a consulta. El 78,9% de les persones ateses a la sanitat pública declaren estar satisfetes amb l'atenció rebuda a la consulta i un 49,0% assenyalen haver rebut una atenció millor de la que esperaven. Acceptació de les vacunes El Baròmetre Sanitari ha inclòs, també per primera vegada, una sèrie de preguntes per valorar el grau d'acceptació que té l'ús de les vacunes a la població general. L'acceptació de la vacunació al nostre país és alta, tot i que un 36,7% considera que provoquen efectes adversos a la salut. El grau d'acord amb els aspectes protectors de les vacunes supera el 90% i un 89,9% manifesta seguir les recomanacions dels i les professionals sanitaris respecte a la vacunació. Coneixement i ús de tecnologies El Baròmetre Sanitari també pregunta en aquesta onada sobre l'ús de les tecnologies digitals per part dels ciutadans per relacionar-se amb el sistema sanitari. El 55,9% de les persones entrevistades refereix tenir algun certificat electrònic per a la realització de tràmits amb l'Administració i només el 0,9% no sap què és. Aquest indicador és rellevant ja que l'accés a la història clínica interoperable de l'SNS i, en la majoria dels casos, a la història clínica autonòmica, necessiten certificat personal electrònic El 38,5% ha accedit a la seva història clínica electrònica, davant del 61,5% de les persones entrevistades que encara no hi ha accedit mai: un 32,2% no sabia que existia aquesta possibilitat i un 19,3% no sap o no pot utilitzar Internet. El 60,4% sap que pot retirar els medicaments receptats per la sanitat pública fora de la seva comunitat autònoma gràcies al sistema de recepta electrònica interoperable, i el 44,3% ha utilitzat aquest servei. El Baròmetre Sanitari és una enquesta d'opinió de periodicitat anual, que des del 1993 realitza el Ministeri de Sanitat, en col·laboració amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). L'enquesta anual, base de l'estudi, la componen unes 7.800 entrevistes domiciliàries a persones de 18 anys i més, a totes les províncies espanyoles. La primera onada s'ha fet el mes d'abril del 2024 amb 2.576 entrevistes.

La primera onada del Baròmetre Sanitari del 2024 revela un lleuger augment en la satisfacció de la població amb el sistema sanitari públic, que va assolir 6,26 punts sobre 10, a l'abril, i va superar lleument la puntuació de 6,14 registrada en el mateix període del 2023. La satisfacció amb l'Atenció Primària va experimentar un lleu augment i va arribar a 6,29 punts en comparació dels 6,19 de l'any anterior. Tot i que l'atenció especialitzada manté una valoració positiva, la seva puntuació va disminuir de 5,95 a 5,86 punts. D'altra banda, els serveis d'urgències (7,51 punts) i l'assistència hospitalària (7,14 punts) continuen sent els aspectes més ben valorats del sistema sanitari. Pel que fa a les llistes d'espera, es redueix a més de quatre punts, del 39,2% al 34,6% el percentatge de ciutadans que consideren que han empitjorat. El 50,1% de la població pensa encara que la sanitat pública es finança totalment o parcialment amb les cotitzacions de les persones que treballen i únicament un 45,6% sap que es finança amb els impostos de tots els ciutadans. Atenció Primària El 83,6% de les persones usuàries dels serveis dAtenció Primària valora positivament latenció rebuda. Aquest percentatge ha augmentat lleugerament respecte al 80,4% del 2023. Els aspectes més ben valorats són la confiança i la seguretat que transmet tant el personal d'infermeria com el personal mèdic (8,08 i 7,87 sobre 10, respectivament). Respecte a l'espera, el 25,1% dels que van demanar cita van ser atesos pel seu metge/essa d'atenció primària el mateix dia o l'endemà, cinc punts més que l'enquesta de l'any passat, la resta va tenir una espera mitjana de 8,3 dies, davant els 9,12 del 2023. A més, gairebé el 80% de la ciutadania presencial. Especialitats El 42,3% ha consultat un especialista de la sanitat pública en els darrers dotze mesos, bé per derivació del metge/essa d'Atenció Primària (37,2%), bé per citació del mateix metge/essa especialista en una consulta anterior (57,9%). El 81,5% de les persones usuàries valoren positivament latenció rebuda, sense canvis significatius respecte al 2023 (82,8%). Els aspectes més ben valorats pels seus usuaris són la informació rebuda sobre el seu problema de salut i la confiança i seguretat que transmet el personal mèdic (7,74 i 7,73, respectivament). Ingrés hospitalari El 10,1% refereix haver estat ingressat en un hospital públic en els dotze últims mesos. El 40,3% ho va fer de manera programada per a cirurgia o prova diagnòstica; el 56,9% per una malaltia o problema de salut urgent; i el 2,8% per part. El 87,6% de les persones usuàries dels hospitals públics valoren positivament l'atenció rebuda durant el seu ingrés. Els aspectes més ben valorats són les cures dels diferents professionals (infermeria 8,46 punts i medicina 8,39 punts). Urgències El 44,6% dels ciutadans reconeixen haver acudit a un servei d'urgències de la sanitat pública en els dotze últims mesos. Els dispositius d'Atenció Primària han absorbit el 40,5% de la demanda en aquest període, els serveis d'urgència hospitalaris el 52,7% i el 6,5% ha utilitzat un servei d'urgències tipus 061/112. El conjunt de serveis d'urgències del Sistema Nacional de Salut el valoren positivament el 76,5% de les persones que els van utilitzar. Igualtat Aquest any 2024 el Baròmetre Sanitari ha inclòs una pregunta sobre la percepció que té la població respecte a la igualtat en el tracte a la sanitat pública en funció de diferents aspectes. Gairebé un 40% de la població general percep que no es reben els mateixos serveis segons la comunitat autònoma de residència, i un 36% consideren que també és desigual el tracte segons el maneig de les noves tecnologies que tinguis les persones ateses. El nivell socioeconòmic, o l'edat de les persones ateses, són els aspectes en què es percep més igualtat en el tracte. Salut mental En aquesta edició també s'exploren, per primera vegada, alguns aspectes relacionats amb l'atenció als problemes de salut mental. L'abril del 2024, un 17,8% dels entrevistats diuen haver tingut necessitat de consultar un professional sanitari per un problema de salut mental o per un malestar psicològic o emocional. El 46,3% van ser atesos a la sanitat pública, un 44,7% a la sanitat privada i un 2,6% a totes dues. En el cas de les persones ateses a la sanitat pública, el 40,1% refereix que va ser atès principalment per un especialista en psiquiatria, un 33,1% pel seu metge de família i un 20,8% per un psicòleg. El 26% dels que van consultar un professional per problemes de salut mental van aconseguir la cita en menys de 30 dies; el 40% va aconseguir ser vist en un termini entre 1 i 3 mesos; i un altre 26% va trigar més de 3 mesos per ser atès a consulta. El 78,9% de les persones ateses a la sanitat pública declaren estar satisfetes amb l'atenció rebuda a la consulta i un 49,0% assenyalen haver rebut una atenció millor de la que esperaven. Acceptació de les vacunes El Baròmetre Sanitari ha inclòs, també per primera vegada, una sèrie de preguntes per valorar el grau d'acceptació que té l'ús de les vacunes a la població general. L'acceptació de la vacunació al nostre país és alta, tot i que un 36,7% considera que provoquen efectes adversos a la salut. El grau d'acord amb els aspectes protectors de les vacunes supera el 90% i un 89,9% manifesta seguir les recomanacions dels i les professionals sanitaris respecte a la vacunació. Coneixement i ús de tecnologies El Baròmetre Sanitari també pregunta en aquesta onada sobre l'ús de les tecnologies digitals per part dels ciutadans per relacionar-se amb el sistema sanitari. El 55,9% de les persones entrevistades refereix tenir algun certificat electrònic per a la realització de tràmits amb l'Administració i només el 0,9% no sap què és. Aquest indicador és rellevant ja que l'accés a la història clínica interoperable de l'SNS i, en la majoria dels casos, a la història clínica autonòmica, necessiten certificat personal electrònic El 38,5% ha accedit a la seva història clínica electrònica, davant del 61,5% de les persones entrevistades que encara no hi ha accedit mai: un 32,2% no sabia que existia aquesta possibilitat i un 19,3% no sap o no pot utilitzar Internet. El 60,4% sap que pot retirar els medicaments receptats per la sanitat pública fora de la seva comunitat autònoma gràcies al sistema de recepta electrònica interoperable, i el 44,3% ha utilitzat aquest servei. El Baròmetre Sanitari és una enquesta d'opinió de periodicitat anual, que des del 1993 realitza el Ministeri de Sanitat, en col·laboració amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). L'enquesta anual, base de l'estudi, la componen unes 7.800 entrevistes domiciliàries a persones de 18 anys i més, a totes les províncies espanyoles. La primera onada s'ha fet el mes d'abril del 2024 amb 2.576 entrevistes.

Dilluns que ve comença el curs d'estiu 'Estructura i canvis socials a l'Espanya actual' que té com a objectiu realitzar una anàlisi de les principals dimensions que conformen l'estructura social d'Espanya, la seva evolució i des de la perspectiva comparada internacional. Per això, durant el curs s'analitzaran: les tendències estructurals i de canvis a la societat espanyol, des de la pobresa i l'exclusió social, fins al paper dels partits polítics i els canvis que s'estan produint en els comportaments electorals. També s'abordarà la situació de les dones i el feminisme com a motor de canvi; els valors, ideologies i creences existents a la societat espanyola; la cultura científica a Espanya; els processos migratoris; la situació dels joves i el seu futur; i les velles i noves cultures i mentalitats a la societat espanyola. A les conferències s'intentaran unir la pluralitat i la diversitat d'enfocaments teòrics i metodològics per abordar l'evolució de la societat espanyola. El president el CIS, Jose Félix Tezanos, obrirà el curs en què també participaran, entre d'altres, experts com Inés Alberdi, Catedràtica Emèrita de Sociologia de la Universitat Carlos III; Constanza Tobío Catedràtica de Sociologia de la Universitat Carlos III de Madrid; Rafael Pardo, Director de la Fundació BBVA i Catedràtic de Sociologia; Carles Manera, Catedràtic d'Història Econòmica de la Universitat de les Illes Balears i Conseller del Banc d'Espanya o Antón Losada, periodista i professor de Ciència Política de la Universitat de Santiago de Compostela. Cada estiu, la UIMP programa i desenvolupa al Palau de la Magdalena i al Campus de les Flames de la ciutat de Santander cursos d'alt perfil acadèmic en diverses disciplines i àrees del coneixement. A més del seu caràcter formatiu, la seva finalitat és promoure la trobada, la reflexió i el debat de temes a la frontera del coneixement, així com l'anàlisi interdisciplinària de les qüestions que concerneixen el futur de les nostres societats. Consulta el programa complet del curs a la nostra web www.cis.es.

El president del CIS, José Félix Tezanos, ha inaugurat el seminari 'Estructura i canvis socials a l'Espanya actual' amb la seva ponència sobre les tendències de canvi i desigualtats socials a la societat espanyola. La directora de Publicacions i Foment a la investigació del CIS, Rorsario H. Sánchez Morales, ha tractat la pobresa i exclusió social durant el primer dia de curs. I, finalment, la Catedràtica emèrita i Premi Nacional de Sociologia, Inés Alberdi, ha parlat sobre les noves formes i maneres de relacions interpersonals al nostre país.

El president del CIS, José Félix Tezanos, ha inaugurat el seminari 'Estructura i canvis socials a l'Espanya actual' amb la seva ponència sobre les tendències de canvi i desigualtats socials a la societat espanyola. La directora de Publicacions i Foment a la investigació del CIS, Rorsario H. Sánchez Morales, ha tractat la pobresa i exclusió social durant el primer dia de curs. I, finalment, la Catedràtica emèrita i Premi Nacional de Sociologia, Inés Alberdi, ha parlat sobre les noves formes i maneres de relacions interpersonals al nostre país.

El seminari 'Estructura i canvis socials a l'Espanya actual' que organitza el CIS amb la UIMP ha arribat al final després d'una setmana de ponències de diversos especialistes i acadèmics. El curs ha finalitzat amb les ponències de la professora de Sociologia, Verónica Díaz, que ha parlat sobre els joves espanyols i el seu futur, i el professor Óscar Iglesias que ha parlat sobre les velles i noves cultures a la societat espanyola. Durant aquest dijous, el seminari va estar centrat a l'Economia. El Catedràtic d´Història Econòmica, Carles Manera, ha parlat sobre l´evolució recent de l´economia espanyola a partir del COVID-19. També ens ha acompanyat el professor titular d'Economia, Pedro Casares, que ha tractat l'evolució i les perspectives de l'economia espanyola en el marc europeu. La dona també ha tingut un espai aquest seminari, la directora de Recerca del CIS, Silvia García Ramos, ha centrat la seva ponència en els estereotips de gènere a la societat espanyola. I la Catedràtica de Sociologia, Carlota Solé, ha parlat sobre la dona immigrant.

El CIS ha realitzat una enquesta sobre opinió pública i política fiscal en què s'ha preguntat als enquestats per assumptes com la valoració sobre el funcionament dels serveis públics, els impostos o el frau fiscal, entre altres temes. Impostos i frau fiscal El 88,9% dels espanyols creu que al nostre país hi ha “molt o força” frau fiscal, i el 81,7% considera que enganyar Hisenda a la declaració d'impostos “és enganyar la resta dels ciutadans”. Pel que fa a la pressió fiscal, el 36,7% opina que es paguen a Espanya més impostos que a Europa, mentre que el 31,2% estima el contrari, que és a Europa on es paguen més impostos que al nostre país. El 78,2% no creuen que paguin més impostos els qui més en tenen, mentre que d'altra banda el 62,5% estima que els espanyols són poc o gens conscients i responsables a l'hora de pagar impostos. Pel que fa a la lluita contra el frau fiscal, el 40,1% entén que l'Administració fa “molts o força” esforços contra el frau fiscal, percentatge que coincideix amb els que creuen que l'Administració fa pocs esforços en aquest camp. Valoració serveis públics L'estudi també demana als enquestats que valorin el funcionament dels serveis públics i el 60% qualifica com a “molt o força” satisfactori el funcionament del transport públic; per a un 52,2% la seguretat ciutadana; per al 49,1% lensenyament i per al 45,9% lassistència sanitària. L'Administració de Justícia és “molt o força” satisfactòria per al 19,2% dels enquestats. Gairebé el 60% dels espanyols entenen que “els impostos són necessaris perquè l'Estat pugui prestar serveis públics” i el 14,3% que “els impostos són un mitjà per redistribuir millor la riquesa a la societat”. Les diferents administracions públiques destinen els diners que a Espanya paguem en impostos per finançar els serveis públics i prestacions i els enquestats entenen que es dediquen “molt pocs” recursos a vivenda (80,1%); a investigació en ciència i tecnologia (79,9%) i al medi rural (73,7%). L'Estat i l'economia El 48,3% dels espanyols és partidari que “l'Estat ha d'intervenir a la vida econòmica, però respectant la iniciativa privada”, el 22,8% que “l'Estat no ha d'intervenir a la vida econòmica, excepte per corregir possibles desajustos”, mentre que el 18,2% creu que “l'Estat ha d'intervenir en tota la vida econòmica”. Situació econòmica Després de ser preguntats per la seva situació econòmica personal, el 70,7% dels espanyols diu que és “bona o molt bona”; la de la comunitat autònoma on resideix és bona o molt bona per al 53,3%, mentre que, si es pregunta per la situació d'Espanya, és bona o molt bona per al 38,5%. Aspectes de la vida A l'estudi també es pregunta per diversos aspectes de la vida dels espanyols i el seu grau de satisfacció. En una escala de 0 a 10, on zero és estar “completament insatisfet” i deu “completament satisfet”, la “vida familiar” és qualificada amb 8,57, la salut amb un 7,67, la vida social amb un 7,81 i el nivell de vida amb un 7,24. Aquestes i altres dades es troben recollides a l'enquesta realitzada del 5 a l'11 de juliol amb 4.005 entrevistes.

Després d'estudiar Dret i Ciències Polítiques a Espanya, es va formar com a sociòleg a la Universitat de Chicago, on va ser professor assistent. De tornada a Espanya va presentar la seva tesi doctoral sobre La família espanyola en transició, que va obtenir premi extraordinari. El 1962 va guanyar la Càtedra de Sociologia a la Universitat de Barcelona, guanyant també el 1967 la Càtedra que havia ocupat abans Enrique Gómez Arboleya a la Facultat de Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials de Madrid, on va dirigir des de 1971 el Departament de Sociologia, des del qual va impulsar la creació de la primera 1977 a 1980. Va ser un dels promotors fundadors de l'Institut de l'Opinió Pública (antecedent del CIS), del qual va ser conseller delegat del Consell Rector (des del 1963) i Director des del 1967 al 1971. El 1979 va ser elegit Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, i des del 2003 al 2010 va ser president de l'Institut d'Espanya. Va dirigir el Diccionari de Ciències Socials de la UNESCO, institució en què va presidir la Comissió Espanyola de Cooperació, havent estat també representant espanyol de la Comissió de Població de Nacions Unides. Autor de mig centenar de llibres, manuals i informes de Sociologia, va dirigir durant els darrers anys del franquisme i els inicis de la Transició Democràtica el setmanari polític aperturista L'Europeu, animant i dirigint també diverses revistes acadèmiques de Sociologia (la Revista d'Estudis Socials, la Revista Internacional de Sociologia, la Revista Espanyola de la El Departament de Sociologia que va dirigir durant tres dècades- va ser un exemple paradigmàtic d'institució planter, de la qual va sorgir no només l'impuls principal per a la creació de la primera Facultat de Sociologia espanyola, sinó més de vint catedràtics/ques de Sociologia, quatre ministres/es en diferents etapes de la vida política espanyola i un bon nombre d'alts càrrecs i responsables de diversos partits. Les llavors que va plantar continuaran vives. Descanseu en pau.

Es publica la Resolució de la Subsecretaria de Ciència, Innovació i Universitats per la qual s'aproven les llistes definitives de persones aspirants admeses i excloses del procés selectiu per a ingrés, per accés lliure, a l'escala de Personal Investigador Científic dels Organismes Públics de Recerca, convocat per Resolució de 8 d'abril de 2024. Podeu consultar la Resolució aquí , i el llistat definitiu d'admesos i exclosos aquí .

Per Ordre PJC/620/2024, de 19 de juny, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió pel Centre d'Investigacions Sociològiques del Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política, es regula la concessió d'aquest Premi, que s'atorgarà com a reconeixement a l'aportació i la trajectòria acadèmica, científica i professional en el camp de la Sociologia.

La confiança del consumidor se situa al juliol en 89,4 punts, un punt més que la dada de juny segons l'índex mensual del Centre d'Investigacions Sociològiques. La dada de l?ICC porta a l?alça des que va començar l?any, quan se situava en 78,6 punts. Aquest ascens de l'índex és degut a l'augment de la valoració de la situació actual que puja 3,7 punts, malgrat la baixada de la valoració de les expectatives que baixa 1,6 punts respecte al mes de juny. L'índex de valoració de la situació actual arriba aquest mes a 86,6 punts, amb un creixement de 3,7 punts en relació amb l'obtingut el mes de juny passat. Això suposa una pujada reflex de l'evolució dels tres components: la valoració de la situació econòmica actual puja 4,6 punts respecte al mes de juny, situant-se en 80,9 punts; mentre que la valoració de la situació de les llars creix 2,5 punts, assolint els 89,2 punts i la valoració del mercat de treball arriba a 89,8 punts, fet que suposa un augment respecte al mes de juny de 4 punts. L'índex d'expectatives arriba aquest mes de juliol als 92,2 punts, un resultat 1,6 punts menor que els 93,8 punts registrats al mes de juny. Aquest resultat es deu a l'evolució negativa dels seus tres components: la valoració de l'evolució de l'economia en el futur amb 85,2 punts mostra una baixada de 2,7 punts respecte al mes de juny, la valoració de la futura situació de les llars pràcticament es manté igual, amb un mínim descens de 0,1 punts, aconseguint els 107,2 punts i les expectatives a 84,2 punts.