El CIS ha realitzat una enquesta flaix sobre l'apagada elèctrica del 28 d'abril a la població resident a Espanya, excepte a Ceuta, Melilla, Canàries i Balears per no fer-ne estat afectats. Un 52,4% dels enquestats reconeix que l'apagada el va afectar “molt o força”, un 46,2% “poc o res”, i un 1,4% diu que el grau en què el va afectar va ser “regular”. Al ser preguntats per si l'apagada els va provocar por, un 78% diu que no, mentre que un 21,5% reconeix que sí que en va tenir. Les dones, amb un 29,1%, van sentir més por que els homes, un 13,5%. I per edats, els que van passar més por, van ser els grups d'edat entre 25 i 34 anys (31,6%), i els de 18 a 24 anys (25,3%) Què es va trobar a faltar durant l'apagada El que més van trobar a faltar durant l'apagada els ciutadans va ser, en primer lloc, l'absència d'electricitat a casa seva per realitzar diferents tasques com cuinar, mantenir medicaments o aliments a la nevera (62,1%), en segon lloc, que no funcionessin els telèfons (55,5%), i el 26,3% assegura que el que més es va trobar a faltar. La ràdio com a font d'informació El 49,6% dels ciutadans assegura que tenia un aparell de ràdio a piles o bateria abans de l'apagada amb què va poder escoltar les notícies, el 3,3% diu que el va comprar el mateix dia 28 o se'l van prestar, i un 46,8% assegura que no en tenia. Independentment de tenir o no ràdio, un 62,1% dels enquestats reconeixen que van escoltar la ràdio durant aquell dia per informar-se del que estava passant. Per contra, un 37,9% afirma que no. Sobre el temps que van estar escoltant la ràdio un 34,3% dels enquestats assegura que hi va estar una hora o menys; un 33% que pràcticament tot el temps fins que es va restablir lelectricitat; un 16,5% entre 2 i 4 hores; i un 15,9% entre 1 i 2 hores. A més, un 58,1% afirma que només va escoltar una emissora de ràdio i un 41,5% que va canviar d'emissora. L'emissora més escoltada, segons els enquestats, ha estat Radio Nacional per al 21,3%; en segon lloc, la Cadena SER per al 16,7% dels enquestats i la COPE per al 14,5%. Un 89,2% dels ciutadans valoren molt positivament la informació rebuda per l'emissora que van estar escoltant durant el 28 d'abril, mentre que un 7,2% la valoren “malament o molt malament”. Solidaritat durant l'apagada El 88,2% valoren “molt bé o bé” el comportament dels veïns i de les persones amb qui va coincidir durant l'apagada. Només un 3,8% ho valora “malament o molt malament”. Pel que fa a la informació donada pel Govern d'Espanya durant el 28 d'abril, el 28,4% creu que n'hi va haver prou, el 59,6% assegura que va ser insuficient i un 8,2% diu que no ho pot valorar. Entre els que creuen que la informació per part del Govern d'Espanya va ser insuficient, el 38,4% afirma que hauria calgut “més informació sobre les causes de l'apagada”, un 26,3% que hagués estat necessari “més informació sobre quan es restabliria el subministrament elèctric” i un 24,1% que hagués estat necessari “més ràpid”. Causes de l'apagada El 46,2% creu que la causa de l'apagada va ser un accident o fallada en el sistema elèctric, mentre que un 26,6% ho atribueix a un acte deliberat d'algú, com ara un ciberatac. A més, un 41,6% va trobar a faltar a casa alguna cosa o element durant el temps que va durar l'apagada. D'aquestes persones, un 34,9% va trobar a faltar una font d'energia no elèctrica per cuinar, un 15,5% un aparell de ràdio a piles, un 10% llanternes, espelmes o similars. Kit d'emergència Un 53,5% afirma que es va acordar durant l?apagada del 28 d?abril del kit d?emergència que recomanava la Unió Europea tenir a casa. I un 34,3% assegura que ja tenia un kit d'aquest tipus o similar a casa seva. Prevenció El 44,2% assegura que per prevenir una altra apagada d'aquest tipus el més important seria modernitzar la xarxa elèctrica, un 41,7% creu que caldria invertir més en infraestructures crítiques com ara xarxes, electricitat o mobilitat, i un 32,6% diu que augmentar el nombre de generadors instal·lats en entitats i serveis públics. Un 49,3% dels enquestats creuen que no cal o convenient crear un Ministeri per fer front a les situacions d'emergència que puguin sorgir. Mentre que un 47,2% considera que sí. Vot directe Els enquestats amb nacionalitat espanyola també declaren la seva preferència de vot, i així el 19% assegura que votaria el PSOE, el 15% el PP; el 8,7% a Vox; el 3,1% a Sumar i l'1,8% a Podem. Pel que fa als enquestats amb nacionalitat espanyola que esmenten un partit concret, el 34,8% es decanta pel PSOE; el 27,5% pel PP; el 15,9% per Vox; el 5,7% per Sumar i el 3,4% per Podem.  

José Félix Tezanos, que ha inaugurat aquest dilluns al Palau de la Magdalena un curs sobre desigualtats al món actual, ha assegurat que "si el problema de la desigualtat no s'aborda amb promptitud i amb polítiques socials, el món s'encamina cap a un horitzó invivible". A més, el president del CIS ha alertat que les desigualtats estan "disparades i augmentant més del que seria natural" i es veuran agreujades pel govern de rics que ara tenen els Estats Units. Sobre això, ha criticat que els Estats Units estiguin supriment tota ajuda al desenvolupament ia atendre necessitats extremes, acabant amb les ajudes socials al seu país. Actualment també hi ha intervingut el catedràtic emèrit d'Economia de la Universitat d'Oxford, Edmund Valpy Fitzgerald, que ha fet una ponència centrada en desigualtats i fiscalitat. A la tarda s'ha celebrat una taula rodona sobre les desigualtats a l'era de la globalització en què han participat Tezanos, Fitzgerald i el professor de Sociologia, Óscar Iglesias.

Els resultats (marginals), les cruïlles i una altra documentació d'interès de les enquestes estaran disponibles en format Excel, tant pels avenços com pels estudis definitius, a partir del febrer. Madrid, 13 de febrer 2025 A partir del febrer del 2025 el CIS proporcionarà a la seva web, tant en els avenços com en els estudis definitius, un nou document en format reutilitzable Excel (.xlsx). Aquest fitxer permetrà navegar, mitjançant un índex, per les pestanyes amb els resultats i les cruïlles més significatives. També inclourà informació relativa a l'estudi com la fitxa tècnica o l'estimació de vot quan escaigui. Aquesta mesura va en línia amb les polítiques de dades obertes reflectides a la Directiva UE 2019/2014, relativa a les dades obertes i la reutilització de la informació del sector públic, transposada pel Reial Decret Llei 24/2021, així com amb les estratègies d'economia de la dada i intel·ligència artificial desenvolupades al Pla Espanya digital 2025. Per a qualsevol consulta el telèfon de Banc de Dades és 91 580 76 17 i el correu electrònic: bancodedatos@cis.es

El 9 de juliol , a partir de les 12.30 h , l'estudi 'Baròmetre Sanitari 2025 (primera onada)' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Podran accedir a aquest estudi, des de la web del CIS pel "Catàleg d'estudis". Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Per Ordre PJC/620/2024, de 19 de juny, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió pel Centre d'Investigacions Sociològiques del Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política, es regula la concessió d'aquest Premi, que s'atorgarà com a reconeixement a l'aportació i la trajectòria acadèmica, científica i professional en el camp de la Sociologia.

El 9 de desembre , a les 12,30 h , l'avenç de resultats de l'estudi ' Actituds cap a l'Estat de benestar (II) ' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El 12 de juny , a les 13,30 h , l'avenç de resultats del 'Baròmetre de juny 2025' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Consulta en aquest espai les fotografies del seminari sobre "Les desigualtats socials al món d'avui", que té com a objectiu fer una anàlisi de les principals dimensions, eixos i variables que conformen l'estructura social d'Espanya, en la seva evolució i des d'una perspectiva comparada internacional orientada.

Ja està disponible l'estudi 3485 'Baròmetre de novembre 2024'. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

El CIS ha realitzat un estudi sobre audiències de mitjans de comunicació social i sobre el comportament i l'ús que fan els ciutadans amb els mitjans. Segons aquest estudi, el 68,5% dels espanyols estan “molt o bastant” informats, 3,6 punts menys que al primer estudi sobre audiències i mitjans realitzat el 2023. Per contra, un 25,7% ha afirmat que ho estan “poc o res” i un 4,6% diu que regular. Els mitjans més seguits per informar-se sobre les notícies d'Espanya són la televisió en primer lloc amb un 70,4%, la premsa –ja sigui en format imprès o digital– amb un 54,9%, i, en tercer lloc, i davant de la ràdio, les xarxes socials amb un 51,3%. La ràdio és el mitjà que escullen per informar-se el 49,6% dels espanyols. La ràdio és la que més confiança mereix als ciutadans pel que fa a les notícies que expliquen habitualment, ja que un 57,2% ha assegurat que tenen “molta o força” confiança en aquest mitjà; un 51,7% a la premsa, la televisió cau a la tercera posició amb un 42,3%, i un 17,1% creu que les xarxes socials els mereixen “molta o força confiança”. Premsa El 56,6% dels enquestats assegura que llegeix “algun diari habitualment”, mentre que un 43,4% no ho fa. El diari més citat pels enquestats que llegeixen el diari per informar-se és El País (35,6%), seguit per El Mundo (24,3%), i La Vanguardia en tercer lloc amb 10,6%. ElDiario.es és el digital més citat amb un 8,8%. Un 48% dels enquestats ha assegurat que llegeix el diari citat “tots o gairebé cada dia”, un 20,8% diu que “de tant en tant”, un 19,4% “dues o tres vegades per setmana” i un 11,4% “quatre o cinc dies per setmana”. Pel que fa a com aconsegueixen el diari els que asseguren llegir-ne algun, un 50,9%, llegeix les edicions digitals que no tenen cost, un 15,8% paguen subscripció, un 12,5% ho compra. L'estudi també recull que un 71% dels joves de 18 a 24 anys i un 74% dels joves de 25 a 34 anys consumeixen aquestes edicions de premsa digital sense cost. Respecte a la confiança que els produeix el diari que segueixen habitualment, el 77,8% dels espanyols tenen “molta o força” sobre aquesta capçalera, mentre que un 16,2% poca o cap. Televisió El 66,9% dels espanyols segueixen habitualment els programes informatius a les cadenes de televisió. Entre els que veuen la televisió per informar-se, el 48,2% ho fa a la 1 (TVE), seguit d'Antena 3 (43,7%) i el 28,6% escull La Sexta. Pel que fa a la freqüència amb què es veu programes informatius, un 65,5% ha assegurat que “tots o gairebé cada dia”, un 14,4% “quatre o cinc dies per setmana”, un 11,8% “dues o tres vegades per setmana” i un 7,7% “de tant en tant”. El 79,8% té “molta o força” confiança en la cadena de televisió que ha citat. Ràdio El 63,3% dels ciutadans han indicat que escolten habitualment alguna emissora de ràdio, mentre que un 36,7% ha assegurat que no. La Cadena SER és la ràdio que més se sent, el 36,8% dels que segueixen habitualment alguna emissora de ràdio, seguida de la COPE, per al 27% i Onda Cero per al 20,8% dels enquestats. Ràdio Nacional és l'escollida per al 13%. Un 54,1% ha afirmat escoltar l'emissora de ràdio esmentada “tots o gairebé cada dia”, un 17,8% “quatre o cinc dies per setmana”, un 13,8% “de tant en tant” i un 13,7% “dues o tres cops per setmana”. Respecte a la confiança que tenen els espanyols sobre les notícies de la ràdio que escolten, el 87,8% ha assegurat “molta o força”, només un 9,5% ha contestat que “poca o res”. Pel que fa a les tertúlies de ràdio on es comenten les notícies d'actualitat i especialment polítiques, el 37,4% mai no les segueix, el 34,4% “sempre que poden”, el 21,5% les segueixen habitualment, i el 6,1% “rarament”. Xarxes Socials Un 54,5% dels espanyols fan servir les xarxes socials per informar-se. Mentres que un 45,5% no. El dispositiu que principalment usen és el telèfon mòbil (97%), seguit de lordinador portàtil amb un 27,8% i la tauleta un 18,4%. Els joves de 18 a 24 anys són els que més usen les xarxes socials per informar-se (87,7%), seguit dels joves de 25 a 34 anys (83%). Pel que fa a la freqüència amb què entren en xarxes socials, un 86,2% dels enquestats que usen les xarxes ho fan “tots o gairebé cada dia”, un 5,3% “quatre o cinc dies per setmana”, un 4,4% “de tant en tant” i un 3,4% “dues o tres vegades per setmana”. Instagram és la xarxa social més utilitzada (62,6%), en segon lloc, Facebook amb el 47,1% i X en tercera posició per al 31,3%.

Ja està disponible l'estudi 3497 'Qualitat de la Democràcia (III)'. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

Ja està disponible l'estudi 3505 'Baròmetre d'abril 2025'. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

Ja està disponible la segona fase de l'estudi 11008 ' Estudi qualitatiu sobre educació '. Tenen a la vostra disposició les transcripcions i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

Ja està disponible l'estudi 3499 ' Protecció civil (II) '. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

Ja està disponible l'estudi 3502 'Baròmetre de març 2025'. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

Ja està disponible l'estudi 3495 ' Intel·ligència artificial '. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

Ja està disponible l'estudi 3501 'Relacions sexuals i de parella' . Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

Ja està disponible l'estudi 11008 ' Estudi qualitatiu sobre educació I '. Tenen a la vostra disposició les transcripcions i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi, des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

Ja està disponible l'estudi 3493 'Edadisme'. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.

Ja està disponible l'estudi 8824 ' Baròmetre sanitari 2024 (Total onades) '. Tenen a la vostra disposició el fitxer de microdades, els informes de marginals i creus, i la documentació tècnica. Podeu accedir a aquest estudi des del cercador del Catàleg d'Estudis o directament a través de l'enllaç indicat a sota.