Barómetres
  • Barómetres >
  • Metodologia

Metodologia

Metodologia

INTRODUCCIÓ

Els baròmetres del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) són les enquestes d'opinió que, amb una periodicitat mensual, es realitzen per fer el seguiment de les opinions i actituds de la societat espanyola davant diferents situacions o esdeveniments de l'actualitat.

La major part de les preguntes que inclou l'enquesta de cada mes es refereix a qüestions de l'actualitat més estricta (congrés del partit del govern, atemptat de l'11 de març...) o a un tema que es tria com central (expectatives per a l'any següent, cultura política...) i només una petita part són preguntes que es repeteixen al llarg del temps, amb periodicitats més o menys fixes. Com que la metodologia dels baròmetres és semblant pel que fa a l'àmbit, univers, procediment de mostreig, grandària de la mostra, etc., les respostes a aquestes preguntes són comparables i donen lloc a les sèries temporals corresponents.

Així, als baròmetres hi ha sèries de preguntes, mensuals o trimestrals, relatives a l'avaluació de la situació política actual i de la seva evolució futura, a l'avaluació de la situació econòmica actual i de la seva evolució futura, a l'avaluació de la tasca del govern de la nació i del primer partit de l'oposició, a la intenció de vot en eleccions generals, a l'estimació de vot, i a l'autoubicació ideològica en una escala de graduació. Des de 1996 aquestes preguntes es mantenen d'una forma gairebé contínua amb una formulació similar, per la qual cosa estudiarem i construirem els indicadors a partir d'aquesta data, encara que es tinguin resultats per a períodes anteriors.

Per bé que les respostes a algunes d'aquestes preguntes són, per si mateixes, indicadors de l'evolució de determinades variables, sovint resulta interessant tractar de resumir diverses preguntes que es refereixen a un mateix tema en una sèrie temporal o indicador que sintetitzi en una única xifra el conjunt de la informació en cada moment del temps. També, per a una única pregunta amb diverses opcions de resposta, pot ser interessant la construcció d'un indicador sintètic.

En el proper apartat es presenten les metodologies per a la construcció d'alguns dels indicadors de temes socials més coneguts. A continuació presentem i justifiquem el tipus d'indicador seleccionat. Als darrers apartats es mostren en detall les metodologies per a cadascuna de les sèries.


METODOLOGIES PER A LA CONSTRUCCIÓ D'INDICADORS

Els nombres índex constitueixen una branca tradicional de l'estadística que estudia la construcció d'indicadors o índexs per comparar en l'espai o en el temps els fenòmens econòmics i socials.

Quan es tracta de fenòmens que es poden mesurar a través d'una variable quantitativa, com pot ser el volum de la producció, el nivell dels preus, etc., la literatura ofereix tota una sèrie de possibilitats: els índexs simples, els índexs compostos de Laspeyres o de Paasche, l'índex ideal de Fisher, etc.

En el cas de les enquestes d'opinió, les preguntes donen lloc a unes variables que solen ser qualitatives, amb diferents opcions de resposta. Així, per exemple, la pregunta:


Si comparem la responsabilitat dels centres educatius amb la de la família, pel que fa al desenvolupament social i personal dels joves, creieu que...?
  %
Els centres haurien de tenir la responsabilitat principal 2.8
La responsabilitat hauria de ser compartida 63.7
La família hauria de tenir la responsabilitat principal 32.2
N.S. 1.1
N.C. 0.2
TOTAL
100

dóna lloc a una variable qualitativa amb cinc opcions de resposta. Els resultats es presenten, en general, com els percentatges de resposta per a cadascuna de les opcions.

Per a aquest tipus de variables no serveixen els índexs tradicionals i s'ha de tractar de construir algun indicador alternatiu que sintetitzi en una sola xifra tota la informació. Això se sol fer, per analogia amb el cas de les variables quantitatives, calculant nombres índex, saldos de respostes, etc.

A continuació, es presenten alguns dels indicadors més coneguts que es construeixen a partir d'enquestes d'opinió a l'àmbit internacional.

Índex de Confiança del Consumidor. Aquest indicador s'elabora des de 1967 per a The Conference Board als Estats Units. Els qüestionaris s'envien per correu a una mostra representativa de 5.000 famílies (responen una mitjana de 3.500), diferent cada mes. Inclouen 5 preguntes:

  1. Valoració de la situació econòmica actual.
  2. Expectatives sobre la situació econòmica d'aquí a 6 mesos.
  3. Valoració de la situació d'ocupació actual.
  4. Expectatives sobre la situació d'ocupació d'aquí a 6 mesos.
  5. Expectatives sobre el total dels ingressos familiars d'aquí a 6 mesos.

Per a cadascuna de les preguntes hi ha tres opcions de resposta: positiva, negativa o neutra.

Per a cada pregunta, el nombre de respostes positives es divideix entre la suma de les positives i les negatives per obtenir el valor relatiu o proporció. Aquestes proporcions de resposta s'ajusten estacionalment i, posteriorment, es divideixen per la proporció mitjana de l'any 1985 per obtenir un índex amb base 1985 de cada pregunta.

S'obtenen els indicadors:

  • Índex de Confiança del Consumidor:. mitjana dels 5 índexs.
  • Índex de situació actual: mitjana dels índexs de les preguntes 1 i 3.
  • Índex d'expectatives: mitjana dels índexs de les preguntes 2, 4 i 5.

Índex de Confort del Consumidor. La revista ABC News/Money elabora aquest indicador a partir d'una enquesta telefònica mensual d'àmbit nacional (EUA) a uns 1.000 adults des de 1985.

Les tres preguntes utilitzades són:

  1. Descriuríeu la situació actual de l'economia nacional com excel•lent, bona, no gaire bona o pobra?
  2. Descriuríeu la situació actual de les vostres finances personals com excel•lent, bona, no gaire bona o pobra?
  3. Si considereu el cost actual de les coses i les vostres finances personals pròpies, diríeu que el moment actual és excel•lent, bo, no gaire bo o pobre per comprar les coses que voleu i necessiteu?

Es calculen els saldos de resposta (diferència entre les respostes positives i les negatives) per a cada pregunta. Posteriorment se sumen aquests 3 saldos i es divideixen entre 3 per obtenir l'Índex de Confort del Consumidor. Per tant, aquest indicador té un rang entre +100 (tot respostes positives a les 3 preguntes) i -100 (tot respostes negatives a les 3 preguntes).

Índex de Sentiment del Consumidor. El Centre d'Investigació del Consum de la Universitat de Michigan realitza una enquesta mensual als consumidors a partir de la qual s'obtenen els indicadors.

Les cinc preguntes incloses són:

  1. (x1) Estem interessats en la situació financera actual de les persones. Diríeu que financerament esteu (vostè i la família amb la qual conviviu) millor o pitjor que fa un any?
  2. (x2) Si mireu cap endavant, creieu que d'aquí a un any financerament estareu (vostè i la família amb la qual conviviu) millor, pitjor o igual que ara?
  3. (x3) Si tornem a les condicions econòmiques del país en conjunt, creieu que durant els propers dotze mesos tindrem financerament bon temps, mal temps o una altra cosa?
  4. (x4) Si mirem cap endavant, diríeu que és més d'esperar que durant els propers 5 anys al país tinguem contínuament una situació bona, o que tinguem atur generalitzat, depressió o una altra cosa?
  5. (x5) Pel que fa a les coses que la gent compra per a les seves llars -com és ara mobles, una nevera, televisors i coses d'aquesta mena-, i si parlem en general, creieu que ara és un moment bo o dolent perquè la gent compri grans objectes per a la llar?

Per calcular l'Índex de Sentiment del Consumidor (ICS) es calculen primer les puntuacions relatives (el percentatge de respostes positives menys el percentatge de respostes negatives més 100) per a cadascuna de les 5 preguntes. Després s'arrodoneix al nombre enter més proper. Mitjançant la fórmula que figura a continuació, se sumen les 5 puntuacions relatives, es divideix per la puntuació relativa de l'any base 1996, que és 6.7558, i s'hi afegeix 2,0 (una constant que tracta de corregir canvis en el disseny de la mostra dels anys cinquanta):

Fórmula per al càlcul de l'Índex de Sentiment del Consumidor

Mitjançant el mateix procediment, es calculen l'Índex de Situació Econòmica Actual (ICC) i l'Índex d'Expectatives del Consumidor (ICE) segons les fórmules següents:

Fórmules per al càlcul de l'Índex de Situació Econòmica Actual i l'Índex d'Expectatives del Consumidor

Índex d'Optimisme Econòmic. L'elabora el TechnoMetrica Institute of Policy and Politics (TIPP) dels Estats Units i es basa en les respostes a una enquesta telefònica mensual dirigida a aproximadament 1.000 adults. Per a aquest indicador les preguntes són:

  1. En els propers sis mesos, penseu que la situació econòmica al país serà millor, pitjor o semblant a l'actual?
  2. En els propers sis mesos, penseu que la vostra situació econòmica personal serà millor, pitjor o semblant a l'actual?
  3. Com us considereu respecte a les polítiques econòmiques federals actuals per mantenir l'economia en la direcció bona: molt satisfets, una mica satisfets, no gaire satisfets o gens satisfets?

El càlcul es fa de la forma següent:

  • Si la pregunta té una resposta positiva i una de negativa (millor i pitjor, aprova i desaprova), el component de l'índex per a aquesta pregunta és el següent:

    Fórmula per al càlcul del Índex d'Optimisme Econòmic (I)

    on p+ és el percentatge de resposta positiva i p-, el percentatge de resposta negativa.

  • Si la pregunta admet una selecció entre dues respostes positives i dues de negatives (molt satisfets, una mica satisfets; no gaire satisfets, gens satisfets), el component de l'índex utilitza la fórmula següent:

    Fórmula per al càlcul del Índex d'Optimisme Econòmic (II)

    on p++ és el percentatge que respon molt positiu, p-- és el percentatge que respon molt negatiu, p+ és el percentatge que respon moderadament positiu i p-, el percentatge que respon moderadament negatiu.

Posteriorment, es fa una mitjana dels components de les preguntes per calcular l'índex agregat. Quan el nivell d'un índex és superior a 50, el nombre de respostes positives és superior al nombre de respostes negatives. Si totes les respostes són molt positives l'índex és 100, i si totes són molt negatives l'índex és 0.

Índex de Lideratge Presidencial. Aquest índex també és elaborat pel TIPP i es basa en una enquesta telefònica mensual anàloga. Per a aquest indicador les preguntes són:

  1. En conjunt, la vostra opinió sobre George W. Bush és generalment favorable, generalment no favorable o no us és prou familiar per opinar?
  2. En general, aproveu o desaproveu la forma en què George W. Bush realitza la seva feina com a president, o no us és prou familiar per opinar?
  3. Com descriuríeu el lideratge que el president Bush dóna al país? Diríeu que és molt fort, fort, moderat, dèbil o molt dèbil?

El càlcul dels índexs es fa de la mateixa forma que l'anterior.

Índex de Perspectiva Nacional. Aquest índex també és elaborat pel TIPP i també es basa en una enquesta telefònica mensual anàloga. Les preguntes són:

  1. En general, fins a quin punt esteu satisfets amb la direcció en què les coses van al país en aquest moment? Diríeu que esteu molt satisfets, una mica satisfets, no gaire satisfets o gens satisfets?
  2. Si parlem en general, fins a quin punt esteu satisfets amb la direcció en què les coses van al país en aquest moment en termes morals i ètics? Diríeu que esteu molt satisfets, una mica satisfets, no gaire satisfets o gens satisfets?
  3. Si parlem en general, en els propers sis mesos, penseu que la posició dels Estats Units com a líder mundial serà millor, pitjor o igual que la que té ara?
  4. En els propers sis mesos, penseu que la vostra qualitat de vida serà millor, pitjor o igual que la que teniu ara?

El càlcul dels índexs també es fa com els anteriors.


CÀLCUL DELS INDICADORS DEL BARÒMETRE

Com ja s'ha indicat, els percentatges de resposta directa a les preguntes, a vegades, constitueixen en si mateixos indicadors dels fenòmens que descriuen. Un exemple vàlid serien els percentatges d'intenció de vot a cada partit polític. Per a aquests casos no cal construir indicadors addicionals.

En aquest apartat descriurem el procediment general de càlcul que utilitzarem per a aquelles preguntes en les quals és interessant la construcció de l'indicador. Ho veurem per al cas d'una pregunta aïllada, ja que, com s'ha observat a l'apartat anterior, és en això en què varien els diferents mètodes. A l'hora d'agregar els resultats de diverses preguntes, en tots els casos s'agafa, com a indicador per al conjunt, la mitjana aritmètica dels indicadors per a cada pregunta.

Si comparem els mètodes de càlcul que s'han mostrat a l'apartat anterior, es poden fer algunes observacions:

  • Els índexs calculats per a l'Índex de Confort del Consumidor agafen valors entre -100 i 100. Aquests són més difícils d'interpretar que aquells que només agafen valors positius i resulten especialment complicats quan es volen interpretar tots respecte a un mateix període base.
  • En els casos en què hi ha tres opcions de resposta (positiva, nul•la i negativa) amb proporcions de resposta p+, p0 i p-, respectivament, se solen agafar els saldos de resposta per coincidir amb la mitjana de la variable:

    Fórmula per al càlcul de l'índex

  • L'Índex de Confiança del Consumidor té com a període base l'any 1985 i l'Índex de Sentiment del Consumidor té com a base el 1996. En la teoria de nombres índex, l'objectiu en agafar un període base és posar les xifres en una mateixa magnitud, perquè es puguin comparar i operar entre elles. És a dir, quan es tenen mesures en alguna magnitud física per a cada període (per exemple, volums de producció en quilos, litres, ...), es divideix per la magnitud del període base, per obtenir unes xifres -les proporcions respecte al període base-, que són comparables.

En el cas que ens ocupa -les respostes a preguntes que donen origen a variables qualitatives-, els resultats s'agafen en forma de proporcions de resposta per a cada categoria, xifres que ja són comparables directament, per la qual cosa no sembla necessari agafar un període base (posteriorment, sempre es poden fer tots els índexs relatius a un període base dividint-los senzillament per la mitjana aritmètica d'aquest període).

D'altra banda, l'elecció del període base permet una certa manipulació que pot afectar la validesa dels índexs. Com a exemple, vegeu al Gràfic 1 les sèries de puntuacions entre 0 i 100 Sèrie1 i Sèrie2 des de l'any 2000 al 2002. Aquestes puntuacions són directament comparables i s'observa que l'any 2002 ambdues agafen el mateix valor de 50.

Imatge amb el gràfic 1

Podem agafar com a base l'any 2000 i s'obtenen les sèries que es presenten al Gràfic 2.

Imatge amb el gràfic 2

Però també podríem agafar com a any base el 2001, i obtindríem el Gràfic 3.

Imatge amb el gràfic 3

És a dir, podem triar un any base que ens permeti veure més positivament l'any 2002 a la Sèrie1 o la Sèrie2, segons convingui, malgrat que les puntuacions per a aquest any són idèntiques. Per evitar aquestes flexibilitats, sembla mes raonable, en xifres que són comparables directament, no agafar un període base fix

  • L'Índex de Confiança del Consumidor de The Conference Board desestacionalitza prèviament les sèries de les proporcions de cada opció de resposta. Tanmateix, les proporcions de resposta de les sèries dels baròmetres del CIS analitzades no tenen cap component estacional significatiu, per la qual cosa no sembla necessari afegir aquest pas, que suposa una major complexitat en l'elaboració dels indicadors. D'altra banda, a l'hora de construir indicadors agregats, és discutible si és preferible desestacionalitzar i després incorporar els indicadors, o procedir al revés.

Si tenim en compte l'anterior, tractem de construir indicadors sense els inconvenients assenyalats i, al mateix temps, tan senzills com es pugui.

Les preguntes per a les quals volem construir indicadors són les que tenen opcions de resposta del tipus:

  • Positiu
  • Nul
  • Negatiu

o del tipus:

  • Molt Bo
  • Bo
  • Passable
  • Dolent
  • Molt Dolent

és a dir, opcions de resposta en les quals s'observa una graduació. Per aquesta raó, es pot associar una puntuació a cada opció de resposta. Triem puntuacions entre 0 i 100 des del més negatiu fins al més positiu, per la facilitat d'utilització que comporten. Atorguem aquestes puntuacions des d'un punt de vista bayesià, on no hi ha cap raó que ens allunyi de suposar l'equidistància. Per tant, per al cas de 5 opcions de resposta, tindrem:

  Opció Puntuació
x1 Molt bo 100
x2 Bo 75
x3 Passable 50
x4 Dolent 25
x5 Molt dolent 0


i, per al cas de tres opcions:

  Opció Puntuació
x1 Positiu 100
x2 Nul 50
x3 Negatiu 0


L'indicador que triem és la mitjana aritmètica de les puntuacions ponderada amb les proporcions de resposta. Així, per al cas de 5 opcions, si p1, p2, p3, p4 i p5 són les proporcions de resposta respectives de les diferents opcions, l'indicador serà:

Fórmula per al càlcul de l'indicador

El càlcul seria anàleg en el cas de tenir tres opcions o en el cas de no tenir categoria o opció de resposta central.

Aquest indicador sembla el "natural" en variables que presenten graduació en les opcions de resposta i té l'avantatge de ser senzill.

A més, coincideix en el càlcul amb altres indicadors la construcció dels quals és, en aparença, més sofisticada: els índexs d'Optimisme Econòmic, Lideratge Presidencial i Perspectiva Nacional elaborats pel TIPP.

En efecte, si tenim 5 opcions de resposta, el càlcul del TIPP és:

Fórmula per al càlcul del TIPP Fórmula per al càlcul del TIPP Fórmula per al càlcul del TIPP Fórmula per al càlcul del TIPP

Un aspecte que cal tenir en compte quan es construeixen els indicadors del CIS és el fet que, en aquest cas, no es tracta de dissenyar un qüestionari amb les preguntes que es considerin idònies, sinó que es tracta d'aprofitar les preguntes que s'han fet durant anys amb una metodologia semblant. Per això, a vegades no es construeixen els indicadors que es podrien considerar els millors.

En els propers apartats descriurem tots els índexs i indicadors que s'elaboren a partir dels baròmetres. Es presenten agrupats per temes, tal com es construeixen.


INDICADORS DE LA SITUACIÓ ECONÒMICA

Als baròmetres de tots els mesos (excepte a l'agost, que no s'elabora l'enquesta) apareixen dues preguntes relatives a la situació econòmica:

P1: Si ara ens referim a la situació econòmica general d'Espanya, com la qualificaríeu: molt bona, bona, passable, dolenta o molt dolenta?
P2: I, creieu que d'aquí a un any la situació econòmica del país serà millor, igual o pitjor que ara?
 

A vegades, també es pregunta per la situació retrospectiva, però, atès que no s'ha realitzat des de 1996 de forma sistemàtica, no es considera per a l'elaboració dels indicadors.

Es construeix l'Indicador de la Situació Econòmica Actual (SEA) a partir de la pregunta P1 com:

Fórmula per al càlcul de l'Indicador de la Situació Econòmica Actual

on p1, p2, p3, p4 i p5 són, respectivament, les proporcions de resposta de les opcions molt bona, bona, passable, dolenta i molt dolenta, respectivament.

Anàlogament, es construeix l'Indicador d'Expectatives Econòmiques (IEE) a partir de la pregunta P2 com

Fórmula per al càlcul de l'Indicador d'Expectatives Econòmiques

on p1, p2 i p3 són, respectivament, les proporcions de resposta de les opcions millor, igual i pitjor, respectivament.

Finalment, l'Indicador de Confiança Econòmica (ICE) és la mitjana aritmètica dels altres dos:

Fórmula per al càlcul de l'Indicador de Confiança Econòmica

Als Gràfics 4 a 7 es mostren aquests indicadors des de 1996.

Imatge amb el gràfic 4 Imatge amb el gràfic 5
Imatge amb el gràfic 6 Imatge amb el gràfic 7


INDICADORS DE LA SITUACIÓ POLÍTICA

Les preguntes dels baròmetres de tots els mesos relatives a la situació política són:

P1: Si ara ens referim a la situació política general d'Espanya, com la qualificaríeu: molt bona, bona, passable, dolenta o molt dolenta?
P2: I, creieu que d'aquí a un any la situació política del país serà millor, igual o pitjor que ara?
 

És a dir, són preguntes totalment anàlogues a les relatives a la situació econòmica. A vegades, també es pregunta per la situació retrospectiva, però, atès que no s'ha realitzat des de 1996 de forma sistemàtica, no es considera per a l'elaboració dels indicadors. Aquests es construiran de forma anàloga.

L'Indicador de la Situació Política Actual (SPA) a partir de la pregunta P1 serà:

Fórmula per al càlcul de l'indicador de la situació política actual

on p1, p2, p3, p4 i p5 són, respectivament, les proporcions de resposta de les opcions molt bo, bo, passable, dolenta i molt dolenta, respectivament.

L'Indicador d'Expectatives Polítiques (IEP) a partir de la pregunta P2 serà:

Fórmula per al càlcul de l'indicador d'expectatives polítiques

on p1, p2 i p3 són, respectivament, les proporcions de resposta de les opcions millor, igual i pitjor, respectivament.

Finalment, l'Indicador de Confiança Política (ICP) és la mitjana aritmètica dels altres dos:

Fórmula per al càlcul de l'indicador de confiança política

Als gràfics 8 a 11 es mostren aquests indicadors.

Imatge amb el gràfic 8 Imatge amb el gràfic 9
Imatge amb el gràfic 10 Imatge amb el gràfic 11


INDICADORS DEL SISTEMA POLÍTIC

Les preguntes dels baròmetres que es consideren per a aquests indicadors són:

P1: En conjunt, com qualificaríeu la gestió que està fent el govern del PSOE: molt bona, bona, passable, dolenta o molt dolenta?
P2: En conjunt, com qualificaríeu la gestió que està fent el govern del PP: molt bona, bona, passable, dolenta o molt dolenta?
P3: En general, com qualificaríeu l'actuació política que té el PSOE a l'oposició: molt bona, bona, passable, dolenta o molt dolenta?
P4: En general, com qualificaríeu l'actuació política que té el PP a l'oposició: molt bona, bona, passable, dolenta o molt dolenta?
 

Als baròmetres del primer mes de cada trimestre des de 1996 es realitzen les preguntes P1 i P4 ò P2 i P3 alternativament, segons quin és el partit al govern i quin és el primer partit de l'oposició.

A partir d'aquestes preguntes, es construeixen, primer, les sèries de Valoració de la Tasca del Govern i de Valoració de la Tasca del Primer Partit de l'Oposició simplement intercalant les preguntes P1 i P2 d'una banda, i P3 i P4 de l'altra, respectivament (avaluen el comportament del govern i l'oposició, amb independència del partit al qual pertanyen els seus membres).

Posteriorment, s'elaboren els indicadors:

  • Indicador de la Tasca del Govern (ILG):

    Fórmula per calcular l'Indicador de la Tasca del Govern

    on p1, p2, p3, p4 i p5 són, respectivament, les proporcions de resposta de les opcions molt bona, bona, passable, dolenta i molt dolenta, respectivament, a les preguntes P1 i P2.

  • Indicador de la Tasca de l'Oposició (ILO):

    Fórmula per calcular l'Indicador de la Tasca de l'Oposició

    on p1, p2, p3, p4 i p5 són, respectivament, les proporcions de resposta de les opcions molt bona, bona, passable, dolenta i molt dolenta, respectivament, a les preguntes P3 i P4.

Després es construeix l'Indicador de Confiança del Sistema Polític (ICSP) com la mitjana aritmètica dels altres dos:

Fórmula per al càlcul de l'Indicador de Confiança del Sistema Polític

Als Gràfics 12 a 15 es mostren aquests indicadors.

Imatge amb el gràfic 12 Imatge amb el gràfic 13

Imatge amb el gràfic 14 Imatge amb el gràfic 15


INDICADORS ELECTORALS

Les sèries electorals s'obtenen de la pregunta següent dels baròmetres del primer mes de cada trimestre:

Si demà s'efectuessin eleccions generals, és a dir, al Parlament espanyol, quin partit votaríeu?
 

El primer indicador es coneix com Intenció de Vot, i no és res més que la sèrie dels percentatges de resposta per a cada partit polític. Aquesta sèrie és en si mateixa un indicador que no necessita cap elaboració.

Es presenten els resultats per als principals partits als Gràfics 16 i 17.

Imatge amb el gràfic 16 Imatge amb el gràfic 17

No obstant això, les respostes a aquesta pregunta no constitueixen una bona previsió si el que es pretén és apropar-se als resultats d'unes eleccions pròximes, ja que els percentatges de resposta per a les opcions 'No sap' i 'No contesta' són molt elevats.

Per predir millor els resultats electorals, el CIS construeix a partir de la Intenció de Vot el que es coneix com Estimació de Vot, que no és més que aplicar a la Intenció de Vot un model de correcció basat en altres variables de l'enquesta, l'experiència passada, informacions de tipus qualitatiu, etc.

Per això, l'Estimació de Vot no és un indicador comparable a la resta dels que es presenten, a causa que el seu mètode de càlcul no s'ha fet mai públic i ha canviat amb els diferents equips de direcció del CIS. Es podria considerar que no constitueix una autèntica sèrie temporal, però, per l'interessant que és, es presenta entre els indicadors electorals i es mostra als Gràfics 18 i 19 per als principals partits.

Imatge amb el gràfic 18 Imatge amb el gràfic 19


AUTOUBICACIÓ IDEOLÒGICA

A partir de la pregunta:

Quan es parla de política normalment s'utilitzen les expressions esquerra i dreta. En aquesta targeta hi ha una sèrie de caselles que van d'esquerra (amb el valor 1) a dreta (amb el valor 10). A quina casella us situaríeu?

es construeix l'Indicador d'Autoubicació Ideològica com a la mesura aritmètica de les respostes (s'eliminen els 'No sap' i 'No contesta'). En ser una variable de tipus quantitatiu, la mitjana és l'indicador millor i més senzill a elegir.

També se sol calcular la desviació típica, que es manté pràcticament constant, per verificar la validesa del càlcul de la mitjana.

Al Gràfic 20 es veu l'indicador.

Imatge amb el gráfic 20

És important fer notar que aquest indicador està esbiaixat a l'esquerra en una mesura difícil d'avaluar. La utilització de l'escala d'1 a 10 produeix aquest efecte indesitjat (probablement s'utilitza per evitar les connotacions negatives d'assignar la puntuació 0 a l'esquerra).

Efectivament, si s'estudien els percentatges de resposta per a cadascuna de les puntuacions d'1 a 10, s'observa que, sistemàticament, el valor 5 constitueix una moda molt alta en totes les dates. Això sembla indicar que aquells que responen interpreten el valor 5 com un valor mig, perquè estan acostumats, en moltes situacions, a l'escala del 0 al 10 en la qual el valor 5 és el punt mig. Tanmateix, a l'escala de l'1 al 10 que s'utilitza en aquesta pregunta, el valor mig és el 5,5, per la qual cosa la mitjana aritmètica que s'obté està més a l'esquerra del que correspon.


BIBLIOGRAFIA

< TORNAR