El 22 de gener, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Preelectoral elecciones autonómicas 2026. Comunidad autónoma de Aragón' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El 22 de gener, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Preelectoral elecciones autonómicas 2026. Comunidad autónoma de Aragón' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El 22 de gener, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Preelectoral elecciones autonómicas 2026. Comunidad autónoma de Aragón' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El 30 de gener, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'ICC (Índice de Confianza del Consumidor) estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). L'ICC recull mensualment la valoració de l'evolució recent i les expectatives dels consumidors espanyols relacionades amb la seva economia familiar, l'ocupació i les possibilitats d'estalvi i consum. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El 30 de gener, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'ICC (Índice de Confianza del Consumidor) estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). L'ICC recull mensualment la valoració de l'evolució recent i les expectatives dels consumidors espanyols relacionades amb la seva economia familiar, l'ocupació i les possibilitats d'estalvi i consum. Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El 29 de gener, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Postelectoral elecciones autonómicas 2025. Comunidad autónoma de Extremadura' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El 29 de gener, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Postelectoral elecciones autonómicas 2025. Comunidad autónoma de Extremadura' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El 29 de gener, a les 12,30 h, l'avanç de resultats de l'estudi 'Postelectoral elecciones autonómicas 2025. Comunidad autónoma de Extremadura' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Los especialistas en redactar cuestionarios de encuesta cuentan con distintos métodos de prueba y evaluación de las preguntas y cuestionarios que realizan. Sin embargo, diferentes estudios han apuntado que los distintos métodos de evaluación conducen a conclusiones divergentes sobre una misma pregunta/cuestionario. El seminario que impartirá el professor Presser se centrará en analizar en detalle cinco métodos distintos de prueba y evaluación de cuestionarios: Question Understanding AID (QUAID), Survey Quality Predictor (SQP), evaluación de expertos, la revisión sistemática siguiendo un esquema común (forms appraisal), y las entrevistas cognitivas. Presentará los resultados de un estudio en curso, realizado en colaboración con Aaron Maitland, cuyo objetivo es comparar la medida en que diferentes métodos de evaluación de cuestionarios permiten anticipar problemas que ocurren durante la fase de trabajo de campo y administración de los mismos. Entre ellos cabe destacar los fallos en la recogida de datos y la información “perdida” (missing data), la no respuesta, así como el tiempo invertido por las personas entrevistadas en contestar a las preguntas (response latency). También se detecta este tipo de problemas en la redacción de las preguntas a través de la codificación del comportamiento y reacciones de las personas entrevistadas ante las preguntas que se le están realizando. Sobre el ponente: Stanley Presser es Distinguished professor en la Universidad de Maryland (USA), donde entre 1998 y 2000 dirigió el Maryland Survey Research Center. Sus temas de investigación se centran en el diseño de cuestionarios, los métodos de evaluación de preguntas y cuestionarios, así como en el análisis de la no respuesta. Es autor de un extenso volumen de monografías y artículos en revistas especializadas entre las que podemos destacar sus libros “Questions and Answers in Attitude Surveys” (con Howard Schuman), “Survey Questions” (con Jean Converse), y “Survey Research Methods” (con Eleanor Singer). Ha sido editor de la revista Public Opinion Quarterly y presidente de la American Association for Public Opinion Research. Si desea realizar la inscripcion pulse aqui

Pocs dies abans del lliurament del Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política parlem amb Capitolina Díaz, que diu que se sent més emocionada que nerviosa. Per l'envergadura del Premi i perquè són els mateixos col·legues els que han valorat la seva trajectòria de més de 30 anys dedicada a la Sociologia amb perspectiva de gènere i la seva excel·lència acadèmica orientada a contribuir a una societat més justa i igualitària. "Estic emocionada amb aquesta solidaritat i tants missatges i mostres d'afecte. Em fa la impressió que molta gent s'ha pres el premi com una cosa pròpia i això és preciós". Des d'un enfocament multidisciplinari, la seva vocació docent i didàctica ha anat aportant, paral·lelament a les investigacions, una sèrie d'eines, petites genialitats metodològiques, a disposició d'universitats i comunitat científica. Serveixin com a exemples el disseny d'un programari, un traductor al llenguatge inclusiu de qualsevol text, que rep el nom de CaDi en honor seu. Però també la creació i posada en marxa de l'anomenat 'Test mínim de gènere' perquè la investigació sigui gènere-conscient, així com nombrosos cursos i formacions perquè el personal universitari tingui claus sobre com incloure la dimensió de gènere a la investigació. Continua creient que “la bretxa de les cures és la mare de totes les bretxes” i avisa que, en educació, sí que queda molt per fer, que la Secundària és la clau, perquè és on es formen les feminitats i masculinitats: "No estem educant les nostres filles, nenes, joves perquè sàpiguen ser úniques i primeres. Ni de lluny. Les nenes i dones estem atrapades a ser agradables. Hi ha encara una certa exigència en agradar, en ser amable, i això condiciona molt que tu puguis ser com et vulguis construir, més enllà de la nena bona que bonic i agradable". desitjo d'agradar, d'ajudar, d'acompanyar. I mentrestant, perdem terreny en allò que és només nostre. No estem educades per ocupar la centralitat. Capitolina parla amb passió dels seus referents, sociòlogues com Maria Ángeles Durán o Inés Alberdi, entre moltes altres. Reconeix que el seu exemple ha estat una inspiració essencial per continuar detectant tendències, trobar raons i aportar solucions. "Considero que les dones que ens dediquem al pensament social no ens limitem a descriure institucions, sinó que analitzem com aquestes s'inscriuen en trajectòries vitals concretes; no estudiem l'economia com a sistema abstracte, sinó com a conjunt de relacions materials que produeixen dependència, desigualtat i subjectivitat; no abordem el dret o la família com a esferes normatives autònomes, sinó com a dispositiu." És hereva del seu temps, i és conscient que, aquest febrer de 2026, en què se li concedeix el premi, la discriminació a les dones és una cosa que se segueix veient en el dia a dia, però és positiva per naturalesa: "Hem avançat moltíssim, seguim necessitant l'aliança dels homes, i el canvi en les lleis ja està aconseguit. En l'acadèmic estem molt presents, a la judicatura i la medicina pujant sense parar i també a les administracions públiques... Recordo com reien de nosaltres quan, des del Ministeri d'Igualtat, proposàvem en de l'Ibex… I avui superem el 41%...”. I no obstant, “la ciència segueix sense estimar les dones”, lamenta. "D'una banda, les expulsa de la universitat i no les selecciona per als llocs científics. Està feta per homes amb mirada i ulls d'homes. T'has d'adaptar a les seves regles i si surts ho pagues, perquè et fan fora del cànon. La ciència no veu les dones. No pots estimar el que desconeixes". I confessa que, des que va saber de la concessió del Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política, no ha parat de reflexionar i escriure sobre el paper del treball investigador femení i què té particularment en la seva aportació a la comunitat científica. "Les pensadores socials van tornar a la sociologia el que el cànon havia deixat fora: el cos, la vida quotidiana i la desigualtat real. Sense les sociòlogues, la sociologia ha estat més abstracta que veritable. No es permeten mirar des de lluny. Han mostrat que la reproducció social, les cures o la dependència no són temes no blans com es produeixen les desigualtats”. I fa un reconeixement a la feina del Centre d'Investigacions Sociològiques en recuperar el treball pioner de dones que van ser invisibles en ciència social: "No tinc paraules per expressar el valor del llegat del professor Tezanos, una visió que no ha tingut cap dels seus predecessors. Des de la seva arribada, no ha deixat de fer coses que posin de rellevància la dona en la sociologia: buscant la paritat i l'equilibri en la concessió del Premi, reconeixent-nos, organitzant jornades, rescatant, traduint i traduint sociologia. José Félix Tezanos sí que ha tingut la capacitat de veure'ns”.   Capitolina Díaz Martínez rebrà el 9 de febrer el Premi Nacional de Sociologia de mans de Sa Majestat el Rei.

Pocs dies abans del lliurament del Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política parlem amb Capitolina Díaz, que diu que se sent més emocionada que nerviosa. Per l'envergadura del Premi i perquè són els mateixos col·legues els que han valorat la seva trajectòria de més de 30 anys dedicada a la Sociologia amb perspectiva de gènere i la seva excel·lència acadèmica orientada a contribuir a una societat més justa i igualitària. "Estic emocionada amb aquesta solidaritat i tants missatges i mostres d'afecte. Em fa la impressió que molta gent s'ha pres el premi com una cosa pròpia i això és preciós". Des d'un enfocament multidisciplinari, la seva vocació docent i didàctica ha anat aportant, paral·lelament a les investigacions, una sèrie d'eines, petites genialitats metodològiques, a disposició d'universitats i comunitat científica. Serveixin com a exemples el disseny d'un programari, un traductor al llenguatge inclusiu de qualsevol text, que rep el nom de CaDi en honor seu. Però també la creació i posada en marxa de l'anomenat 'Test mínim de gènere' perquè la investigació sigui gènere-conscient, així com nombrosos cursos i formacions perquè el personal universitari tingui claus sobre com incloure la dimensió de gènere a la investigació. Continua creient que “la bretxa de les cures és la mare de totes les bretxes” i avisa que, en educació, sí que queda molt per fer, que la Secundària és la clau, perquè és on es formen les feminitats i masculinitats: "No estem educant les nostres filles, nenes, joves perquè sàpiguen ser úniques i primeres. Ni de lluny. Les nenes i dones estem atrapades a ser agradables. Hi ha encara una certa exigència en agradar, en ser amable, i això condiciona molt que tu puguis ser com et vulguis construir, més enllà de la nena bona que bonic i agradable". desitjo d'agradar, d'ajudar, d'acompanyar. I mentrestant, perdem terreny en allò que és només nostre. No estem educades per ocupar la centralitat. Capitolina parla amb passió dels seus referents, sociòlogues com Maria Ángeles Durán o Inés Alberdi, entre moltes altres. Reconeix que el seu exemple ha estat una inspiració essencial per continuar detectant tendències, trobar raons i aportar solucions. "Considero que les dones que ens dediquem al pensament social no ens limitem a descriure institucions, sinó que analitzem com aquestes s'inscriuen en trajectòries vitals concretes; no estudiem l'economia com a sistema abstracte, sinó com a conjunt de relacions materials que produeixen dependència, desigualtat i subjectivitat; no abordem el dret o la família com a esferes normatives autònomes, sinó com a dispositiu." És hereva del seu temps, i és conscient que, aquest febrer de 2026, en què se li concedeix el premi, la discriminació a les dones és una cosa que se segueix veient en el dia a dia, però és positiva per naturalesa: "Hem avançat moltíssim, seguim necessitant l'aliança dels homes, i el canvi en les lleis ja està aconseguit. En l'acadèmic estem molt presents, a la judicatura i la medicina pujant sense parar i també a les administracions públiques... Recordo com reien de nosaltres quan, des del Ministeri d'Igualtat, proposàvem en de l'Ibex… I avui superem el 41%...”. I no obstant, “la ciència segueix sense estimar les dones”, lamenta. "D'una banda, les expulsa de la universitat i no les selecciona per als llocs científics. Està feta per homes amb mirada i ulls d'homes. T'has d'adaptar a les seves regles i si surts ho pagues, perquè et fan fora del cànon. La ciència no veu les dones. No pots estimar el que desconeixes". I confessa que, des que va saber de la concessió del Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política, no ha parat de reflexionar i escriure sobre el paper del treball investigador femení i què té particularment en la seva aportació a la comunitat científica. "Les pensadores socials van tornar a la sociologia el que el cànon havia deixat fora: el cos, la vida quotidiana i la desigualtat real. Sense les sociòlogues, la sociologia ha estat més abstracta que veritable. No es permeten mirar des de lluny. Han mostrat que la reproducció social, les cures o la dependència no són temes no blans com es produeixen les desigualtats”. I fa un reconeixement a la feina del Centre d'Investigacions Sociològiques en recuperar el treball pioner de dones que van ser invisibles en ciència social: "No tinc paraules per expressar el valor del llegat del professor Tezanos, una visió que no ha tingut cap dels seus predecessors. Des de la seva arribada, no ha deixat de fer coses que posin de rellevància la dona en la sociologia: buscant la paritat i l'equilibri en la concessió del Premi, reconeixent-nos, organitzant jornades, rescatant, traduint i traduint sociologia. José Félix Tezanos sí que ha tingut la capacitat de veure'ns”.   Capitolina Díaz Martínez rebrà el 9 de febrer el Premi Nacional de Sociologia de mans de Sa Majestat el Rei.

Pocs dies abans del lliurament del Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política parlem amb Capitolina Díaz, que diu que se sent més emocionada que nerviosa. Per l'envergadura del Premi i perquè són els mateixos col·legues els que han valorat la seva trajectòria de més de 30 anys dedicada a la Sociologia amb perspectiva de gènere i la seva excel·lència acadèmica orientada a contribuir a una societat més justa i igualitària. "Estic emocionada amb aquesta solidaritat i tants missatges i mostres d'afecte. Em fa la impressió que molta gent s'ha pres el premi com una cosa pròpia i això és preciós". Des d'un enfocament multidisciplinari, la seva vocació docent i didàctica ha anat aportant, paral·lelament a les investigacions, una sèrie d'eines, petites genialitats metodològiques, a disposició d'universitats i comunitat científica. Serveixin com a exemples el disseny d'un programari, un traductor al llenguatge inclusiu de qualsevol text, que rep el nom de CaDi en honor seu. Però també la creació i posada en marxa de l'anomenat 'Test mínim de gènere' perquè la investigació sigui gènere-conscient, així com nombrosos cursos i formacions perquè el personal universitari tingui claus sobre com incloure la dimensió de gènere a la investigació. Continua creient que “la bretxa de les cures és la mare de totes les bretxes” i avisa que, en educació, sí que queda molt per fer, que la Secundària és la clau, perquè és on es formen les feminitats i masculinitats: "No estem educant les nostres filles, nenes, joves perquè sàpiguen ser úniques i primeres. Ni de lluny. Les nenes i dones estem atrapades a ser agradables. Hi ha encara una certa exigència en agradar, en ser amable, i això condiciona molt que tu puguis ser com et vulguis construir, més enllà de la nena bona que bonic i agradable". desitjo d'agradar, d'ajudar, d'acompanyar. I mentrestant, perdem terreny en allò que és només nostre. No estem educades per ocupar la centralitat. Capitolina parla amb passió dels seus referents, sociòlogues com Maria Ángeles Durán o Inés Alberdi, entre moltes altres. Reconeix que el seu exemple ha estat una inspiració essencial per continuar detectant tendències, trobar raons i aportar solucions. "Considero que les dones que ens dediquem al pensament social no ens limitem a descriure institucions, sinó que analitzem com aquestes s'inscriuen en trajectòries vitals concretes; no estudiem l'economia com a sistema abstracte, sinó com a conjunt de relacions materials que produeixen dependència, desigualtat i subjectivitat; no abordem el dret o la família com a esferes normatives autònomes, sinó com a dispositiu." És hereva del seu temps, i és conscient que, aquest febrer de 2026, en què se li concedeix el premi, la discriminació a les dones és una cosa que se segueix veient en el dia a dia, però és positiva per naturalesa: "Hem avançat moltíssim, seguim necessitant l'aliança dels homes, i el canvi en les lleis ja està aconseguit. En l'acadèmic estem molt presents, a la judicatura i la medicina pujant sense parar i també a les administracions públiques... Recordo com reien de nosaltres quan, des del Ministeri d'Igualtat, proposàvem en de l'Ibex… I avui superem el 41%...”. I no obstant, “la ciència segueix sense estimar les dones”, lamenta. "D'una banda, les expulsa de la universitat i no les selecciona per als llocs científics. Està feta per homes amb mirada i ulls d'homes. T'has d'adaptar a les seves regles i si surts ho pagues, perquè et fan fora del cànon. La ciència no veu les dones. No pots estimar el que desconeixes". I confessa que, des que va saber de la concessió del Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política, no ha parat de reflexionar i escriure sobre el paper del treball investigador femení i què té particularment en la seva aportació a la comunitat científica. "Les pensadores socials van tornar a la sociologia el que el cànon havia deixat fora: el cos, la vida quotidiana i la desigualtat real. Sense les sociòlogues, la sociologia ha estat més abstracta que veritable. No es permeten mirar des de lluny. Han mostrat que la reproducció social, les cures o la dependència no són temes no blans com es produeixen les desigualtats”. I fa un reconeixement a la feina del Centre d'Investigacions Sociològiques en recuperar el treball pioner de dones que van ser invisibles en ciència social: "No tinc paraules per expressar el valor del llegat del professor Tezanos, una visió que no ha tingut cap dels seus predecessors. Des de la seva arribada, no ha deixat de fer coses que posin de rellevància la dona en la sociologia: buscant la paritat i l'equilibri en la concessió del Premi, reconeixent-nos, organitzant jornades, rescatant, traduint i traduint sociologia. José Félix Tezanos sí que ha tingut la capacitat de veure'ns”.   Capitolina Díaz Martínez rebrà el 9 de febrer el Premi Nacional de Sociologia de mans de Sa Majestat el Rei.