Informe Òrgan instructor adjudicació provisional Beques de formació 2026

Informe Òrgan instructor adjudicació provisional Beques de formació 2026

El 20 d'abril, a partir de les 13,30 h, l'avanç de resultats del 'Barómetro de abril 2026' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El 20 d'abril, a partir de les 13,30 h, l'avanç de resultats del 'Barómetro de abril 2026' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El 20 d'abril, a partir de les 13,30 h, l'avanç de resultats del 'Barómetro de abril 2026' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El 20 d'abril, a partir de les 13,30 h, l'avanç de resultats del 'Barómetro de abril 2026' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El 20 d'abril, a partir de les 13,30 h, l'avanç de resultats del 'Barómetro de abril 2026' estarà a disposició de tots els mitjans i persones interessades a la web del Centro de Investigaciones Sociológicas (www.cis.es). Per a qualsevol consulta el telèfon de Comunicació és 91 580 76 25 / 664 470 083.

El barómetro de abril del Centro de Investigaciones Sociológicas ha consultado a los españoles sobre el cambio de hora que se realiza en España dos veces al año.  El 65,7% de los encuestados prefiere que España elimine  el cambio de hora mientras que el 24,5% opta por seguir modificando los relojes en marzo y octubre, como hasta ahora.  En cuanto a la elección horaria, el 66,4% se inclina por el horario de verano, frente a un 22% que prefiere el de invierno.  Estos y otros datos se recogen en este barómetro, elaborado a partir de 4.020 entrevistas realizadas del 6 al 10 de abril de 2026.  

La societat espanyola es troba immersa en un procés de transformació cap a un entorn cada cop més digitalitzat, que està modificant tant els hàbits quotidians com les estructures socials, educatives i familiars. En aquest context, el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), mitjançant la iniciativa FOROCIS, ha reunit un comitè d'experts de reconegut prestigi en educació, tecnologia, dret i anàlisi social amb l'objectiu d'abordar, des d'una perspectiva multidisciplinària, els reptes principals associats a la ciutadania digital. La trobada ha comptat amb la participació d'especialistes amb una àmplia trajectòria en l'àmbit acadèmic, institucional i professional, cosa que ha permès construir una visió rigorosa i complementària sobre un fenomen complex. Al llarg de la sessió, els experts van coincidir que el debat actual es troba fragmentat i condicionat per la barreja de conceptes, aportant des de les seves àrees de coneixement claus per ordenar l'anàlisi i avançar cap a una comprensió més completa que integri les dimensions educatives, socials i tecnològiques.   Ordenar el debat: què es pregunta ia qui María Zabala, autora de Ser pares a l'era digital i coordinadora d'Educació i Ciutadania Digital a FAD Joventut, va centrar la seva intervenció en la necessitat d'aclarir el punt de partida del debat. "No és el mateix preguntar pel món digital i els menors que pel món digital a seques i els ciutadans", va explicar, subratllant que la manca de precisió condiciona tant les respostes com la seva interpretació. En la seva intervenció va posar en relleu que el debat actual barreja plans diferents –ús del mòbil a l'aula, digitalització educativa, accés a xarxes socials o consum de continguts– dificultant identificar el veritable problema: “Estem confonent mòbil personal de l'alumne durant l'horari lectiu, amb tecnologia a les aules, amb ús digital en el procés d'ensenyament…”. Zabala va insistir també en la distància entre percepció i coneixement: “Està allò que un creu que sap i allò que un sap realment”. A partir d?aquí, va introduir una reflexió estructural que va travessar bona part de la trobada: el paper dels adults. Segons va assenyalar, hi ha una dificultat generalitzada per comprendre el funcionament de l'entorn digital, cosa que porta a delegar responsabilitats en tercers. Aquesta situació conviu amb una demanda social difícil de sostenir: “Els adults volen Internet segur, volen Internet ràpid, volen Internet gratis, volen Internet que respecti la seva privadesa… però que no els cobri”.   Un entorn complex que exigeix fugir de simplificacions Julio Albalad, director de l'Institut Nacional de Tecnologies Educatives i Formació del Professorat (INTEF), del Ministeri d'Educació, va aprofundir en la idea de complexitat, assenyalant que el debat no es pot abordar des de posicions simplistes. "La vida social dels nens està actualment al món digital; no és que no sigui real, és que és la seva realitat", va afirmar, subratllant que separar el digital del físic resulta artificial. Des d'aquesta perspectiva, va defensar que qualsevol aproximació ha de contemplar els matisos: “Això és ple de grisos i és molt complex”. Albalad va advertir també de les conseqüències indirectes de determinades mesures: “Vivim en una societat on els xavals poden accedir a través d'un VPN, se salten qualsevol tipus de filtre, els estàs empenyent a un món fosc”. Aquesta reflexió es connecta amb un plantejament més ampli sobre el context en què es produeix aquest fenomen: "La societat té problemes molt més complexos, soledat, canvis a les famílies, hi ha canvis socioeconòmics, el nivell de pobresa que existeix entre els menors. Els estudis de què disposem mostren una correlació entre relació sana dels pares amb les tecnologies i relació sana dels menors amb les tecnologies, estabilitat”. En coherència amb aquest enfocament, les intervencions van posar de manifest que hi ha una bretxa socioeconòmica digital que divideix les famílies i que travessa múltiples situacions, alhora que van assenyalar una pressió social creixent per ser a l'entorn digital, que ja és aspiracional. En aquest marc, el grup va coincidir en la necessitat d'aprofundir en el coneixement de la realitat social: conèixer què preocupa la ciutadania, quant en sap realment i fins a quin punt està disposada a modificar comportaments. També es va destacar la importància d'analitzar l'impacte en el benestar emocional perquè les polítiques públiques es puguin recolzar en informació rigorosa.   Tecnologia i responsabilitat: una mirada més àmplia Borja Adsuara, advocat, consultor i professor universitari, antic director de Red.es, que ha participat en l'elaboració de totes les lleis de Dret Digital des del 1992, va aportar una reflexió centrada en el paper que ocupa la tecnologia a l'imaginari col·lectiu. Al llarg de la seva intervenció va defensar que hi ha una tendència a simplificar problemes complexos atribuint-los a la tecnologia: “La tecnologia sempre ha estat el boc expiatori”. A parer seu, aquest enfocament redueix la capacitat d'anàlisi i desplaça l'atenció de factors estructurals. Davant d'això, va reivindicar una visió més equilibrada, en què també es reconeguin els beneficis: "La intel·ligència artificial està salvant vides cada dia, però només veiem notícies del costat fosc. Cal fer també una comunicació responsable. I en l'educació què volem, educar nens bombolla o preparar-los per al món que els tocarà viure?". Aquesta reflexió connecta amb el seu plantejament sobre la responsabilitat, especialment en l'àmbit familiar: "Està demanant a l'Estat que prohibeixi l'ús del mòbil que vostè mateix li ha regalat al seu fill? (…) Benvingut a la paternitat responsable". Adsuara va apuntar que la prohibició d'accés als menors ja existeix a Espanya des del 2007 als 14 anys, dins del reglament de desenvolupament de la Llei Orgànica de Protecció de dades del 1999, però que el més complicat és la verificació de l'edat que no posi en risc la intimitat de tots els usuaris. "Tenim la Llei General de Comunicació Audiovisual, el Reglament de Serveis digitals, la de Protecció Integral de la Infància contra la Violència. Però hi ha dues lleis que no són tecnològiques, que són el Codi Civil i el Codi Penal. El Codi Civil imposa l'obligació als pares de vetllar pels seus fills menors de 18 anys i la seva responsabilitat civil subsidiària. jo estic esperant a veure si algú ho aplica en aquests entorns, que és l'abandó de menors”.   Educació digital: ús, context i models educatius Laura Cuesta Cano, professora de Cibercomunicació i Estratègia Digital a la Universitat Camilo José Cela, i autora dels llibres “Connectats” i “Créixer amb pantalles”, va centrar la seva intervenció en la necessitat d'entendre millor què s'està analitzant quan es parla de digitalització. “El gran error és seguir usant el terme pantalles per a tot”, va assenyalar, apuntant a una confusió conceptual que, segons la seva opinió, ha condicionat tant el debat públic com la percepció social. Aquesta manca de precisió impedeix diferenciar entre tecnologies, usos i contextos, especialment entre el que passa a l'entorn educatiu i el que passa a l'àmbit familiar. En aquest sentit, va defensar la necessitat d'incorporar una mirada més completa, que no es limiti a mesurar la presència de tecnologia, sinó que analitzi com s'utilitza i amb quins resultats: “Tenim centres molt digitalitzats que, tanmateix, pedagògicament no estan arribant a unes estratègies que realment estiguin funcionant, i d'altres amb pocs recursos digitals el professorat dels quals està aconseguint un alt aprenentatge de l'alumnat. Aquesta diversitat de situacions posa en relleu, segons va explicar, que la clau no és la quantitat de tecnologia, sinó el seu ús i els models educatius que l'acompanyen. Per això, va insistir en la importància d'introduir anàlisis qualitatives que permetin comprendre què s'està fent realment a les aules. Alhora, Cuesta va traslladar aquesta reflexió a l'àmbit familiar, on també s'observen diferències significatives: “Tenim famílies que no tenen competències, que per conciliació no tenen temps i estan delegant en la tecnologia, i d'altres més conscienciades que fins i tot estan sobreprotegint a l'entorn físic”. Des d'aquesta doble perspectiva —educativa i social—, va defensar un canvi d'enfocament: “No cal protegir els menors de l'entorn digital, sinó els riscos que hi ha en aquest entorn”.   La dimensió social: desigualtat, acompanyament i ciutadania digital Nacho Guadix, responsable d'Educació i Drets Digitals de la Infància a UNICEF Espanya, va desenvolupar una intervenció centrada en la dimensió social del fenomen digital, incorporant-hi una visió àmplia i estructural. Guadix va abundar en la variable de la pobresa i la desigualtat, assenyalant que l'entorn digital afecta tota la població independentment del seu context, encara que sense perdre de vista que encara hi ha 2.600 milions de persones al món que no estan connectades. Des d'aquesta perspectiva, va defensar que l'entorn digital s'ha d'entendre com una extensió de la ciutadania, on es reprodueixen —i en molts casos s'amplifiquen— dinàmiques socials ja existents. "L'entorn digital és un espai d'extensió de ciutadania", va afirmar, subratllant que problemes com la violència, la discriminació o la desigualtat no neixen en l'àmbit digital, però sí que s'hi poden intensificar. Un dels punts clau de la seva intervenció va ser la redefinició de l'escletxa digital: “La bretxa d'accés és molt petita, però la bretxa d'acompanyament és brutal”. Segons ha explicat, molts menors disposen de dispositius similars, però no tenen el mateix suport familiar, ja sigui per falta de temps, recursos o competències. En aquest context, va assenyalar que factors com la precarietat o la conciliació influeixen directament en l'ús de la tecnologia: en molts casos, el dispositiu es converteix en una solució accessible davant de la manca d'alternatives. Guadix també va aportar dades rellevants sobre ciberassetjament: "L'assetjament escolar està al voltant del 25%, mentre que el ciberassetjament ronda el 8%. Tot i això, l'impacte emocional del ciberassetjament és dues i tres vegades més gran que el físic, perquè no té horaris ni distàncies". Aquesta característica de l'entorn digital –la seva continuïtat i absència de límits– afegeix complexitat a la intervenció i reforça la necessitat de comprendre les seves dinàmiques específiques. Així mateix, va destacar la pressió social associada a l'ús de la tecnologia, especialment entre els joves, per a qui participar a l'entorn digital forma part de la seva integració social. Aquesta realitat dificulta plantejar solucions basades únicament en la restricció de laccés. Finalment, va subratllar la importància de comptar amb dades i seguiment continu: “Aquests temes canvien moltíssim, per la qual cosa és imprescindible mesurar i entendre el que passa per poder actuar”.   Conclusions La trobada va permetre avançar en la identificació dels principals desafiaments associats a la ciutadania digital, posant el focus en la necessitat de millorar el coneixement real que hi ha sobre l'ús de la tecnologia i les seves implicacions. En aquest sentit, els experts van coincidir en la importància d'aprofundir com percep la societat aquests fenòmens, quin grau de comprensió té i fins a quin punt està disposada a modificar hàbits i assumir responsabilitats. Així mateix, es va destacar el paper decisiu de l'acompanyament adult i la influència del context social en l'ús de la tecnologia, així com la importància d'incorporar mètriques i seguiment continu que permetin anticipar canvis i adaptar-ne les respostes. En última instància, la reflexió compartida apunta que el veritable repte no està únicament en la tecnologia, sinó com la societat decideix conviure-hi i gestionar-ne l'impacte en la vida quotidiana.

Al baròmetre d'aquest mes realitzat pel CIS es pregunta per les qüestions habituals com l'estimació de vot o la valoració de ministres, així com per qüestions de política internacional com el conflicte al Pròxim Orient. Estimació de vot i valoració de líders Segons el baròmetre d'abril, el PSOE aconseguiria ara el 36,4% dels vots, el PP es quedaria al 23,6%, Vox baixa 2 punts respecte al mes anterior i queda al 14,7%, SUMAR al 5,8% i Esquerra Republicana aconseguiria el 2,9% dels vots, amb més percentatge que Podem. Pedro Sánchez és el líder polític més ben valorat amb una puntuació mitjana de 4,81 punts sobre 5; seguit de Yolanda Díaz que aconsegueix un 4,25; Alberto Núñez Feijóo obté un 3,68; i Santiago Abascal un 2,75. Així mateix, Sánchez és el favorit com a president del Govern per al 48,1% dels enquestats que donen la seva opinió, traient 32,9 punts d'avantatge a Alberto Núñez Feijóo que ho és per al 15,2%; Santiago Abascal és el preferit per al 14,8%; Gabriel Rufián escala posicions i ja ho és per al 6,5%. Pel que fa a la confiança que inspira el president del Govern, el 36,8% dels espanyols assegura que l'inspira “molta o força” i un 61,9% diu que “poca o cap”. Al preguntar pel líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, el 17,2% afirma que l'inspira “molta o força confiança” i el 81,6% assegura que “poca o cap”. Valoració de ministres El ministre d'Economia i nomenat vicepresident, Carlos Cuerpo, és el més ben valorat pels espanyols amb un 5,93, seguit de la ministra de Defensa, Margarita Robles que aprova amb un 5,33 i, en tercer lloc, estaria el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy amb 5,27. EUA i Israel contra l'Iran Davant els recents bombardejos d'Israel i els Estats Units a l'Iran i la resposta d'aquest últim, el 68,4% dels espanyols diuen estar “molt o força preocupat” -4 punts més que el mes passat-, un 15,5% “una cosa preocupada”, i un 13,5% “poc o gens preocupat”. A més, el 86,9% creu que aquesta guerra suposa un risc per a la pau internacional, davant d'un 10,1% que assegura que no. Després de la postura que ha adoptat el president del Govern, Pedro Sánchez, davant de la guerra de l'Iran, el 38,6% indica que la imatge d'Espanya a nivell internacional ha millorat “molt o força”; un 11,8% afirma que ha millorat “alguna cosa” i un 42,6% diu que ha millorat “poc o res”. El 58,5% dels espanyols creu que aquesta guerra els afecta personalment, d'ells, el 94,5% afirma que en allò que més ho nota és en la pujada del preu dels carburants (gasolina, dièsel), el 92,5% en l'encariment de la cistella de la compra i el 80,1% en l'increment del cost de la gas. Canvi d'hora El 65,7% dels enquestats prefereixen que Espanya acabi amb el canvi d'hora que es fa dues vegades a l'any, mentre que el 24,5% prefereixen seguir com fins ara. A més, el 66,4% prefereix l'horari d'estiu, davant d'un 22% que prefereix l'hivern. Problemes a Espanya El principal problema d'Espanya, segons els enquestats, és l'habitatge (41,3%), seguit de la crisi econòmica i els problemes econòmics (24,9%), i els problemes relacionats amb la qualitat de l'ocupació (19,2%). Els problemes que els espanyols consideren que els afecten més de manera personal són la crisi econòmica i els problemes d'índole econòmic (38,8%), l'habitatge (25,6%), i la sanitat (19,5%). Situació econòmica personal i general El 64,7% dels espanyols considera que la seva situació econòmica personal és actualment “molt bona o bona”, davant del 24,8% que afirma que aquesta és “dolenta o molt dolenta”. Un 9,9% opina que la seva situació és “regular”. Pel que fa a la situació econòmica general d'Espanya, el 37,1% la considera “bona o molt bona”, mentre que el 52,8% que la considera “dolenta o molt dolenta”. I un 7% diu que “regular”. Optimisme Els que es consideren “molt o força optimistes” són el 56,5%, davant d'un 8,4% que es mostra com una persona “bastant o molt pessimista”. Pel que fa al conjunt de la societat, el 29% considera que la societat espanyola és “bastant o molt optimista”, davant del 9,8% que considera que la societat és “bastant o molt pessimista”. Aquestes i altres dades es troben recollides al baròmetre del 6 al 10 d'abril amb 4.020 entrevistes.