INTRODUCCIÓ
Els baròmetres del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) són les enquestes d'opinió que, amb una periodicitat mensual, es realitzen per fer el seguiment de les opinions i actituds de la societat espanyola davant diferents situacions o esdeveniments de l'actualitat.
La major part de les preguntes que inclou l'enquesta de cada mes es refereix a qüestions de l'actualitat més estricta (congrés del partit del govern, atemptat de l'11 de març...) o a un tema que es tria com central (expectatives per a l'any següent, cultura política...) i només una petita part són preguntes que es repeteixen al llarg del temps, amb periodicitats més o menys fixes. Com que la metodologia dels baròmetres és semblant pel que fa a l'àmbit, univers, procediment de mostreig, grandària de la mostra, etc., les respostes a aquestes preguntes són comparables i donen lloc a les sèries temporals corresponents.
Així, als baròmetres hi ha sèries de preguntes, mensuals o trimestrals, relatives a l'avaluació de la situació política actual i de la seva evolució futura, a l'avaluació de la situació econòmica actual i de la seva evolució futura, a l'avaluació de la tasca del govern de la nació i del primer partit de l'oposició, a la intenció de vot en eleccions generals, a l'estimació de vot, i a l'autoubicació ideològica en una escala de graduació. Des de 1996 aquestes preguntes es mantenen d'una forma gairebé contínua amb una formulació similar, per la qual cosa estudiarem i construirem els indicadors a partir d'aquesta data, encara que es tinguin resultats per a períodes anteriors.
Per bé que les respostes a algunes d'aquestes preguntes són, per si mateixes, indicadors de l'evolució de determinades variables, sovint resulta interessant tractar de resumir diverses preguntes que es refereixen a un mateix tema en una sèrie temporal o indicador que sintetitzi en una única xifra el conjunt de la informació en cada moment del temps. També, per a una única pregunta amb diverses opcions de resposta, pot ser interessant la construcció d'un indicador sintètic.
En el proper apartat es presenten les metodologies per a la construcció d'alguns dels indicadors de temes socials més coneguts. A continuació presentem i justifiquem el tipus d'indicador seleccionat. Als darrers apartats es mostren en detall les metodologies per a cadascuna de les sèries.
METODOLOGIES PER A LA CONSTRUCCIÓ D'INDICADORS
Els nombres índex constitueixen una branca tradicional de l'estadística que estudia la construcció d'indicadors o índexs per comparar en l'espai o en el temps els fenòmens econòmics i socials.
Quan es tracta de fenòmens que es poden mesurar a través d'una variable quantitativa, com pot ser el volum de la producció, el nivell dels preus, etc., la literatura ofereix tota una sèrie de possibilitats: els índexs simples, els índexs compostos de Laspeyres o de Paasche, l'índex ideal de Fisher, etc.
En el cas de les enquestes d'opinió, les preguntes donen lloc a unes variables que solen ser qualitatives, amb diferents opcions de resposta. Així, per exemple, la pregunta:
Si comparem la responsabilitat dels centres educatius amb la de la família, pel que fa al desenvolupament social i personal dels joves, creieu que...? |
|
% |
|
Els centres haurien de tenir la responsabilitat principal | 2.8 |
La responsabilitat hauria de ser compartida | 63.7 |
La família hauria de tenir la responsabilitat principal | 32.2 |
N.S. | 1.1 |
N.C. | 0.2 |
TOTAL |
100 |
dóna lloc a una variable qualitativa amb cinc opcions de resposta. Els resultats es presenten, en general, com els percentatges de resposta per a cadascuna de les opcions.
Per a aquest tipus de variables no serveixen els índexs tradicionals i s'ha de tractar de construir algun indicador alternatiu que sintetitzi en una sola xifra tota la informació. Això se sol fer, per analogia amb el cas de les variables quantitatives, calculant nombres índex, saldos de respostes, etc.
A continuació, es presenten alguns dels indicadors més coneguts que es construeixen a partir d'enquestes d'opinió a l'àmbit internacional.
Índex de Confiança del Consumidor. Aquest indicador s'elabora des de 1967 per a The Conference Board als Estats Units. Els qüestionaris s'envien per correu a una mostra representativa de 5.000 famílies (responen una mitjana de 3.500), diferent cada mes. Inclouen 5 preguntes:
Per a cadascuna de les preguntes hi ha tres opcions de resposta: positiva, negativa o neutra.
Per a cada pregunta, el nombre de respostes positives es divideix entre la suma de les positives i les negatives per obtenir el valor relatiu o proporció. Aquestes proporcions de resposta s'ajusten estacionalment i, posteriorment, es divideixen per la proporció mitjana de l'any 1985 per obtenir un índex amb base 1985 de cada pregunta.
S'obtenen els indicadors:
Índex de Confort del Consumidor. La revista ABC News/Money elabora aquest indicador a partir d'una enquesta telefònica mensual d'àmbit nacional (EUA) a uns 1.000 adults des de 1985.
Les tres preguntes utilitzades són:
Es calculen els saldos de resposta (diferència entre les respostes positives i les negatives) per a cada pregunta. Posteriorment se sumen aquests 3 saldos i es divideixen entre 3 per obtenir l'Índex de Confort del Consumidor. Per tant, aquest indicador té un rang entre +100 (tot respostes positives a les 3 preguntes) i -100 (tot respostes negatives a les 3 preguntes).
Índex de Sentiment del Consumidor. El Centre d'Investigació del Consum de la Universitat de Michigan realitza una enquesta mensual als consumidors a partir de la qual s'obtenen els indicadors.
Les cinc preguntes incloses són:
Per calcular l'Índex de Sentiment del Consumidor (ICS) es calculen primer les puntuacions relatives (el percentatge de respostes positives menys el percentatge de respostes negatives més 100) per a cadascuna de les 5 preguntes. Després s'arrodoneix al nombre enter més proper. Mitjançant la fórmula que figura a continuació, se sumen les 5 puntuacions relatives, es divideix per la puntuació relativa de l'any base 1996, que és 6.7558, i s'hi afegeix 2,0 (una constant que tracta de corregir canvis en el disseny de la mostra dels anys cinquanta):
Mitjançant el mateix procediment, es calculen l'Índex de Situació Econòmica Actual (ICC) i l'Índex d'Expectatives del Consumidor (ICE) segons les fórmules següents:
Índex d'Optimisme Econòmic. L'elabora el TechnoMetrica Institute of Policy and Politics (TIPP) dels Estats Units i es basa en les respostes a una enquesta telefònica mensual dirigida a aproximadament 1.000 adults. Per a aquest indicador les preguntes són:
El càlcul es fa de la forma següent:
on p+ és el percentatge de resposta positiva i p-, el percentatge de resposta negativa.
Posteriorment, es fa una mitjana dels components de les preguntes per calcular l'índex agregat. Quan el nivell d'un índex és superior a 50, el nombre de respostes positives és superior al nombre de respostes negatives. Si totes les respostes són molt positives l'índex és 100, i si totes són molt negatives l'índex és 0.
Índex de Lideratge Presidencial. Aquest índex també és elaborat pel TIPP i es basa en una enquesta telefònica mensual anàloga. Per a aquest indicador les preguntes són:
El càlcul dels índexs es fa de la mateixa forma que l'anterior.
Índex de Perspectiva Nacional. Aquest índex també és elaborat pel TIPP i també es basa en una enquesta telefònica mensual anàloga. Les preguntes són:
El càlcul dels índexs també es fa com els anteriors.
CÀLCUL DELS INDICADORS DEL BARÒMETRE
Com ja s'ha indicat, els percentatges de resposta directa a les preguntes, a vegades, constitueixen en si mateixos indicadors dels fenòmens que descriuen. Un exemple vàlid serien els percentatges d'intenció de vot a cada partit polític. Per a aquests casos no cal construir indicadors addicionals.
En aquest apartat descriurem el procediment general de càlcul que utilitzarem per a aquelles preguntes en les quals és interessant la construcció de l'indicador. Ho veurem per al cas d'una pregunta aïllada, ja que, com s'ha observat a l'apartat anterior, és en això en què varien els diferents mètodes. A l'hora d'agregar els resultats de diverses preguntes, en tots els casos s'agafa, com a indicador per al conjunt, la mitjana aritmètica dels indicadors per a cada pregunta.
Si comparem els mètodes de càlcul que s'han mostrat a l'apartat anterior, es poden fer algunes observacions:
En el cas que ens ocupa -les respostes a preguntes que donen origen a variables qualitatives-, els resultats s'agafen en forma de proporcions de resposta per a cada categoria, xifres que ja són comparables directament, per la qual cosa no sembla necessari agafar un període base (posteriorment, sempre es poden fer tots els índexs relatius a un període base dividint-los senzillament per la mitjana aritmètica d'aquest període).
D'altra banda, l'elecció del període base permet una certa manipulació que pot afectar la validesa dels índexs. Com a exemple, vegeu al Gràfic 1 les sèries de puntuacions entre 0 i 100 Sèrie1 i Sèrie2 des de l'any 2000 al 2002. Aquestes puntuacions són directament comparables i s'observa que l'any 2002 ambdues agafen el mateix valor de 50.
Podem agafar com a base l'any 2000 i s'obtenen les sèries que es presenten al Gràfic 2.
Però també podríem agafar com a any base el 2001, i obtindríem el Gràfic 3.
És a dir, podem triar un any base que ens permeti veure més positivament l'any 2002 a la Sèrie1 o la Sèrie2, segons convingui, malgrat que les puntuacions per a aquest any són idèntiques. Per evitar aquestes flexibilitats, sembla mes raonable, en xifres que són comparables directament, no agafar un període base fix
Si tenim en compte l'anterior, tractem de construir indicadors sense els inconvenients assenyalats i, al mateix temps, tan senzills com es pugui.
Les preguntes per a les quals volem construir indicadors són les que tenen opcions de resposta del tipus:
o del tipus:
és a dir, opcions de resposta en les quals s'observa una graduació. Per aquesta raó, es pot associar una puntuació a cada opció de resposta. Triem puntuacions entre 0 i 100 des del més negatiu fins al més positiu, per la facilitat d'utilització que comporten. Atorguem aquestes puntuacions des d'un punt de vista bayesià, on no hi ha cap raó que ens allunyi de suposar l'equidistància. Per tant, per al cas de 5 opcions de resposta, tindrem:
Opció | Puntuació | |
x1 | Molt bo | 100 |
x2 | Bo | 75 |
x3 | Passable | 50 |
x4 | Dolent | 25 |
x5 | Molt dolent | 0 |
i, per al cas de tres opcions:
Opció | Puntuació | |
x1 | Positiu | 100 |
x2 | Nul | 50 |
x3 | Negatiu | 0 |
L'indicador que triem és la mitjana aritmètica de les puntuacions ponderada amb les proporcions de resposta. Així, per al cas de 5 opcions, si p1, p2, p3, p4 i p5 són les proporcions de resposta respectives de les diferents opcions, l'indicador serà:
El càlcul seria anàleg en el cas de tenir tres opcions o en el cas de no tenir categoria o opció de resposta central.
Aquest indicador sembla el "natural" en variables que presenten graduació en les opcions de resposta i té l'avantatge de ser senzill.
A més, coincideix en el càlcul amb altres indicadors la construcció dels quals és, en aparença, més sofisticada: els índexs d'Optimisme Econòmic, Lideratge Presidencial i Perspectiva Nacional elaborats pel TIPP.
En efecte, si tenim 5 opcions de resposta, el càlcul del TIPP és:
Un aspecte que cal tenir en compte quan es construeixen els indicadors del CIS és el fet que, en aquest cas, no es tracta de dissenyar un qüestionari amb les preguntes que es considerin idònies, sinó que es tracta d'aprofitar les preguntes que s'han fet durant anys amb una metodologia semblant. Per això, a vegades no es construeixen els indicadors que es podrien considerar els millors.
En els propers apartats descriurem tots els índexs i indicadors que s'elaboren a partir dels baròmetres. Es presenten agrupats per temes, tal com es construeixen.
INDICADORS DE LA SITUACIÓ ECONÒMICA
Als baròmetres de tots els mesos (excepte a l'agost, que no s'elabora l'enquesta) apareixen dues preguntes relatives a la situació econòmica:
P1: | Si ara ens referim a la situació econòmica general d'Espanya, com la qualificaríeu: molt bona, bona, passable, dolenta o molt dolenta? |
P2: | I, creieu que d'aquí a un any la situació econòmica del país serà millor, igual o pitjor que ara? |
A vegades, també es pregunta per la situació retrospectiva, però, atès que no s'ha realitzat des de 1996 de forma sistemàtica, no es considera per a l'elaboració dels indicadors.
Es construeix l'Indicador de la Situació Econòmica Actual (SEA) a partir de la pregunta P1 com:
on p1, p2, p3, p4 i p5 són, respectivament, les proporcions de resposta de les opcions molt bona, bona, passable, dolenta i molt dolenta, respectivament.
Anàlogament, es construeix l'Indicador d'Expectatives Econòmiques (IEE) a partir de la pregunta P2 com
on p1, p2 i p3 són, respectivament, les proporcions de resposta de les opcions millor, igual i pitjor, respectivament.
Finalment, l'Indicador de Confiança Econòmica (ICE) és la mitjana aritmètica dels altres dos:
Als Gràfics 4 a 7 es mostren aquests indicadors des de 1996.
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
INDICADORS DE LA SITUACIÓ POLÍTICA
Les preguntes dels baròmetres de tots els mesos relatives a la situació política són:
P1: | Si ara ens referim a la situació política general d'Espanya, com la qualificaríeu: molt bona, bona, passable, dolenta o molt dolenta? |
P2: | I, creieu que d'aquí a un any la situació política del país serà millor, igual o pitjor que ara? |
És a dir, són preguntes totalment anàlogues a les relatives a la situació econòmica. A vegades, també es pregunta per la situació retrospectiva, però, atès que no s'ha realitzat des de 1996 de forma sistemàtica, no es considera per a l'elaboració dels indicadors. Aquests es construiran de forma anàloga.
L'Indicador de la Situació Política Actual (SPA) a partir de la pregunta P1 serà:
on p1, p2, p3, p4 i p5 són, respectivament, les proporcions de resposta de les opcions molt bo, bo, passable, dolenta i molt dolenta, respectivament.
L'Indicador d'Expectatives Polítiques (IEP) a partir de la pregunta P2 serà:
on p1, p2 i p3 són, respectivament, les proporcions de resposta de les opcions millor, igual i pitjor, respectivament.
Finalment, l'Indicador de Confiança Política (ICP) és la mitjana aritmètica dels altres dos:
Als gràfics 8 a 11 es mostren aquests indicadors.
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
INDICADORS DEL SISTEMA POLÍTIC
Les preguntes dels baròmetres que es consideren per a aquests indicadors són:
P1: | En conjunt, com qualificaríeu la gestió que està fent el govern del PSOE: molt bona, bona, passable, dolenta o molt dolenta? |
P2: | En conjunt, com qualificaríeu la gestió que està fent el govern del PP: molt bona, bona, passable, dolenta o molt dolenta? |
P3: | En general, com qualificaríeu l'actuació política que té el PSOE a l'oposició: molt bona, bona, passable, dolenta o molt dolenta? |
P4: | En general, com qualificaríeu l'actuació política que té el PP a l'oposició: molt bona, bona, passable, dolenta o molt dolenta? |
Als baròmetres del primer mes de cada trimestre des de 1996 es realitzen les preguntes P1 i P4 ò P2 i P3 alternativament, segons quin és el partit al govern i quin és el primer partit de l'oposició.
A partir d'aquestes preguntes, es construeixen, primer, les sèries de Valoració de la Tasca del Govern i de Valoració de la Tasca del Primer Partit de l'Oposició simplement intercalant les preguntes P1 i P2 d'una banda, i P3 i P4 de l'altra, respectivament (avaluen el comportament del govern i l'oposició, amb independència del partit al qual pertanyen els seus membres).
Posteriorment, s'elaboren els indicadors:
on p1, p2, p3, p4 i p5 són, respectivament, les proporcions de resposta de les opcions molt bona, bona, passable, dolenta i molt dolenta, respectivament, a les preguntes P1 i P2.
on p1, p2, p3, p4 i p5 són, respectivament, les proporcions de resposta de les opcions molt bona, bona, passable, dolenta i molt dolenta, respectivament, a les preguntes P3 i P4.
Després es construeix l'Indicador de Confiança del Sistema Polític (ICSP) com la mitjana aritmètica dels altres dos:
Als Gràfics 12 a 15 es mostren aquests indicadors.
Les sèries electorals s'obtenen de la pregunta següent dels baròmetres del primer mes de cada trimestre:
Si demà s'efectuessin eleccions generals, és a dir, al Parlament espanyol, quin partit votaríeu? |
El primer indicador es coneix com Intenció de Vot, i no és res més que la sèrie dels percentatges de resposta per a cada partit polític. Aquesta sèrie és en si mateixa un indicador que no necessita cap elaboració.
Es presenten els resultats per als principals partits als Gràfics 16 i 17.
No obstant això, les respostes a aquesta pregunta no constitueixen una bona previsió si el que es pretén és apropar-se als resultats d'unes eleccions pròximes, ja que els percentatges de resposta per a les opcions 'No sap' i 'No contesta' són molt elevats.
Per predir millor els resultats electorals, el CIS construeix a partir de la Intenció de Vot el que es coneix com Estimació de Vot, que no és més que aplicar a la Intenció de Vot un model de correcció basat en altres variables de l'enquesta, l'experiència passada, informacions de tipus qualitatiu, etc.
Per això, l'Estimació de Vot no és un indicador comparable a la resta dels que es presenten, a causa que el seu mètode de càlcul no s'ha fet mai públic i ha canviat amb els diferents equips de direcció del CIS. Es podria considerar que no constitueix una autèntica sèrie temporal, però, per l'interessant que és, es presenta entre els indicadors electorals i es mostra als Gràfics 18 i 19 per als principals partits.
A partir de la pregunta:
Quan es parla de política normalment s'utilitzen les expressions esquerra i dreta. En aquesta targeta hi ha una sèrie de caselles que van d'esquerra (amb el valor 1) a dreta (amb el valor 10). A quina casella us situaríeu? |
es construeix l'Indicador d'Autoubicació Ideològica com a la mesura aritmètica de les respostes (s'eliminen els 'No sap' i 'No contesta'). En ser una variable de tipus quantitatiu, la mitjana és l'indicador millor i més senzill a elegir.
També se sol calcular la desviació típica, que es manté pràcticament constant, per verificar la validesa del càlcul de la mitjana.
Al Gràfic 20 es veu l'indicador.
És important fer notar que aquest indicador està esbiaixat a l'esquerra en una mesura difícil d'avaluar. La utilització de l'escala d'1 a 10 produeix aquest efecte indesitjat (probablement s'utilitza per evitar les connotacions negatives d'assignar la puntuació 0 a l'esquerra).
Efectivament, si s'estudien els percentatges de resposta per a cadascuna de les puntuacions d'1 a 10, s'observa que, sistemàticament, el valor 5 constitueix una moda molt alta en totes les dates. Això sembla indicar que aquells que responen interpreten el valor 5 com un valor mig, perquè estan acostumats, en moltes situacions, a l'escala del 0 al 10 en la qual el valor 5 és el punt mig. Tanmateix, a l'escala de l'1 al 10 que s'utilitza en aquesta pregunta, el valor mig és el 5,5, per la qual cosa la mitjana aritmètica que s'obté està més a l'esquerra del que correspon.
BIBLIOGRAFIA