Per Ordre PJC/620/2024, de 19 de juny, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió pel Centre d'Investigacions Sociològiques del Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política, es regula la concessió d'aquest Premi, que s'atorgarà com a reconeixement a l'aportació i la trajectòria acadèmica, científica i professional en el camp de la Sociologia.

Per Ordre PJC/620/2024, de 19 de juny, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió pel Centre d'Investigacions Sociològiques del Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política, es regula la concessió d'aquest Premi, que s'atorgarà com a reconeixement a l'aportació i la trajectòria acadèmica, científica i professional en el camp de la Sociologia.

El seminari 'Estructura i canvis socials a l'Espanya actual' que organitza el CIS amb la UIMP ha arribat al final després d'una setmana de ponències de diversos especialistes i acadèmics. El curs ha finalitzat amb les ponències de la professora de Sociologia, Verónica Díaz, que ha parlat sobre els joves espanyols i el seu futur, i el professor Óscar Iglesias que ha parlat sobre les velles i noves cultures a la societat espanyola. Durant aquest dijous, el seminari va estar centrat a l'Economia. El Catedràtic d´Història Econòmica, Carles Manera, ha parlat sobre l´evolució recent de l´economia espanyola a partir del COVID-19. També ens ha acompanyat el professor titular d'Economia, Pedro Casares, que ha tractat l'evolució i les perspectives de l'economia espanyola en el marc europeu. La dona també ha tingut un espai aquest seminari, la directora de Recerca del CIS, Silvia García Ramos, ha centrat la seva ponència en els estereotips de gènere a la societat espanyola. I la Catedràtica de Sociologia, Carlota Solé, ha parlat sobre la dona immigrant.

El seminari 'Estructura i canvis socials a l'Espanya actual' que organitza el CIS amb la UIMP ha arribat al final després d'una setmana de ponències de diversos especialistes i acadèmics. El curs ha finalitzat amb les ponències de la professora de Sociologia, Verónica Díaz, que ha parlat sobre els joves espanyols i el seu futur, i el professor Óscar Iglesias que ha parlat sobre les velles i noves cultures a la societat espanyola. Durant aquest dijous, el seminari va estar centrat a l'Economia. El Catedràtic d´Història Econòmica, Carles Manera, ha parlat sobre l´evolució recent de l´economia espanyola a partir del COVID-19. També ens ha acompanyat el professor titular d'Economia, Pedro Casares, que ha tractat l'evolució i les perspectives de l'economia espanyola en el marc europeu. La dona també ha tingut un espai aquest seminari, la directora de Recerca del CIS, Silvia García Ramos, ha centrat la seva ponència en els estereotips de gènere a la societat espanyola. I la Catedràtica de Sociologia, Carlota Solé, ha parlat sobre la dona immigrant.

Madrid, 28 de juny. - El Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) ha presentat l'obra De la sociedad española y otras sociedades: Libro homenaje a Amando de Miguel, coordinat per Benjamín García Sanz, Julio Iglesias de Ussel, Jesús Martínez Paricio, Benjamín Oltra i Miguel S. Valles. L'acte, celebrat el 27 de juny al Salón de Tapices del Centro de Estudios Políticos y Constitucionales (CEPC), ha tingut la presència de Félix Requena Santos (president del CIS), Benigno Pendás García (director del CEPC), Julio Iglesias de Ussel (Universidad Complutense), Miguel S.Valles (Universidad Complutense) i Amando de Miguel. Amb prop de 40 articles escrits per prestigiosos autors del món acadèmic vinculat, sobretot, a la sociologia, aquesta obra constitueix un homenatge a la figura del catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, Amando de Miguel. L'obra reflecteix la trajectòria professional de De Miguel, que ha conjugat l'activitat científica com a sociòleg i la tasca docent amb la seva activitat com a divulgador i periodista, fins a signar una producció editorial que supera el centenar d'obres. Al llarg de quatre seccions temàtiques, que transiten per l'anàlisi de la societat des del punt de vista del llenguatge, la comunicació, la demografia o l'economia, entre altres aspectes, aquesta publicació recull múltiples testimonis personals, així com contribucions acadèmiques que reflecteixen la temàtica essencial de l'obra d'Amando de Miguel.

El president del Centre d´Investigacions Sociològiques, José Félix Tezanos, ha rebut aquest matí la Medalla de l´Escola Internacional de Doctorat de la UNED, en un solemne acte acadèmic que ha tingut lloc al saló d´actes de la Facultat d´Educació de la Ciutat Universitària de Madrid. El Rector Magnífic de la UNED, Ricardo Mairal Usón, ha lliurat la medalla al president el CIS "en reconeixement a la seva tasca i dedicació a aquesta Escola", dins de l'acte de celebració del dia de l'Escola Internacional de Doctorat, en el desè aniversari. El prestigiós científic Mariano Barbacid ha estat l'encarregat de pronunciar una lliçó magistral que ha versat sobre 'Nuevas Terapias en Oncología'.         Mariano Barbacid a l'esquerra, al centre el Rector de la UNED, Ricardo Mairal i José Félix Tezanos Tezanos rep la felicitació del Rector de la Uned  

...Corresponderán a la Unidad de Apoyo las funciones siguientes: Funciones de confianza o asesoramiento especial. Asesoramiento político. Asistencia personal inmediata.

...Índice de la Obra Acceso a las primeras páginas 235 Alejandro Mantecón, Luis Garrido Sánchez, Thomas Caneva 978-84-7476-911-1 Madrid 24/11/2023 Crisis industrial y...

El CIS ha realitzat el baròmetre mensual amb les qüestions habituals com ara l'estimació de vot, els problemes que afecten els espanyols, els conflictes internacionals o la Unió Europea, entre altres qüestions. Estimació de vot i preferència de president de govern El Partit Popular aconseguiria aquest mes el 33,5% dels vots, seguit del PSOE, amb el 32,5%. En tercer lloc, se situaria VOX amb el 10,1% i SUMAR obtindria el 8,2% dels vots. Podem assoliria un 3,1%. Pedro Sánchez és el preferit com a president del Govern per al 25,3% dels espanyols, a 8,7 punts d'Alberto Núñez Feijóo, que ho és per al 16,6%. Yolanda Díaz és la favorita per al 6,5%, Santiago Abascal per al 6,4% i Isabel Díaz Ayuso per al 5,6%. Sobre els enquestats definits les distàncies augmenten: Un 38,9% dels enquestats que donen la seva opinió prefereixen Pedro Sánchez com a president del Govern, traient 13,4 punts d'avantatge a Feijóo, que prefereixen el 25,5%, amb Yolanda Diaz en tercera posició amb un 10%. Pel que fa a la valoració de líders, el president del govern Pedro Sánchez és el més ben valorat amb un 4,22, seguit d'Alberto Núñez Feijóo amb un 4,14, Yolanda Díaz amb un 4,07 i Santiago Abascal amb un 2,81. Pel que fa als ministres del Govern, la ministra de Defensa, Margarita Robles, és la més ben valorada amb un 5,06, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, és el segon més ben valorat amb un 4,73 i en tercer lloc hi ha el ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2023, Pablo Bustinduy amb un 4,66. La Unió Europea i conflictes internacionals El 81,2% de la població coincideix que les decisions que es prenen a Europa influeixen “molt o força” a la vida dels espanyols. Un 13,2% creu que hi influeixen poc i 2,9% res. A més, per al 25,7% el PSOE és el partit que defensa millor els interessos d'Espanya a la Unió Europea, seguit del Partit Popular (17,8%). Un 5,6% assegura que és VOX el partit que defensa millor els interessos del país. Sobre la guerra a Gaza, el 67% dels enquestats assegura que els preocupa “molt o força”, un 15,4% diu que “poc o res” i un 16,2% afirma estar “alguna cosa” preocupats. Pel que fa a la invasió de Rússia a Ucraïna, un 69,4% assegura que el preocupa “molt o força”, a un 15,9% “poc o res” i un 13,7% diu que està “una cosa” preocupada. El canvi climàtic preocupa “bastant o molt” el 73,9%. Situació econòmica i principals problemes Augmenten les persones que asseguren que la seva situació econòmica personal és “molt bona o bona” arribant al 63,4%, davant del 24,8% que diu que és “dolenta o molt dolenta” i un 11,1% que afirma que és regular. Els problemes que més afecten els espanyols de manera personal en aquests moments són la crisi econòmica i els d'índole econòmica (36,7%), la sanitat que puja gairebé 3 punts respecte al mes passat (18,4%), els problemes relacionats amb la qualitat de l'ocupació (16,6%) i l'atur (13,2%) Aquestes i altres dades es troben recollides al baròmetre mensual realitzat de l'1 al 4 d'abril amb 4.032 entrevistes.  

Sa Majestat el Rei va lliurar el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política al Sr. Emilio Lamo de Espinosa y Michels de Champourcin Madrid, 23 de març de 2017: Ahir dimecres, 22 de març a les 12.00 hores, al Palau Reial d’El Pardo, Sa Majestat el Rei va fer lliurament, al catedràtic de sociologia, el Sr. Emilio Lamo de Espinosa, del Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2016 en reconeixement a una trajectòria d’excel•lència professional i acadèmica. A l’acte van assistir la vicepresidenta del Govern i ministra de la Presidència, Soraya Sáenz de Santamaría, i el president del CIS, Cristóbal Torres Albero. El jurat ha estat compost en aquesta edició per l’expresident del CIS, Félix Requena; el catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, Joaquín Arango Vila-Belda; el catedràtic de sociologia de la Universitat Pública de Navarra, Josetxo Beriaín Razquin; la catedràtica de sociologia de la Universitat de La Laguna, Teresa González de la Fe; la catedràtica de ciència política de la Universitat Nacional d’Educació a Distància, Carmen González Enríquez; el catedràtic de ciència política i de l’Administració de la Universitat de València, Pablo Oñate Rubalcaba; i el catedràtic de sociologia de la Universitat Autònoma de Madrid, Cristóbal Torres Albero. Biografía : Emilio Lamo de Espinosa

Sa Majestat el Rei va lliurar el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política al Sr. Emilio Lamo de Espinosa y Michels de Champourcin Madrid, 23 de març de 2017: Ahir dimecres, 22 de març a les 12.00 hores, al Palau Reial d’El Pardo, Sa Majestat el Rei va fer lliurament, al catedràtic de sociologia, el Sr. Emilio Lamo de Espinosa, del Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2016 en reconeixement a una trajectòria d’excel•lència professional i acadèmica. A l’acte van assistir la vicepresidenta del Govern i ministra de la Presidència, Soraya Sáenz de Santamaría, i el president del CIS, Cristóbal Torres Albero. El jurat ha estat compost en aquesta edició per l’expresident del CIS, Félix Requena; el catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, Joaquín Arango Vila-Belda; el catedràtic de sociologia de la Universitat Pública de Navarra, Josetxo Beriaín Razquin; la catedràtica de sociologia de la Universitat de La Laguna, Teresa González de la Fe; la catedràtica de ciència política de la Universitat Nacional d’Educació a Distància, Carmen González Enríquez; el catedràtic de ciència política i de l’Administració de la Universitat de València, Pablo Oñate Rubalcaba; i el catedràtic de sociologia de la Universitat Autònoma de Madrid, Cristóbal Torres Albero. Biografía : Emilio Lamo de Espinosa

Sa Majestat el Rei va lliurar el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política al Sr. Emilio Lamo de Espinosa y Michels de Champourcin Madrid, 23 de març de 2017: Ahir dimecres, 22 de març a les 12.00 hores, al Palau Reial d’El Pardo, Sa Majestat el Rei va fer lliurament, al catedràtic de sociologia, el Sr. Emilio Lamo de Espinosa, del Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2016 en reconeixement a una trajectòria d’excel•lència professional i acadèmica. A l’acte van assistir la vicepresidenta del Govern i ministra de la Presidència, Soraya Sáenz de Santamaría, i el president del CIS, Cristóbal Torres Albero. El jurat ha estat compost en aquesta edició per l’expresident del CIS, Félix Requena; el catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, Joaquín Arango Vila-Belda; el catedràtic de sociologia de la Universitat Pública de Navarra, Josetxo Beriaín Razquin; la catedràtica de sociologia de la Universitat de La Laguna, Teresa González de la Fe; la catedràtica de ciència política de la Universitat Nacional d’Educació a Distància, Carmen González Enríquez; el catedràtic de ciència política i de l’Administració de la Universitat de València, Pablo Oñate Rubalcaba; i el catedràtic de sociologia de la Universitat Autònoma de Madrid, Cristóbal Torres Albero. Biografía : Emilio Lamo de Espinosa

PSOE (31,2%) i PP (31,4%) registren un "empat tècnic" Sumar se situa com a tercera força política amb un 16,4% de vot, seguida de VOX, amb un 10,6% Un 33% dels enquestats que donen la seva opinió prefereixen Pedro Sánchez com a president del Govern. A Feijóo el prefereixen el 30,9% ia Yolanda Díaz un 20% Per a l'enquesta preelectoral s'han fet 29.201 entrevistes entre el 8 i el 27 de juny Madrid, 5 de juliol de 2023. L'estudi preelectoral del Centre d'Investigacions Sociològiques de cara a les properes eleccions generals del 23 de juliol, recull un avantatge de dues dècimes del Partit Popular sobre el PSOE en l'estimació de vot, fet que suposa pràcticament un empat tècnic entre les dues principals forces polítiques. SUMAR se situa com a tercera força amb un 16,4% dels vots, mentres que VOX ocupa la quarta plaça amb un 10,6%. El PSOE és considerat com el partit més proper a les seves idees per un 30% dels enquestats que donen la seva opinió, seguit pel PP amb un 26,7%. Un 33% dels enquestats que donen la seva opinió prefereixen Pedro Sánchez com a president del Govern. A Feijóo el prefereixen el 30,9% ia Yolanda Díaz un 20%. Pedro Sánchez, amb un 4,68 de mitjana, supera en valoració Alberto Núñez Feijóo que arriba a un 4,30, sent la valoració de Yolanda Díaz d'un 4,70. Augmenta fins a un 69,95 el nombre d'espanyols que qualifica la seva situació econòmica personal com a “molt bona o bona”. Un 13,4% dels electors ha sol·licitat o pensa sol·licitar el vot per correu . El 12,3% dels electors decideixen a quin partit polític o coalició votar , o bé durant la jornada de reflexió (6,4%) o bé el mateix dia de les eleccions (5,9%). Un 13,8% dubta entre diversos partits o coalicions al?hora de votar. Les dades d'aquesta enquesta realitzada entre el 8 i el 27 de juny, amb una mostra de 29.201 entrevistes, estan a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El CIS ha fet una enquesta sobre ideologia i polarització. Les persones es poden definir de moltes maneres, i així el 94,5% dels enquestats assegura que amb allò que més s'identifica és amb les persones del mateix gènere; el 91,8%, amb les de la seva orientació sexual; el 88,5%, amb les del seu origen cultural; i el 84,7%, amb la classe social. El 63,3% dels enquestats està "molt o bastant" d'acord amb què tenir èxit a la vida depèn més de l'esforç personal que de la família on ha nascut, el 59,5% està "molt o bastant d'acord" amb l'afirmació que cal abaixar els impostos, i així hi haurà més diners per invertir i consumir, i hi ha un 57,4% que hi ha gas amb més públics, encara que això signifiqui pagar més impostos. Impostos El 58,8% està d'acord que els impostos són necessaris perquè l'Estat pugui prestar serveis públics, el 23,4% creu que els impostos són una cosa que l'Estat ens obliga a pagar sense saber gaire bé a canvi de què, i el 16,4% afirma que els impostos són un mitjà per redistribuir millor la riquesa a la societat. Desigualtats a Espanya Un 46,8% diu que Espanya és un país on hi ha grans desigualtats en general, un 45,6% afirma que a Espanya hi ha algunes desigualtats importants en alguns aspectes, però en altres no i un 6,6% diu que hi ha poques desigualtats socials. Feminisme i protecció del medi ambient El 63,9% està molt d'acord o d'acord amb què el moviment feminista és necessari per aconseguir la igualtat entre homes i dones, el 59% està molt d'acord o d'acord amb què s'ha de donar prioritat a la protecció del medi ambient, fins i tot si això provoca un menor creixement econòmic i pèrdua de llocs de treball. Responsabilitat de l'Estat El 66,6% creu que l'Estat ha de ser responsable del benestar de tothom, el 17,4% assegura que els ciutadans han de ser responsables del benestar i el 13,7% manifesta que l'Estat només ha de ser responsable del benestar dels ciutadans més desafavorits. Organització territorial i identitats El 26,3% aposta per la fórmula actual: un Estat amb comunitats autònomes; el 23,8% creu que el millor seria un Estat on les comunitats autònomes tinguin menor autonomia que actualment, un 18,5% afirma que el millor seria un Estat on les comunitats autònomes tinguin més autonomia que actualment i un 15,1% vol un Estat amb un únic Govern central sense autonomies. Un 51,9% assegura que se sent tan espanyol com de la seva comunitat autònoma, un 14,7% diu que se sent únicament espanyol, un 13,5% més de comunitat que espanyol i un 10,2% més espanyol. I el 63,6% dels enquestats afirmen que allò que més influeix en les seves opinions polítiques és “la seva pròpia experiència i criteri”, a més un 10% reconeix que “la formació acadèmica rebuda” a l'escola ia la universitat també hi ha influït. Polarització Els enquestats es mostren força tolerants al fet de tenir veïns o companys d'altres ideologies El 74,2% assegura que no incomoda tenir veïns de diferent ideologia a la seva; un 73,3% afirma que tampoc no li importa la ideologia dels seus companys de treball o estudis; i el 63,9% l'incomoda poc o gens que la ideologia de la parella dels fills sigui diferent de la seva. Les dades recollides a l'enquesta sobre cultura i estils de vida s'han fet de l'11 al 21 d'octubre amb una mostra de 3.928 entrevistes. Està a disposició de tots els mitjans a la web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es).

Los especialistas en redactar cuestionarios de encuesta cuentan con distintos métodos de prueba y evaluación de las preguntas y cuestionarios que realizan. Sin embargo, diferentes estudios han apuntado que los distintos métodos de evaluación conducen a conclusiones divergentes sobre una misma pregunta/cuestionario. El seminario que impartirá el professor Presser se centrará en analizar en detalle cinco métodos distintos de prueba y evaluación de cuestionarios: Question Understanding AID (QUAID), Survey Quality Predictor (SQP), evaluación de expertos, la revisión sistemática siguiendo un esquema común (forms appraisal), y las entrevistas cognitivas. Presentará los resultados de un estudio en curso, realizado en colaboración con Aaron Maitland, cuyo objetivo es comparar la medida en que diferentes métodos de evaluación de cuestionarios permiten anticipar problemas que ocurren durante la fase de trabajo de campo y administración de los mismos. Entre ellos cabe destacar los fallos en la recogida de datos y la información “perdida” (missing data), la no respuesta, así como el tiempo invertido por las personas entrevistadas en contestar a las preguntas (response latency). También se detecta este tipo de problemas en la redacción de las preguntas a través de la codificación del comportamiento y reacciones de las personas entrevistadas ante las preguntas que se le están realizando. Sobre el ponente: Stanley Presser es Distinguished professor en la Universidad de Maryland (USA), donde entre 1998 y 2000 dirigió el Maryland Survey Research Center. Sus temas de investigación se centran en el diseño de cuestionarios, los métodos de evaluación de preguntas y cuestionarios, así como en el análisis de la no respuesta. Es autor de un extenso volumen de monografías y artículos en revistas especializadas entre las que podemos destacar sus libros “Questions and Answers in Attitude Surveys” (con Howard Schuman), “Survey Questions” (con Jean Converse), y “Survey Research Methods” (con Eleanor Singer). Ha sido editor de la revista Public Opinion Quarterly y presidente de la American Association for Public Opinion Research. Si desea realizar la inscripcion pulse aqui

Los especialistas en redactar cuestionarios de encuesta cuentan con distintos métodos de prueba y evaluación de las preguntas y cuestionarios que realizan. Sin embargo, diferentes estudios han apuntado que los distintos métodos de evaluación conducen a conclusiones divergentes sobre una misma pregunta/cuestionario. El seminario que impartirá el professor Presser se centrará en analizar en detalle cinco métodos distintos de prueba y evaluación de cuestionarios: Question Understanding AID (QUAID), Survey Quality Predictor (SQP), evaluación de expertos, la revisión sistemática siguiendo un esquema común (forms appraisal), y las entrevistas cognitivas. Presentará los resultados de un estudio en curso, realizado en colaboración con Aaron Maitland, cuyo objetivo es comparar la medida en que diferentes métodos de evaluación de cuestionarios permiten anticipar problemas que ocurren durante la fase de trabajo de campo y administración de los mismos. Entre ellos cabe destacar los fallos en la recogida de datos y la información “perdida” (missing data), la no respuesta, así como el tiempo invertido por las personas entrevistadas en contestar a las preguntas (response latency). También se detecta este tipo de problemas en la redacción de las preguntas a través de la codificación del comportamiento y reacciones de las personas entrevistadas ante las preguntas que se le están realizando. Sobre el ponente: Stanley Presser es Distinguished professor en la Universidad de Maryland (USA), donde entre 1998 y 2000 dirigió el Maryland Survey Research Center. Sus temas de investigación se centran en el diseño de cuestionarios, los métodos de evaluación de preguntas y cuestionarios, así como en el análisis de la no respuesta. Es autor de un extenso volumen de monografías y artículos en revistas especializadas entre las que podemos destacar sus libros “Questions and Answers in Attitude Surveys” (con Howard Schuman), “Survey Questions” (con Jean Converse), y “Survey Research Methods” (con Eleanor Singer). Ha sido editor de la revista Public Opinion Quarterly y presidente de la American Association for Public Opinion Research. Si desea realizar la inscripcion pulse aqui

Gairebé el 70% dels espanyols mostra molt d'interès per la ciència i la tecnologia. Segons l'enquesta sobre ciència i tecnologia que ha realitzat el CIS, els temes sobre energies no contaminants i biotecnologia és el que més interessa als ciutadans. Sobre els perills que poden arribar a comportar els avenços tecnològics, un 50,3% creu que la intel·ligència artificial podria ser un problema. Madrid, 1 de juny de 2023 . El Centre d'Investigacions Sociològiques ha fet una enquesta sobre la percepció que tenen els espanyols de la ciència i la tecnologia. El 68,9% dels enquestats assegura que està "molt interessat" o "força interessat" en aquests temes. I, concretament, el que més interessa als enquestats són els temes relacionats amb les energies no contaminants , un 79,5% assegura que estan "molt interessats" o "bastant interessats" en aquest tema, i en segon lloc hi ha la biotecnologia , ja que el 55,4% assegura que els genera molt d'interès. A més, a un 86,5% dels espanyols els sembla molt interessant o força interessant "entendre el món, com funciona i els perquès de les coses" ia un 84,4% "llegir les notícies sobre nous descobriments científics". En preguntar als enquestats per què creuen que és útil tenir coneixements sobre ciència i tecnologia asseguren -en primer lloc- que "per tenir cura de la salut i prevenir malalties a la nostra vida quotidiana", i "per tenir cura del medi ambient" en segon lloc. Sobre la ciència, els ciutadans creuen que la major utilitat que aporta és per “obtenir coneixements” segons el 92,9% i en segon lloc per “resoldre problemes” (79,3%). Pel que fa als perills que poden arribar a comportar els avenços tecnològics, un 50,3% creu que la intel·ligència artificial pot esdevenir un problema i un 46,8% l'energia nuclear. Tot i això, el 95,2% dels ciutadans creuen que, pensant en els propers 20 anys, el desenvolupament de la ciència i la tecnologia portarà "molts o força beneficis". I, finalment, en preguntar als enquestats sobre si estarien a favor o en contra que el Govern del país hagués de retallar la despesa pública en ciència i tecnologia, un 91,3% s'ha posicionat contra aquesta mesura. Les dades d'aquesta enquesta realitzada entre el 8 i l'11 de maig, amb una mostra de 2.924 entrevistes, són a disposició de tots els mitjans i les persones interessades al web del Centre d'Investigacions Sociològiques (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

Sa Majestat el Rei lliura el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política a Víctor Pérez Díaz Madrid, 9 de març 2015: Avui dilluns, 9 de març a les 12.00 hores, al Palau de la Zarzuela, Sa Majestat el Rei ha fet lliurament, al professor Víctor Pérez Díaz, del Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2014 en reconeixement a una trajectòria d'excel·lència professional i acadèmica. A l'acte han assistit la vicepresidenta del Govern i ministra de la Presidència, Soraya Sáenz de Santamaría, i el president del CIS, Félix Requena Santos. Víctor Pérez Díaz és doctor en sociologia per la Universitat Harvard i doctor en dret i en ciències polítiques per la Universidad Complutense de Madrid. Víctor Pérez-Díaz (Madrid, 1938) és catedràtic de sociologia de la Universidad Complutense de Madrid des de 1980. Al llarg dels últims 50 anys, Pérez-Díaz ha reunit mèrits acadèmics i professionals en les disciplines de la sociologia, la ciència política i l'economia que l'acrediten com una de les grans figures espanyoles de les ciències socials contemporànies. El jurat l'han compost el president del CIS, Félix Requena Santos; l'europarlamentària i expresidenta del CIS, Pilar del Castillo; el catedràtic de la Universitat Nacional d'Educació a Distància, Luis J. Garrido Medina; la catedràtica de la Universitat Nacional d'Educació a Distància, Carmen González Enríquez; el catedràtic de la Universitat del País Basc, Francisco J. Llera Ramo; el catedràtic de la Universidad Autónoma de Madrid, José Juan Toharia Cortés; i el catedràtic de la Universidad Autónoma de Madrid, Cristóbal Torres Albero. Fotos: © Casa de S. M. el Rei

Sa Majestat el Rei lliura el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política a Víctor Pérez Díaz Madrid, 9 de març 2015: Avui dilluns, 9 de març a les 12.00 hores, al Palau de la Zarzuela, Sa Majestat el Rei ha fet lliurament, al professor Víctor Pérez Díaz, del Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2014 en reconeixement a una trajectòria d'excel·lència professional i acadèmica. A l'acte han assistit la vicepresidenta del Govern i ministra de la Presidència, Soraya Sáenz de Santamaría, i el president del CIS, Félix Requena Santos. Víctor Pérez Díaz és doctor en sociologia per la Universitat Harvard i doctor en dret i en ciències polítiques per la Universidad Complutense de Madrid. Víctor Pérez-Díaz (Madrid, 1938) és catedràtic de sociologia de la Universidad Complutense de Madrid des de 1980. Al llarg dels últims 50 anys, Pérez-Díaz ha reunit mèrits acadèmics i professionals en les disciplines de la sociologia, la ciència política i l'economia que l'acrediten com una de les grans figures espanyoles de les ciències socials contemporànies. El jurat l'han compost el president del CIS, Félix Requena Santos; l'europarlamentària i expresidenta del CIS, Pilar del Castillo; el catedràtic de la Universitat Nacional d'Educació a Distància, Luis J. Garrido Medina; la catedràtica de la Universitat Nacional d'Educació a Distància, Carmen González Enríquez; el catedràtic de la Universitat del País Basc, Francisco J. Llera Ramo; el catedràtic de la Universidad Autónoma de Madrid, José Juan Toharia Cortés; i el catedràtic de la Universidad Autónoma de Madrid, Cristóbal Torres Albero. Fotos: © Casa de S. M. el Rei