- 20 DE FEBR. 2026
...Nota de Prensa Si PORTADA BAROMETRO DE FEBRERO.png L'enquesta preelectoral del CIS sobre les eleccions autonòmiques de Castella i Lleó indica que el PP és el partit amb més...
Competències atribuïdes al CIS d'acord amb l'article 3 de la Llei i del Reial decret de desplegament
Estructura orgànica establerta pel Reial decret del CIS per a l'exercici de les seues competències i persones titulars de les diferents unitats
Conjunt de normes que regulen el funcionament i estructura del CIS
Relació cronològica dels presidents i presidentes de l'Institut d'Opinió Pública (IOP) i el CIS des de la seva fundació el 1963
Guardó nacional concedit pel CIS a l'àmbit de la Sociologia i la Ciència Política a una trajectòria acadèmica
L'activitat principal del CIS per al coneixement científic de la societat espanyola són els estudis
Informació sobre com es realitzen les enquestes al CIS
Principals metodologies utilitzades al CIS per a l’elaboració d’enquestes i estudis
Resultats provisionals de les enquestes elaborades pel CIS
Conjunt complet d’estudis realitzats per la institució, amb les preguntes, sèries i documentació associada a aquests.
Extracció integrada de les microdades d'un conjunt de variables per a estudis del CIS
Atenció al públic. Peticions d'informació i elaboracions a mida
Enquesta comparada sobre les característiques de la ciutadania a Espanya
Normes i Requisits Legals per accedir i utilitzar les dades del CIS
Accés a tota la informació en matèria de Publicacions que realitza el CIS
Venda presencial i on-line dels llibres publicats per la unitat editorial
Difusió de les investigacions més rellevants que es realitzen a l'àmbit de les ciències socials
Publicació periòdica científica quadrimestral en obert. Revista Espanyola de Recerques Sociològiques. Enviament de manuscrits
Recull de les principals dades obtingudes a través dels baròmetres d'opinió realitzats al llarg d'un any per aquesta institució
Publicacions com ara la Revista Espanyola de l'Opinió Pública (1965-1977) i divulgació d'estudis de l'opinió pública
Accés als principals continguts de transparència i bon govern del CIS
Beques de formació per a postgraduats que vulguin formar part de l’activitat científica del CIS
Subvencions per impulsar l’explotació del Banc de Dades i la finalització de tesis doctorals
Cursos de formació en investigació social aplicada i anàlisi de dades per a postgraduats i ajuts de matrícula
Cursos d’estiu ofertats pel CIS
Accés als principals continguts de transparència i bon govern del CIS
Convocatòries d'ocupació pública gestionades des del CIS
Accés a la Seu Electrònica del Ministeri
Accés a la informació en matèria de protecció de dades del CIS
Procediment del ‘Pla de Dipòsit Inicial de projectes de R+D amb enquestes socials’
Canal per reportar infraccions en l’àmbit de les actuacions dels òrgans del Centre d’Investigacions Sociològiques
Últimes notícies i comunicacions del CIS
Galeria Multimèdia dels Esdeveniments del CIS
Sol·licitud d'informació al Gabinet de Premsa
...Nota de Prensa Si PORTADA BAROMETRO DE FEBRERO.png L'enquesta preelectoral del CIS sobre les eleccions autonòmiques de Castella i Lleó indica que el PP és el partit amb més...
...Grado en que el presidente del Gobierno (José Luis Rodríguez Zapatero) ha transmitido a la sociedad en el debate sobre el estado de la nación: confianza en el futuro...
L'enquesta preelectoral del CIS sobre les eleccions autonòmiques de Castella i Lleó indica que el PP és el partit amb més estimació de vot, amb un 33,4%, seguit pel PSOE amb un 32,3%. VOX assoliria un 16,1%, UPL es quedaria en un 4,9%, IU-Moviment SUMAR-VQ un 5,1% i Podem estaria al 3,1%. Pel que fa al repartiment d'escons, el PP es mouria en una forquilla entre 28 i 38 escons, el PSOE entre 26 i 35, VOX estaria entre els 11 i els 19 escons, UPL podria aconseguir entre 2 i 4 escons, IU-Movimiento SUMAR-VQ de 0 a 4, JA podrien aconseguir un escó cadascun. Situació a Castella i Lleó El 43,6% dels castellanolleonesos assenyala que la situació actual a Castella i Lleó és “dolenta o molt dolenta”, un 42,8% assegura que és “molt bona o bona” i un 12,5% pensa que és “regular”. Pel que fa a 4 anys, un 46,6% pensa que la situació general de Castella i Lleó és igual, un 37,4% assegura que és “pitjor o molt pitjor” i un 14% opina que és “molt millor o millor”. Principals problemes El 17,6% pensa que “l'Espanya buidada, la despoblació” és el principal problema de la comunitat –molt per davant de la sanitat– que l'esmenten com a segon problema (12,9%), i l'atur que es troba en tercera posició amb un 8,9%. Un 37,5% qualifica la gestió del govern de Castella i Lleó com a “regular”, un 36,8% de “dolenta o molt dolenta”, i un 24,8% com “molt bona o bona”, Interès per les properes eleccions Un 50% dels enquestats assegura que està seguint les notícies i temes relacionats amb les eleccions a Castella i Lleó amb “poc o cap interès”, mentre que un 47,3% afirma que amb “molt o força interès” El 61% afirma que a l'hora de votar a les properes eleccions autonòmiques el més important seran els temes propis de Castella i Lleó, mentre que el 29,5% assegura que el que més li importa són els temes generals d'Espanya. Un 7,7% diu que el preocupen tots dos per igual. Raons o motius a l'hora de votar Sobre la principal raó o motiu que anima o influeix a l'hora de votar en aquestes eleccions, el 38,6% dels castellanolleonesos indica que “les idees i propostes del partit”, un 34,4% assegura que “la situació econòmica i social”, i un 23,1% votarà per “perquè és el partit que està més capacitat per gestionar la comunitat autònoma. Preferències a president Pel que fa a qui prefereixen que sigui president de la comunitat, Fernández Mañueco és el favorit per al 38,3% dels enquestats que esmenten algun candidat, seguit de Carlos Martínez (30,2%) i en tercer lloc Carlos Pollán amb un 13,7%. Qui creu que guanyarà les eleccions i qui li agradaria Un 79% dels enquestats creuen que el PP guanyarà aquestes eleccions. Pel que fa a qui li agradaria que guanyés, un 29,1% diu que el PP, un 28,8% que el PSOE, un 13,5% Vox i un 4,4% IU-MS-VQ. Fidelitat electoral escassa Un 49,1% dels enquestats afirma que voten per un partit o un altre, o no voten segons el que més els convenci en aquell moment. Un 24,1% voten sempre pel mateix partit, i un 22%, generalment solen votar pel mateix partit. Gestió del govern El 55,4% dels enquestats decideix el partit o coalició per la qual votarà molt abans de l'inici de la campanya electoral. Un 18,6% ho decideix durant la darrera setmana de la campanya. Un 9% al començament de la campanya electoral. Un 7,5% el mateix dia de les eleccions. I un 6,1% durant la jornada de reflexió, la vigília de les eleccions. L'enquesta preelectoral de Castella i Lleó s'ha fet del 6 al 13 de febrer amb una mostra total de 8.039 entrevistes. Les dades al complet estan a disposició de tots els interessats a la web del CIS.
Durant la presentació del llibre que ha editat el CIS, Juan Díez Nicolás, Francisco José Llera Ramo, Pilar Antolínez Merchán i Mayra Martínez Avidad, coautors de l'obra. Aquest llibre 'La globalització dels valors al món ia Espanya' pertany a la col·lecció Monografies i es pot trobar a la nostra llibreria a la venda. Aquest llibre ofereix l'anàlisi més àmplia en llengua castellana de les investigacions sobre valors (EVS i WVS) durant quaranta anys (1981-2022) en set onades, a 117 països, amb un total de més de 650 000 entrevistes personals, representant més del 85 % de la població mundial, per comparar les actituds respecte als valors. És una anàlisi comparada, que s'ofereix per a quatre nivells d'anàlisi: 7 onades, 10 regions geoculturals en què s'han agrupat els països, 10 països seleccionats i, per descomptat, Espanya, a la qual es dediquen tres capítols. Les anàlisis són descriptives i explicatives, pretenen conèixer les variables que expliquen millor les diferències entre les diferents unitats d'anàlisi, i s'han utilitzat molt diverses variables explicatives, com les socioeconòmiques clàssiques agrupades en l'índex de posició social, l'índex de materialisme-posmaterialisme, la generació, l'exposició a mitjans de comunicació tradicionals i les noves xarxes socials, la ideologia, i moltes altres. El marc teòric utilitzat ha inclòs principalment la teoria d'Inglehart sobre el canvi de valors a les societats industrials i postindustrials, la de Galtung sobre la difusió d'actituds i valors des del centre cap a la perifèria, i d'altres esmentades en una bibliografia molt àmplia de ciències socials. Una aportació nova és la construcció d'un Índex de Valors Tradicionals-Moderns basat en les onze qualitats o valors per les quals s'ha preguntat si s'haurien d'ensenyar als nens, i que és alternatiu al construït per Inglehart, amb què mostra una correlació robusta. Els autors formen part del grup de recerca INCISO i el Centre d'Investigacions sobre Valors, tots dos de la UCJC.
...Un 65,9% diu que allò que més importància dóna a l'hora de votar és el partit polític, un 22,3% assegura que al candidat, un 6% indica que a totes dues coses i només un 2%...
...internet, ja que un 44,3% indica que utilitza els diaris digitals per informar-se diàriament.
...D'aquest grup, el 94,5% indica que el principal impacte es produeix en la pujada del preu dels carburants (gasolina i dièsel), el 92,5% en l'encariment de la cistella de la...
L'enquesta preelectoral del CIS sobre les eleccions autonòmiques d'Aragó indica que el PP és el partit amb més probabilitat de vot, amb un 35,3%, el PSOE obtindria un 26,7%, VOX aconseguiria un 15,1%, CHA un 6,9%, IU-Moviment SUMAR trauria un 5%, 2,2%. Quant al repartiment d'escons, el PP es mouria en una forquilla entre 25 i 29 escons, el PSOE entre 17 i 23, VOX estaria entre els 10 i els 13 escons, CHA podria aconseguir entre 3 i 5 escons, IU-Moviment Sumar d'1 a 3, Podem- 2 escons. Situació a Aragó El 62,9% dels aragonesos assenyala que la situació actual a Aragó és “molt bona o bona”, un 26,7% assegura que és “dolenta o molt dolenta” i un 9,5% pensa que és “regular”. Pel que fa a dos anys i mig, un 36,9% pensa que la situació general d'Aragó és igual, un 31,1% assegura que és “pitjor o molt pitjor” i un 30,3% diu que és “millor o molt millor”. Principals problemes El 22,1% pensa que l'habitatge és el principal problema dels aragonesos -molt per davant de la sanitat- que l'esmenten com a segon problema (13,8%), i l'Espanya buidada o la despoblació que es troba en tercera posició amb un 9,1%. Gestió del govern aragonès Un 39,5% qualifica la gestió del govern d'Aragó com a “molt bona o bona”, un 36,7% de “regular”, i un 22,5% de “dolenta o molt dolenta”. Interès per les properes eleccions Un 48,2% dels enquestats assegura que està seguint les notícies i temes relacionats amb les eleccions aragoneses amb “molt o força interès”, mentre que un 49,8% afirma que amb “poc o cap interès”. El 63,6% afirma que a l'hora de votar a les properes eleccions autonòmiques el més important seran els temes propis d'Aragó, mentre que el 26,5% assegura que el que més li importa són els temes generals d'Espanya. Un 8,5% diu que el preocupen tots dos per igual. Raons o motius a l'hora de votar Sobre la raó principal o motiu que anima o influeix a l'hora de votar en aquestes eleccions, el 45,3% dels aragonesos indica que “les idees i propostes del partit”, un 28,7% que “ha realitzat una bona gestió en el passat”, i un 23,3% votarà per “intentar evitar que puguin guanyar partits o candidats/es de dreta. Partit polític pel qual sent més simpatia El 25,2% dels enquestats que donen la seva opinió assenyalen que el partit polític pel qual senten més simpatia és el PSOE, seguit del PP amb el 25%, el CHA amb el 9,2% i el VOX en quarta posició amb el 9%. Qui creu que guanyarà les eleccions i qui li agradaria Un 74,9% dels enquestats creuen que el PP guanyarà aquestes eleccions. Pel que fa a qui li agradaria que guanyés, un 32,2% diu que el PP, un 25,4% que el PSOE, un 12,2% Vox i un 5,9% el CHA. Fidelitat electoral escassa Un 54,1% dels aragonesos afirma que voten per un partit o un altre, o no voten segons el que més els convenci en aquell moment. Un 22,1% voten sempre pel mateix partit, i un 19,8%, generalment solen votar pel mateix partit. Moment de la decisió de vot El 53,3% dels enquestats decideix el partit o coalició per la qual votarà molt abans de l'inici de la campanya electoral. Un 18,3% ho decideix durant la darrera setmana de la campanya. Un 13,5% al començament de la campanya electoral. Un 6,5% el mateix dia de les eleccions. I un 6% durant la jornada de reflexió, la vigília de les eleccions. L?enquesta preelectoral d?Aragó s?ha realitzat del 12 al 15 de gener amb una mostra total de 3.313 entrevistes. Les dades al complet estan a disposició de tots els interessats a la web del CIS.
...Els temps d'espera varien significativament: un 54,9% de les ecografies i un 55,5% dels TAC es van fer en menys d'un mes des de la seva indicació, mentre que el percentatge...
El Ministeri d'Igualtat , a través de la Delegació de Govern contra la Violència de Gèner (DGVG) i el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) han presentat aquest matí l'estudi Percepció de la Prostitució. La directora general de Coordinació i Investigació del CIS, Silvia García Ramos ha agraït al Ministeri la iniciativa i la confiança dipositada al Centre d'Investigacions Sociològiques, destacant que “al cap ia la fi la raó i objectiu fundacional del CIS, sempre ha estat col·laborar amb la resta de les administracions per poder estudiar l'opinió pública de la societat pública i aportar dades de qualitat que millorin en la una bona informació es poden prendre bones decisions”. García Ramos ha destacat que l'enquesta suposa un esforç pioner i una fita fonamental ja que és la primera vegada que CIS realitza un monogràfic, dedicant tot un qüestionari a preguntar per la percepció social que la ciutadania espanyola té sobre la prostitució i la pornografia , cosa que ha permès aprofundir en el tema i posar-lo a analitzar des de múltiples arestes. Si bé no és la primera vegada que el CIS pregunta sobre aquest tema, tal com ha desvetllat: “ Va ser fa 40 anys , el 1986, en un estudi sobre la imatge del servei militar, en què es preguntava a homes joves d'entre 16 i 24 anys sobre la justificació o no de la prostitució , entre molts altres temes com el consum de drogues, el seu. legitimitat d'aquesta pràctica en altres estudis com ara el de salut sexual del 2008”. La directora general de Coordinació i Investigació ha descrit l'envergadura metodològica emprada, basada en el sistema CATI, amb entrevistes telefòniques i números de telèfon elegits completament a l'atzar, tal com es fa a tots els estudis del CIS. S'ha dissenyat amb una mida de mostra de 10.019 entrevistes , dirigides a població resident a Espanya de 16 anys o més, amb quotes de sexe, edat, mida de municipi i comunitat o ciutats autònoma de residència. “No hem deixat de banda els joves”, va afegir. "No volíem oblidar-los perquè la seva opinió també és transcendental en un tema com aquest, però també comptar amb una mostra suficient que permeti que els resultats reflecteixin la situació del país en el moment en què es duu a terme, i tingui representació nacional, per comunitat i ciutat autònoma" Precisament l'amplitud de la mostra ha permès "generar dues submostres, una d'homes i una altra de dones amb les corresponents ponderacions. Això ens permet anar molt més enllà del simple encreuament per sexe en les preguntes, per conèixer de manera diferenciada les opinions d'homes i dones segons les seves diferents condicions sociodemogràfiques, és a dir, podrem saber, per exemple, què pensen els seus municipis; dones segons la classe social, el record de vot, etc. Això és una clau essencial de l'estudi, perquè introdueix una important perspectiva de gènere en un tema com la percepció de la prostitució, ampliant considerablement el coneixement sobre aquesta matèria”. I finalment, ha volgut recordar el paper fonamental de la ciutadania que accedeix a contestar les enquestes del CIS “ agraïm als ciutadans que han dedicat una estoneta del seu temps a contestar aquesta enquesta , i que contesten totes les enquestes que realitza el CIS cada dia. contribueixen que els poders públics puguin tenir informació per generar polítiques, que la comunitat científica continuï investigant, i que la societat i els mitjans de comunicació puguin conèixer quines són les grans tendències socials del nostre temps”. El reconeixement es va fer extensiu a l'equip d'enquestadors "per la seva tasca diària i també el de totes les tècniques que han treballat mà a mà amb nosaltres perquè aquesta enquesta hagi estat possible i per descomptat al personal del CIS, en concret a la tècnica encarregada d'estudi. És gràcies a la seva feina i professionalitat i podem seguir comptant amb un dels millors instituts d'opinió publica que existeixen actualment". La ministra d'Igualtat, Ana Redondo, ha començat la seva intervenció assegurant que la prostitució "no és una feina ni una activitat econòmica més, ja que està travessada per la pobresa, la coerció i la vulnerabilitat" I que gràcies a aquest estudi del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) se sent el missatge ciutadà: “ Es tracta de ciència, sociologia i demoscòpia, i suposa un aval per a tota aquesta estructura legislativa i administrativa que estem impulsant ”.
El Ministeri d'Igualtat , a través de la Delegació de Govern contra la Violència de Gèner (DGVG) i el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) han presentat aquest matí l'estudi Percepció de la Prostitució. La directora general de Coordinació i Investigació del CIS, Silvia García Ramos ha agraït al Ministeri la iniciativa i la confiança dipositada al Centre d'Investigacions Sociològiques, destacant que “al cap ia la fi la raó i objectiu fundacional del CIS, sempre ha estat col·laborar amb la resta de les administracions per poder estudiar l'opinió pública de la societat pública i aportar dades de qualitat que millorin en la una bona informació es poden prendre bones decisions”. García Ramos ha destacat que l'enquesta suposa un esforç pioner i una fita fonamental ja que és la primera vegada que CIS realitza un monogràfic, dedicant tot un qüestionari a preguntar per la percepció social que la ciutadania espanyola té sobre la prostitució i la pornografia , cosa que ha permès aprofundir en el tema i posar-lo a analitzar des de múltiples arestes. Si bé no és la primera vegada que el CIS pregunta sobre aquest tema, tal com ha desvetllat: “ Va ser fa 40 anys , el 1986, en un estudi sobre la imatge del servei militar, en què es preguntava a homes joves d'entre 16 i 24 anys sobre la justificació o no de la prostitució , entre molts altres temes com el consum de drogues, el seu. legitimitat d'aquesta pràctica en altres estudis com ara el de salut sexual del 2008”. La directora general de Coordinació i Investigació ha descrit l'envergadura metodològica emprada, basada en el sistema CATI, amb entrevistes telefòniques i números de telèfon elegits completament a l'atzar, tal com es fa a tots els estudis del CIS. S'ha dissenyat amb una mida de mostra de 10.019 entrevistes , dirigides a població resident a Espanya de 16 anys o més, amb quotes de sexe, edat, mida de municipi i comunitat o ciutats autònoma de residència. “No hem deixat de banda els joves”, va afegir. "No volíem oblidar-los perquè la seva opinió també és transcendental en un tema com aquest, però també comptar amb una mostra suficient que permeti que els resultats reflecteixin la situació del país en el moment en què es duu a terme, i tingui representació nacional, per comunitat i ciutat autònoma" Precisament l'amplitud de la mostra ha permès "generar dues submostres, una d'homes i una altra de dones amb les corresponents ponderacions. Això ens permet anar molt més enllà del simple encreuament per sexe en les preguntes, per conèixer de manera diferenciada les opinions d'homes i dones segons les seves diferents condicions sociodemogràfiques, és a dir, podrem saber, per exemple, què pensen els seus municipis; dones segons la classe social, el record de vot, etc. Això és una clau essencial de l'estudi, perquè introdueix una important perspectiva de gènere en un tema com la percepció de la prostitució, ampliant considerablement el coneixement sobre aquesta matèria”. I finalment, ha volgut recordar el paper fonamental de la ciutadania que accedeix a contestar les enquestes del CIS “ agraïm als ciutadans que han dedicat una estoneta del seu temps a contestar aquesta enquesta , i que contesten totes les enquestes que realitza el CIS cada dia. contribueixen que els poders públics puguin tenir informació per generar polítiques, que la comunitat científica continuï investigant, i que la societat i els mitjans de comunicació puguin conèixer quines són les grans tendències socials del nostre temps”. El reconeixement es va fer extensiu a l'equip d'enquestadors "per la seva tasca diària i també el de totes les tècniques que han treballat mà a mà amb nosaltres perquè aquesta enquesta hagi estat possible i per descomptat al personal del CIS, en concret a la tècnica encarregada d'estudi. És gràcies a la seva feina i professionalitat i podem seguir comptant amb un dels millors instituts d'opinió publica que existeixen actualment". La ministra d'Igualtat, Ana Redondo, ha començat la seva intervenció assegurant que la prostitució "no és una feina ni una activitat econòmica més, ja que està travessada per la pobresa, la coerció i la vulnerabilitat" I que gràcies a aquest estudi del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) se sent el missatge ciutadà: “ Es tracta de ciència, sociologia i demoscòpia, i suposa un aval per a tota aquesta estructura legislativa i administrativa que estem impulsant ”.
...Quan es pregunta si hi ha desigualtats al món, el 84% assegura que sí, davant d'un 12,8% que indica que “en uns aspectes sí, però en altres no”....Dins de 10 anys El 52,8%...
Gestiona les preferències de galetes
En fer clic a «Accepta», dones el teu consentiment per a l’ús de galetes analítiques (que serveixen per obtenir informació sobre l’ús del web i millorar les nostres pàgines i serveis) i galetes de seguiment (també de col·laboradors de confiança) que ens ajuden a decidir quina informació mostrar-te dins i fora del nostre web, a mesurar el nombre de persones que visiten les nostres pàgines i et permeten fer «M’agrada» i compartir contingut directament a les xarxes socials. En fer clica aquí