El Ministeri de Sanitat i el CIS han publicat els resultats de la segona onada del Baròmetre Sanitari 2024, que assenyala que malgrat que des de l'any 1997 la sanitat pública es finança amb els impostos generals, el 49% de la població pensa encara que la sanitat pública es finança totalment o parcialment amb les cotitzacions del col·lectiu de treballadors4 les persones. Els resultats també fan referència al funcionament del sistema sanitari públic, s'hagi utilitzat o no, i assenyalen que és valorat per l'opinió pública amb 6,35 punts sobre 10. El Baròmetre Sanitari és un estudi que es fa des del 1995 amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), amb periodicitat anual. Aquesta percepció general situa els serveis d'urgències del 061 o 112 i l'assistència a pacients ingressats a hospitals públics, amb 7,48 i 7,22 punts, respectivament, com els serveis més ben valorats. Les consultes datenció primària es puntuen amb 6,34 punts i les consultes datenció especialitzada amb 5,93 punts. Les urgències datenció primària es valoren amb 6,36 punts i les dels hospitals amb 6,26 punts. Sanitat: igualtat de tracte L'edició de 2024 inclou la percepció que té la població respecte a la igualtat en el tracte a la sanitat pública en funció de diferents aspectes. La majoria dels enquestats no percep discriminació en l'atenció sanitària per raons socioeconòmiques, d'edat o nacionalitat, però un 38% considera que hi ha diferències en els serveis rebuts segons la comunitat autònoma de residència. D'altra banda, un 35% dels enquestats assenyala la capacitat de maneig de les noves tecnologies com a factor que influeix en la igualtat d'accés a la sanitat. En aquest sentit, el Baròmetre revela que el 40,1% de la població accedeix a la història clínica electrònica, mentre que un 59,8% encara no ho ha fet. D'aquests darrers, un 34,5% desconeix aquesta possibilitat i un 20,1% no sap fer servir Internet o no té accés a la xarxa. Valoració de la sanitat pública El 78,9% de les persones enquestades van anar a un metge d'atenció primària de la sanitat pública durant els 12 mesos previs. El 20,6% van ser atesos pel seu metge/essa d'atenció primària el mateix dia o l'endemà i la resta va tenir una espera mitjana de 8,8 dies. L'atenció rebuda és valorada positivament pel 82,2% de les persones ateses. El 44,1% havia consultat un especialista de la sanitat pública en els darrers 12 mesos, bé per indicació del metge/essa d'atenció primària (40,2%), bé per citació del mateix metge/essa especialista en una consulta anterior (56,3%). El 82,1% de les persones usuàries valoren l'atenció rebuda positivament. El 9,9% refereix haver estat ingressat el darrer any en un hospital públic: un 40,5% ho va fer de manera programada per a cirurgia o prova diagnòstica i un 54,2% per una malaltia o problema de salut urgent; el 3,8% va anar per un part. El 85,4% valora positivament latenció rebuda durant el seu ingrés. El 45,2% havia acudit a un servei d?urgències de la sanitat pública. El 39,6% va anar a un dispositiu d'atenció primària, mentre que el 52,9% va anar a un servei hospitalari i el 6,7% va utilitzar un servei d'urgències tipus 061/112. El conjunt de serveis d'urgències del Sistema Nacional de Salut és valorat positivament pel 75% de les persones que els van fer servir. Salut mental A l'edició de 2024 del Baròmetre Sanitari s'exploren per primera vegada alguns aspectes relacionats amb l'atenció als problemes de salut mental. Un 19,2% dels entrevistats refereixen haver tingut necessitat de consultar un professional sanitari en els darrers 12 mesos per un problema de salut mental o per un malestar psicològic o emocional. El 50% refereixen haver estat atesos principalment a la sanitat pública, un 43,4% a la sanitat privada i un 2,4% a totes dues. Entre els primers, el 22,7% refereix que va aconseguir la seva cita en menys de 30 dies, el 44,4% en un termini entre 1 i 3 mesos i un altre 23,8% va trigar més de 3 mesos per ser atès a consulta. El 79,8% de les persones ateses a la sanitat pública declaren estar satisfetes amb l'atenció rebuda a la consulta i un 46,3% assenyalen haver rebut una atenció millor de la que esperaven.

El Ministeri de Sanitat i el CIS han publicat els resultats de la segona onada del Baròmetre Sanitari 2024, que assenyala que malgrat que des de l'any 1997 la sanitat pública es finança amb els impostos generals, el 49% de la població pensa encara que la sanitat pública es finança totalment o parcialment amb les cotitzacions del col·lectiu de treballadors4 les persones. Els resultats també fan referència al funcionament del sistema sanitari públic, s'hagi utilitzat o no, i assenyalen que és valorat per l'opinió pública amb 6,35 punts sobre 10. El Baròmetre Sanitari és un estudi que es fa des del 1995 amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), amb periodicitat anual. Aquesta percepció general situa els serveis d'urgències del 061 o 112 i l'assistència a pacients ingressats a hospitals públics, amb 7,48 i 7,22 punts, respectivament, com els serveis més ben valorats. Les consultes datenció primària es puntuen amb 6,34 punts i les consultes datenció especialitzada amb 5,93 punts. Les urgències datenció primària es valoren amb 6,36 punts i les dels hospitals amb 6,26 punts. Sanitat: igualtat de tracte L'edició de 2024 inclou la percepció que té la població respecte a la igualtat en el tracte a la sanitat pública en funció de diferents aspectes. La majoria dels enquestats no percep discriminació en l'atenció sanitària per raons socioeconòmiques, d'edat o nacionalitat, però un 38% considera que hi ha diferències en els serveis rebuts segons la comunitat autònoma de residència. D'altra banda, un 35% dels enquestats assenyala la capacitat de maneig de les noves tecnologies com a factor que influeix en la igualtat d'accés a la sanitat. En aquest sentit, el Baròmetre revela que el 40,1% de la població accedeix a la història clínica electrònica, mentre que un 59,8% encara no ho ha fet. D'aquests darrers, un 34,5% desconeix aquesta possibilitat i un 20,1% no sap fer servir Internet o no té accés a la xarxa. Valoració de la sanitat pública El 78,9% de les persones enquestades van anar a un metge d'atenció primària de la sanitat pública durant els 12 mesos previs. El 20,6% van ser atesos pel seu metge/essa d'atenció primària el mateix dia o l'endemà i la resta va tenir una espera mitjana de 8,8 dies. L'atenció rebuda és valorada positivament pel 82,2% de les persones ateses. El 44,1% havia consultat un especialista de la sanitat pública en els darrers 12 mesos, bé per indicació del metge/essa d'atenció primària (40,2%), bé per citació del mateix metge/essa especialista en una consulta anterior (56,3%). El 82,1% de les persones usuàries valoren l'atenció rebuda positivament. El 9,9% refereix haver estat ingressat el darrer any en un hospital públic: un 40,5% ho va fer de manera programada per a cirurgia o prova diagnòstica i un 54,2% per una malaltia o problema de salut urgent; el 3,8% va anar per un part. El 85,4% valora positivament latenció rebuda durant el seu ingrés. El 45,2% havia acudit a un servei d?urgències de la sanitat pública. El 39,6% va anar a un dispositiu d'atenció primària, mentre que el 52,9% va anar a un servei hospitalari i el 6,7% va utilitzar un servei d'urgències tipus 061/112. El conjunt de serveis d'urgències del Sistema Nacional de Salut és valorat positivament pel 75% de les persones que els van fer servir. Salut mental A l'edició de 2024 del Baròmetre Sanitari s'exploren per primera vegada alguns aspectes relacionats amb l'atenció als problemes de salut mental. Un 19,2% dels entrevistats refereixen haver tingut necessitat de consultar un professional sanitari en els darrers 12 mesos per un problema de salut mental o per un malestar psicològic o emocional. El 50% refereixen haver estat atesos principalment a la sanitat pública, un 43,4% a la sanitat privada i un 2,4% a totes dues. Entre els primers, el 22,7% refereix que va aconseguir la seva cita en menys de 30 dies, el 44,4% en un termini entre 1 i 3 mesos i un altre 23,8% va trigar més de 3 mesos per ser atès a consulta. El 79,8% de les persones ateses a la sanitat pública declaren estar satisfetes amb l'atenció rebuda a la consulta i un 46,3% assenyalen haver rebut una atenció millor de la que esperaven.

El Ministeri de Sanitat i el CIS han publicat els resultats de la segona onada del Baròmetre Sanitari 2024, que assenyala que malgrat que des de l'any 1997 la sanitat pública es finança amb els impostos generals, el 49% de la població pensa encara que la sanitat pública es finança totalment o parcialment amb les cotitzacions del col·lectiu de treballadors4 les persones. Els resultats també fan referència al funcionament del sistema sanitari públic, s'hagi utilitzat o no, i assenyalen que és valorat per l'opinió pública amb 6,35 punts sobre 10. El Baròmetre Sanitari és un estudi que es fa des del 1995 amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), amb periodicitat anual. Aquesta percepció general situa els serveis d'urgències del 061 o 112 i l'assistència a pacients ingressats a hospitals públics, amb 7,48 i 7,22 punts, respectivament, com els serveis més ben valorats. Les consultes datenció primària es puntuen amb 6,34 punts i les consultes datenció especialitzada amb 5,93 punts. Les urgències datenció primària es valoren amb 6,36 punts i les dels hospitals amb 6,26 punts. Sanitat: igualtat de tracte L'edició de 2024 inclou la percepció que té la població respecte a la igualtat en el tracte a la sanitat pública en funció de diferents aspectes. La majoria dels enquestats no percep discriminació en l'atenció sanitària per raons socioeconòmiques, d'edat o nacionalitat, però un 38% considera que hi ha diferències en els serveis rebuts segons la comunitat autònoma de residència. D'altra banda, un 35% dels enquestats assenyala la capacitat de maneig de les noves tecnologies com a factor que influeix en la igualtat d'accés a la sanitat. En aquest sentit, el Baròmetre revela que el 40,1% de la població accedeix a la història clínica electrònica, mentre que un 59,8% encara no ho ha fet. D'aquests darrers, un 34,5% desconeix aquesta possibilitat i un 20,1% no sap fer servir Internet o no té accés a la xarxa. Valoració de la sanitat pública El 78,9% de les persones enquestades van anar a un metge d'atenció primària de la sanitat pública durant els 12 mesos previs. El 20,6% van ser atesos pel seu metge/essa d'atenció primària el mateix dia o l'endemà i la resta va tenir una espera mitjana de 8,8 dies. L'atenció rebuda és valorada positivament pel 82,2% de les persones ateses. El 44,1% havia consultat un especialista de la sanitat pública en els darrers 12 mesos, bé per indicació del metge/essa d'atenció primària (40,2%), bé per citació del mateix metge/essa especialista en una consulta anterior (56,3%). El 82,1% de les persones usuàries valoren l'atenció rebuda positivament. El 9,9% refereix haver estat ingressat el darrer any en un hospital públic: un 40,5% ho va fer de manera programada per a cirurgia o prova diagnòstica i un 54,2% per una malaltia o problema de salut urgent; el 3,8% va anar per un part. El 85,4% valora positivament latenció rebuda durant el seu ingrés. El 45,2% havia acudit a un servei d?urgències de la sanitat pública. El 39,6% va anar a un dispositiu d'atenció primària, mentre que el 52,9% va anar a un servei hospitalari i el 6,7% va utilitzar un servei d'urgències tipus 061/112. El conjunt de serveis d'urgències del Sistema Nacional de Salut és valorat positivament pel 75% de les persones que els van fer servir. Salut mental A l'edició de 2024 del Baròmetre Sanitari s'exploren per primera vegada alguns aspectes relacionats amb l'atenció als problemes de salut mental. Un 19,2% dels entrevistats refereixen haver tingut necessitat de consultar un professional sanitari en els darrers 12 mesos per un problema de salut mental o per un malestar psicològic o emocional. El 50% refereixen haver estat atesos principalment a la sanitat pública, un 43,4% a la sanitat privada i un 2,4% a totes dues. Entre els primers, el 22,7% refereix que va aconseguir la seva cita en menys de 30 dies, el 44,4% en un termini entre 1 i 3 mesos i un altre 23,8% va trigar més de 3 mesos per ser atès a consulta. El 79,8% de les persones ateses a la sanitat pública declaren estar satisfetes amb l'atenció rebuda a la consulta i un 46,3% assenyalen haver rebut una atenció millor de la que esperaven.

El CIS ha fet la primera enquesta sobre fecunditat, família i infància. En aquesta enquesta s'aborden temes com ara la maternitat, la conciliació o com afecta tenir fills a la carrera professional entre altres qüestions. Al 58,9% dels enquestats que no tenen fills els hagués agradat tenir-los, mentre que a un 36,7% no. Sobre el nombre idoni de fills, el 49,8% coincideix que dos fills és ideal, un 27,4% ha assegurat que el millor són tres. En preguntar per les raons per les quals la gent no té fills, un 77,3% assegura que “per manca de mitjans econòmics”, un 44,1% “per problemes de conciliació de vida laboral i familiar” i, en tercer lloc –un 26,4%- ha dit que “per no entorpir la carrera professional”. Fecunditat Sobre l'edat ideal per tenir fills, el 50,1% afirma que per a la dona és entre els 25 i els 29 anys. A més, el 63,2% creu que dels 31 als 40 anys és quan les dones perden de manera important la probabilitat d'aconseguir un embaràs, en el cas dels homes la franja de perdre possibilitats per tenir fills és dels 41 als 50, segons el 33,8%. Sobre algunes situacions que es plantegen els enquestats a l'hora de tenir fills hi ha el preu de l'habitatge al nostre país, cosa que preocupa el 40,7% de les persones, el nivell de desocupació a Espanya també és una preocupació per al 35,5%. Criança El 93,1% està "molt d'acord o d'acord" que veure créixer els fills és el plaer més gran de la vida, el 80,7% coincideix que els fills suposen una càrrega econòmica per als pares i un 69,9% aquesta "molt d'acord o d'acord" en què tenir fills redueix les oportunitats de treball i progressió professional d'un dels pares. D'altra banda, un 58,3% està “molt en desacord o desacord” amb què tenir fills millora el prestigi social de la gent en societat. Oportunitats de treball i fills El 53,7% de les persones creu que tenir fills afecta més la mare quant a la reducció d'oportunitats de treball, davant d'un 0,5% que assegura que afecten més el pare. I un 15,1% afirma que els afecta tots dos per igual. En preguntar pel naixement del primer fill, el 24,3% dels enquestats assegura que sí que ha utilitzat el permís per naixement i cura de menor, davant d'un 25,4% que afirma que no l'ha fet servir. Pel que fa a la reducció de jornada laboral només un 5,6% assegura que sí que l'ha utilitzat, davant d'un 44,2% que diu que no. La dada d'excedències per cura de fills encara és menor, se situa en el 2,3%. Un 19,4% de les persones assegura que haver tingut el primer fill li ha limitat les oportunitats de promoció professional, un 15,3% afirma que ha acceptat una feina per sota de la seva formació i un 15,6% ha reduït la seva activitat laboral. Pel que fa a les dones, el percentatge augmenta i són un 29,2% les que reconeixen que se n'han limitat les oportunitats de promoció davant del 9% dels homes. Principals problemes dels nens El 30,2% creu que el principal problema és el sistema educatiu al nostre país, el 30,1% assegura que és la manca d'educació i valors (com el respecte, la responsabilitat i l'esforç) i pel 20,3% les dificultats econòmiques de les seves famílies (pobresa). Mesures del Govern per conciliar Un 47,6% dels enquestats creuen que cal flexibilitzar la jornada laboral dels treballadors amb responsabilitats familiars, un 31% afirma que cal millorar el tractament fiscal a l'IRPF de famílies amb fills i un 27,5% assegura que cal facilitar l'accés a millors vivendes per a famílies amb fills. Tasques domèstiques Pel que fa a la dedicació de les tasques domèstiques, el 23,5% de les dones dediquen entre 21 i 40 hores, en aquesta franja de temps, el percentatge d'homes baixa fins al 12,6%. Sobre la dedicació a cura d'algun membre de la família, el percentatge entre homes i dones és molt diferent, sobretot pel que fa a les hores de dedicació. El 14,5% de les dones reconeixen que dedica més de 41 hores a la setmana a aquesta tasca, mentre que la quantitat d'homes es redueix al 7,3%. El 15,5% de les dones reconeix que “fa molt més del que correspon a casa”, aquesta xifra entre els homes baixa fins a un 2,7%. A la inversa, el 3,1% de les dones afirma que “fa una mica menys dels que correspon”, en preguntar als homes la xifra augmenta fins al 15,4%. Aquestes i altres dades es troben recollides a l'enquesta sobre fecunditat, família i infància que s'ha realitzat de l'11 al 19 de setembre amb una mostra de 5.742 entrevistes.

El CIS ha fet la primera enquesta sobre fecunditat, família i infància. En aquesta enquesta s'aborden temes com ara la maternitat, la conciliació o com afecta tenir fills a la carrera professional entre altres qüestions. Al 58,9% dels enquestats que no tenen fills els hagués agradat tenir-los, mentre que a un 36,7% no. Sobre el nombre idoni de fills, el 49,8% coincideix que dos fills és ideal, un 27,4% ha assegurat que el millor són tres. En preguntar per les raons per les quals la gent no té fills, un 77,3% assegura que “per manca de mitjans econòmics”, un 44,1% “per problemes de conciliació de vida laboral i familiar” i, en tercer lloc –un 26,4%- ha dit que “per no entorpir la carrera professional”. Fecunditat Sobre l'edat ideal per tenir fills, el 50,1% afirma que per a la dona és entre els 25 i els 29 anys. A més, el 63,2% creu que dels 31 als 40 anys és quan les dones perden de manera important la probabilitat d'aconseguir un embaràs, en el cas dels homes la franja de perdre possibilitats per tenir fills és dels 41 als 50, segons el 33,8%. Sobre algunes situacions que es plantegen els enquestats a l'hora de tenir fills hi ha el preu de l'habitatge al nostre país, cosa que preocupa el 40,7% de les persones, el nivell de desocupació a Espanya també és una preocupació per al 35,5%. Criança El 93,1% està "molt d'acord o d'acord" que veure créixer els fills és el plaer més gran de la vida, el 80,7% coincideix que els fills suposen una càrrega econòmica per als pares i un 69,9% aquesta "molt d'acord o d'acord" en què tenir fills redueix les oportunitats de treball i progressió professional d'un dels pares. D'altra banda, un 58,3% està “molt en desacord o desacord” amb què tenir fills millora el prestigi social de la gent en societat. Oportunitats de treball i fills El 53,7% de les persones creu que tenir fills afecta més la mare quant a la reducció d'oportunitats de treball, davant d'un 0,5% que assegura que afecten més el pare. I un 15,1% afirma que els afecta tots dos per igual. En preguntar pel naixement del primer fill, el 24,3% dels enquestats assegura que sí que ha utilitzat el permís per naixement i cura de menor, davant d'un 25,4% que afirma que no l'ha fet servir. Pel que fa a la reducció de jornada laboral només un 5,6% assegura que sí que l'ha utilitzat, davant d'un 44,2% que diu que no. La dada d'excedències per cura de fills encara és menor, se situa en el 2,3%. Un 19,4% de les persones assegura que haver tingut el primer fill li ha limitat les oportunitats de promoció professional, un 15,3% afirma que ha acceptat una feina per sota de la seva formació i un 15,6% ha reduït la seva activitat laboral. Pel que fa a les dones, el percentatge augmenta i són un 29,2% les que reconeixen que se n'han limitat les oportunitats de promoció davant del 9% dels homes. Principals problemes dels nens El 30,2% creu que el principal problema és el sistema educatiu al nostre país, el 30,1% assegura que és la manca d'educació i valors (com el respecte, la responsabilitat i l'esforç) i pel 20,3% les dificultats econòmiques de les seves famílies (pobresa). Mesures del Govern per conciliar Un 47,6% dels enquestats creuen que cal flexibilitzar la jornada laboral dels treballadors amb responsabilitats familiars, un 31% afirma que cal millorar el tractament fiscal a l'IRPF de famílies amb fills i un 27,5% assegura que cal facilitar l'accés a millors vivendes per a famílies amb fills. Tasques domèstiques Pel que fa a la dedicació de les tasques domèstiques, el 23,5% de les dones dediquen entre 21 i 40 hores, en aquesta franja de temps, el percentatge d'homes baixa fins al 12,6%. Sobre la dedicació a cura d'algun membre de la família, el percentatge entre homes i dones és molt diferent, sobretot pel que fa a les hores de dedicació. El 14,5% de les dones reconeixen que dedica més de 41 hores a la setmana a aquesta tasca, mentre que la quantitat d'homes es redueix al 7,3%. El 15,5% de les dones reconeix que “fa molt més del que correspon a casa”, aquesta xifra entre els homes baixa fins a un 2,7%. A la inversa, el 3,1% de les dones afirma que “fa una mica menys dels que correspon”, en preguntar als homes la xifra augmenta fins al 15,4%. Aquestes i altres dades es troben recollides a l'enquesta sobre fecunditat, família i infància que s'ha realitzat de l'11 al 19 de setembre amb una mostra de 5.742 entrevistes.

El CIS ha fet la primera enquesta sobre fecunditat, família i infància. En aquesta enquesta s'aborden temes com ara la maternitat, la conciliació o com afecta tenir fills a la carrera professional entre altres qüestions. Al 58,9% dels enquestats que no tenen fills els hagués agradat tenir-los, mentre que a un 36,7% no. Sobre el nombre idoni de fills, el 49,8% coincideix que dos fills és ideal, un 27,4% ha assegurat que el millor són tres. En preguntar per les raons per les quals la gent no té fills, un 77,3% assegura que “per manca de mitjans econòmics”, un 44,1% “per problemes de conciliació de vida laboral i familiar” i, en tercer lloc –un 26,4%- ha dit que “per no entorpir la carrera professional”. Fecunditat Sobre l'edat ideal per tenir fills, el 50,1% afirma que per a la dona és entre els 25 i els 29 anys. A més, el 63,2% creu que dels 31 als 40 anys és quan les dones perden de manera important la probabilitat d'aconseguir un embaràs, en el cas dels homes la franja de perdre possibilitats per tenir fills és dels 41 als 50, segons el 33,8%. Sobre algunes situacions que es plantegen els enquestats a l'hora de tenir fills hi ha el preu de l'habitatge al nostre país, cosa que preocupa el 40,7% de les persones, el nivell de desocupació a Espanya també és una preocupació per al 35,5%. Criança El 93,1% està "molt d'acord o d'acord" que veure créixer els fills és el plaer més gran de la vida, el 80,7% coincideix que els fills suposen una càrrega econòmica per als pares i un 69,9% aquesta "molt d'acord o d'acord" en què tenir fills redueix les oportunitats de treball i progressió professional d'un dels pares. D'altra banda, un 58,3% està “molt en desacord o desacord” amb què tenir fills millora el prestigi social de la gent en societat. Oportunitats de treball i fills El 53,7% de les persones creu que tenir fills afecta més la mare quant a la reducció d'oportunitats de treball, davant d'un 0,5% que assegura que afecten més el pare. I un 15,1% afirma que els afecta tots dos per igual. En preguntar pel naixement del primer fill, el 24,3% dels enquestats assegura que sí que ha utilitzat el permís per naixement i cura de menor, davant d'un 25,4% que afirma que no l'ha fet servir. Pel que fa a la reducció de jornada laboral només un 5,6% assegura que sí que l'ha utilitzat, davant d'un 44,2% que diu que no. La dada d'excedències per cura de fills encara és menor, se situa en el 2,3%. Un 19,4% de les persones assegura que haver tingut el primer fill li ha limitat les oportunitats de promoció professional, un 15,3% afirma que ha acceptat una feina per sota de la seva formació i un 15,6% ha reduït la seva activitat laboral. Pel que fa a les dones, el percentatge augmenta i són un 29,2% les que reconeixen que se n'han limitat les oportunitats de promoció davant del 9% dels homes. Principals problemes dels nens El 30,2% creu que el principal problema és el sistema educatiu al nostre país, el 30,1% assegura que és la manca d'educació i valors (com el respecte, la responsabilitat i l'esforç) i pel 20,3% les dificultats econòmiques de les seves famílies (pobresa). Mesures del Govern per conciliar Un 47,6% dels enquestats creuen que cal flexibilitzar la jornada laboral dels treballadors amb responsabilitats familiars, un 31% afirma que cal millorar el tractament fiscal a l'IRPF de famílies amb fills i un 27,5% assegura que cal facilitar l'accés a millors vivendes per a famílies amb fills. Tasques domèstiques Pel que fa a la dedicació de les tasques domèstiques, el 23,5% de les dones dediquen entre 21 i 40 hores, en aquesta franja de temps, el percentatge d'homes baixa fins al 12,6%. Sobre la dedicació a cura d'algun membre de la família, el percentatge entre homes i dones és molt diferent, sobretot pel que fa a les hores de dedicació. El 14,5% de les dones reconeixen que dedica més de 41 hores a la setmana a aquesta tasca, mentre que la quantitat d'homes es redueix al 7,3%. El 15,5% de les dones reconeix que “fa molt més del que correspon a casa”, aquesta xifra entre els homes baixa fins a un 2,7%. A la inversa, el 3,1% de les dones afirma que “fa una mica menys dels que correspon”, en preguntar als homes la xifra augmenta fins al 15,4%. Aquestes i altres dades es troben recollides a l'enquesta sobre fecunditat, família i infància que s'ha realitzat de l'11 al 19 de setembre amb una mostra de 5.742 entrevistes.

El CIS ha fet la primera enquesta sobre fecunditat, família i infància. En aquesta enquesta s'aborden temes com ara la maternitat, la conciliació o com afecta tenir fills a la carrera professional entre altres qüestions. Al 58,9% dels enquestats que no tenen fills els hagués agradat tenir-los, mentre que a un 36,7% no. Sobre el nombre idoni de fills, el 49,8% coincideix que dos fills és ideal, un 27,4% ha assegurat que el millor són tres. En preguntar per les raons per les quals la gent no té fills, un 77,3% assegura que “per manca de mitjans econòmics”, un 44,1% “per problemes de conciliació de vida laboral i familiar” i, en tercer lloc –un 26,4%- ha dit que “per no entorpir la carrera professional”. Fecunditat Sobre l'edat ideal per tenir fills, el 50,1% afirma que per a la dona és entre els 25 i els 29 anys. A més, el 63,2% creu que dels 31 als 40 anys és quan les dones perden de manera important la probabilitat d'aconseguir un embaràs, en el cas dels homes la franja de perdre possibilitats per tenir fills és dels 41 als 50, segons el 33,8%. Sobre algunes situacions que es plantegen els enquestats a l'hora de tenir fills hi ha el preu de l'habitatge al nostre país, cosa que preocupa el 40,7% de les persones, el nivell de desocupació a Espanya també és una preocupació per al 35,5%. Criança El 93,1% està "molt d'acord o d'acord" que veure créixer els fills és el plaer més gran de la vida, el 80,7% coincideix que els fills suposen una càrrega econòmica per als pares i un 69,9% aquesta "molt d'acord o d'acord" en què tenir fills redueix les oportunitats de treball i progressió professional d'un dels pares. D'altra banda, un 58,3% està “molt en desacord o desacord” amb què tenir fills millora el prestigi social de la gent en societat. Oportunitats de treball i fills El 53,7% de les persones creu que tenir fills afecta més la mare quant a la reducció d'oportunitats de treball, davant d'un 0,5% que assegura que afecten més el pare. I un 15,1% afirma que els afecta tots dos per igual. En preguntar pel naixement del primer fill, el 24,3% dels enquestats assegura que sí que ha utilitzat el permís per naixement i cura de menor, davant d'un 25,4% que afirma que no l'ha fet servir. Pel que fa a la reducció de jornada laboral només un 5,6% assegura que sí que l'ha utilitzat, davant d'un 44,2% que diu que no. La dada d'excedències per cura de fills encara és menor, se situa en el 2,3%. Un 19,4% de les persones assegura que haver tingut el primer fill li ha limitat les oportunitats de promoció professional, un 15,3% afirma que ha acceptat una feina per sota de la seva formació i un 15,6% ha reduït la seva activitat laboral. Pel que fa a les dones, el percentatge augmenta i són un 29,2% les que reconeixen que se n'han limitat les oportunitats de promoció davant del 9% dels homes. Principals problemes dels nens El 30,2% creu que el principal problema és el sistema educatiu al nostre país, el 30,1% assegura que és la manca d'educació i valors (com el respecte, la responsabilitat i l'esforç) i pel 20,3% les dificultats econòmiques de les seves famílies (pobresa). Mesures del Govern per conciliar Un 47,6% dels enquestats creuen que cal flexibilitzar la jornada laboral dels treballadors amb responsabilitats familiars, un 31% afirma que cal millorar el tractament fiscal a l'IRPF de famílies amb fills i un 27,5% assegura que cal facilitar l'accés a millors vivendes per a famílies amb fills. Tasques domèstiques Pel que fa a la dedicació de les tasques domèstiques, el 23,5% de les dones dediquen entre 21 i 40 hores, en aquesta franja de temps, el percentatge d'homes baixa fins al 12,6%. Sobre la dedicació a cura d'algun membre de la família, el percentatge entre homes i dones és molt diferent, sobretot pel que fa a les hores de dedicació. El 14,5% de les dones reconeixen que dedica més de 41 hores a la setmana a aquesta tasca, mentre que la quantitat d'homes es redueix al 7,3%. El 15,5% de les dones reconeix que “fa molt més del que correspon a casa”, aquesta xifra entre els homes baixa fins a un 2,7%. A la inversa, el 3,1% de les dones afirma que “fa una mica menys dels que correspon”, en preguntar als homes la xifra augmenta fins al 15,4%. Aquestes i altres dades es troben recollides a l'enquesta sobre fecunditat, família i infància que s'ha realitzat de l'11 al 19 de setembre amb una mostra de 5.742 entrevistes.