CIS - Centro de Investigaciones Sociológicas

• El Baròmetre Sanitari corresponent a la tercera onada del 2024 assenyala que el nivell de satisfacció amb el sistema sanitari públic se situa en 6,1 punts
• La població situa els serveis del 061/112 i l'assistència a pacients ingressats a hospitals públics, amb 7,31 i 7,13 punts, respectivament, com els serveis més ben valorats
• Gairebé un 39% de la població general percep que no es reben els mateixos serveis segons la comunitat autònoma de residència i un 35,5% considera que també és desigual el tracte segons el maneig que tingui cada persona de les noves tecnologies

El darrer Baròmetre Sanitari realitzat pel CIS i el ministeri de Sanitat assenyala que la satisfacció dels usuaris amb latenció primària creix fins al 84,2%. Els aspectes més ben valorats pels pacients continuen sent la confiança i la seguretat que transmet tant el personal d'infermeria com el personal mèdic (8,13 i 7,89 sobre 10, respectivament). Aquest percentatge ha augmentat respecte a la tercera onada del 2023 (80,9%) i també del 2022 (79,9%).

Segons aquesta enquesta, realitzada des del 1993 pel Ministeri de Sanitat en col·laboració amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), amb 2.440 entrevistes a cada onada, el 80,3% de les persones de 18 i més anys havia acudit a un metge d'atenció primària de la sanitat pública l'últim any i un 19,7%.

La mateixa apreciació positiva s'observa des de la perspectiva dels que han utilitzat altres serveis sanitaris l'últim any: les consultes dels metges especialistes reben una bona valoració pel 81,5% dels pacients i quant a l'ingrés hospitalari més del 90% dels pacients qualifiquen l'atenció rebuda com a bona o molt bona.

El Baròmetre també assenyala que el 54,6% de la població general valora positivament el funcionament de la sanitat a Espanya. Pel que fa al sistema sanitari públic, la satisfacció, mesurada en una escala de 1 a 10, se situa en 6,1 punts. Els serveis del 061/112 i l'assistència a pacients ingressats a hospitals públics, amb 7,31 i 7,13 punts, respectivament, són els més ben qualificats per l'opinió pública.

El conjunt de la població atorga 6,22 punts a latenció primària a loctubre de 2024 i les consultes datenció especialitzada se situen en 5,80 punts.

D'aquesta manera, mentre es recull una bona valoració de l'atenció rebuda per part de les persones que utilitzen els serveis, la percepció de la població general és menys positiva tant en atenció primària com a les consultes especialitzades ambulatòries. El descens d'aquesta valoració observat després de la pandèmia en l'opinió pública sembla haver-se estabilitzat, havent estat especialment notable a l'atenció primària que prèviament era un dels serveis més ben valorats per la ciutadania, amb una puntuació de 7,3 sobre 10.

Equitat i accessibilitat

Aquest any 2024 el Baròmetre Sanitari ha reprès una pregunta sobre la percepció que té la població respecte a la igualtat en el tracte a la sanitat pública en funció de diferents aspectes.

Gairebé un 38,4% de la població general percep que no es reben els mateixos serveis segons la comunitat autònoma de residència, i un 35,5% consideren que també es donen desigualtats depenent del maneig que tingui cada persona de les noves tecnologies.

El nivell socioeconòmic, l'edat i l'origen de les persones ateses són els aspectes en què es percep més igualtat en el tracte. Els resultats són similars als obtinguts a la segona onada del 2024 en totes les categories de resposta i en tots els casos superen el 75% de la resposta.

Respecte al factor territorial, el 50% de la població percebia el 2019 que els serveis prestats per la sanitat pública eren iguals independentment de la comunitat autònoma on es resideix, mentre que el 2024 aquest percentatge disminueix per sota del 45%. Aquest descens, de gairebé 6 punts percentuals, s'acompanya de l'augment dels qui perceben desigualtat territorial que ha passat del 24,5% el 2019 al 38,8% actual, principalment de baixar el percentatge de les persones que, prèviament, no tenien una opinió definida sobre aquest tema.

Pel que fa a l'accessibilitat, el Baròmetre assenyala que el 21,2% dels qui van demanar cita amb el metge/essa d'atenció primària van ser atesos el mateix dia o l'endemà (el 2019 era el 43%). La resta va tenir una espera mitjana de 8,9 dies, amb una lleugera disminució respecte del 2023 (9,12 dies).

Les llistes d'espera al nivell especialitzat han empitjorat el darrer any segons el 38% de la població. Pel que fa als criteris que s'han de tenir en compte per prioritzar l'atenció de les persones que estan esperant per a una operació quirúrgica, el 57,2% considera que el criteri mèdic s'ha de tenir en compte en primer lloc i un 24,2% la repercussió que la malaltia tingui a l'autonomia del pacient.

Salut mental

En aquesta edició del Baròmetre Sanitari s'exploren per primer cop alguns aspectes relacionats amb l'atenció als problemes de salut mental. L'octubre del 2024, un 17,6% dels entrevistats refereix haver tingut necessitat de consultar un professional sanitari, els últims 12 mesos, per un problema de salut mental o per un malestar psicològic o emocional.

El 46,4% manifesten haver estat atesos principalment a la sanitat pública, el 46,6% a la sanitat privada i un 2,1% a totes dues.

En el cas de les persones ateses a la sanitat pública, el 41% informa que va ser atès principalment pel seu metge de família, un 33% per un especialista en psiquiatria i un 17,6% per un psicòleg. El 33,8% va aconseguir una cita en menys de 30 dies, el 36,7% en un termini entre 1 i 3 mesos i un altre 20,4% va trigar més de 3 mesos per ser atès a consulta.

El 84,2% de les persones ateses a la sanitat pública declaren estar satisfetes amb l'atenció rebuda a la consulta i un 48,2% assenyalen haver rebut una atenció millor de la que esperaven. No s'aprecien canvis significatius respecte als resultats obtinguts a la segona onada de 2024.

Vacunes

L'acceptació de la vacunació al nostre país és alta. El grau dacord amb els efectes protectors de les vacunes és molt alt, tant sobre la persona que es vacuna (88,7%) com sobre les persones amb qui conviu (89,4%). Tot i això, un 37% de les persones consideren (molt d'acord o d'acord) que provoquen efectes adversos en la salut. Un 85,9% manifesta seguir les recomanacions dels professionals sanitaris respecte a la vacunació.

Coneixement i ús de tecnologies

El 58,8% de les persones entrevistades refereix tenir algun tipus de certificat electrònic per a la realització de tràmits amb l'administració pública i només l'1,1% no sap què és. Aquest indicador és rellevant, ja que l'accés a la història clínica interoperable de l'SNS i, en la majoria dels casos, a la història clínica autonòmica, necessiten certificat personal electrònic.

El 41,9% ha accedit a la seva història clínica electrònica, davant del 58% de les persones entrevistades que encara no hi ha accedit mai: un 34,8% no sabia que existia aquesta possibilitat i un 21% no sap o no pot utilitzar Internet.

El 59,4% sap que pot retirar els medicaments receptats per la sanitat pública fora de la seva comunitat autònoma gràcies al sistema de recepta electrònica interoperable de l'SNS i el 46,8% ha utilitzat aquest servei. Per contra, el 56% dels enquestats desconeix que els metges d'una comunitat autònoma poden consultar electrònicament els informes clínics que tingui un pacient en una altra comunitat autònoma quan necessiti assistència.

Pel que fa a la diversificació de canals de relació entre pacients i professionals, el 56,3% de les persones ateses en atenció primària han efectuat alguna consulta telefònica en els darrers 12 mesos. El 68,1% manifesten satisfacció amb aquest sistema, si bé només un 7,8% creu que ha de ser el mitjà que es faci servir habitualment per consultar el metge d'atenció primària i un 26,3% manifesta que haurien de ser totes les consultes presencials.

Nota de premsa