Enquestes
  • Enquestes >
  • Com es fan les enquestes >
  • Quins passos segueix el CIS per realitzar una enquesta?

Quins passos segueix el CIS per realitzar una enquesta?

Quins passos segueix el CIS per realitzar una enquesta?

1) El disseny de l'enquesta: els objectius, l'univers, la mostra i el qüestionari

2) La recollida de dades o treball de camp

3) Processament de les dades

4) La publicació dels resultats: com es donen a conèixer els resultats de les enquestes del CIS?

 

1) El disseny de l'enquesta: els objectius, l'univers, la mostra i el qüestionari

Els objectius de l'enquesta: sobre quins temes investiga el CIS?

Per començar a realitzar una enquesta és precís definir els seus objectius: sobre quin tema o temes es volen conèixer les actituds i opinions de la ciutadania.

El CIS té per objectiu aprofundir en el coneixement de les actituds i els comportaments de la societat espanyola, així com mesurar la seva estabilitat i/o canvi en el temps. Al llarg de la seva trajectòria s'han realitzat prop de 2.000 enquestes sobre temes molt diversos.

La definició de l'univers (població d'interès) i l'elaboració de la mostra: a qui es pregunta?

L'univers de l'enquesta és la població de la qual es vol obtenir informació. Les enquestes del CIS generalment tenen com a univers, o població objecte d'estudi, la població amb nacionalitat espanyola major de 18 anys, però en ocasions es dirigeixen a tota la població que rau a Espanya (i, per tant, inclouen la població estrangera). També realitza enquestes l'univers de les quals és la població jove (definida generalment com aquella amb edats compreses entre els 15 i els 29 anys) o un altre subgrup de la població.

Ja que no és possible entrevistar tota la població, és precís fer una selecció, una mostra de persones per realitzar l'enquesta. El CIS segueix els procediments científics necessaris per obtenir mostres representatives. El respecte d'aquests procediments és crucial per poder utilitzar les dades obtingudes en l'enquesta per descriure i analitzar la població de la qual ha estat extreta, sempre tenint en compte que existeix un marge d'error (la magnitud del qual figura a la fitxa tècnica de cada enquesta).

Encara que la mida i les característiques de la mostra varien en funció dels objectius d'una enquesta, les enquestes del CIS solen tenir una mostra mínima de 2.500 individus.

La redacció del qüestionari: com es pregunta?

Els qüestionaris consisteixen en una sèrie de preguntes que serveixen per demanar les opinions de la ciutadania sobre diferents temes, en el cas del CIS es tracta fonamentalment de caràcter social i polític. A més, es pregunta sobre característiques de les persones entrevistades (sexe, edat, nivell d'estudis, ocupació), ja que un dels objectius és esbrinar si hi ha diferències en el que opina cada un d'aquests grups. No es conserva al fitxer de dades de les enquestes cap informació que permeti la identificació de les persones que hi han participat.

El personal tècnic del CIS elabora els qüestionaris a partir d'una cuidada tasca de documentació que inclou la consulta tant d'estudis anteriors realitzats en el CIS i en altres institucions, com els dissenyats per organismes internacionals dedicats a la realització d'enquestes.

En el disseny de les preguntes es posa una especial cura en què totes elles siguin compreses per totes les persones entrevistades, independentment del seu nivell de formació o qualsevol altra característica. També que siguin equilibrades i no incorporin a la seva redacció cap tipus de biaix.

A la major part de les preguntes que realitza el CIS, les opcions de resposta figuren al qüestionari i apareixen associades amb un codi numèric, que és el que es reflecteix al fitxer de dades.

Hi ha altres preguntes del qüestionari sense opcions de resposta prefixades, com per exemple, la que s'inclou a tots els baròmetres mensuals del CIS, en la qual es demana a les persones enquestades que expressin, amb les seves pròpies paraules, quins creuen que són els tres principals problemes d'Espanya. Posteriorment, al CIS es classifiquen totes aquestes respostes (la qual cosa es denomina "procés de codificació"). D'aquesta manera és possible agrupar totes les que es refereixen a l'"atur", "l'habitatge", "la immigració", per poder comptabilitzar el nombre de mencions de cada un d'aquests temes.

 

2) La recollida de dades o treball de camp

La recollida de dades, denominat també treball de camp consisteix en l'aplicació del qüestionari a les persones que formen part de la mostra.

Els enquestadors i enquestadores que apliquen les enquestes del CIS recorren les seccions censals incloses a la mostra, seguint unes rutes aleatòries, i contacten amb els ciutadans a les seves cases, a fi de recollir les seves opinions sobre el tema objecte de l'enquesta.

La cooperació d'aquestes persones, acceptant realitzar l'entrevista, és fonamental perquè els resultats de l'enquesta recullin les opinions de tota la ciutadania.

La col·laboració de les persones seleccionades per participar en una enquesta del CIS és voluntària, però fonamental per aconseguir que els seus resultats reflecteixin les opinions del conjunt de la societat.

L'enquesta no és un examen i no hi ha respostes correctes o errònies: busquem la seva opinió sincera en contestar. En qualsevol moment de l'entrevista la persona entrevistada pot triar no contestar alguna pregunta si així ho desitja.

Totes les respostes són anònimes, protegides per les lleis del secret estadístic i de protecció de dades. Les respostes s'utilitzen de forma agregada, sense referències individuals de cap tipus. No es conserva cap dada personal o identificador de qui ha respost, i, una vegada gravada la informació que contenen, els qüestionaris són destruïts.

El CIS realitza tasques de supervisió i inspecció del procés de realització de les entrevistes, per garantir així la qualitat de les dades que recull. Per aquest motiu, sol·licita el número de telèfon de les persones entrevistades, però aquesta dada s'utilitza exclusivament a fi que el CIS pugui realitzar inspeccions per tal de comprovar si efectivament s'ha realitzat una entrevista a l'esmentada persona.

 

3) Processament de les dades

Una vegada acabat el procés de recollida de dades es processa tota la informació obtinguda a partir de les respostes dels qüestionaris.

Per poder conèixer els resultats i analitzar les opinions de la ciutadania sobre el tema de l'enquesta cal gravar la informació obtinguda. Un fitxer o matriu de dades és l'estructura en la qual queden reflectides les respostes que les persones entrevistades donen a cada pregunta del qüestionari d'una enquesta.

En els fitxers, cada fila correspon a un qüestionari (una persona enquestada) i a les columnes se situa cada una de les preguntes que se li han realitzat. En la intersecció d'ambdues figura la resposta concreta que la persona enquestada ha proporcionat a cada pregunta del qüestionari. El fitxer final de dades mai no conté informació que permeti la identificació de les persones enquestades.

Estructura d'un fitxer de dades

Núm. qüestionari Província Municipi Sexe Edat Nre. fills Valoració de la situació econòmica Valoració de l'ensenyament públic (0-10) Valoració de la tasca dels professors Grau d'acord amb els continguts de la Llei orgànica de l'educació
 0001 Múrcia Ojós Home 18 0 Passable 3 Passable Molt d'acord
 0002 Barcelona Masnou Dona 78 2 Dolenta 6 Dolenta Bastant d'acord
 0003 Badajoz Mèrida Dona 45 2 Dolenta 7 Bona No ho sap
 ...                  
 ...                  
 2499                  
 2500 Saragossa Calatayud Home 32 1 Bona 5 Bona  

A partir de la informació gravada al fitxer de dades, s'obtenen els resultats de les enquestes.

 

4) La publicació dels resultats: Com es donen a conèixer els resultats de les enquestes del CIS?

El CIS presenta els resultats de les seves enquestes tant en documents que contenen les dades ja processades, com a través de les matrius o fitxers en els quals es graven les dades.

a) Documents que contenen les dades ja processades (o tabulats):

  1. Document de "resultats", amb la relació de freqüències de cada pregunta, és a dir, el nombre d'ocasions en les quals s'ha produït cada resposta, i el percentatge que això suposa respecte al total de persones a les quals se li ha realitzat l'esmentada pregunta.
  2. Document de "creus" de totes les preguntes del qüestionari per variables sociodemogràfiques (sexe, grup d'edat, mida d'hàbitat, nivell d'estudis), polítiques (ideologia i record de vot) i socioeconòmiques (condició i estatus socioeconòmic). A partir d'aquests documents es pot saber, per exemple, si els homes tenen opinions similars a les dones, o si hi ha diferències entre els joves i la gent gran en relació amb el tema sobre el qual tracta l'enquesta.

En un primer moment aquests documents es presenten a la pàgina web del CIS en la seva versió provisional, als documents anomenats "avanços de resultats".

Posteriorment es realitza una revisió exhaustiva de totes les dades per detectar qualsevol possible error abans que el fitxer passi a formar part del banc de dades del CIS. Una vegada que es revisen totes les dades, i realitzat el procés de verificació, depuració i anonimització, l'estudi passa al banc de dades del CIS i el fitxer de dades queda a disposició del públic. La llei que regula el funcionament del CIS estableix uns terminis concrets per a cada un d'aquests passos en funció del tipus d'enquesta de què es tracti.

b) Fitxers o matrius de dades, en els quals figuren totes les respostes ofertes per les persones entrevistades, una vegada realitzat el procés de depuració, validació i anonimització

Les persones que volen analitzar en profunditat els resultats d'una enquesta solen utilitzar el fitxer de dades, ja que això els permet realitzar qualsevol tipus d'encreuament d'informació (preguntes), o, per exemple, en el cas de les enquestes que contenen informació sobre intenció de vot, poder provar diferents tipus d'estimació dels resultats electorals.

c) Documentació tècnica:

  1. Fitxa tècnica amb les principals característiques de cada enquesta: (població objecte d'estudi, data de realització del treball de camp, mida de la mostra dissenyada i de la mostra realitzada, característiques del disseny mostral, i, si escau, informació sobre la utilització de coeficients de ponderació per al tractament de les dades).
  2. Junt amb els fitxers o matrius de dades, es proporciona el qüestionari literal aplicat, així com el llibre de codis.
  3. En algunes ocasions, quan les enquestes realitzades tenen una especial complexitat, es proporciona un informe metodològic en el qual s'expliquen les característiques tècniques específiques de l'enquesta.
< TORNAR