CIS - Centro de Investigaciones Sociológicas

• La Sanitat va deixar de ser finançada amb les cotitzacions a la Seguretat Social l'any 1997
• El 38% dels ciutadans percep que no es reben els mateixos serveis segons la comunitat autònoma on es resideix
• La valoració general del funcionament del sistema sanitari públic és de 6,35 punts sobre 10, segons la darrera onada del Baròmetre Sanitari

El Ministeri de Sanitat i el CIS han publicat els resultats de la segona onada del Baròmetre Sanitari 2024, que assenyala que malgrat que des de l'any 1997 la sanitat pública es finança amb els impostos generals, el 49% de la població pensa encara que la sanitat pública es finança totalment o parcialment amb les cotitzacions del col·lectiu de treballadors4 les persones.

Els resultats també fan referència al funcionament del sistema sanitari públic, s'hagi utilitzat o no, i assenyalen que és valorat per l'opinió pública amb 6,35 punts sobre 10.

El Baròmetre Sanitari és un estudi que es fa des del 1995 amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), amb periodicitat anual.

Aquesta percepció general situa els serveis d'urgències del 061 o 112 i l'assistència a pacients ingressats a hospitals públics, amb 7,48 i 7,22 punts, respectivament, com els serveis més ben valorats.

Les consultes datenció primària es puntuen amb 6,34 punts i les consultes datenció especialitzada amb 5,93 punts. Les urgències datenció primària es valoren amb 6,36 punts i les dels hospitals amb 6,26 punts.

Sanitat: igualtat de tracte

L'edició de 2024 inclou la percepció que té la població respecte a la igualtat en el tracte a la sanitat pública en funció de diferents aspectes.

La majoria dels enquestats no percep discriminació en l'atenció sanitària per raons socioeconòmiques, d'edat o nacionalitat, però un 38% considera que hi ha diferències en els serveis rebuts segons la comunitat autònoma de residència.

D'altra banda, un 35% dels enquestats assenyala la capacitat de maneig de les noves tecnologies com a factor que influeix en la igualtat d'accés a la sanitat. En aquest sentit, el Baròmetre revela que el 40,1% de la població accedeix a la història clínica electrònica, mentre que un 59,8% encara no ho ha fet. D'aquests darrers, un 34,5% desconeix aquesta possibilitat i un 20,1% no sap fer servir Internet o no té accés a la xarxa.

Valoració de la sanitat pública

El 78,9% de les persones enquestades van anar a un metge d'atenció primària de la sanitat pública durant els 12 mesos previs. El 20,6% van ser atesos pel seu metge/essa d'atenció primària el mateix dia o l'endemà i la resta va tenir una espera mitjana de 8,8 dies. L'atenció rebuda és valorada positivament pel 82,2% de les persones ateses.

El 44,1% havia consultat un especialista de la sanitat pública en els darrers 12 mesos, bé per indicació del metge/essa d'atenció primària (40,2%), bé per citació del mateix metge/essa especialista en una consulta anterior (56,3%). El 82,1% de les persones usuàries valoren l'atenció rebuda positivament.

El 9,9% refereix haver estat ingressat el darrer any en un hospital públic: un 40,5% ho va fer de manera programada per a cirurgia o prova diagnòstica i un 54,2% per una malaltia o problema de salut urgent; el 3,8% va anar per un part. El 85,4% valora positivament latenció rebuda durant el seu ingrés.

El 45,2% havia acudit a un servei d?urgències de la sanitat pública. El 39,6% va anar a un dispositiu d'atenció primària, mentre que el 52,9% va anar a un servei hospitalari i el 6,7% va utilitzar un servei d'urgències tipus 061/112. El conjunt de serveis d'urgències del Sistema Nacional de Salut és valorat positivament pel 75% de les persones que els van fer servir.

Salut mental

A l'edició de 2024 del Baròmetre Sanitari s'exploren per primera vegada alguns aspectes relacionats amb l'atenció als problemes de salut mental. Un 19,2% dels entrevistats refereixen haver tingut necessitat de consultar un professional sanitari en els darrers 12 mesos per un problema de salut mental o per un malestar psicològic o emocional.

El 50% refereixen haver estat atesos principalment a la sanitat pública, un 43,4% a la sanitat privada i un 2,4% a totes dues.

Entre els primers, el 22,7% refereix que va aconseguir la seva cita en menys de 30 dies, el 44,4% en un termini entre 1 i 3 mesos i un altre 23,8% va trigar més de 3 mesos per ser atès a consulta.

El 79,8% de les persones ateses a la sanitat pública declaren estar satisfetes amb l'atenció rebuda a la consulta i un 46,3% assenyalen haver rebut una atenció millor de la que esperaven.